Veus Parròquia del 1/10/2014

La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, en un gran cabit ploroooooooooooooooooooooo. El propècid d'octubre passaràs un dia de Naços amb els palla pupes. Vine al poble espanyol, al Tibidabo, a Catalunya Miniatura, al zoo o al museu del Barça. Els teus nens no pararan de riure i ajudaran a confass-hi molts d'altres que ho necessiten. Compre la teva entrada a meitat de preu i amb el doble de valor a Pallapupas.org i ajuda a ensomplir de riures als hospitals. Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escoltar la gent. Fent el porta a porta més festiu i participatiu de la història. Ja soc voluntària. Si et fas voluntari, t'acompanyo. Festa voluntari per un país nou. Festa voluntari a areslora.cat. Ara es pot trasviure d'esper. Sintonitzes trasviure d'esper. Sintonitzes trasviure d'esper. Sintonitzes trasviure d'esper. Sintonitzes trasviure d'esper. En la seva sintonia de sempre obrim la finestra de Justícia i Pau. Bona tarda, Quima. Bona tarda, Jesús. Bona tarda. Bona tarda a tots vostès. Bona tarda al Carles, també, que ens posa la sintonia. I sobretot, amb bona tarda a tothom, i que el vestiu ha estat força bo per tots vosaltres. I... molt bé. Jo penso que sí. Sí, sí, sí, si ho tenés, hi havia un matranquim. Així ho decidirem per tots els nostres huïdos. Bé, doncs presentem aquests temes que teniu, que sempre són tan interessants. I aviam. Adelante. Molt bé. La Quima té alguns treballes que ha fet dedicats a les situacions que tenim ara actualment una miqueta... Punyant-se. Sí, punyant-se, sobretot en el tema de l'alimentació dels infants i el tema del treball i la turma, també. Com vulguis, Quima. Realment, volíem començar el curs d'una altra manera, quasi que sí, com l'hem acabat, però que malauradament seguim amb el mateix. Oh, no, diu que no, que la cosa comença a millorar-se. No sé qui ho... No sé qui ho veu, eh? No sé qui ho gaudés, però això diuen, no? Home, potser hi ha en sectors que sí, no? No tots estan malament i si jo vino en el món de l'empresa hi ha en sectors que veus una miqueta de llum verda, és a dir, una miqueta vas creixent, però en general hi ha molta precarietat, molta. Però hi trobes moltes famílies que estan completament desalgudes. No entren ni un cèntim. Ni un cèntim, les ajudes acaben. Per més que diguin que els pressupostos del 2015 hi ha una partida més, o és una miqueta més alabada, per ajuts, jo crec que no arribarem. Suposo que la Generalitat havia fet com una mena de partida per ajudar sobretot per l'energia elèctrica, perquè la gent no es mori de fred a l'hivern. O sigui, retenir els preus de la llum, però, escolta-ho, la llum cada cop està més cara. Si d'altre dia no sigui un comentari, jo no l'he sentit, i si dic una cosa d'entena malament, em sabria greu, però que tornaven a pujar la llum. Sí, i l'aigua. I dius, m'hi van pujant tots els dies... Esclar, amb aquesta cosa estranya, de les sovastes. O sigui, tenen dret a pujar o baixar, ho dubto, però pujar o baixar cada mes segons les sovastes, i aquella cosa tan estranya que jo no li entenc gens al ministre d'Indústria. És que ja no saps ni el que pagues. Perquè abans deies, bé, més o menys, en funció dels vats que havies consumit, bueno, pagaré tant. Ara ja dius. No ho sé. Sí, l'altre dia, jo he fet un cas, que no hi són pràcticament, perquè són una parella de senyors grans, i estan més bé fora que no aquí, però, clar, hi ha un assenjust, i donen la lectura estimada. Ells donen la lectura cada dos mesos. Però els altres, quan venen a fer la lectura al contador, no troben ningú, i llavors fan estimada. I l'altre dia truquen i diuen, oh, doni la lectura aquesta. Diu, oh, diuen, si han cobrat un munt de quilovats de més. Però resulta que en cinc dies li tornem, i encara és l'hora que li hem de tornar. Ostres. A mi em fa l'efecte que s'haurà de gastar força de cèntims en telèfon per reclamar. Un dels temes que ens ocupa d'una manera i ens preocupa, és el tema de les beques de menjador. De fet, nosaltres, i en Justícia i Palau de Sant Just, portem des de fa 12 anys... De sempre. La lluita de les beques de menjador. El cinc dies de greuges, i de fet hem de dir que les coses s'han reclamat i llavors ens sà perquè tant els ajuntaments, com les escoles, com els esapes, com el Consell Comarcal, el Baix d'Obregat, que es cuida d'això, han avançat. Això és cert. Però encara, ara, tenim uns èficits que l'aquí m'explicarà una miqueta aquesta qüestió. L'altre dia esbrinant com estàvem tots aquests temes, seguim que les beques de menjador, les beques d'alimentació escolar, que pensàvem que havia sorgit puntualment en el curs 2012-2013, s'ha prolongat el curs 2013-2014, i, malauradament, seguim amb el 2014-2015, perquè seguim a 29.000 disminució, sinó que cada vegada es demanen més aquests ajudes. Llavors, fins ara, les entitats locals el que feien era pagar una part i l'altra, la feia creurroja, en aquest cas. Però es donen contacte, clar, i llavors, fins i tot, estan pagant el 100% la creurroja en casos molt específics als menjadors dels nanos, que en realitat és el que comentàvem fora d'antena, que deien que el menjador que pot costar d'un nen és 1.092 euros, és a dir, uns 7 euros per dia, i, d'alguna manera, s'assegura que l'infant o el nano mengi... Tingui una alimentació d'acuada. Perquè el sopar ja no ho sé, el berenar tampoc, i l'esmorzar no en tinc ni idea, però, com a mínim, que mengi un cop al dia. Però, clar, això deien els nens que van a l'escola. Què passa? Que en els instituts ens estem trobant en el mateix cas, que hi ha els adolescents, que els hi passa 3 quarts del mateix. El que passa és que potser no es sona tant, potser no ens es avantem. Perquè un infant petit fa més tremular que no un adolescent, i és el mateix. Doncs la creu roja ha fet les beques de secundària, que és menjar sal insti, que els fan un pícnic i els hi donen, al qual s'asseguren juntament amb l'agència de la salut i tal, que el menjar que mengen és adequat per l'adat de l'adolescent, en aquest cas, i els hi preparen una bosseta i allà poden menjar. I aquest pícnic, que sembla una beca per els nanos que l'obtenen al 100%, si tu, per exemple, ets una no que no necessites beca, però sí que vols acollir-te en aquest pícnic, la creu roja també obri, evidentment, en el cas que puguis, els tu pagues al tot costa, però està fet de tal manera que, com a mínim, fem... i els que poden ens asseguren que mengin el que els toca per l'adat. Perquè, a lo millor, els pares treballen, els nanos... És menjar un cançó pel cos, una hamburguesa, un tros de pizza, el que sigui, i escolta'm... Doncs el que han fet és això. A l'Institut de la Salut, fer uns pícnics adequats per als adolescents. És a dir, que ha fixat que era un tema que jo, personalment, es coneixia, doncs, bueno, sabem que també hi ha temes de cas d'institut. No, la tasca que fa la creu roja i moltes... I moltes més, eh? I moltes més. És estupendo, perquè... Escolta'm, és que les famílies cada cop tenen menys recursos. És clar, clar, el que diem, el sou s'ha de congelar, per dir-ne de manera, però totes les despeses que ens envolten cada vegada són més altes. Pujem, pugem. I us anem a veure, això que m'has menjat, perquè, clar, si cada vegada en puges totes les despeses, pel meu sou no, està clar que no arribo, finalment. No, absolutament. I això ens passa a tots. Imagina't els pensionistes. És de broma. Que aquest any els pensionistes, en el 2015, en un 0,25, eh? Naturalment, dos euros com a sis, mira. Però després et puja a la IRP, fes-hi assos del paràmetre... Ja està, ja està. Llavors, un dosi pico fora. O sigui, que surts per dins. Perdent, perdent. I molts de les pensions actuals s'estan ajudant els fills i els nens. Home, i tant que sí. M'he dit que... Esperem que... que, sí, la generalitat s'en sortís amb la qüestió de la consulta i l'altrohaca, o no, independència, Catalunya tindria... Oh, sí, els estudis... Home, passaríem un temps magre, que avui he comentat a la televisió, un dels que han fet aquest gran llibre... El llibre blanc. Sí, el llibre blanc, que en el seu moment va ser un... O sigui, un vicepresident o una cosa d'aquestes. I realment diu... Seria difícil. Seria difícil, perquè, esclar, hi hauria temps d'adaptació i que no serien faves comptades. Però esclar, mica en mica, tu imagina't. Ara, el pressupost que ens han donat el senyor Montoro, ahir... Vaja, què heu fet, on? Nosaltres contribueixen amb un 19% del PIB. I ens tornen un buit i escaig. Escolta, però esto... esto què és? És que, de més, això... Això, que és bufetada, sobrebufetada. Revelo una... I allò és que no hi havia ni un ànima. Qui agafarà aquestes estacions intermitges? Les persones, són el millor dia. Imagina't el que costa mantenir... És que no has fet-lo, és mantenir-lo diàriament. Exacte. El qual vol dir que els criteris d'inversió per crear riquesa de l'estat espanyol només miren cap a ells, cap a Madrid i tota la situació del sentiu. I aquesta és una qüestió que ens fa pobres. Amb ells no, eh? Amb ell no els fa pobres. Perquè ells... bueno, tot això són empleos, hores... i avantatges, però, en canvi, el resto de l'estat ens empobreix totalment. Però, bueno, esperem que les coses vagin al reclans en un futur. Sí, mica en mica, diu... No s'ha de perdre l'esperança amb ell. No pot ser d'altra manera, que si no acabarem tots pobres. Ah, tots són, sí. Però és que acabarem tots pobres. Quina, tu tenies algú també sobre la qüestió de... de la pobresa, em sembla, oi? Sobre el treball o sobre... Sobre... Les famílies, cada dia, són més pobres. Que són més pobres, no? Lligat amb totes aquestes beques, que hem estat ara parlant, va sortir un article en el punt avui que el títol a mi em va sorprendre, eh? Perquè era més pobres i més malalts. Fem com una espècie d'enrolemes econòmics diversos, i em va sobtar molt, perquè una de les persones entrevistades posava, diu, esclar, jo tinc nanos, diu, i clar, m'han detectat diabetes i m'he de comprar els medicaments. Però, clar, hi ha dues coses. O compro els medicaments, d'on m'han de menjar els nanos. A prioritat, quina és, diu, alimentar els nanos. Clar, però si ella no es medica, es posarà amagalta, no podrà treballar... No, és a dir, fins i tot la tua... No, però al cap de pocs anys... Començaran a sortir les nafres. Perquè, a més, és la diabetes, és una malaltia que sembla que no, però va danyant molt, i que va danyant molt, a poquet a poquet, i pot donar un susto en qualsevol moment, no? Llavors dius, ostres, que una persona hagi d'estar entre... a escollir la medicació, o li dona a menjar el meu fill, és molt fort, no? I un altre, també, era pagar el lloguer, o comprar les ulleres al nen, però clar, si el nen no li compra les ulleres, està el col·lin o la pisarra. I s'ha dit, hem arribat a uns extrems de que, clau, és a o és bé, perquè les dues coses no es poden fer, no? I estem a uns llintes de pobresa, que dius, ostres, és que ja no és... que no puguem fer... Ah, no, no, és que... estem parlant de coses molt bàsiques. Bàsiques, bàsiques, que si fa, potser, 5 anys, 10 anys, ens ho deien, que si hem dit que això no podia passar aquí. No, podia ser. L'acostia està en que... totes aquestes retallades, però sobretot la manca de... la manca de riquesa que s'ha deixat de crear amb les indústries i les empreses per la crisi, ens ha fet a tot arreder. Perquè un país... perquè sigui ric, ha de tenir una base industrial forta. On, naturalment? Si no, és així, difícilment. Tenint en compte una cosa, Espanya, en plan de matèria primer, no té ni grans mines, ni té orani, ni té... I si ho té, ho té en petites... parts, que parlo del que es necessita. Llavors, clar, s'ha de comprar. I llavors han tingut que venir les retallades per tornar a pagar els interessos del deute que han tingut, sobretot la banca, amb inversions d'ells, que no del públic. A ell, a ell. I ara, doncs, la bossa li importa interessos que s'han de pagar, els bancs europeus, alemans, francesos. Principalment, no ens permet diners per desenvolupar el país. O sigui, que per dos cantons, una per que ens han tret les indústries, per que han hagut de tancar moltes indústries, i ara no ens ajuden a crear-ne de noves, perquè la seva política no va per aquí. I amb això la Generalitat té una visió diferent del centre... del centre de les hèlits vanilènyers, no? I del govern espanyol. Però, en tot, encara li falta el nostre criteri, li falta una mica de posar-se enseriosament, arribar fins al final amb aquesta política. Jo crec també una mica que, per supost, cada cop també el tema és minso. Sí, també, també. I, clar, si no té cèntims... Però hi ha una cosa que és important. A veure, aquí són les prioritats de les despeses d'un govern. El govern català, quines són les prioritats? Home, això que parlem ara de la gent que no té prou diners per posar... donar-ho... per parar-ho a menjar pels nens, pagar les beques... És una gran prioritat. Si els danos no s'alimenten bé, com dimonis han de poder aprendre les assignatures? No, no. I, a més, és la joventut del dia de demà. I, després, la joventut tampoc se la pot deixar sense treball. Clar que no. I és irreversible. És a dir, la roda de... la roda del jovent que ens seguim nosaltres, treballar, estudiar, treballar... casar-se, tenir una vivenda... Ui, ui, ui... Estàs... Estàs pintant un panorama... Molt idíl·lic. Això era el nostre temps. Ara, eh? A ells ho tenen, ho miren d'una altra manera. Doncs això és el que ha de tenir prioritat. Oh, clar. Les famílies és la base de la societat. La societat es basa en això. I, després, la gent que està aturada i ja no ho diguem, dels que no cauren re, perquè han passat els dos anys. Això és injust. D'una sensació que hem sacrificat la societat en nom d'una economia que està feta per cobrir les deutes del banc. És el que hem creat. És a dir, ens hem carregat la societat, és a dir, tots nosaltres, per cobrir els deutes d'uns bancs, que, suposadament, si nosaltres els ajudàvem, ell ens ajudàvem a nosaltres. Perquè la gent que no paga les hipoteques se'ls segueix fent fora de les vivendes. Les empreses no obtenen crèdit, de lo qual tampoc pots impartir, per exemple, en una de les coses que diem. Ostres, com podríem sortir? Que no sé si seria... L'Uidiling, no? Com podem fer créixer la indústria? Ostres, potser amb més recursos, amb investigació i desenvolupament, potser seria una part. Però què passa, clar? Si jo no tinc diners per regafar i dir que el meu pressupost d'empresa és una investigació i desenvolupament. Si no tinc aquests diners, jo no investigo i no desenvolupo. Automàticament, el millor es va cari que jo tenia al principi, perquè fessin un estudi d'un projecte, ja no el tinc. Què faig, no creu riquesa, en quant a indústria? Em quedo un bloc a tinc. I això, a tots els nivells, eh? Sí, sí. Tant en medicina, com en coses de tipus biològic, a tots els nivells. I la formació dels nanos, que has format aquí durant anys, que aquí no els hi dones l'oportunitat d'investigar, que fan marxar en fora. A més, amb aquells nanos o joves, o el que vulguis, se t'en va totalment. És a dir, que sí, busquem possiblement de dir que hem de buscar un treball dign, hem de buscar creacions de treball, i dels llocs de treball, però clar, si mires totes les variables, ostres, és que les tenim totes, que no sabem per on agafar, és que potser ens hem de meditar, i dir que potser hem de canviar l'estructura de societat que estem acostumats a tenir. No millor, és un plantejament diferent. Què volem de societat? O com la volem, i a partir d'aquí, fer-ho al revés. Perquè en realitat, la crisi és que tenim... No és conjunctural, és estructural. Si és estructural és que hi ha algú en aquesta estructura que no funciona. I jo crec que no funciona durant molt de temps, però jo crec que ha ramat part dels cartutxos. Llavors, hem de buscar una societat diferent. Possiblement ens hauríem de sentar. Possiblement no els que estem aquí, i les persones que ens escolta. Però sí que qui té més veu és a sentar-se i dir, quina societat tenim, no aquesta, no funciona, de la manera que la tinc estructurada, busco quin sistema de societat pot funcionar. Perquè els vents són els que són. Exacte. I no en tenim més. I la terra sí, ens dona molts vents, però, clar, potser també l'hem de tractar i m'ha abandonat la terra. Potser també l'hem abandonat la terra. L'hem abandonat, hem tirat el dret i no hi hem passat. El pagès no se l'ha ajudat. Aleshores se li ha comprat la terra per fer urbanitzacions. Clar, ha guanyat molts sentits, per això. Van parar o hi ha hambre per manjana. Totalment. I això ha passat. O sigui que la visió... Jo me'n recordo, clar, parlant després de la guerra. El meu pare, quan va venir del camp de concentració, fortanadament per ell, va trobar feina de seguida a la mateixa casa que treballava quan va marxar al froc. I, però, amb tot i amb això, ell tenia unes aspiracions. Treballava doble a un treballava. I a banda buscava feinetes per fer els caps de setmana. Per tenir... Per tenir un pressupost, la cosa bona és que llavors hi tenia manera de fer-ho, perquè hi havia gent que arreglava coses, que muntava petites, petites indústries, i tothom tenia sortida. Això ara no ho tenim. Amb gent molt més preparada, perquè el meu pare era una persona... Era un paleta, era molt bon paleta, però era un paleta, clar, amb molt bones mans, però no tenies tu, dis, ni tot això, tenia molta idea, ell feia els seus plans, però resulta que llavors hi havia manera de fer-ho. Però ara... No, on vas? No, perquè en els polígons industrials, jo parlava l'altre dia amb gent més gran que jo, i comentàvem... Bueno, però és que fa temps aquests polígons, perquè si ara passeixes pàps dels polígons aquí al Baix Llobregat, jo, per exemple, que treballo en una empresa que està al Polígon de Fonsanta, hi ha moltes empreses que han tancat fa temps, i això està aplaudiu, sí, fa anys, que a part també hi havia les címenes per aquí a prop, i tal, diuen, no, no, si és que trobaves un llatroga, que deia, aprenedit, se necessita, aprenedit, se necessita, no se quedi. Ara això, on es veu? Quan jo vaig fer comerç a l'acadèmia de Cornellà, que d'això que feia amb el comerç, que era una filial de l'acadèmia Junyent, a Barcelona, doncs era... re, o sigui, el que era avançat, ells teníem el lloc fix a les címenes, o sigui, els administratius, i en proposició com l'empresa anava més, doncs tenies feina, segur, jo, no, perquè ja treballava en un altre lloc, però, llavors, els meus companys, sí, sí, ells tenien feina segura, sobretot si eren uns bons estudiants, no, sempre hi ha el que no vol estudiar i que no val, però el que valia tenia feina assegurada, les címenes, però molt, i era... em sembla que eren 40 per classe, eh? Era un 40 per classe. I, escolta... Bueno, la qüestió... La qüestió és que, de fet, ara actualment tenim moltes variables, més variables que abans. És evident que la creació de riquesa, 8 dies, necessita també menys hores de treball que no fa ni fins 10 anys, per l'abans que hi ha amb la robotització, i la qüestió de la informàtica, no? Per aquest és un problema que s'ha de resoldre, perquè a les hores de treball hi ha gent que proposa, o bé, repartir-les entre tothom i fer menys hores, però que tothom treballi... I guanyar-se la vida. Cobran el mateix, eh? No cobrant menys, cobrant els mateixos... Si no, els mini-jocs d'Alemanya. No, no, no, cobrant el mateix. Una altra alternativa és jubilar l'agent dels 60 anys i aquest lloc ocupar-lo, l'agent que s'aturada, que això donaria en lloc d'un 24% de turpa, passaria amb un... amb 5 punts menys, com a mínim, i la gent jove no estaria tan traumatitzada, donaria una sortida. Aquesta també, però els diners, això ho hauria d'abonar les entitats que tenen més beneficis ara, que amplien tots aquests elements moderns, com la robòtica, com l'informàtica... Tenint en compte una cosa, també necessiten gent especialitzada en robòtica i en informàtica, perquè l'altre dia, amb les apagones que va veure, que va haver-hi aquí, els ordinadors, aparells de televisió, tots, clar... Són menors amb volis. Però amb això hi ha una pega, amb això que deien de... Amb això coincideixen, amb això que deien de les empreses que tenen més plusval o a més beneficis, hi ha premis noves als americans moderns, que encara viuen, que demanen que això es faci, o bé, a través d'impostos, o a través d'un sistema que permeti que aquestes entitats que tenen aquesta plusval ho paguin. Però la veritat és que de tot això, el sistema, que deien abans el sistema econòmic, dona la impressió que no els interessa. És a dir, no els interessa pagar impostos, i tampoc els interessa repartir les hores de treball. No estan per això. De moment, la impressió que tenim és aquesta. Jo, moltes vegades, sobre el capital salvatge, que avui inverteixen 10, demà volen 20, però demà mateix. I això, què deies tu? Si la gent no té cèntims a la llarga, ells sortiran perdent, que és el que està passant-li a Alemanya ara. Si els seus compradors estan tant a governs que els han escanyat tant, ara qui els hi compra? D'alguna manera, ells ja han sortit, i s'han enriquit. Ara toca canviar el sistema per part d'Alemanya, hauria de passar a l'economia productiva dels països del sud, els Mediterrans. I segurament passarà, perquè és el que dius tu, no? Ara, aquí hi ha una cosa que estem veient nosaltres, que el canvi, almenys econòmica a Europa, ha de venir de la mà de Brussel·les. Perquè tot el que és... Però va tan lent, Brussel·la. Tot és l'economia europea, que és el que marca la pauta a tots els països d'Europa, són els que manen. I aquí hi ha els actors principals de la política econòmica, tant del govern com a les empreses, els indicats, els bancs... Tothom depèn de les decisions europees, de Brussel·les. I no canvien un milímetro. Però, clar, no deixa de ser una... Clar, és un grup d'economia. No és un grup que hauria de ser d'economia, de fiscalitat, de política, i això de treball. I això, clar, els països del sud sempre estan en déficit. Però a Europa va ser curiós, perquè quan es va crear, havia de ser això, una política econòmica comuna, una social... Però aquí hem anat. No van estar d'acord i no van. Perquè, si jo tinc un país... Bé, de la forma molt senzilla, a Europa és la mare i després té molts fillets, que el país és Espanya, l'altre país és Alemanya, tots aquests són fillets. Si aquest fillet, com nosaltres, li hem de dir no, perquè aquest camí no vas bé, llavors, com hem pogut arribar a Europa, que està fumada des de fa... Hi ha unes quants anys aquests extrems actuals que els països de l'Europa no se'ns aguantem. Teniu coses a dir de les reunions o el que sigui, perquè ens queden dos minutets. Avui tenim reunió a les 9 i quart. I per començar el curs i plantejar-nos-al, i bé, en principi alguna cosa més així que tinguem... Bueno, de fet, ja sabeu que tenim dos problemes importants sobre la taula. L'acostia del treball d'atur, aquest és un tema que nosaltres estem treballant amb una enquestra a nivell europeu, a part nostra de Catalunya, i això ens porta a feina, aquest és un tema. I l'altra tema és aquest de la consulta, per exemple. És algo que cada dia estem al tanto de la informació, veiem les concentracions, ahir mateix a l'Ajuntament de Sant Just, la plaça està pleníssima. I la plaça Sant Jaume, mira que plovia a vots i barrels, eh? Però era, i els carrers de... Però sembla que són sorts, sexe, i acabaran sent muts, perquè valia la pena, per dir sempre no, que fossin muts. Perquè, escolta, no hi ha manera que entenguin que realment tenen un problema. Jo, insisteixo, no és un referèndum el que tu estàs demanant, sempre és una consulta, és a dir, de quin color vull la casa? Blanca o negra, doncs ara és això. No, no, no, això és un referèndum encubierto. Això és adivinar, no diuen amb un judici. No, no, usted está haciendo prejuicios, esto no es. Pues aquí está igual. Bé, ja ens hem d'acomiadar dintre de quatre setmanes, tornarem a tractar aquests temes. I bé, moltes gràcies. Moltes gràcies, Jesús, Carles, moltes gràcies. I fins la propera audició, recordeu que el dissabte. Si ens voleu tornar a escoltar, serem amb vosaltres a tots quarts d'11 del matí. Gràcies, Joan, gràcies. Bona nit, o bon dia. Estalvezes. La ràdio de Sant Just Durant l'8.1 Ràdio d'esper Durant l'8.1 Ràdio d'esper Durant l'8.1 El propècid d'octubre passaràs un dia de Naços amb els Pallapupas. Vine al poble espanyol, al Tibidabo, a Catalunya Miniatura, al Zoo o al Museu del Barça. Els teus nens no pararan de riure, i ajudaran a que ho facin molts d'altres que ho necessiten. Compre la teva entrada a meitat de preu i amb el doble de valor, a Pallapupas.org i ajuda'ns a omplir de riures als hospitals. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística i aprenc català o millora'l. Des del nivell inicial fins al nivell d'est. Fins ara, o des de casa.