Veus Parròquia del 12/11/2014

Divolgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. El just de la fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconeix. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Compenat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Són molt feliços. Ja és una història de mort molt meca. Indudablement, la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols ser, no? És el temps, no s'hi pot fer res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe. Cada matí, de veu a una. Veus de la parròquia. Veus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia del Sant Just i Pastor. I també d'altres temes, com són la societat, la religió i l'humanisme, de reu on es predueix la notícia. Recordeu que veus de la parròquia se met els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí, sempre a la sintonia de ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la Freqüència Modulada. A l'inici, a l'audició d'avui, volem fer pal·lès un emocionat humanatge amb mossèn Lluís Santona-Armangol, que fau delegat de comunisme i que ens va deixar el passat més d'octubre. Encara recordem la seva inapreciable companyia a la Romeria que va fer la parròquia l'any 2000, a terra santa. Expert en el tema, ell ens va guiar en el nostre pas per aquelles terres per on va transcorre la vida i la passió de la nostra senyor Jesucrist. Ens va descobrir llocs per a nosaltres no gaire coneguts. Ens va emocionar amb els detalls més íntims de la vida de la família santa a llarg de les moltíssimes visites fetes aquells llocs sants. Sempre el tindrem en la nostra memòria i pregarem per ell el pare. Podem escoltar ara la lectura de l'Avangeli segons Sant Mateu. En aquell temps, Jesucs digués als de Xebles aquesta paràbola. Un home que se n'anava fora del país crida al seu s'administre dos i els confia al seus vens. A un li donava 5 milions, a l'altre dos, i a l'altre on segons la capacitat de cadascú i se n'anava. El qui n'havia rebut 5 a anar de seguida a negociari i a enganyar 5 més. També el qui n'havia rebut 2 a enganyar 2 més. Però el qui n'havia rebut 1 guardar un amagatall als diners del seu amo. Al cap de molt temps l'amo tornar i els demanar comptes. Es presenta el primer, el qui havia rebut 5 milions i també el 5 que havia guanyat i li digué. Senyor, m'heu confiat 5 milions i n'heu guanyat 5 més? L'amo li va dir molt bé, ets un administrador bo i de tota confiança. El que t'havia encomanat ho has administrat perfectament. Ara t'encomanaré molt més entre celebrar-ho amb el teu senyor. Es presenta també el qui n'havia rebut 2 i digué. Senyor, m'han aviat confiat 2 milions i n'heu guanyat 2 més. L'amo li va dir molt bé, ets un administrador bo i de tota confiança. El que t'havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t'encomanaré molt més entre celebrar-ho amb el teu senyor. Es presenta també el que n'havia rebut 1 i digué. Senyor, sé que sou un home exigent, que voliu collir on no havíeu sembrat i a plegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre. L'amo li contestà, ets un administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he sembrat i a plegar on no he escampat? Doncs havies de posar el banc, els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Preneu-li aquest milió i doneu-lo al qui té Déu, perquè els qui tenen els donaré encara més i en tindran a besar. Però els qui no en tenen els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixí de dents. Un moment. Notícies d'Església. Si decidiu tentar la sort, teniu a la parròquia els talonaris o les participacions dels sorteig de Nadal. És un número força maco. Apa, anireu-vos. Demà dijous, a les 20.30, dos quarts de nou del vespre, reunió a la parròquia dels pares dels infants de Catequesi. El 17.20, dia 15, trobada d'animadors de l'Itúrgia. Entre les 10 i les 13 hores del matí, tots els que feu algun servei en les celebracions litúrgiques, esteu convocats a la trobada que organitza la delegació de l'Itúrgia a la Casa de l'Església a Sant Feliu. Ja teniu plaça per la Romeria Montserrat? Recordeu que la farem al proper diumenge 23 d'aquest mes de novembre. Per apuntar-vos, podeu anar al despatx perroquial. El preu total és de 40 euros. Tot recordant la Romeria, em veia la memòria un petitíssim poema que crec que és de Mocencinto Berdaguer, que diu... Mai més me n'aniria, però, si a vos us plau, adeu-siau, Maria. Maria, adeu-siau. Cadena de pregària per les vocacions 2014 i Estada Vocacional a l'Arciprestat de Brugués. Durant el mes de novembre se celebra, per desen a vegada, aquesta iniciativa de l'Esdiosasí, amb seu a Catalunya, en guany, amb el lema La Família Font d'Evocacions, en sintonia amb el Cínada celebrat durant el mes passat. Els dies de la cadena de pregària, que corresponen al Vigivat de Sant Feliu, han estat el 9 i seran el 19 i 29 d'aquest mes de novembre. Per clomentar i potenciar aquesta intenció de pregària, la delegació de pastoral vocacional promou també l'estada vocacional a l'Arciprestat de Brugués, aprofundint el concepte i experiència de la cultura vocacional. El centre de la celebracions serà la perròquia de Sant Joan Baptista de Viladecans, on l'últim dissabte del mes tindran lloc als actes de Cluenda. Trobada de animadors de Liturgia, ja ho hem dit. Diu perquè la Liturgia és el simal i la font de la vida cristiana. Aquest tema l'exposarà mossèn Lluís Prat, delegat de Liturgia, del Vigivat de Solsona. Cap de setmana d'encontra matrimonial, 14 i 16 de novembre, organitzat pel moviment del mateix nom, i està dirigit a parelles, sacerdots i religioses que vulguin millorar la seva relació matrimonial o amb la comunitat. A casa d'exercicis s'enignasi dels Jesuites de Serrià, Barcelona. Per informació, Domènec i Raquel tenen, al telèfon, 936, 500, 721. Diàleg amb família. Aquest any se celebra la cinquena edició del cicle Jornades de Diàleg amb família, organitzat per la delegació de família i vida. Començarà el propè dissabte, 15 de novembre, de les 17 a les 18.30 a la Casa de l'Església. La dinàmica és la de realitzar una lectura comentada en aquest cas de l'exhortació apostòlica Evangeli Gaudium, que no pretén ser una exposició acadèmica, sinó un treball conjunt de diàleg entre els participants. De la mort a la vida. Història, litúrgia i pensament. Aquest és el títol del Congrés, que tindrà lloc el 20 i 21 de novembre, organitzat per les facultats de Teologia de Catalunya i la Antònia Gaudí. Aquesta sessió serà la primera d'un conjunt de tres, que es desenvoluparan al llarg del curs en seu alio i tultosa per reflexionar sobre l'amor i la resurrecció a l'antiquitat cristiana. Per informació a inscripcions, el telèfon 934, 534 i 925. He escoltat notícies d'Església. Fe i actualitat. Novenes jornades de formació i animació pastoral. A la Bicaria Episcopal del Llobregat, Arxiprestats, de Sanfaliú, Montserrat, San Vicents d'Alzors i Sanbói i Brugues. Tenint en compte els 10 anys de la nova diòssea que tenim, fent servir l'estil del llenguatge del bisbe de Roma francès, hem de ser una església en marxa. El fet de tenir aquesta oportunitat de les jornades ens ha pogut bé a tots per donar a conèixer el que fem per que hi pensem tots plegats que ajudats per l'esperit es faran les xerrades i potser les entendrem. La dinàmica de l'església no és a base d'organització, propaganda, manifestacions, sinó principalment de treball que fonamenti els nostres coneixements i ens obri pistes per acompendre bé el que fem o el que podem fer per a ser aquesta església en marxa que tots necessitem. Val a dir que aquestes conferències, tot i que les persones que les han pronunciat i hem de tenir en compte que no són classes de facultat, però que ens ajuden a solidificar una migada més profunda de l'acció pastoral que anem fent i possibles orientacions per on caminar, com a comunitats parroquials, i poder oferir millors alternatives des de la nostra aprofundida doctrina que il·lumini tant el nostre pròpia camí com els dels altres segons que transcorre el nostre temps d'avui. La darrera jornada, que serà demà dijous 13 de novembre, estarà càrrec de la senyoreta Maria Vergalló, inspectora d'ensenyament, conciliaria de ACO, el senyor Samuel Gutiérrez, periodista, i, finalment, per mon senyor Agostí, que clourà l'acte. Són un periodista, una inspectora d'ensenyament i el nostre visbe que ens acompanyaran en un col·loqui per tractar el tema del present i el futur de la nostra diòcesi de Sant Feliu. L'opinió que tinguem de l'església sempre serà personal, però tot i respectant-la sempre es pot ennoviar, canviar, enriquir, amb l'ajuda d'altres que ens ofereixen punts de vista diferents i potser més rics han contingut que dignifiquin encara més l'esmentada nostra opinió. Hem aprofitat, doncs, aquesta oportunitat en aquest desert aniversari de la creació de la nostra església de Sant Feliu de Llobregat. Tot plegat ens pot ajudar en el nostre caminar com a fills i filles d'ella, i per ser més fidels el projecte que Jesús pugui esperar de nosaltres, que és el seu Evangel·li i ell mateix, siguin com siguin més coneguts perquè tothom pugui viure amb valors que fan la persona més autèntica, més esperançada, més en ganes de treballar per escampar el regne de Déu en la nostra societat, tenir l'Evangeli com ideari en el viure de cada dia i amb l'amistat de Jesús com a company de ruta. Molt aviat estarem ja en temps d'advent. Un temps d'esperança, un temps que ens portarà aquells dies en què rememorem les dates joyoses de la vinguda del fill de Déu, fet home per salvar els sècils humans dels pecats del món. És un temps que ens convida a l'entí, una mica el brugit de la vida que ens ha tocat viure, i passem unes estones reflexionant sobre els nostres neguits i les nostres esperances, intentant aconseguir una pau espiritual que moltes vegades se'ns escapa. Això ho han plasmat en aquests pensaments que us oferim, diferents autors anònims. Esperem que ens ajudin a reflexionar encara que sigui durant un petit espai de temps. Reflexions sobre el misteri de Déu. Tenim clar el concepte de Déu quan pronunciem el seu sent nom. Seria bo que tinguessin plena consciència del seu significat i sabessi allò que volem dir quan a ell ens referim. Els entorns d'aquest concepte han de ser, en la nostra consciència particular, veritablement definits. Déu ha fet possible que entre els homes existeixi la comunicació i l'amor encara que siguin de diferents races i colors, tots sota l'aixopluc de la mateixa creença. La fer en Déu. És necessari posar el nostre concepte de Déu a revisió? No? Absolutament no. Déu està més enllà de tota realitat, de totes les circumstàncies d'aquell món. Existeix en totes les coses fins les més minces. L'home no pot reduir Déu com si fos un ens de la seva realitat. No el Déu objectivar de cap de les maneres. Déu existeix per si mateix. És aquella realitat que determina l'infinit absolut. Déu no està solament al cel. Ell és a tot arreu. Ell ho és tot. Déu està en Déu, en totes les realitats i en totes les existències. Com parlem de la nostra pròpia essència humana i espiritual del món que ens envolta, parlem de l'home que busca el sentit de la seva existència i que el troba quan sobrepasse els seus propis límits, quan descobreix en el més enllà, com a fonament, com un únic i clau sentiment. La fe en Déu. Corregir errors només pot ser difícil quan no són descoberts ni pel cor ni parlament. D'aquest servirà fugir de tu mateix si no saps on anar. No ploris per les flors marcides si t'enquedes a la llavor. El meu vocabulari és molt reduït. En tinc prou en quatre lletres. Amor. L'enveja, per molt que s'amagi, sempre traspua. És com la unitat. Els resentiments són núvols en el cel de cadascú. Abans de desconfiar dels altres, preguntem-nos fins a quin punt desconfiem de nosaltres mateixos. I ara pensaments trobats en un llibre oblidat. L'arrell de gran error, l'egoïsme. La millor felicitat, ser útil als altres. El més gran misteri, la mort. El regal més bonic, el perdó. La sensació més plaer, la pau interior. La més gran satisfacció, el deure complert. La força més potenta del món, la fe. La cosa més bella del món, l'amor. I ara sí, aquest petit article, sí que té una assignatura, la de la nostra companya, Lina Santabárbara, que fa molts anys que va escriure, precisament per aquest programa, un comentari que diu Respecte. Veient un ramalaltar, vaig adonar-me'n del respecte en què havien estat tractades les flors de la persona que el va fer. S'endeminava que aquella persona coneixia les flors, les estimava, la respectava i, a la fi, aconseguia treure el millor partit d'elles assolint l'efecte desitjat. El respecte és un sentiment que tenim envers els que estimem, persones o coses, però també és una actitud que s'ha de cultivar, ensenyar des de petit, i això és treball de tots. No val a dir que són solament els pares o els mestres qui ho han de fer. Són tots els qui estem implicats. No hem entès encara el que és ser membre d'una comunitat, adonar-se que pertanyem a un poble, una ciutat, un país, que hem de ser guardians irrespectuosos amb els vents col·lectius, que no val a allò de no importa invrotar, que per això pago els impostos, que altres ho neteixin. No, això no. Si tota la humitat i la humanitat tingués respecte amb majúscula, la tant proclamada ecologia estaria assegurada, i encara que hi hagués diferents ideologies polítiques o religioses, aquest respecte salvaria la intolerància que és la caosant de tants i tants topells. Intentem ser respectuosos amb les persones, els animals o les coses, siguin o no siguin nostres. Ser respectuosos no vol dir ser distants o poc efectius. Al contrari, ser respectuós és tractar amb exquisitesa, és reconèixer el valor dels altres, és reconèixer la mà de Déu en tot el creat. Un moment. Us oferim, ara, aquesta glossa que sempre publica el full dominical i que signa Enric Puig Jofre de la companyia de Jesús. Diu, veniu aquesta taula, veniu-nos, senyor. Un migdia, tot tornant cap a casa, vaig veure dues dones assegudes en un banc d'una plaça molt concorreguda. Els trets físics i els vestits feien pensar en turistes estrangers, una ja era gran i l'altra, bastant jove, potser era mare i filla. Estaven disembolicant uns entrepans i a la falda de la més gran hi havia dues peces de fruita. La més jove custodiava una ampolla d'aigua. Un cop disembolicats els entrepans es van ensenyar i diuen unes paraules que no vaig sentir perquè no era prou a prop. Per l'hora del dia, pels entrepans i la fruita, vaig arribar a la conclusió que venien l'àpat senzill que es disposaven a consumir. El fet em subta perquè quan moltes de les famílies cristianes del país han deixat de venir la taula o la benedicció queda per a les grans festes, unes turistes venien l'entrepà del migdia en total naturalitat, assegudes al banc d'una plaça. Aquest gest humil, però ple de força, ens hauria de fer pensar si no hauríem de recuperar el sentit de les benediccions de taula a les nostres llocs. Els fets de cada dia. Els actes senzills de la vida ofereixen una ocasió per manifestar el sentit religiós de les persones. Donem gràcies a Déu perquè se'ns revela en el seu amor, en els seus dons. La pregària de benedicció és un acte de lluança a Déu, font de tota benedicció i, alhora, una pregària de petició de la seva ajuda, del seu favor. És la resposta de la persona a la generositat divina. Invoquem el nom de Jesús i fem el senyal de la creu. Els cristians són veneïts en el Crist per Déu, pare. Veneït sigui el Déu i pare de nostre senyor Jesucrís, que ens ha veneït en Crist, en tota mena de benediccions espirituals de l'Alser. Oferint els aliments, oferint la vida, i reconeixent que som criatures de Déu, pare, i que l'aliment és un d'on seu. Veneït es diu bé, i quan diem bé de l'aliment també el fem millor. En la benedicció demanem a més que no ens falti i que veneixi el que ens ha aconseguit. Tots s'esperen de la seva mà, que els donis l'alimentació al seu temps. Aquest és el sentit de la benedicció de la taula, que, fet amb família, es devé també escola de vida cristiana per a tots i especialment per als més petits que ja prenen a veneït el senyor i demanar i agrair els seus dons, així com a demanar-los també per tots aquells que els necessiten. Signat Enric, puig xofre de la companyia de Jesús. Hem arribat als moments finals de veus de la parròquia. Agraïm el Carles Hernández i Rius, el control de les músiques, i us esperem en aquesta sintonia ràdio d'Esvern, el proper dimecres a dos quarts d'avui del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'ons del matí. Fins a les hores, a tothom. Adéu-siau. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Connecta-te al català. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just servei local de català ens trobareu a les escoles.