Veus Parròquia del 25/6/2014

17.24 de la tarda ball discoteca per a persones amb discapacitat intel·lectual al centre cívic Salvador Espriu, a carreg desproceat i amb la col·laboració de l'Ajuntament. També 17.24 de l'avui del vespre, en aquest cas, Festival de Figa Curs dels Valls de Saló de la Taneu, a la sala municipal. La associació de veïns, la plana Bell Xuleig, farà una nit d'estiu dissabte a la nit. Serà a partir de les 9 del vespre amb un sopar i amb un ball a partir de les 11, tot plegat al parc de la plana Padrosa. El patinatge artístic Sant Just farà un festival d'estiu dissabte a la nit, amb el títol viatge a l'Orient. Es podrà veure per 6 euros a les 10 de la nit a la bonaigua. La sea estancarà diumenge a la temporada de les excursions matinals amb una sortida a l'espuñola albergada. Se sortirà des del parc del Paredó a les 7 del matí. I una activitat més, per acabar amb les activitats de la setmana, diumenge a les 11 del matí, al parc de Torra Blanca, ruta quiada per conèixer la història de la finca de Torra Blanca. El punt de trobar serà les 11 del matí a l'Averín. Per participar-hi s'ha d'enviar un correu electrònic a l'adreça CECBLL a roba llobregat.info. L'organitza en l'àrea metropolitana i el centre d'estudis comarcals amb la col·laboració de l'Arció Comarcal. Dos minuts i arribem a dos quarts d'avui del vespre. Després de l'agenda finalitzem l'informatiu, però en què tenim temps de fer un resum del més destacat en titulars. I en parlat d'urbanisme, el portaveu d'àjuns per Sant Jos qualifica d'impecable la gestió que l'Ajuntament ha fet de la proposta de transferència de sostre de la Vall al sector de Torra Blanca. S'obre la convocatòria pública per cobrir temporalment places d'economista a Sant Jos. Dilluns es va publicar aquesta anuncia al Vulleti Oficial de la Provincia i el termini de presentació d'instàncies és el 8 de juliol. Dama Dijous, ple ordinari del mes de juny a l'Ajuntament de Sant Jos. La major part dels temes que es tractaran de la decisió són qüestions de gestió interna del consistori com ara la modificació de diferents llocs de treball de la corporació. I en clau cultural us hem explicat que Nil Nabot presenta a Sant Jos la seva exposició l'art és l'home agregat a la naturalesa. Nabot t'exposarà aquesta mostra a l'espai de lliure creació Carme Malaret en una nova mostra express. Se inaugurarà demà amb la projecció també d'un documental. I com us deia amb aquest estat, tota la informació dels Sant Jos notícies edició vespre d'avui dimecres 25 de juny. La informació local tornarà demà al matí, a les 10 al Justa de la Fusta, també als Vulletins d'horaris de ràdio d'Esvern i a l'1 al Sant Jos notícies edició migdia. Mentrestant us recordem que podeu seguir l'actualitat de Sant Jos al web de la ràdio d'Esvern.com i també a les nostres xarxes socials, el Twitter i el Facebook. Gràcies Carme Malaret. Gràcies Carme Malaret. Béus de la Baròquia, programa d'informació i informació humana i cristiana de la Baròquia dels Sant Jos estou de Sant Jos d'Esvern. Béus de la Baròquia, 50 anys del concili Beticà II. El darrere d'aquest curs 2013-2014, 50 anys del concili Beticà II ha repassat la importància que per a determinats grups de cristians va tenir, i encara es vigen, el concili Beticà II. El darrere d'aquest curs 2013-2014, 50 anys del concili Beticà II ha repassat la importància que per a determinats grups de cristians va tenir. Béus de la Baròquia, 50 anys del concili Beticà II ha repassat la importància que per a determinats grups de cristians va tenir. Béus de la Baròquia, 50 anys del concili Beticà II, 50 anys del concili Beticà II. Béus de la Baròquia, 50 anys del concili Beticà II, 50 anys del concili Beticà II. Bé, jo tinc la notícia del papa Joan XXIII, me'n recordo ben bé, perquè em va impactar, i jo quan va començar el concili, tenia 15 anys, per exemple, ja estava al seminari menor, a la Conreria. I, per tant, la preparació i l'impacte de l'anunci, així com una cosa d'un papa, que anèiem al Papa Boy, que ja tenia una gran ascendència per a nosaltres jovenets, vaig tenir un mossèn, un rector corbera, mossèn Francesc Mestre, que ens ho va fer viure molt. Nosaltres teníem 12, 13, 14 anys, quan hi va haver-hi un canvi de Pius XII, Joan XXIII, però Joan XXIII se representava una novetat i ell ens el va fer estimar molt. Després jo recordo quan va començar el concili, estava a la Conreria, i hi van posar televisió a la Conreria per poder veure l'inici, que era el 11 d'octubre, tot 62. I jo amb aquesta excusa també va ser una excusa per apretar a casa meva, que no teníem televisió. Ara venen aquestes coses tan importants del concili, papa i mama, compreu una televisió, i tant vaig apretar que no sé si vaig dir inclús que els seminari ens ho deien que havíem de veure per televisió. La qüestió és que va venir la televisió a casa. Va ser, escàprim, nosaltres, com a joves, era allò de veure moltes mitres, unes professors solemníssimes, però després hi ha de seguida, al fons, de que es debatia una imatge d'eclésia, el discurs d'inheboral de Joan XXIII, de obrir les finestres, que entri aire fresc a l'església. Nosaltres érem joves, però amb la mesura que tenia jo 15 anys i tot jo me n'en recordo de la novetat que significava aquell esdeveniment. I la formació ja més de filosofia i teologia va ser d'acord amb els 12 aires de l'església? Del tot, perquè quan nosaltres vam baixar el seminari amb major i, per tant, ja vam començar la filosofia i la teologia, a part del Concilibatica II ja es preparava, per exemple, amb la dimensió bíblica, hi havia una renovació bíblica, que va començar molt abans, i que el Concilibatica II no va fer res més que valorar i donar per bona tota aquesta renovació que hi havia, i un esprit de renovació litúrgica als de Sant Just. Sabeu que hi havia mossèn Antonino, que ja amb algunes coses es va avantar el Concilibatica. Per tant, ja es vivien una cosa que el Concilibatica va confirmar. I, per tant, en el nivell dels estudis, també jo recordo de la manera que va ser tractat el tractat de cristologia i d'altres i de la sacramentologia, tot ja eren, perquè esclar, eren 68, 69, 70, aquests anys ja el Concilia havia acabat, va acabar el 65, per tant, ja es vivien plenament en la renovació. Jo tinc la sort de que els estudis teològics ja els he fet des de l'abassant del Concilibatica II, diria que hagi fet totes les matèries, potser alguna no de filosofia proven. Llavors, bé, l'època pastoral ja de sortir a les paròquies, com a vicar i com a petó, s'explicava les paròquies, l'actualitat del Concilia, els depets de les situacions, o, simplement, potser es feia a través d'aquesta renovació d'aquest nou esprit a la litúrgia i amb el tacte... Jo diria que, diguéssim, l'ajornament que va portar al Concili, potser no l'explicàvem gaire, però el vivíem. És a dir, era una època, entre que a nivell social, el maig del 68, i altres coses van fer que estiguéssim amb una sensibilitat molt d'estar amb el món. Això també ho portava al Concili. La Constitució sobre l'església i el món era una manera molt positiva de veure el món, com un diàleg, món i església. I, per tant, no sé si ho explicàvem gaire, perquè també és clar, tu ara et mires els decrets i acaben una mica de les mans en el sentit que és ferragós a la lletra, però la música sí que la teníem, eh?, la música la teníem, i, per tant, nosaltres érem capallans, o seminaristes, o diàques, o baticar segons, en aquest sentit, de proximitat de la gent. Jo me'n recordo encara quan em van ordenar que vaig fer una carta als joves, d'allà estava Sant Boi de Llobregat, explicant, doncs, jo recordo un estiu de mena de treballar d'obrer, capallau, no era capallà, era seminarista, però, llavors, es deia molt la immersió en el món i en el món del treball concretament, hi ha un estiu, que vaig anar d'aprenent amb una fàbrica que feien màquines de facipatades, i, per tant, no sé, ho vivia com la cosa més natural, com una eufòria, com una presentació de l'eclésia, tot plegat, vull dir que sí que hi era. I la gent segueixia, no? Els fidells, en la seva majoria... La seva majoria, després hi havia els clàssics, la gent que deien que era capallans moderns, capallans moderns, el que... Sí, sí, sí, recordo rostres, molt bona gent, però que deien ens ho han canviat, no m'agrada això, això que ara, d'aquesta manera, no m'agrada això, això no portarà bé, no?, i alguns ratificaven, i alguns que ara ratificen, que allò no va anar bé, perquè van canviar coses que no s'havien d'haver canviat. No obstant, la meva opinió és que ben haurat concili, vull dir, que ha portat un estil de fer d'eclésia, i de ser capallà, i d'animar els likes, i de portar els likes en el compromís temporal. Tot això era una música que potser ara no sona tant. Això també, si vols, en parlem. Jo vull demanar, aquesta presència que ha fet conciliar i aquesta renovació que va representar per la major part de l'església catalana, ha sigut una constant, allà del temps, se m'han tingut, ha fet els baixos... I va haver-hi fets dolorosos, amb aquesta obertura i amb aquesta cosa d'enganxament i de compromís amb el món, també hi va haver-hi una... i també no un moment que vivia el nostre país polític, d'una lluita per la democràcia o la lluita antifranquista, i després aquesta cosa dolorosa de tants capallans que van deixar el ministeri, això s'ha de dir també... Des de la renovació amb el concili, no? No per culpa del concili, però sí, perquè va aclarir molt les coses, potser hi va posar les coses al seu lloc, hi va haver-hi gent que sí que potser amb algunes coses es van anar amb uns extrems que el concili no hi va anar mai, i jo ho veig així, altres potser no, però jo veig que potser es van portar les coses que han de dir... Amb l'excusa del concili potser es van anar amb algunes coses molt enllà que el concili tampoc ho deia, i al final jo penso que, malauradament, molts preveres, per la qüestió de dir... Com que tot està en revisió, revisem el celibat, per exemple, i el celibat no és vallit, i per tant d'allò, a vegades més formulat teòricament, a vegades per la via pràctica, hi havia tanta relació amb el món, amb el jovent, amb els nois, les noies, que també molt fàcilment també a lloc aquells muros que abans hi havia en el seminari, que a vegades tot això se'n va a Norris, i també pot passar aquesta qüestió, també per motius d'una decepció, potser d'un sector de gent que creien que l'Església no era fidel a l'Evangeli, que l'Església havia d'anar a tornar als seus orígens, i els seus orígens volia dir un engeixament en la polèdia, i va haver-hi les decepcions de gent que es van allunyar, a part del de Capallans, no només del ministeri, sinó també de l'Església, i avui alguns d'aquests, a lo millor, segons per a qui motiva a marxar, potser serien molt recuperables, d'altres ni que els demanéssim no estar per al labor, en el sentit que el ministeri, ells ja no ho veuen, sinó que no ho veuen, o simplement s'han apartat de la fe. Per això la clarificació, en principies, és bona, no? Que s'hagin posar així la vocació, o segueixi la postura, que són en consciència. Ah, de fet, això sempre, això, evidentment que ser un nou teclar, doncs, escolta'm, el millor és això, i va ser una època, ja dic, dolorosa, dolorosa pel Sant Pare, que havia les hores paucis, va acabar molt de posar trist, i tot, perquè també va haver de suportar també això, no, com després de la renovació del concili, va venir aquesta qüestió, una mica de desserció, de gent que es va llunyar, després va venir jo en paus segon, és un altre moment, de vegades de voler posar les coses al seu lloc, i amb això també ha grinyolat una mica per alguns sectors, hi ha un gran papa, messioner, angelitzador de masses, va costar molt la gent i tot, però també hi va haver gent que el va trobar excessivament dogmàtic, em sembla que no descobreixo res de l'altre món, però que també anyoraven una manera de relacionar-se amb el món, i una manera, per exemple, de tractar el tema de l'autobusia, de l'alliberament, etcètera, que després s'ha anat posant al seu lloc i no passa res, però en aquell moment va ser com una mica dolorós, Sud-Amèrica, etcètera, no? Arriba, anem aviat a Fora Francesc, però abans, digui'm preguntar-te una cosa, a nivell de joves, els joves, jo recordo que era aquell èpoques, es van enganxar amb aquest esprit, a mi em queda novetat de l'església amb aquesta facilitat de contacte amb els capellans joves, etcètera, la llengua vernàcola va facilitar, la vergària i les durs, etcètera. Actualment, com ho veus, és a dir, els joves mantenen el seu vincle i el seu entusiasme per fer-li un crisi per l'església, o també hi ha moments d'incertesa? És un altre moment molt diferent, quan vam començar, no sé, quan ja vaig començar a cap allà, fa 40 anys, per cert, esclar, ha canviat molt les coses i tu mateix també veuràs que les comunitats i tot plegat hi ha hagut un apartament de l'església o que l'església s'ha apartat, si ho vols dir d'aquesta manera, o que també molts fidels s'han allunyat, han trobat altres camins, han trobat que no sé no, hi havia uns moments en què de l'església així ens viva a sortir en centres d'esplai, l'escoltisme i grups i tot plegat i després aquests mateixos grups han anat fent un camí que s'han anat distanciant. Jo no sé de qui és culpa, la culpa no la vol mai ningú, potser està repartida, però avui hem de dir que les nostres paròrquies hi ha poc jovent, tot i amb això hi ha una delegació de joventut o visbat, es fan coses, per exemple a la Plein d'Elsbrí que es va fer i que va reunir més de 2.000 joves l'altre dia amb un esforç de jovent de tot Catalunya, per tant hi ha, però a vegades et desanimes si vas mirant paròquia per paròquia, hi ha paròquies en què això costa més, hi ha paròquies que no s'ha trencat l'anella i es va seguint, altres llocs doncs costa molt més, és un altre moment que hem d'anar pensant, també potser ens equivocaríem si penséssim que tornarà a venir, o tant de bo, però aquella cosa de ser multituds, de ser el jovent de la paròquia, bueno, això ja és minoria, però el bo seria que un jove que s'acostés per la paròquia i tingués ganes trobés també una paròquia que la cui, un cap allà que està per ell, és més aquesta dimensió més individual o personal que també hem de saber cuidar, perquè també a vegades hi ha hagut una època en què els grups, els grups, els grups estan bé els grups i a més a més s'ha de treballar en grup i tot, però a vegades amb el grup no arribes a una personalització d'un seguiment, d'una persona que està començant i que a més a més del grup necessita algú que l'orienti, necessita la direcció espiritual que en dèiem abans o ara potser en diríem acompanyament espiritual, això és important l'acompanyament espiritual, que abans també tenia aquella forma concreta de la confesió, però si ara no hi ha res i només queda el grup, jo penso que falta com una mica de vigor amb l'espiritualitat dels joves i dels grans. No seria el treball dels conciliaris de grup en tot cas o aquells acompanyaments o aquells bicarillobes que d'altre vegades havia fet les faròtiques i tal. Allà el teníem, però amb això també tenim aquest greu problema que no teníem fa 40 anys, que és el que quedem en quadro en el sentit que tampoc no hi ha invocacions, els capellans ens anem fent grans i si aquí hi ha gent gran, que escolta, que magnífic, l'altre dia hi va anar a Sant Vicenç dels Ores, hi ha mossèn Mateu, mossèn Mateu té 81 anys i escolta, allà surten encara joves que van als seminaris, surten diàques, deu tenir un carisma especial i així ens podríem dir d'altres, però avui si no hi ha cap allà en joves és molt difícil també i no hi ha cap allà en joves, no hi ha invocacions perquè també hi ha una gran crisi en les famílies, les famílies en crisi de fer, si les famílies no se senten cristians, allà on n'hi ha no pot rejar. Els joves potser se sent més a prop d'altres formes que n'hi ha nascut, com ara l'esperitivitat diguem-ne, l'esperitivitat diguem-ne de TZ, o grups, fins i tot, més radicals de la seva fe. Hi ha un fons diferents de les tradicionals? Sí, però són, diguéssim, minoritàries, o amb això de TZ, evidentment, hi ha sempre hi ha hagut coses que va bé que el jovent se senti concentrat i que l'esperitualitat de TZ ha calat en un sector de joves i que ara n'hi ha qui van i que encara n'hi ha que mantenen algunes pregàries, però també és escas, això, no? Per tant, s'han de trobar fórmules, aquestes mateixes, doncs, de fer des de les delegacions diosesanes es fan, estan molt bé, de dir-ho dels aplex, i després que això tingui una continuïtat, perquè a vegades, amb això de TZ, sempre hi hem vist el cantor una mica positiu, que és de dir, escolta, allà es viu una experiència maca, de reconciliació, de pregària, de duració, de fraternitat, però després aquests joves on són, després, la continuïtat, eh?, la continuïtat, i avui aquest és un problema dins de l'Església, que la gent que no es consideren pas ateus i tot, hi ha un sector gran, que es consisteix, si tu es preguntes què són, diuen que són catòlics i en són, que creuen, que puntualment van a la celebració, però només puntualment, Nadal, d'allò, una festa, un enterrament, etcètera, etcètera, però la cosa aquesta, com més militant, que no hem de confondre en fanatisme, té un op que ara no em surt, bé, doncs que no hem de confondre en això, però sí, com de dir, escolta'm, el creient, és aquell que va alimentant la seva fe, i que va creixent, i que això el porta a uns compromisos, i que es manté, etcètera. I que se sent membre de la comunitat i de l'Església, perquè aquesta figura que es dit, aquesta persona que ocasionalment va a l'Església i dalt, té una certa creença, no se sent massa membre. No, de l'estament, de l'estament. Bueno, que aquesta també és una cosa a recuperar, i potser aquest papa ens hi pot ajudar. Sí que ens hi pot ajudar, no? Perquè és veritat. Què pots representar? Doncs ara que en parlem, eh, per l'Església i l'Atàloi de Beaumont, actual, la figura del papa Francesc, el qual tal l'agrada que... que s'hauria de dir, visc a la Roma, que papa, què et sembla, qui no també pot jugar? Home, pot canviar l'estat d'ànim de molta gent, i d'un sector d'opinió, de l'opinió pública, i tot plegat, que ha donat un altre to. No és que diguin dolmes de fer diferents, en Benet XVI. Benet XVI, per mi també, ha sigut un gran papa, gran teòleg, i amb aquest últim gest de deixar pas, i de quedar com a mèrit, eh, vull dir, això, oberto una porta que no va fer cap altra, per tant, esplèndid. Ara, i aquest què? Els papes, més o menys, tots diuen el mateix, però és molt important com ho diuen, no? I com saben connectar amb la gent. I aquest papa, jo penso que sí, que amb el seu estil popular, i amb paraules senzilles, com aquell que fa un sermonet, però parla de coses que la gent l'entenen. I els gestos? I els gestos, els gestos que ha fet, d'arrotar els peus, de moltes coses, d'unir això, d'anar junts a terra santa, un sumar, i un revi, i ha anat tots tres junts. Està fent una colla de gestos, però els gestos, acompanyats també de la paraula, i paraules sèries, no? De dir, bueno, és que a vegades hi pot haver una manera que sempre hem de dir, cuidado, eh, que amb això ens equivoquem. Cuidado, que eso, cuidado la moral, també estàvem, estem encara segons com, molt en dir, i és important, a l'escala, que un portament on va. Doncs escolta'm, sembla que no es pugui parlar res més, que sigui el divorci, l'avortament, que sigui els homosexuals, que sigui, etcètera, etcètera. Canvi ell sense dir d'obtrina nova sobre això, però ha dit, escolta'm, jo, qui sóc jo perjudicar, per exemple, només dient això, però ja et situa d'una altra manera, i no parlant de tant. Si convé un dia que em parli bé, que faci un document, però vull dir, és una altra manera d'acostar-se al món, la seva última encínquica, el que ha fet la joia de l'Avengelli, eh, Escolta'm, és impressionant, és impressionant com tracta els temes i com es posen tot per evangelitzar, i té un drink, té un drink a l'home d'avui, sembla que potser ell també, l'home d'avui es pensa que diu més del que diu, però jo penso que deu n'hi do, el que diu, i que això marca també l'eclésia de prendre la lliçó, també de dir, hem de tenir un papa així, no podem... No podem resistir-nos, no, no pot ser, hem de tenir un estil que vagi d'acord, ens està dient un estil, no pot ser que continuem amb uns tics d'abans, quan, de fet, ell ha portat un aire nou a l'església, com ho anem portant a les parlarques, això? Ja han sentut a l'església que pensen que s'hauria necessari aconseguir un etiquet racer. Què no vives, què no vives d'això? Bueno, escolta'm, això, doncs... Després de 50 anys, davant d'ahir, al ple general. Això es veia veient segons com vaginant aquesta evolució del papa, que vagin donant passos juntament amb aquest grup de cardenals o visbes, que ell mateix, de quatre cops l'any, es van trobant més a saber si no portarà cap aconseguir. Tampoc és necessàriament, potser, important. L'important, però, és que ell doni directrius i vagi marcant coses, però no sé, no. Ara imagina't amb allò que va dir dels capellans casats. Va venir a dir, per un, no és un dona de fe, que hagi d'haver-hi el cel·limat. I això ja ho sabíem tots, que no és un dona de fe. Però ja la gent li va dir, ah, per tant, què? Et deixarà casar, no? A mi la gent ja em deia, que tampoc ha dit això, ni jo ara estic perquè ets trot. Però venia a dir... És una possibilitat de reflexionar-hi. La gent, avui, després d'haver viscut aquesta experiència dels diàcars permanents, que fan tantes coses que ajuden, i després de que estem tant en els casos de capellans, en què no sé, no l'altre dia anava a la Palma i vaig veure que hi havia un like molt conegut, que estava donant la comunió, perquè el mossèn era fora. Bueno, jo no sé si també escandalitzaria molt que gent casada, no que els capellans ara escasin, sinó que gent casada, o no casada, però gent casada també, tingués accés al ministeri. També hi ha hagut la polomina amb l'església americana, que em met altres formes a ròssimo, de dones i de dones casades. Però sobretot també amb l'ortodoxia. L'ortodoxia no té problemes amb això, perquè és els visbes, que són cèl·libes, i llavors molts els van a buscar no monestir, són monyos, a vegades que els fan visbes, però allà són l'ortodoxia, i amb moltes coses estan amb unes tradicions, però aquesta tradició del prevera, que és casat i que té una família, es viu amb una gran normalitat, tu vas a Grècia, no ho sé, de turisme, i veus un senyor amb la seva sotana, perquè ja han sigut, que ara porten sotana el que sigui, i veus que va agafant de la seva dona, o la nòvia, o una canalla. Estàvem més temps parlant amb el mossèn Anton, però el nostre programa té uns límits. No, simplement dir-te, si vols ens vegi alguna cosa més, alguna cosa en relació a l'últim general que hem parlat, que és la vivència encara del concili, la permanència qual del concili va tirar segon, o sobre el que vulguis. No, una paraula d'ànim, perquè el papa ha significat, el papa Francesc, una l'anada per dintre de l'Església, i una paraula d'ànim, perquè a vegades les parròquies, més petites, més grans, o que havien buscut moments més de glòria, i ara estem en uns moments que, malgrat el papa, però ja el que hi ha en les parròquies, i un es podria desanimar, i un es desanima l'altre, i això és una cosa que es contagia. Jo et voldria donar paraules d'ànim i de dir, bueno, l'Església, Déu té moltes maneres de tirar endavant la seva obra. Jo penso que és important tornar a estimar l'Església com al lloc on no hi ha les estructures, i on hi ha el poder, i tal, sinó com al lloc de la fraternitat, com al lloc d'un talló errabut també als segurements de la vida, un talló poc alimentar la meva fe, on talló doncs puc viure el camí de l'Avengelli, que a vegades massa fàcilment es diu, sí, jo crec en Déu, però no crec en l'Església. Jo m'agradaria que hi hagués una reconciliació entre els fidels, entre dir, bueno, és que, escolta'm, l'Església fa el que pot, l'Església també som tu i jo, que estem plens de defectes, i que jo penso que ens hauríem de reconciliar més amb l'Església, amb l'Església no tant com a estructura, però sí com a lloc de comunió. L'Església comunió, que és la idea del Concil i Batica II, l'Església jeràrquica. La jerarquia és una cosa que dins de l'Església ha de ser, perquè per revelació i tot, doncs Jesús va crear els apòstols i tot plegat, però sempre com un entesa, no com un estar per sobre, sinó com un estar al servei. Com un carisma diferent. Sí, de dir, bueno, en l'Església hi ha qui et dona el ministeri de Jesucrís, a través dels Segrements, a través de conduir la comunitat, de la predicació, però mai... És a dir, haurien de treure de la paraula jeràrquica aquella dimensió que pot tenir per nosaltres pejorativa i, potser, parlar més de comunió. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres per pensar en mi, eh? Molt bé, adeu. Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, ràdio d'Esvern, la ràdio d'Essen just durant l'1. Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio d'Essen just durant l'1. Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys, música sense etiquetes ni dades de caducitat. Gràcies a vosaltres per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres per acompanyar-nos. Com ens ha passat de pressa aquesta temporada? Arribem al darrer programa i les calors estiuenques ens demanen descans. L'astronomia massura de forma exacta l'entrada de cada estació de l'any, però el microclima de cada lloc fa que els canvis de temps no arribin a tot arreu al mateix dia ni a la mateixa hora. Aquí mateix, ara, a l'estudi de la ràdio, segons faci sol, ho estigui núvol, avui, per exemple, tenim núvol. I tenim diferents temperatures. Hi ha dies que hem de posar cuita corrents l'aire acondicionat i dies que no cal. No cal dir que, a fora, els ors i els jardins, els pistes per conèixer millor els canvis estacionals i decidir quan hem de començar les feines de cultiu. Si no tenim hort ni jardí, no és temps d'escarxofar-nos al sofà, sinó de sortir a passejar com més millor. Tenim ben a prop que el Xarola on podrem anar a descobrir els cicles de la vegetació, observar que surten les plantes o el moment que donen fruit i fixar-nos en la migració d'ocells a la hivernació d'animalons. O córrem bicicleta. Ara que ja t'has entrenat, Joan, pels espais adequats i gaudir plenament de la natura i contemplar, quan es fa fos, les estelades nits d'estiu, que, per molt que bufi el vent, no s'apaguen les estrelles. Una vegades, depèn de la contaminació lumínica. Depèn, depèn. No pensis que totes les nits es veuen bé. Avui s'apagaran una mica pagades per a qui ne vol. No, no, és per la llum dels finals i tot això. Benvinguts, oients desvernians. Ens trobem a la sintonia de ràdio Desbem en el 98.1 de la freqüència modulada, fent el programa 60 i més. Dedicat, com sempre, a la gent gran i a tots els joves ambició de futur, que també seran grans algun dia. Ja sabeu que fins a les 9 del vespre pot trucar al 93, 3 72, 36 61 i també seguir-nos per internet on cercant ràdio desvern i clicant ràdio a la carta, trobareu tots els programes d'aquesta missaula. Com que de setmana una servidora, la Joana Algarra, junts amb els meus companys, Carles Hernández Rios i Pere Oliver, compartim aquesta hora de ràdio on, si voleu, vosaltres teniu la paraula. Gràcies també pels vostres sugeriments a Facebook. Avui ens recorda, Antoni, un gran aficionat al còmic Franco Velga, que no ens oblidem de recordar el creador dels barrofets avui que fa anys que va néixer. Doncs sí, ho teníem previst a la femèrides i parlarem de quan es van publicar, per primera vegada, els sumenets blaus preciosos. I de pas direm també que va ser l'escriptor Albert Gener que els va batejar com a barrofets. Ja que, en la versió original de Peyu, es diuen les strunf. Strunf. Costa de dir això, però clar, és en Berga. Bé a dir, els foguets. Sí, sí, sí. Els nans. I llavors l'Albert Gener, quan era director d'Aquavall Fort, va pensar en el patofet. I clar, va dir barrofet. I, sí, d'aquesta barreja de barrofà, va treure-ho tot un verb que, a més, queda molt bé. Sí, sí, sí. Abans va ser per això el senyor Agostia, la revista Strón, que els va dir Pitufos. Va ser una mica en tenió. Sí, en castellà sí, eren els Pitufos. I la nena que sortia era la Pitufina. I va ser la revista Strón. I després, en el TV, es van dir TVitos. Però aquest no va prosperar. No, no, a mi em fa l'efecte que no recordo aquesta versió. Sí, és que no va prosperar. Encara que es diessin entre sí TVitos, el verb TVAR no lligava. Acaba pitufar i va...