Veus Parròquia del 29/10/2014

Béus de la parròquia. Aquesta és l'audició de la parròquia dels Sants Justi Pastor a la sintonia de Radio Desbert en el 98.1 de la Freqüència Modulada. Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social, dintre d'aquest programa, que és amb vosaltres, els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i en segona audició, els dissabtes, a dos quarts d'11 del matí. Avui podeu escoltar Finestra de Justícia i Pau. Avui s'excusa la Quima Jiménez, que tenia un altre compromís i no ha pogut venir. Avui portem diversos temes, perquè pensem que són interessants. Un fa referència a la pobresa energètica, un altre, amb una enquesta que estem fent a través de les entitats, entre cometes importants del nostre país, sobre la Tur i el Treball. I després tenim una altra tema, vàrius, que la digues a tu. Jo parlava, et comentava fora micro, que aquest matí he vist un fragment de l'entrevista que li ha fet a la presidenta de Unicef, no sé si era a Espanya sol o a nivell europeu, perquè ja ho he agafat, que ha sigut un fragment. I deia que és desesperant, perquè les criatures del món, cada cop, estan menys cuidades. I sobretot el nostre país, que només que dedica un 0,9% per al benestar de les criatures, tant si tenen família com si no en tenen, no, que estan absolutament descuidades. Ara entran i vius també un país que creix molt però que té un nombre enorme de criatures en perill de pobresa. Sí, sí, de fet, aquí es parla de vorat a Catalunya, de vorat 3.000 famílies que estan en pobresa ja. Ah, sí? El senyor, no sé si era el president de la companyia o no sé què, s'ha permet dir que no era pobresa energètica, que la pobresa pot ser alimentària, que no sabien si era alimentària o alimentícia. O sigui, a llavors què és? Quan realment hi havia un programa per cuidar un cert nombre de famílies, potser no per totes, perquè passéssim un hibert mitjanament adequat, retenint, diguéssim, el preu que no paguéssim l'energia. I ara resulta que el senyor govern central diu que és demagògic i que seria una discriminació envers la resta del país. Però què és això? Seu vosaltres també? Efectivament, el Parlament de Catalunya va aprovar una emoció que van presentar als partits polítics per poder assistir d'alguna manera i procurar ajudar amb aquelles famílies que se'n diu de pobresa energètica. Aquestes famílies de pobresa energètica són que no poden... Que no tenen, si només que tenen els quatre, i les que ho tenen, els 400 euros ja m'explicaràs. No poden pagar la llum o ve l'aigua o ve el gas. És a dir, textualment no poden escalfar un pot de llet pel seu infant perquè no tenen gas. En definitiva, el Parlament va aprovar una emoció per parlar i intentar resoldre el problema amb la companyia d'aigües, a les companyies del gas i a les companyies de la llum de Catalunya. Ara resulta que això, Madrid, el Parlament espanyol, resulta que ho envia aquesta llei catalana, la envia al TC Tribunal Constitucional. I aquest diu que no es pot admetre perquè no és d'acord amb la llei. I llavors... Escolta'm, aquesta gent fa servir la llei per tot. I no hi ha cap llei que els hi toqui els nasos? Llavors resulta d'alguna manera que això és una firmació que diu d'alguna manera retrata la sensibilitat del Tribunal Constitucional. La insensibilitat. I d'acord amb aquesta insensibilitat on pot arribar el convenciment que el Tribunal Constitucional i el govern estan al servei d'aquestes companyies, que són les companyies molt riques. Aquí està, aquí està. Llavors, clar, és molt greu, això. Perquè ja no estem parlant de partides presopostàries, de carreteres, o del cor mediterrani que no es fa, o tots els avis que es fan a Madrid, a nivell centralista. No estem parlant d'això. Estem parlant... Té uns éssers humans. D'uns éssers... Que tenen criatures petites. Que passaran un hider molt dolent. Que l'estat espanyol ja ha rossegat a la mort la pobresa energètica a 100.000 persones. 100.000 persones. Imagina. De conseqüència de la pobresa energètica han literalment mort. En talls d'electricitat 524.000. O estàs traient dones dades que tens aquí senyalades. Els talls d'electricitat 524.000. Que van afectar més de 1,4 milions de famílies en 2012. Imagina. Això, la companyia Andesa, entre d'altres. Els talls de l'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona es van triplicar respecte al 2011, arribant a més estant, a 2.000 casos, talls d'aigua. Bé, escolteu. Això és clar, per falta de pagament. Però, escolta'm, és que hi ha una situació a la família, que ja no hi ha un ministeri de benestar social. És que no s'han d'estudiar aquests casos. Allavors, fixeu-s'ho amb una cosa. Aquestes companyies gras natural fenosa i verdrola, i on Espanya i ADP més agbar, i això ho denuncia mare, lluny de patir la crisi, augmenten els seus beneficis i no dubten incrementar les tarifes. Mira, el 2,5% l'augmentaran a l'any que ve al preu de l'aigua. Fixeu-s'ho. L'ol·lectricitat ha pujat un 83% des del 2013. Imagina't. I l'aigua s'ha encarit en un 65% des del 2008. Llavors, no és estrany que les associacions de veïns de Catalunya, sobretot de les ciutats grans com a Barcelona, també els pobles del Baix Llobregat, com el de Sant Jus i d'altres pobles, hagin fet una campanya per intentar arreglar la qüestió aquesta de les famílies d'energia pobres. I llavors, què han fet? Han fet un tríptic que expliquen el seu programa d'intentar directament negociar amb les companyies elèctriques de gas i d'aigua per evitar que es puguin fer aquestes tallades. Llavors, la companyia Akbar de l'àrea metropolitana està creant una tarifa social per poder atendre aquests casos. Eximeix de pagament per mancar de recursos les famílies. Ara falta saber una cosa que no sigui retrobactiu, que quan aquesta gent tingui diners, llavors hagi de pagar els endarreriments. Sí, això va fer la generalitat que va proposar una prórroga de pagament durant els mesos divers, però que després s'havia de pagar igualment, o que si no tenien diners en aquell moment no en tenien després. El que passa és que si et tallen, per exemple, el llum, el maig, no és igual que si te'l tallen ara, o el gas. Mira, el gas i mal no ve pots fer coses fredes. La companyia Akbar, això que et estudi que està fet de tarifes socials, diuen nova tarificació subcial. Llavors, entenen que han de fer ajudes econòmiques municipals a través dels municipis. El gas, el gas natural, no ha acceptat garantir cap protocol que ajudi a resoldre els casos de tall del seu subministrament. Per tant, denunciem la seva rapinya i espirem que la nostra pressió els obligui a canviar d'actitud. Aquesta és molt forta, perquè aquesta és la que normalment s'utilitza per la calafacció, com a combustible i per la calafacció. Naturalment. Llavors, bé. La llum. Què diuen les companyies elèctriques? A veure, les companyies elèctriques, a partir d'endesa, que és el que destrueix aquest català, s'ha aconseguit que en desabilitzi punts de tensió específics on atenderé a estudiar els casos de vulnerabilitat econòmica. Només desesitza el teu DNI, li informa de serveis socials del teu Ajuntament i el contracte o factura del subministrament. Bueno, les sessions de veïns de Sant Just, concretament, han editat un tríptic en el qual informen que la setmana pròxima, el dia 6 de novembre, amb un pla de l'Ajuntament obert de tot el poble, presentaran aquesta demanda en nom de la població de Sant Just. Per tant, tots aquells que estigui interessats amb aquesta qüestió podeu assestimar aquest pla per fer costat. I el que no pateixi aquesta manca de recursos que vagi també per fer pinya. Llavors apunteu-vos. Si es tallen l'aigua, haurà de notificar-ho. Apobresa, apunteu. Aniu allà, a la pizza i paper? Sí, sí. Aviam, apunt. A l'apartat de tarificació social i ecologia. Això trobareu la www.amcat. Això és una pàgina web que trobareu aquesta informació relativa. Si no teniu ordinador, podeu anar a la biblioteca, que podreu fer-la, la gestió tranquil·lament. I també apobresa energètica, punt es, barra, tens guió drets. Pobresa energètica, punt es, tens dret, barra. Llavors també podeu anar al servei d'assistència social de l'Ajuntament de Sant Justes Bern i fer la vostra denúncia. Sí, sí, sí. A mi és que t'endran meravellosament bé. De que t'han tallat l'aigua, el gas o la llum. I després hem de dir també que la companyia endesa ha obert una oficina de Barcelona, Gran Via 608, en la qual us la tendran també si us han tallat la llum. De totes maneres, l'important és lograr que aquesta majoria de famílies pobres, que estan en una situació de pobreza, i els hi puguin tallar quantsevol aigua en els serveis, que es logri a través d'aquesta protesta social i aquesta indignació que ens ha provocat el TC i el Govern a Madrid, i tombin aquesta qüestió, perquè això és immoral i no es pot permetre. Per tant, nosaltres, com a població i com a persones, hem de treballar i que ja ens el... les vegades que faci falta, els ajuntaments i a les asociacions de veïns, i aquelles entitats que estiguin sensibles, perquè això es restableixi i que dediquin un pressupost adequat per mantenir aquests serveis a les famílies pobres. Si això no ho fan a aquestes companyies, s'estan guanyant l'inferm. Però és que l'inferm tant se'ls hi endona. Tant se'ls hi endona, perquè vols creure que se'n van a dormir tranquils a la nit, i sobretot aquests senyors que deuen cobrar una porrada de quartos, perquè igual que els dirigents dels bancs, quan estaven en fallida, mira tu els sou que s'emportaven i no els importava res, però no els importava res. Això de cosa de tipus moral no ho sé pas. No, el que passa és que... Saps que hauria de ser que siguéssim prou valents per a tothom deixar de fer servir els serveis. Una pagada total, de llum, d'aigua i de gas, durant 24 hores, durant 48 hores, et juro que ens farien una mica més de cas. I altres pensem que els partits polítics que ens representen malgrat aquesta situació que hi ha de descontent en els partits... Una mica de decepció, sí. No, però hi ha polítics que treballen per la gent i hi ha gent que s'esforça moltíssim. No podem generalitzar. Exacte, esperem que això, que és una qüestió d'humanitat mínimament, que posin fil a l'agulla i que, dies i dies també, en els parlaments, tant català com el de Madrid, facin la seva denúncia permanentment fins que això no s'arregli. És a dir, cada vegada que hi ha... No s'han de vendre a les grans companyies. No s'han de vendre a les grans companyies. Però falta saber si aquestes grans companyies també mantenen força als partits polítics. El que passa és que, si és un clam de la població majoritària, i aquestes coses, se'ls ha de dir cada vegada que hi hagi l'ocasió, i se'ls ha de recordar. I tant que sí, i protestar, i protestar. Exacte. I ara continuem amb aquesta enquesta que heu fet, o que encara esteu fent, encara els esteu analitzant. Enquesta sobre treball i atur. Mira, aquesta enquesta de treball i atur la vam començar el mes de juliol. Sí, ja me'n recordo que ja vam pensar. Doncs aquesta enquesta es fa per preguntar i averiguar quines són les fonts de treball que hi ha ara, o que hi hauran en un futur immediat, pels joves, pels joves, i després també pels aturats de més de 50 anys. Sí, que són els dos grups de la societat que ho troben més difícil per treballar. Perquè els joves tenen un 55% de atur. I els més grans de 50 anys ja no ho penso ja. Exactament. Debut a què nosaltres, Justici Pau, hem fet una sèrie de conferències per parlar de l'atur durant aquest any i l'any anterior, sempre hem explicat, a través dels nostres acormistes i sociòlegs, el que ha passat per què hi ha aquest atur. Molt bé, ja ho hem explicat molt bé. Hi ha una crisi, però, escolta'm, la crisi és a tot arreu. I un ha sortit més bé i uns altres ens sortim més malament. El que passa és que nosaltres no hem sapigut contestar quines coses s'han de millorar o quins són els llocs de treball que es poden crear per informar-me aquesta població. I llavors hem decidit, ja vam decidir a principi d'any, fer una enquesta i preguntar als partits polítics, als ajuntaments o a la PIME, que és l'associació que representa el 80% dels ingressos fiscals i hores de treball del país. Sí, que és la petita i mitjana empresa. Ens hem posat en comunicació i hem tingut reunions amb els bancs, amb les empreses grans, conced, el foment d'obres i construccions, amb el sindicat comissions obreres, que representa el braç d'obregat, amb el seu pràcticament totalitat. Ens hem posat en contacte amb universitats, ara ens posarem en contacte amb la setmana pròxima, amb la Càmbra de Comerç, amb els màxim dirigents, tenint damenat reunions amb Sade, amb la Universitat de Lleida, i hem de dir que aquesta enquesta s'està fent a nivell europeu per a tot els països, més de 30 països, amb els quals justi s'hi pauta representació. Allò, nosaltres hem fet unes primeres petites concusions, perquè ja vagi entrant una miqueta, Ah, també hem fet, treballes a la Generalitat, el Golià de Catalunya també ens hem informat. I us ha fet bé? Sí, sí, de fet nosaltres vam insistir en una trobada que va fer el president de la Generalitat i el conseller de l'Indústia, Feliput, que va invitar a 2.800 empreses per plantejar el seu programa per augmentar la riquesa de Catalunya amb un 5% del PIB, fins a l'any 2020, a través d'unes activitats, bàsicament industrials, que s'han de potenciar. Clar, és que si no es potencia a l'Indústia no farem res, perquè els serveis van i venen. Sí, i ha hagut molt l'augment de contractacions a aquest estiu, però que ja ho sabem, és l'hostaleria. Quan acaba la temporada el 50 o el 60% deixa de treballar, i això no és una manera de mantenir la indústria d'un país, ni el nivell social d'un país. De fet, Catalunya ha sigut rica entre cometes, perquè sempre hi ha gent pobre, quan l'Indústia ha sigut potent. Oi tant, és que era amb el capdavanter de tota la nació. I això és important que la Generalitat ho hagi reconegut, que no no s'ha aprovat temps, d'on aquests anys de la crisi ha col·laborat, fer costat a l'Indústia. I ara posidem algunes concursions d'aquest estudi. Aviam diu que l'entitat Justícia i Pau, com es dit, a nivell europeu està fent un estudi sobre la situació del treball i l'atur, especialment en els grups de joves i majors de 50 anys. Això ja ho hem dit. I el grup de Justícia i Pau està fent-lo a nivell de Catalunya, com acabes de dir també. Justícia i Pau de Sant Just està elaborant una enquesta en els principals actors i entitats dirigents del nostre país, com són, entre d'altres, la Generalitat, els ajuntaments, sindicats, bancs, PIMEC, foment del treball, cambra de comerç, universitats, bancs i empreses grans. Molt bé, entre d'altres preguntes que fem als encastats, figura per nosaltres la més important, i és, diguin vostè, al seu criteri, quines són les fonts de treball i els sectors que puguin oferir llocs de treball a la gent aturada, que puguin oferir a treball a la gent aturada. Fins ara, les enquestes que portem fetes, encara queden unes quantes, les contestes han estat mancades de respostes afirmatives a aquesta pregunta en concret. Clar, és que és molt difícil. Les més aproximades han estat les següents. El port de Barcelona, en capital xinès, oferirà llocs de treball per l'ampliació d'activitats derivades del comerç del seu país a Europa. L'aeroport del Prat, estació de mercaderies, augmentarà la seva activitat amb més activitats en espai i personal. Molt bé, sembla que últimament l'aeroport del Prat ha augmentat molt de activitat. Sí, molt bé. O sigui que sembla que per aquest costat va bé. El Parc Agrari del Prat de Llobregat i l'agricultura del Delta té en disposició noves terres per a l'agricultura de proximitat ecològica i de qualitat. Acord, i sobretot, a mig termini, si és previsible que la producció agrícola prosperi ja per la necessitat de reduir les distàncies de transport a les grans ciutats, i també en part, per l'encariment dels compostibles produïts pel preu del petroli i la contaminació atmosfèrica, i actualment el Parc Agrari del Prat de Llobregat ofereix formació tècnica, acessoria fiscal i administrativa, usos de maquinaria i estris, abonaments a la terra ecològics, us de les aigües, serveis de comerç, terres disponibles i d'altres. Això ja ho vam parlar amb una reunió de benestar social a l'Ajuntament i semblava que la cosa estava bastant encarrilada. Sí, de fet, la agricultura de proximitat cada dia va quedant més protagonisme. O fem això? O hem de menjar tronges del Marroc, pomes d'Austràlia i coses d'aquestes? Perquè en un país de pomes, em sembla que alguna vegada ja ho he dit, però en un país de pomers com és a l'Empordà, a la botiga hi havia unes pomes molt maques, molt tard, amb una etiqueta que posava Austràlia. I per això ho he dit. Escolta, enorme, segueixo. El Departament d'Indústria de la Generalitat ha ditat un llibret on hi ha informacions empreses majoritàriament petites, mitjanes i professions miliberals, que són el 75 o el 85% de les empreses de Catalunya, on indica el repte aconseguir per l'any 2020. Demana també que es recuperi la pèrdua del 5% del PNB de Catalunya en el sector metalúrgic durant els anys de crisis. Els sectors industrials indicats amb el seu informe són indústria agroalimentària, indústries de la química, energia i recursos, sistemes industrial, indústria del disseny, indústries de la mobilitat sostenible, indústries de la salut i ciències de la vida, i finalment, indústries culturals i basades en l'experiència. Exacte. O sigui que, en aquest cas, tots aquests apartats industrials possiblement creixeran un 5% de la renta del PNB de Catalunya. Per tant, els que esteu interessats en buscar forats busqueu en aquests sectors. Ja ho dius aquí. El que estigui interessat en tenir la informació complerta t'escrita la podeu demanar la conselleria d'industria i treball de la Generalitat. Des de Justícia i Pau de Sant Just, partint del nostre coneixement de les primers, voldríem comentar que per part dels actors fins ara consultats, la Generalitat i la PIMEC, veiem que hi ha manca d'un aspecte determinant i altament necessari en les seves propostes per creixer en llocs de treball i en PNB riquesa pel país. Bé, ens estem acostant gairebé al final del programa. Anem cap al final, que diu que Catalunya, en el període de la primera industrialització, va invertir capital de risc en la construcció a innovació d'industries, tèxtils, ferrocarrils, automoció, maquinaria d'agricultura, tractors i química, indústria en general i comerç, i ho faran als bancs i la burgessia, perquè a part de voler fer negocis, sense dubte estimaven Catalunya. Aquest treball continuarà, i esperem que també els actuals actors també estimin Catalunya, com van estimant aquell temps, Catalunya, aquella gent, que era molt emprenadora, encara que els hi van tallar les ales també. Continuarem donant lectura en aquesta qüestió de les conclusions, i finalment farem una conclusió final, que editarem i la presentarem també a la opinió pública. Bé, hem arribat als moments finals de Beus de la Peròquia. Avui hem parlat per vosaltres el Jesús Castro i la Joana Algarra, ha controlat els oi les músiques en Carles Hernández Rios. Us esperem en aquesta sintonia ràdio d'Esvern, el proper dimecres a dos quarts d'apunt del vespre, i recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, a tothom. Adeu-siau.