Béus de la parròquia. Béus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants just i pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió i l'humanisme d'arreu on es produeix la notícia. Recordeu que Béus de la parròquia se met els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Sempre a la sintonia de Radio Desvern, en el 98.1 de la Freqüència Modulada. Com sempre, la lectura de l'Avangeli inicia a l'audició d'avui. Diu Sant Joan. En aquell temps, Jesús digue els seus deixables. Jo us estimo tal com el pare m'estima. Manteniu-vos en l'amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l'amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu pare, i en mantinc en l'amor que em té. Us he dit tot això perquè tingueu l'alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents perquè el servant no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit, amics, perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu pare. No sou vosaltres els qui meu he escollit, sóc jo qui us he escollit per confiar-vos la missió d'anar per tot arreu i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el pare us concedirà tot allò que demanarau a no meu, així us mano, que us estimeu els uns als altres. Moltes gràcies. Reunions a la parròquia. Demà dijous, dia 10, a dos quarts de nou de la nit, pares dels infants de primera comunió. El divendres, dia 11, a les 21 hores, 9 de la nit, Consell Pastoral Parroquial. Primeres comunions. El 17 vinent, dia 12, i el proper dia 19, a les 12 del migdia celebrarem l'eucharistia en la que participaran per primera vegada els nens i nenes que s'han preparat en la catequesi. Pasqua del malalt. Els responsables de la delegació diocesana de la pastoral de la salut han determinat que el proper dissabte, dia 12 de maig, celebrem el dia en què la pasqua tingui una significació especial pels malalts. El fet de ser un dia concret és com un crit a prestar més atenció humana i també espiritual a les persones que passen per una circumstància difícil en la salut o bé la malaltia de l'edat. Des del punt de vista sanitari és lògic que ja ofereixen a tota persona malalta els mitjans per a recobrar la salut o almenys per a millorar la seva qualitat de vida. En això suposem que ja hi ha tot l'esforç conscient per part dels familiars del malalt, o bé de les persones que en tenen responsabilitat i compromís per part d'institucions públiques o privades. Però volem fer un crit d'atenció perquè els malalts que ho decidixin tinguin també la atenció i el servei religiós i espiritual de gut. Les persones responsables haurien de notificar la perròquia als qui vulguin ser acompanyats espiritualment en el camí més dificultors que estan passant els malalts o els ancians. Pasqua del Malalt se celebrarà en caràcter diu-se-sà el proper 12 de maig, a les 11 hores, a la residència de les germanetes dels ancians de Sant Parats de Sant Justes-Bern. Amb una eucaristia presidida pel Visva Gustí. Aquesta celebració coincidirà en la festivitat de la mare de Déu dels de Sant Parats, patrona de la congregació de les germanetes. Com cada any recomanem que en la declaració de la renda marqueu les dues caselles a favor de l'església i per altres obres socials. És la manera de destinar directament dues vegades un 0,7% o bé un 1,4% del que ja hem de pagar a obres al servei de la societat i a seguir mitjançant l'església catòlica i a seguir a obres directament solidàries. Com ver marcar que tot en l'església està al servei de la societat i, per tant, és una obra social. Tot la gran tasca que està fent de celebració de la fe i d'educació i formació cristiana crea persones madures, responsables, èticament correctes, emprenedores i reflexives. I això és un gran servei a la societat. Però, en el camp del que anomenem servei socials, l'església està fent una obra, a voltes poc coneguda, per a d'un amplitud molt gran, especialment en aquests temps de creu crisi econòmica. Aquests tipus d'activitats es desenvolupen sobretot en tres nivells, càrites, les congregacions religioses i les parròquies. Per això us demanem que marqueu la creu a les dues castelles. Així s'ajudarà doblement a l'església. El proper 18 de maig, a les 9 del vespre, a la parròquia dels Sants Just i Pastor, i organitzat pel grup Nostra Dona, podreu assistir a la conferència Profeteses Bíbliques, la veu pública de les dones, en Maria Assunta, Torrents i Gardela, doctora amb Entropologia Cultural. He escoltat notícies d'Església. Obrim ara la finestra de Justícia i Pa. Molt bona tarda, Dolors. Com fa quatre setmanes ja tornem a ser-hi i esteu disposats a presentar aquells temes que ens interessen tant. Ens endavant. És una tradició molt nostre. El que hem de fer és fer una sèrie d'activitats per la pau i la convivència. Aquesta paraula bon desig té un contingut de molta força, perquè és el bon desig d'una bona convivència, de tenir un bon respecte, una bona tolerància. El que cal és tenir sensibilitat per compartir les coses en aquest moment de crisi, crear una bona harmonia. Tot el dia es n'anirà treballant i acabarà amb una sèrie de banderoles que seran les banderoles per la pau. El bonic és que cada escó, cada persona que vulgui posar algun desig, perquè aquesta pausa sigui realitzable, calés en aquest moment. Això és una cosa que, com a Justícia i Pa, volem resoldre perquè la gent hi participi, perquè s'ho faci seu, i d'alguna manera terem endavant. L'altre tema, l'altre dia a la reunió de Justícia i Pa, us sí, te'n recordes? Tenim una notícia que està portada per l'agenda de l'associació de veïns, que ens et diríem amb la seva proposta, i que et sembla si l'expliques una miqueta. Bé, hi ha una iniciativa popular a tot l'estat que consisteix en recollir mig millor de signatures per portar-les al Congrés per demanar que hi hagi una llei que canvia la qüestió de les hipoteques, en el sentit que les hipoteques queden totalment cancel·lades amb l'edició de la vivenda. És a dir, que no quedi cap més deute a part, com queden ara, a part de la hipoteca. Això ja fa temps que es parla. Doncs aquesta vegada, a l'associació de veïns a Sant Just, aquí a Sant Just ha pres l'initiativa, i aquesta d'algú mateix ha hagut un correu, precisament nosaltres li vam enviar un correu per a Derinze i felicitar-los per aquesta iniciativa, i han hagut un correu agraint la nostra participació. La qüestió és que, donada la vivenda, queden llestides a la hipoteca, però, a més, aquesta vivenda sigui utilitzada pels mateixes persones que hi viuen, amb un lloguer que no sigui superior al 30% dels seus ingressos, durant 5 anys. Això és una cosa de lògica absoluta. Nosaltres aquestes iniciatives ajuden una mica a fer més suportable una època de crisis i d'escarpells. Que s'ha d'encarrelar tot això una miqueta. Perquè això que les persones no tinguin després de pagar molt temps, moltes molt temps, un lloc on viure i t'hi trobis en tot el carrer, en tots els mobles, i les criatures sense on anar, perquè hi ha persones que tindran família, però tenen la seva família. Això és una mica complicat. Qualsevol persona que vulgui signar aquest document ha d'anar a l'Associació de Veïns. No, a la Pròxima Maragall, al centre de la Passa Maragall. Dilluns i dijous de 5 a 7 de la tarda, per signar l'apoll o el recolzament en aquesta iniciativa. Val molt la pena que tota la població dels fets just i participi. Hi ha una mica de molèstia, anar-hi aquesta hora, potser... No, i si cal, també podríem fer com una passejada pel poble, perquè la gent també s'hi atdarà. Sí, però de totes maneres, en dos dies, quan són dilluns i dijous, hi ha facilitats de fer-ho. I també és interessant, això durarà fins al novembre. Ah, molt bé, una marge molt important de temps. I d'anar-hi tots a una, diguem-ne. Clar, clar que sí. I la tercera notícia, que és important des de Justícia i Pau, que és la trobada anual, que es diu Jornada Anual de Justícia i Pau d'Espanya i Jornada de Justícia i Pau a Catalunya i Balears. Aquesta trobada vam poder anar amb el Jesús Aterragona i realment va ser una cosa, uns temes molt interessants, que es basava, bàsicament, el tema d'aquesta any, era l'aportació social i ètica de les religions en temps de crisis. Això va ser als dies 20 i 21 d'abril, va ser com un petit congrés, una petita trobada, no? Tots els temes van girar al voltant d'aquesta situació, és a dir, amb una greu crisi econòmica que estem patint actualment, la importància que tenen les diferents confessions religioses, a l'hora de portar sortides, de portar serveis, de fer ajudar aquesta crisi d'arribar a aquelles persones que la pateixen i de quina manera s'han creat charges de solidaritat. I ja va haver-hi una de les taules rodones. Primer es va veure la crisi per què és, que això va fer un mòbil arcade, el moment en què ens trobem. Després va venir el bisbe auxiliar de Barcelona, el bisbe que es diu Sebastià del Tabull, i quina visió té la Iglesia davant d'aquesta crisi i com hem d'actuar de com a cristians. I després va haver-hi una taula rodona de diferents confessions, com actuaven també davant de tot això. I no estem gaire lluny uns dels altres. No, amb absolut. En fer un servei. La crisi ataca tothom de qualsevol confessió. Sí, sí, sí. O sigui que ens toca a tots. Sí, sí, sí. Doncs mira, i per últim, si em permeteu, aquest és un correu que vaig rebre, que donava la volta al món. És en castellà, és el lligent en castellà, perquè és portet, però és tristament de quina manera les grans multinacionals destrossen les comunitats indígenes a Sud-Amèrica. En aquest cas seria el Brasil. Diu, i llavors és un correu en què d'alguna manera ens fa una cridesa. Diu, hi ha persones que estan molt pendents del que fan els grans actors, la vida íntima d'aquests personatges com actors, reis i coses aquests. En canvi, estan insensibles a desastres tan grans ecològics que són provocats per la mà humana. Diu, mentre l'esperió dius que la televisió hablen de la vida de los famosos, el que he fet de la tribu Kayapo, és una fotografia, es veu? En què es veu, doncs, inclús vestit amb els seus ornaments de poble. I plorant, i impacte. Diu, Dilma, aquest senyor es diu Dilma, no, perdoneu, Dilma. La nova presidenta del Brasil ha dado el visto bueno a la construcció d'una planta hidroelètrica enorme, la tercera més grande del mundo. Es la sentencia de muerte a todos los pueblos cercanos al río, ya que la presa inundará 400.000 hectàrees de bosque. Más de 40.000 integrantes de los pueblos originarios no tendrán donde vivir. La destrucción del hábitat natural de forestación. Y la desaparición de multitud de especies es un hecho, 40.000 seres humanos. Y nos preocupamos por 6 o 7 o 10 que llenan las revistas, que llevan puesto con quien se casa, de quien se divorcian, por Dios. Qué vergüenza sentimos los que valoramos cada vida como única. No hay vidas más dignas que otras, y estamos en este mundo para vivir con la misma dignidad. Y no habrá una guerra justa, si alguna lo es, simplemente ante este imperdonable habrá un silencio, el de los fuertes. Lo que comueve y hace, que algo se refuerza, se retuerza por dentro. Lo que genera vergüenza de nuestra cultura. La impresión que tuvo el jefe de la Comunidad Callapo, al enterarse de esa decisión, su gesto de dignidad y de impotencia, bajando la cabeza, llorando, ante el avance de nuestro progreso. Hipercapitalista, la modernidad depredadora, la civilización que nos respecta la diferencia. Hasta cuándo, aún. ¿Y qué va a ser ahora mismo también del grupo aquel? En la misma situación, y tantos y tantos seres humanos oprimidos. A nadie le importa, sólo podemos cambiarlo nosotros, cada uno de nosotros, no ellos. És a dir, s'han cargat a tants pobles indígens, que és aquell llibre que seguia, sobre el tema de l'aigua. És a dir, per estar nosaltres, el tercer món, el món ric ben servit, ens estem carregant quantitat, quantitat de persones, que ells ja fa anys i anys que hi viu. D'hàbits, d'animalets, de rius, que donen vida a segons quines parts del món. I no ens anem ni de parlar-ne, perquè abans es parla de l'onc jo, que sé, el trac que porta aquella a la pel·lícula de tota la xefarderia i, en canvi, ni parlar-ne d'aquests temes, ni mencionar-los. Si se'n parla, pensen, i això, a què? A què treu cap? Sí, sí, sí. Bueno, però, de fet, la denúncia d'aquests projectes, igual com fem amb el tema de l'aigua, és la manera de fer participar a la població que ens escolta, i a la població en general, de les inquietudes dels nostres germans indígenes. Això és que per nosaltres... Això és el que es pretén, d'alguna manera, d'anar fent toques, és a dir, més important. No podem parlar-ne, com a mínim, si no podem fer res, perquè és tan gran això, que siguem sensibles... Però que tots estem en un mateix planeta, per tant, germans, ho som tots. Sí, sí, sí. Doncs Jesús, aquest ha sigut més o menys una pinzallada de coses que van passant, no? Molt bé. Mira, nosaltres volíem dir, també, que el dia 8 de juny, o més que bé, a les 20.30, el casal parroquial es farà una conferència elevat sobre l'energia gòlica, que tots esteu convidats. Alternativa als convertibles fòssils i nuclears, perquè, de fet, el món necessita una altra alternativa ara ja, de manera gent. De manera immediata. Imediata. Per exemple, el desastre de Fukushima, que és el del Japó, ha fet qüestionar l'ús d'energia nuclear com a font d'energia. Encara es aviat pel preveure plena consciència de la magnitud del desastre. Dels efectes contaminants que tindrà sobre el mar, l'aire, l'alimentació i sobre els territoris que quedaran inevitables per les generacions fotudes. Contaminació. Però ja ho anticipem, caldrà plantar cara als instants de minimitzar el desastre, els intents de justificar l'existència dels centrals nuclears com un mal menor, però necessari. De fet, ja ens ha passat el mateix, fa 10 anys, amb el central nuclear de Txar Nòvio. Allà van morir bastantes persones i van quedar afectades més de 300.000 persones, i la seva decentència. I, a més, el voltant no sabem realment... Què ha passat? Com de quants quines persones que no estaven al núcle de la catàstrofa, però que realment han patit les conseqüències. I han hagut de deixar el territori, marxar, tota la gent que vivia en un entorn... I si algú s'ha quedat a viure, hi ha moltes criatures que venen a l'estiu per intentar allà ho gerar una mica les conseqüències, perquè és que algú no tenia ocasió ni probabilitat de marxar. Sí, sí, sí. Després, el sistema aquest de les nuclears i del que us fòssils, a part de que agoten els recursos naturals que han tardat mils i milions d'anys a fer-se, el petròlic, ha necessitat molts milions d'anys per fer-se. Els fòssils i tant, eres? Igual com el carbó. Doncs això s'està agotant de l'any 50 cap aquí. A la manera que consumim és inaguantable. Per això hi ha el problema en el seu dos en l'atmosfera i el problema d'altres gases que ens estan afectant. Però, bueno, l'acostia és que aquestes energies nuclears i fòssils estan amb mans a poques persones. I que realment el poder i la rentabilitat econòmica no estan amb mans a la majoria de la població, sinó que estan amb una minoria que s'acontrolen, exactament, que s'acontrolen, i que provoquen el desclibri entre el nord i el sud, és a dir, entre el 80% de la població de la Terra i el 20% de la població de la Terra. Això és important perquè nosaltres ja diem que val la pena que coneguem els alternatives perquè d'alguna manera hem de jugar fort amb això. I hi ha gent que ja juga fort amb això. Per exemple, l'amic Pep Moreno, que treballa ja fa anys amb l'energia eòlica. És un físic de senjús que s'ha format en aquesta feina, és un professional i que s'estima en aquesta. Hi ha moltes idees i molta empenta, i realment hem de tenir la sort que poden seguir. El seu exemple, altres joves. Molt bé. Després d'anunciar-vos, perquè avui no tinc temps d'explicar-ho a més a fons, però d'anunciar-vos que a Justici Pal de Sant Just estem fent una reflexió sobre l'atur ja fa temps. Sobre l'atur, la gent que s'aturada, els familiars, el futur immediat i el futur proper que tindran a la gent que no té feina, és un treball que estem fent a Justici Pal de Sant Just. Nosaltres a l'última reunió vam fer una reflexió sobre alternatives a l'atur amb aquests pròxims quatre anys que previem que serà l'ofort d'aquesta crisi. No durarà un any i dos, ni tres ni quatre, però les nostres especialistes coincideixen. El metro sembla el més amb un tres i no res, però a arreglar-se... I si ara ja tenim el país, 5 milions vins a Turà, 750.000 a Catalunya, i 505 milions i mig a tot Espanya, això pot pujar fins als 6 milions encara, i a partir de que punt ja no volem fer previsions, perquè és una línia vermella, però nosaltres considerem que ja no cal traspassar perquè trastecaria totalment l'equilibri social. I llavors aquí hi hauríem problemes molt seriosos. Però nosaltres ja anirem informant el ràdio i amb altres llocs del treball que es defensa de la reflexió per intentar suplir amb alternatives clares i que la gent pugui buscar-se la vida i trobar feina a partir d'unes premises. Això mateix, si d'entre tots podem donar unes idees que siguin factibles, que estiguin al nostre bast, que les puguem realitzar, doncs realment és un treball molt important i molt, molt efectiu. Perquè és que ens hem d'espadilar. Les coses es veuen a venir. Si ens estem a casa esperant que plogui, no plourà. Avui hem tingut una experiència molt maca buscant una cosa que des del Consell Perroquial hem de posar en marxa, que ja informarem més endavant. Una experiència d'una empresa portada, una fundació que està portant tota una sèrie d'ananos amb una certa deficiència. Fa una mena de càtering, de cuina, de cuina solidària, una cosa així, i ens han ensenyat l'empresa i que ha de parar de com funcionen i tenen una sèrie de gent per fer-los suport amb aquests nanos. Hi ha algun moment que hi ha un gran... perquè prenen medicació, hi ha un cansament important, com els hi fan el seguiment, i l'autoestima com la tenen tan ben pujada, perquè els cobrin els seus dinarets. No, no, a més, aquests nens, realment, per experiència, perquè uns amics nostres tenien una filleta, i eren, són treballadors, nets, minuciosos, i realment val la pena recolzar-los, perquè tenen futur, tenen futur. Ens entregeguin iniciatives d'aquest estil, jo penso que són maneres d'anar creant. Un futur per tothom, no? Sí, sí. I ja hem arribat als moments sinals de Beus de la Parròquia. Avui, amb les Beus de la Dolors Cardona, del Jesús Castro, i qui us parla, la Joana Algarra. Ha controlat el so i ha posat les músiques en mar per Arnau. Us esperem, en aquesta sintonia radio d'Esvern, al proper dimecres, a dos quarts d'avui del vespre. Recordeu que al proper dissabte, tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a dues hores, a tothom. Adeu-siau. Té la màquina. Té la màquina. Té la màquina. Té la màquina.