Veus Parròquia del 8/10/2014

No. Volem fer un país nou. Necessitem 100.000 voluntaris. Perquè ara és l'hora d'escoltar la gent? Fent el porta a porta més fàstiu i participatiu de la història. Ja sóc voluntària. Si et fas voluntari, t'hi acompanyo. Festa voluntari per un país nou. Festa voluntari a Arezlora.cat. El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, que vols ser-hi, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. Cada matí, de 10 a 1. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Beus de la Parroquia. Programa d'informació i informació humana i cristiana de la parroquia dels sants Justi Pastor de Sant Just Desbert. Gràcies a la vida que m'avabo tanto me dió dos luceros. Que cuando los abro perfecto distingo lo negro del blanco tiene el alto cielo su fondo estrellado. Amics oidors de Rai d'Esvern, amb aquesta veu de la Mercè de Sosa, la cantant argentina traspassada no fa gaire, comencem un nou curs de l'equip de Beus de la Parroquia que tractarà d'una novetat actual l'església. Fa un any i mig que, arrel de la renúncia del Papa Benet XVI, i després d'un conclau dels dos bisbes del món, el conclau de l'església catòlica va escollir un nou servant de Déu com a bisbe de Roma i, per tant, papa de l'església. Va recaure aquesta responsabilitat amb un senyor Jorge Mário Bergoglio, també argentí com la cantant que es introduia a aquest espai de Beus de la Parroquia. Per la manera de fer, per la manera de ser, per com va anar la seva elecció, per com s'ha demostrat les primeres passes i les primeres setmanes i mesos d'aquest nou papa, hem cregut, des de Beus de la Parroquia, que mereixia que ho hi dediquéssim un curs, que representarà que, cada quatre setmanes, Beus de la Parroquia tractarà concretament dels reptes que afronta el papa francès. Això ho farem des d'aquest mes d'octubre, fins al propè més de juny. Hi haurà una equi habitual que dialogarà a partir de les paraules de Francesc i hi haurà persones de la nostra comunitat parroquial convidades a participar en aquest diàleg, en aquest col·loqui, en aquesta opinió, a través de la qual ens representem a nosaltres mateixos, no representem pas cap doctrina de caire oficial. Avui, en aquests reptes, parlaran l'Immaculada Periques, bona tarda, Imaculada. Hola, Lluís. La Blassa Garcia, hola. Bona tarda, Lluís. I jo mateix, que sóc Lluís Sabura. Hem volgut començar aquest programa del papa francès amb aquesta introducció musical, però ja passem directament a l'opinió que en aquests contractulis que estem al entorn de la taula del locutari de Ràdio d'Esvern, es mereix el pontificat de Màrius Bergoglio. Com veieu aquest nou papa i què pots representar per les llis i actuals? Bé, jo crec que la cosa és complicada i llarga de dir. A mi em sembla que és un papa, o es fa dir visba de Roma, que ha suscitat la interès de molta gent, tant creients com inclús no creients. Suposo que per la idea de renovació que porta en les seves paraules des del primer dia. L'església és escoltada, malgrat tot, per molta gent, i l'església que estàvem escoltant fins ara, doncs la veritat és que no estava donant un missatge adequat a les circumstàncies actuals del món en el que vivim. I aleshores veus que el visba de Roma, el papa francès, està donant una volta a tot plegat. Tenint en compte que estem en una situació històrica complicada i per altra banda, amb una església que s'ha anat tranquil·lusant en el temps o que s'ha mantingut com era en el reneixement. Tot això hi ha molta feina. Per altra banda, també diria que dins de la situació actual del món, hi ha una cosa que és molt important, i és l'abent de la ciència, que fins ara els seus pares no ho han tingut gaire en compte. A més, a mi em sembla que l'església no es prepara en els ministres de l'església adequadament en aquest sentit. Estan preparats en filosofia, estan preparats en teologia, però la ciència que té en aquest moment una força molt important per a una mica desplaçant la filosofia és una cosa que s'ha de tenir molt en compte. Jo, per a una altra banda, veig que el part, el bisbe de Roma, francès, el que està interpel·lant moltíssim a l'església no és solsament de paraules, sinó en fets, perquè ho està dient. L'església s'ha d'angelitzar amb alegria, ser una església d'obertura, no solsament ho diu, sinó que primer el que fa és a fer-ho ell. El seu paper és ensenyar-nos el camí, o sigui, si posa el davant, com el pastor, inclús amb els preveres, amb una humilia que els va fer dijous sant, els va dir molt, o sigui, us teniu que va regiat amb els fidels de l'església, que ets el pastor, agafar un lo d'ovella, ser pastor, no estigueu dintre de l'església tancats, obriur-vos, sortir-ho, fer un lo d'ovella. Però, clar, davant de tot això, d'aquests reptes que ell diu, el que de veritat frapa és que ell ho fa, va al davant, va a l'expressiós, menja, a l'altre dia, el menjador del baticà, amb els treballadors del baticà, s'hi va incloure a l'hora del dinar. És un sant pare que s'està fent molt, molt proper, a nivell de poble, no vol ostentació, sinó vol més aviar la pobresa, el vol de pobresa sembla que el porta bastant a terme, en tal com a... O sigui, ha fet tot això del baticà, dels visbes, de neteja, diguem-ne. No en surt la paraula, però de neteja de mirar primer de tot com està de dintre. I aleshores s'ha posat ell a fer camí i a dir-nos-hi a fer, i amb un engrescament que això encoratge molt, que això encoratge a les comunitats, a les parròquies, i fora bo que això ho s'adissin. És significatiu que el seu primer document conegut, que ha rebassat fins i tot la mateixa difusió de l'església, és Evangeli Inunciandi. Vol dir, els que anuncien o anunciadors de la Evangeli. Mana per dir-ho així. Però amb aquesta intenció que deia la Blassa, posar-se allà al davant, perquè seguim, ens mana anunciar la Evangeli. És a dir, ens mana complir la missió de l'església. Per missió podíem entendre diversos conceptes. Primer aquest. La missió és l'objectiu, la finalitat de tot grup constituït. La missió d'una teneu, la missió d'una entitat, d'un club, la missió d'una escola educada, etcètera. Doncs estem parlant de l'emissió de l'església, d'anunciar la Evangeli i, a través d'ell, arregnar a Déu. També per missió s'entès, i encara n'hi ha molts de missioners, la gent que actua en terra estranya vol dir que va a predicar fora del seu lloc habitual de residència o d'origen. Missions, missioners, missions i missioners que estan pagant molts amb la seva vida. Els conflictes, tant de tipus polític com de tipus sanitari, que hi ha països de conflictes. Estem pensant ara directament en bàfrica. I també l'emissió és aquest concepte, que el papa francès ens vol encomanar, de sortir a l'exterior a predicar o ensenyar el règim de Déu. Com creieu que els cristians hem d'entendre, les paraules de Francesc, de barrejar-vos amb la gent, prediqueu l'emissió de l'església, feu-ho en gotx amb alegria? Com s'entén això? A mi em sembla que hem de seguir el mateix camí que fa el seu pare, i és portar una vida de més comunicació amb la gent que t'envolta. És a dir, acostar-te en la gent. I sobretot el que ella està dient és acostar-te als més pobres, als més necessitats. Em dona l'impressió que les coses van per aquí. Per altra banda, en un món on hi ha unes diferències tan tremendes entre la gent pobra i la gent i els països rics, jo crec que dintre d'aquest acostar-se en els altres hi entra també l'austeritat. I hi entra, doncs, oblidar-nos una mica o mirar de canviar aquests valors tan centrats en el consum, en el tenir, en el manifestar, en l'exposar, en l'exterior... L'hostentació. L'hostentació, exacte. Jo crec que les coses van bastant per aquí. Tu no pots acostar-te als pobres... amb un Mercedes, per qui duu algú, no? Ja sé, és un tòpic, això. Perquè per acostar-te als pobres, t'has de mirar d'assemblar-te en ells, no? Perquè, si no, doncs, et rebutjaran, és evident, no? Per tant, les dues aspectes, per una banda, tenir en compte els pobres, només que es pugui, sobretot en aquests moments, en què hi ha tants problemes, i per altra banda, mirar de tenir una vida més austera, de tan consumista, jo crec que aniria per aquí una mica. Amb això que estàs dient, Inma, el seu pare, aquí, amb la carta que ha fet del missatge del pare francès, per la jornada missionera, hi ha un punt, que és el punt 4, que diu molt bé el que tu estàs dient. El gran risc del món actual amb la seva múltiple brumadora oferta de consum, és una tristesa individualista que brolla del cor, còmode i avar, de la búsqueda malaltissa de plaers superficials de la consciència aislada. Aquestes són les paraules, que més o menys el que tu estàs dient, mira, el seu pare, aquí ho remarca. I el que remarca molt és això, l'alegria de l'Avengelli, neix de l'encontre en Crís i compartia amb els pobres. Això, continuament, els pobres, els pobres, ho remarca moltíssim. Perquè diu, on n'hi ha d'alegria i farvor, deixits de portar Crís, els demés, surten les veritables vocacions. Vol dir que a nosaltres anem amb alegria, a encomanar, a fer, sense dir paraules, sols n'hem fet, però que et vegin en corajador, alegre, no tristos, això en coratge a mort també, és una per missionera de fer aquest món. No és anar a l'Àfrica a fer missió, però hi ha missió aquí al nostre país, penso jo. D'aquesta predilecció del papa pels pobres, parlarem concretament amb un altre programa. Ens encendrem, abastament. Sí, per exemple. Tornem a això de la missió. Es parla de l'esblassa d'una jornada missionera. Sí. És ara, aquesta setmana, a missions, és el dia... Aquest cap de setmana, 11 o 12, no? Em penso que és a la... clar, a l'expenitat. És la jornada missionera de l'Església, també. Però què té a veure?Sí, que fa la jornada missionera a l'Església. Molt bé. No és exactament si la data la farà igual, però que és en aquest més fixe. Com l'han focat? Això, amb l'alegria de l'Evangeli, no deixar-nos vencer que ens robin l'alegria de l'Evangelització, i ens invita a submergir-nos en l'alegria de l'Evangeli i a nutrir un amor que il·lumini la nostra vocació de missió. Que nosaltres mateixos no ens han de quedar acomodats, sinó que ens han de nutrir. Això vol dir que hem de treballar molt amb l'Evangeli. I després remarca, no per uns quants, sinó que diu que tots els membres de l'Església estan cridats a participar, ja que l'Església és missionera. L'Església és missionera, per naturalesa, i l'Església ha nascut en sortida. L'Església, quan va a formar-se, no es va formar tancada. Va ser una iglesia en sortida, els apòstols anaven predicants pels pobles i poblets, villes, i no tenien una església tancada. Jo penso que això és molt important. S'ha preparada l'Església Catòlica perquè aquesta fase de sortir a l'exterior, de barrejar-se... amb els pobres, però també amb els científics. De barrejar-se en el món, amb alegria, amb la vivència de l'Evangeli, creiem que està a punt, això, o hi haurà dificultats estructurals. Jo crec que hi haurà moltes reticències per part de... per part, sobretot, de la cúpula, no?, de visbes i cardenals, i... perquè són grans, i perquè... i perquè... És que, a més, hem de partir de la base que Joan XXIII, amb el concili, va fer un event molt important. I després això s'ha anat tapant, s'ha anat oblidant, s'ha anat mirant de... de que no continués i no és el que s'havia acordat en el concili. Per tant, vol dir que, tot i que va haver-hi un resurgiment important a través del concili, ara, doncs, estem... es va fer un retorcès una altra vegada. Per tant, jo crec que serà molt difícil. Aquesta és una, però una altra, és que hi ha molt poques vocacions. També diríem un... Un programa... Digue'ns els titulars. Jo crec que... El no haver-hi gent jove, o sigui, si hi hagués gent jove, entusiasta, que és el que deies tu, que ha d'haver-hi... Si no hi ha gent jove, que suprenguin com una... com una opció de vida, doncs, clar, la gent gran... Sí que poden... Hi ha... Tens a dir, a capellans, que van viure el concili, que ara estan contents per dir, bueno, menys mal que podem tornar a revifar-nos, segons el que nosaltres creiem, perquè havíem estat molt, com sapoltats, en les idees que tenia. Però, clar, malgrat tot són gent gran, i, en canvi, gent jove no... No en veiem. Costa més.Costa, costa. Després, el que havíem aquí també, o sigui... Això és del Sampara, també del Sampara, que l'avangelista explica que el senyor va enviar els deixebles de dos en dos, a les ciutats i pobles, a proclamar el reina de Déu. Havia arribat i havia preparat els homes a l'encontre en Jesús. Després de complir amb aquesta missió d'anunci, els deixebles van tornar plens d'alegria. Però l'alegria és un tema d'anunciant amb aquesta primera... Perdoneu que estigui traduït. Traduït, exactament. Perdoneu. Amb aquesta primera, inubitable, experiència missionera. El mestre diví que és el pare, el senyor, els va dir, no esteu alegres, perquè seu somet en els espreits ha estat alegre perquè els vostres noms estan inscrit en el cel. I aquí ens està dient el senyor, que nosaltres, com a missiúnes, formem part del poble de Déu. Ara, d'aquesta església que està cridada a sortiu exterior, reobrir-se, ventilar-se, reprendre escriteris conciliars amb l'empeny que ens posa el bisbe de Roma Francesc, pot prendre mal, també. No en va, el mateix Papa Bergoglio diu, l'església ha de ser com un hospital de campanya. Què en teniu per això, aquest concepte d'hospital de campanya? En principi, és un lloc on es curen ferits, no? Clar. És això, no? Com ens pot anar? Jo penso que l'església... Pots anar així de malament? No, jo em penso que... no és a que punt lluis el que veu, sinó que... L'església... Els membres que van a l'església ha de menjar ajuda, sucor, auxili, suport... Aquestes són les ferides. El suport que tota persona necessiti en aquell moment. No vol dir que tingui un colesterol o una diabetes, una malaltia, et donaré un medicament. No, no, ferides espirituals, ferides que tingui la persona més endintre. Tratar de guarir aquestes ferides. Jo ho veig d'una altra manera, també, afegida en aquesta. I és que... és l'església sencera, o una bona part de l'església, que en aquest moment està malalta. O no està prou bona, per dir-lo d'alguna manera. Vull dir que potser sí que les diem un hospital. A veure si la renyem, la revifem... Clar, i aquesta és la permissió n'era, no? Exacte. Vull dir, no sé, hi ha dos aspectes, no? Tant si hi ha gent que s'adreça a l'església, com si són els mateixos components, o mateixos fideals, que necessiten, també, guarir-se. Està bé aquest concepte que ens ha explicat el papa de l'església, de ser com un hospital de campanya. El que és cert és que, en l'església, i més en el seguiment de Jocerís, hem de trobar la salut nostra a gent en general. També crec una cosa respecte a l'hospital de campanya. I és que, a veure, quan fas una revolució, que és una mica el que està fent el seu pare, o el que es proposa fer, hi ha gent que ho pot entendre malament, que ho pot acceptar malament, que inclús pot voler-se separar de l'església. És a dir, en aquest sentit, suposo que, al mateix temps, que imposes... o que imposes, o que dius, doncs el camí és aquest, et pots trobar que has d'ajudar a gent que no li acaba d'agradar aquest camí, i que està dins de l'església. A aquest sentit, també ho veig, la idea d'aquest hospital de campanya. El nostre programa camina cap a la seva conclusió, i, per això, encara, algun concepte que la Blas es vol esposar sobre el pensament del Pava Francesc. Llavors, l'últim concepte, l'últim punt, que és el punt cinquè, diu, Déu estima el que dona amb alegria. Això està treu dels corins. Estimats germans i germanes, amb aquesta jornada mundial de les missions, pensant, es dirigeix a totes les... pensament, es dirigeix a totes les esglècies locals. No deixem que es robin l'alegria de la generalització. Us invito a sumar-los en l'alegria de l'Avengelli, i a notar-hi vostra vocació i missió. El primer amor, com el senyor Josep Encés, els cors de cadascú, no port un sentiment de nostàlcies, sinó per perseverar amb l'alegria. El deceble del senyor, per servir amb alegria, quan està amb ell. Quan fa la voluntat, comparteix-la a fer, l'esperança i la caritat. Dirigir-nos nostre oració a Maria, model d'avangelització, humil i alegre, per a l'església sigui el lloc de molts. Una mare per a tots els pobles, ja hi ha possible i sigui possible el naixement d'un nou món. Això està tret del que el pare el s'emparava. Francesc ha dit. Per què és la jornada de missionera? En relació amb la jornada de missionera, i per posar-hi un punt final, el papa diu l'església no creix per prosalitisme sinó per atracció. Correcte. És important. És un concepte d'església missionera tal com el papa Francesc. Abans era Francesc I. Ara és Francesc. Correcte, això. I no papa, visba. És correcte. Torrem a parlar d'aquí quatre setmanes sobre un altre de les dèries ben enteses d'aquest papa, que és precisament això que ens deia, ens avançava la imbaculada, sobre les vocacions com els ministeris es van renovant. Però no volem acabar el programa sense fer referència a l'Avengeu. I tantes vegades hem entrat aquí. Quina és l'Avengeu? Avui, dia 8 d'octubre del 2014. És un avengelli de Lluc, que diu una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagi acabat, un dels deixebles li digueu, senyor, ensenya'ns a pregar, tal com Joan ens va ensenyar els seus deixebles. Ell es digueu, quan pregueu, digueu, pare nostre, sentifica el teu nom, vingui al teu regne, dona'ns cada dia el pa que necessitem, perdona'ns nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els quins han ofès. I no permetis que caiguem en la tentació. El pare nostre de Lluc és diferent del que ressem habitualment. És clar que necessitem un text per res a junts, però Jesús no va transmetre els deixebles una fórmula, sinó una actitud de diàleg amb Déu. Un diàleg confiada en el pare, conscients que ell és l'única força de la vida veritable, i conscients del compromís que assumim, de viure com a fills seus, que és compartir com a germans, per donar les ofenses i treballar pel regne. Amb aquesta lectura, aquest comentari de l'Avengeví d'avui, rebrem la sintonia de l'espai als reptes del Papa Francesc. Adeu-siau, amics oïdos. A la ruta del alma del que estou amant. Gracias a la vida que me ha dado tanto, me ha dado la marcha de mis pies cansados. Con ellos anduve, ciudades y charcos, playas y desiertos montañas y llanos y la casa tuya tu calle y tu patio. Gracias a la vida que me ha dado tanto me dio el corazón. Que agita su marco cuando miro el fruto del cerebro humano, cuando miro el bueno tan lejos del malo, cuando miro el fondo de tus ojos claros. Si tu n'hi has pràpid d'esper, la ràpid dels senjors, tu retralit tu i tu. El Justa la Fusta, parlem de tot el que passa senjors. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Compenat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públics dels Estats Units. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un cult de l'altre era impressionant. Clar, què vols ser, no? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Justa la Fusta, vivim senjors tan directe. Cada matí...