Veus Parròquia del 19/11/2014

Bona tarda, amics suïdors de ràdio d'Esber. En tots vostès veus de la parròquia. A l'espai que ens toca avui és el paraula viscuda, i com vostès ja sap que de 3, 4, 1 cop al mes venim amb la Montse i Montse i Giro, bona tarda, i sempre portem una persona i en aquest cas la cosa és molt bonica perquè no portem una, en portem 2, 4 i 6 persones, tots ells amb el maco, si dic tots ells perquè aquí n'hi ha un xicot. El programa que vostès ja saben, doncs és la paraula viscuda a la qual nosaltres llegim un text, no nosaltres, sinó la persona que ve, ha llegit alguna cosa que li ha arribat profundament i potser l'ha fet pensar, reflexionar i canviar algun concepte que tenia. En el cas d'avui n'hi ha una petita variació, però per nosaltres és gratificant i ens agrada molt. És un grup de joves portats per la Quima, bona tarda Quima, que és la monitora o la guia, ella no vol ser capdavantera però sí, és la que més o menys els guia, i aleshores ells explicaran en què has de fer paraula viscuda, serà vivències viscudes. El grup s'ha fet Quima, tu diràs, es va fer amb un lemma, és el lemba que teniu aquest any. Aquest any l'adiòsesis anem bastant units en l'adiòsesis i aquest any el lemma és no ens deixem robar l'esperança, jo crec que amb tot el que està passant i ells ho saben, doncs que millor que no perdran l'energia, la possibilitat que ells tenen, pensen que ara ja... Hem calat detenir, s'han de conservar, però que són ferms, veig la cara de trossells que són persones fermes que seran positius el dia de demà i ara també. Que el grup són un grup de la paròquia des de fa 3 anys, hem anat incorporant nous vinguts i la veritat és que jo estic molt content anys, no ho sé, és que ho diguin, però a mi m'agrada molt. Us ho passeu bé? Sí, sí, molt, molt. I penseu també que el que has de fer té un cert valor? Sí, sí. I algunes de les activitats que vosaltres fareu són positives per vosaltres i pels demés, no? Sí, clar. Aquí la Quima i ells també han preparat com una guia, com una espècie de plànic que tenen i que s'han propossat, suposo, per fer. Algunes estan fetes i unes altres no. Aleshores, una veu que vostè s'han conegut, perquè també participo en la ràdio, formar part de l'institut i és el cap de banter, aquest sí, eh? El Dani ja sap de què vol la soroll. Sí, jo ja controlo, ja controlo una mica d'això, sí. Ja controla. També diu no fer el soroll perquè si no va malament, o sigui que aquesta sess permeten l'obser de donar ordres. A veure, diguem tu comences, no perquè siguis el noi, o potser sí, perquè ets l'únic noi que tenim aquí a la taula, no? No, no deu ser per això, però bueno. Bueno, digues, a veure, què feu? Bé, mira, t'explico una mica. Aquest passat any, aquest passat juny, el 7 de juny de 2014, vam anar a una activitat, una activitat que es fa cada 3 o 4 anys, una activitat que reuneix a tots els joves de Catalunya, no? De tota Catalunya en un punt, en un punt de Catalunya. I el reuneix amb el fi, doncs, de l'esperit. Aquí, perdona, en la guia, diu trobada de l'esperit. Exacte. L'aplic de l'esperit, aquest aplic de l'esperit que aquest any es va celebrar a Banyones el dia 7 de juny. I, bàsicament, vam anar-hi perquè és un lloc per trobar-nos bé amb gent jove, perquè bàsicament era un lloc de gent jove. I bé, dos del grup, dos del grup de la paròquia, més un altre escolar, que també forma aquest grup de la paròquia, vam decidir d'anar a la plec, i per ser-nos-ho bé, i ens ho vam passar pipa, va ser un dia molt emocionant, perquè vam anar-hi en moltes activitats. En tot el dia, no només vam veure joves, sinó que també activitats amb monitors, vivències i coses que et fan pensar. Aquí, la primera de les guies, o sigui, de la primera estrofeta, podríem dir que anien aquí, i ho trobarà de l'esperit. Aquest esperit va reinar sempre? Digues, digues. No, sí, sí. Bé, no, no, no, o sigui, ja anaves bé. Més que ara estem sentint a l'himne de la plec de l'esperit, un hymne que és el que van a utilitzar aquest set de juny per entendre més aquest aplai. Va ser un hymne que portava com a nom, com a esgell, és el senyor. És el senyor, que et feia pensar bastant perquè era una frase que dius, ostres, és el senyor, però què és el senyor? El senyor és tal, el senyor és qual. I aquest hymne ho explica molt bé, i la veritat és que a la ple de l'esperit, quan ja hi vas, ho vas entendre, s'entén perfectament perquè les activitats que et fan són molt entenadores i t'omplen molt. Jo realment no hi havia anat mai en una plec de l'esperit i m'ho vaig passar molt bé, perquè ha après moltes coses. Hi ha algunes d'aquestes coses que crides a més l'atenció que una altra, que la poguessis explicar així, en un moment, perquè teniu coparlatots, perquè aquí es veu que la ràdio té un espai molt cur. M'ho vaig passar bé, però alguna cosa que puguis comunicar els que estan a l'altra banda de l'ona? Bé, va haver una activitat que va ser molt maca, molt interessant que era anar a parlar amb gent que tenia algun tipus de testimonis, que tenien algun tipus de cosa a veure amb el dia a dia de la gent. Hi havia diferents testimonis, una dona que estava treballant en un lloc per reformar gent que ho estava passant molt malament. A mi em va tocar amb una gent que està en una residència que té discapacitats, una residència que ara no em feu dir el nom perquè no me recordo, però va estar molt bé perquè van venir representants d'aquesta residència, gent amb discapacitats, i em feia molta gràcia perquè tots havien adaptat un rol, com podríem dir-ho. Que cadascú es creia una persona molt agraïda, perquè hi havia el delantero Pichichi de la residència, hi havia el president del fútbol de la residència, és a dir, formaven un núcle molt xulo i una de les experiències que vam posar a totes les participacions. Tu diries que serien valors morals, que els va descobrir allà, i això ja verdaderament ho s'omplia. Jo no sé si vols preguntar-ho, perquè no em vaig a la bússola. Actualment, les persones que tenen discapacitat o tenen algun tipus de minusvalia s'està introduint al llenguatge que es diu Diversitat Funcional. Per tant, ja treiem el de discapacitat i posem la diversitat funcional, perquè cada una de nosaltres tenim una manera de funcionar. Aquí els primers deien altres noms, els diu discapacitat, i ara hem fet un pas de gegant, que és diversitat funcional. Per tant, quan ens ho mirem, ens ho mirem més d'igual a igual. Sí, sí, d'acord. Ara la pregunta va per una altra senyoreta, Ursula, no? Sí. Aquest grup fa unes activitats, que com deia el Dani, allà la trobada aquesta de l'esperit, doncs possiblement es va posar de manifest, perquè vosaltres, sent joves, ajudeu molt a la societat o teniu aquesta intenció. Quina activitat feu que tu creguis que pot aportar algú positiu, perquè és temps de crisis, però sobretot aquests temps d'esperança? Digues guapa. Doncs nosaltres, que n'hi ha Sant Josep Carré o Sant Jordi, fem paradetes, o sigui, una paradeta per recollir diners per la parròquia i venem coses creacions fetes per nosaltres. O sigui que són els treballadores manuals, no? Sí. També ho fem amb coses que veuen ciclades o no? Sí. O sigui, aprofiteu les coses, però l'Oltany esteu fent una part d'ecologia que és molt interessant pel món que vivim, no? Sí. Molt bé. I aleshores ens encedarem a l'Anna. Anna, què fem? Bueno... Tu què creus també que aporta el grup vostro? Bueno, jo crec que aporta, no sé, moltes coses per mi. En el nostre grup aporta confiança per la gent, perquè no només són ells, sinó nosaltres també que evitem per la parròquia, que no ens avergonyim de les nostres creences ni res, i que, bueno, evitem perquè el que pensem, per el que nosaltres volem. I aleshores nosaltres fem això de les paradetes i tot per recollir diners per la parròquia, com veia dit la Borsla. I ho fem tots perquè, bueno, ja sabem el moment dolent que està passant per la parròquia, i llavors volem ajudar i volem contribuir perquè mai s'ha sentit sols, ni perquè sabien que tots... Sí, sí. I només hem mirat des de fora, doncs quan veiem dintre de la parròquia gent jove hi ha de més que participa, és un goig per a totes les persones que ja són grans, perquè a vegades se'n senten una mica el desànim de pensar que, bueno, que n'hi ha una gent que aquí es queda la cosa durada i aquí s'ha acabat. I en canvi, quan veiem a vosaltres, que ho feu... Perquè jo m'imagino que ho feu d'acord, és una cosa que no hi ha cap imposició de ningú, no? No, clar, tots ho fem perquè volem, ningú és obligat, ni... Jo diria... Recordeu, a vegades, coses de Jesucrist, o sigui, les comenta i parleu també de lectures, ja no bíbliques, perquè l'actictes també no és una mica dur, però del missatge de Crist, d'aquest, el poseu en pràctica. Bueno, fem com parlem de sortides d'aquestes com ha fet el Dani i una altra amiga, que aquí no està, però parlem de coses d'aquestes i sobre... perquè ho fem tots i tot, vull dir, com tot en general, però fem com activitats perquè no es faci tampoc pesat, però... No sigui tota teoria, sinó pràctica, no? Si no sigui com així. Molt bé, i ara ens queda la Joana, no? Joana, com participeu? Aquí veig que teniu... jo us dic això perquè veig aquestes coses, aquí estàveu també en diem que era una forma de preparar-nos, parlar al Nadal, eh? I ara aquesta, i tu, la Joana, també té una cosa que podria dir, la festa de què? Es fa una festa de... De la pau. De mirar Sant Joan Solidari. Molt bé. I que més, teniu algun projecte o alguna cosa? Bueno, tenim projectes pel segon i pel tercer trimestre, i com per exemple... Havíem pensat d'anar una o dues vegades al mes a alguna residència aquí de Sant Just per... Bueno, doncs per exemple per... Si és una residència era per acompanyar algú, no? Sí, per acompanyar a la gent gran. A la gent gran? Doncs així, molt bé. Bueno, i ara potser que li preguntem a la Quima, no? Quima, a veure, tu et dones una mica més de... De... de... de lo que fa, tota aquesta... Ja no dic canalla, perquè són agonocents romacos, sou tineges, no? Ja ho sabeu, que sou tineges? La veritat és que cadascú porta una xispa diferent. Un rom, no? I és encantador, vull dir. A vegades estàs cansat, però realment és un encari, vull dir. Quan no ens anem... A veure, no només estem a dins de la parròquia, ells també fan activitats fora, ens anem un dia a fer un dia de cinema, un dia a fer un dia de crispectes, fem alguna festa de pijames a casa... Si no, que ens venien de la mateixa, no? No estem a dins de la parròquia, aquesta vegada... Ens anem a aprenar que en Gina està, bueno, intentem que no sigui només... que els valors els puguem, ens anem en pràctica. Jo penso que a vegades no és només vaig i faig una cosa, no? Entre ells a vegades tots ells venen cansats, estan cansats, per tant, tota la setmana amb activitats, bueno, hi ha dies que fem una cosa, hi ha dies que fem una altra, i si veiem que un dia algú està pensant o que està més o menys trist, per algun motiu, intentem que això també surti de llum i en parlem, no? També és veritat que agafem notícies del dia a dia, ara, l'any passat, vam parlar del Facebook, perquè tothom està col·locat amb el Facebook, hi va haver una petita incidència amb un Facebook, així general, i vam estar parlant d'aquest cas. Demà fem ja els 25 anys adversari dels infants, farem una activitat d'això, i com a temps que també traurem, que ells encara no ho saben, ho saben, no els he comentat, però encara no és la pobreza energètica. Són temes que és el dia a dia, és a dir, és el dia a dia, doncs farem un mural, farem alguna cosa, o viure en ells i no acompanyarem a la parròquia o en algun lloc, o sigui una cosa que la gent vegi. És a dir, no només tractes els temes, potser, de fer profundes, sinó també el dia a dia, que en fi el cap, la feia, i el teu dia a dia van vigats. No, no sóc ment, jo crec que... Perquè clar, jo no concedeixo donar... O ells no concedeixen donar el seu temps, si no creuen que donar el seu temps també... Té valor. Té un valor cap als altres. Si un dia ens anem a veure la gent gran, em va partir i fareu feliç unes quatre persones. Doncs ja està, no? No només hem de buscar la nostra felicitat, és a dir, hem d'intentar fer feliç als altres. Llavors, bueno, això és... Ho intentem, i bueno, no ens serveix, no? Compartir és vivir, no? No ho fem tan malament, no? No, no. No, no. No, no. No, no. No, el més important de tot, a més, jo crec, i això és molt important que comenceu ara, és la reflexió, reflexió personal. I un va seguir un camí molt bo, intenta ser ell bo, però no bo perquè sigui bo, i els nens diguin... Ai, que bé, quina persona més... No, no, no. Perquè se sent bé ajudant als altres. I aquí n'hi ha una senyoreta que no diu res, i tu opines que dius que tu estàs fora del grup, i ara posa't al costat del micro per poder opinar, que també has d'opinar, eh? No? Les opines, les opines. I s'ha quedat amb una funia que no hi ha a Mallera, no? Se'ns ha quedat apònica. No, mira, bonica. Tu no estàs de lo que has sentit, i de lo que has vist, perquè si ets amiga d'aquestes nenes que aniran aquí, d'aquestes senyoretes, perdoneu, jo ho deies, bueno, pues el resultat, el que fan elles, te trau? Sí, a veure, fent això, si elles estan còmodes amb elles, doncs... Però solsament perquè tu veus que si ho fan, elles estan còmodes amb ella, o a tu t'aporta algun valor d'elles. Encara que es pensa, que tots tenim els nostres defectes, i a vegades creus que sí, que fas les coses bé, i dius, mira aquesta, que està dient que les coses les fan bé, i fixa el que ha fet. Ara m'ha fet una marrenada, no? Però tu creus que sí, i això és l'important de aquest grup. El grup aquest que busca l'esperit, la trobada aquesta, és ser millor vosaltres. I si això ho aconseguiu, la veritat és que és una feina molt sola. I si ara aquesta edat esteu així i continueu sempre, doncs tindreu ganes algun dia, i continuareu sempre, puguem transmetre allò que va venir aquell senyor i que ens va dir, i estimeu segons els altres. No, jo els diria que ells han de ser el remplàs nostre. Home? Futures catequistes, futurs catequistes. Ella mira, fixa, jo ja me'n vaig, ara. Ja vol fotre el camp. Sí. Ja sembla que us ho digui, que sou el relleu. Però vosaltres, no, però això és molt important. Abans les... A veure, qui de vosaltres en contesta què és el que té per concepte de religió? Què creieu que és la religió? Una pregunta complicada, eh? No, no, tu què creus, Ursula? Tu diries què és la religió? Doncs... La religió. Eh... Te faig un altre perquè et vulguis contestar-ne. Sí, sí, és clar que és clar. Tu creus que la religió, la religió, com s'entenen els diferents grups, perquè no soltament tenim la nostra, els altres també les tenim que respectar. Ens desapareixen? Doncs... O se'ns esvaren alguns que manen en aquesta religió, en sóc que donen unes... unes ordres podríem dir que no és tan bé. Sí, jo crec que sí, que algunes religions són una mica de massa estrictes, que no la nostra, aquí és més... una esmaleta, no? Sí, sí. Que bo. Sí, sí. Però jo crec que, al final, tots anem a parar en un mateix punt. Sembra tots, totes les religions. Molt bé. I els altres, d'alguna opinió? Bueno, jo crec que, bueno, casc un té les seves creences, la seva religió, i que no ens té perquè separar uns dels altres, perquè, a veure, un creu en una cosa, vale, però si tu creus en això, jo no. Però tu, no, a veure, ens hem d'estimar uns els altres tal com som, no tenim que canviar ningú altre per estimar-nos. Que et sembla que n'hi ha, que estan ben ensenyats, és el respecte. Això és respecte. És clar, una altra persona pot opinar diferent que tu, però si tu amb aquella persona la veus com a persona, és a dir, que tens que atingir-li tot el respecte que mereix aquella persona. Sempre que la religió sigui, la religió seria una norma per les normes a seguir. Però aquestes normes, jo crec que és més aviat, l'essència no és la religió en si, de fer unes normes, unes pràctiques, un ritus, no. La religió és estimar i s'ha acabat. La religió cristiana, si la voleu fer bé. I per el que jo vaig aquí, vosaltres aneu per un bon camí. És molt interessant, us felicitem, us tindrem que dir molt aviat adeu, perquè aquí ja s'està acabant. Esperem que ho passeu molt bé aquí, ho heu passat molt bé. I tu, que estàs molt calladeta, tens algú que dir? No. Com que no? Tu digues, tu quan vas i saps que tens el grup i n'hi ha una company o un company que no està bé, sabeu el que és l'empatia? Sí. Què podria definir això de l'empatia? Dani, veure. El psicòleg, el psicòleg del grup. No, a veure. Un empatia podrien dir que és una cosa empàtica, és una cosa que les dues tenen una certa relació, podrien dir, no? Aviam, podria no... No veig bé, no? Sí, vas bé, però no vas bé. Una empatia no és una cosa. Una empatia és quan jo crec que no sé si està bé, però que, per exemple, tu veus que una persona ho està passant malament, tu ja ens et sents malament perquè hi ha persona i llavors vols ajudar-la. És posar-se en el lloc de l'altre. O sigui, empatia és aquesta cosa que a vegades ens falta. A vegades ens sentim ofessos, perquè ens diuen una cosa i a vegades no ho té perquè sí, i posar-se ho fes, perquè t'han dit allò, perquè penses en aquest moment no està passant tan malament que potser el que necessites és una abraçada meva. I abraceu alguna vegada també? Sí. Els xatis, eh? Ja les xatis, eh? Els demanem per abraçar-s'hi petons, jo puc assegurar-te que em fan almenys quan arribem. És molt interessant, guapes. Guapes i guapo. Doncs molt bé, ha estat un plaer. Us agraïm moltíssim que hagi vingut i cada vegada que vulgueu dir alguna cosa que és interessant pel poble, que vegin que n'hi ha un grup de joves que intenten millorar el poble. El poble ho tenen que millorar i sou vosaltres. Vosaltres sou el futur. Sí, ojo. Ara la Montse no sé què us vol dir. És una... més que una pregunta, és que vosaltres ho pugueu posar tal com ho sentiu. O sigui, us la sentiu acollits per la comunitat? Sí. Molt bé. S'han just tenint una... La majoria de persones doncs són grans, són grans. I unes maneres de fer, unes maneres de dir les coses, i llavors vosaltres us la sentiu acollits, respectats. Se sentiu respectades com a noies, la vostra manera de pensar, la vostra manera de fer, de... O sigui, us la sentiu acollides per part de la comunitat? Sí? Sí, sí. Sí. I avoria, i tot a vegades, encara que tinguem el que fan obert, hi ha algunes coses que us agradaria canviar-les. Per exemple, o sigui, quan prepareu això de la Eucaristia o prepareu... O sigui, us va bé com... O sigui, aquest acolliment és tan ampli que ja us va bé com estem apropats a vosaltres. Sí. Jo ara aquí sí que sóc la dolenta i sóc jo la que dic la cosa lleixa. En recometes. O no, o no. Aquí totes s'emporten bé. Sí, sí. La paraula en català seria carniclo. Aquí tenim la Joana i la Úrsula, que són molt prudents. Ells toquen el piano. Llavors ells... I l'Anna. I jo ens toca tocar la guitarra. I clar, i en vegades que ens agradaven músiques més, l'E, no? I jo sóc el director de batuta. Que jo torquesta, sí. La Joana part també li encanta molt cantar, però és que vosaltres ens agrada, potser, cançons més, i clar, això ens costa una mica canviar. Ja entrarà, ja entrarà, ja fareu. No sóc i que tot enténs i em gana. Saps què t'apuqués? Ja ens heu de buscar complicis dintre de la mitjana comunitat. Sí. Bueno, seguim així, i torno a repetir, moltíssimes gràcies per haver vingut. De res, home. I cada vegada que tingueu alguna cosa, ens ho dieu, i el dia que ens toqui a nosaltres la ràdio, que no és sempre, però quan ens toqui ja us farem venir alguna cosa. Ja farem alguna visita tant en quant, que està bé. Aneu a l'institut, els d'aquí, tu sí, jo sí. Tu també? Jo no. A on vas, guapa? Jo vaig a les 8 de Sant Gervasi. Ah, i vostè, senyorita Úrsula? A l'alcohol alemà d'Àrsa. Ja? Doncs si tu coneixes la meva aneta, que va alcohol alemà, quina de tens tu ara? 3 d'uns. Bueno, no estàs entre mig, perquè la Fiona farà 14. Tens algo que veure amb la Fiona, Moreno? Sí, sí. I la Anu? Es porta bé la Fiona? És una xerrada així. Bueno, guapa, us teniu que deixar, perquè mireu, com que és un programa també religiós, i no confonguem religiós amb carqueta i tonteries, com deia la Quima, doncs a vegades falta una mica de dinamís per a dintre de les celebracions que fem i tal, no? Doncs sempre, normalment, llegim el Evangel·li que es podrà sentir en el diumenge ara vinent. Aquest és el últim diumenge, si vosaltres sabeu com van els ciclos del de llogues, l'últim diumenge de l'any. Perquè el diumenge del mes que ve, el primer diumenge que vindrà després, serà el primer de ben. Molt bé, molt bé. I ara aquest, doncs, és, i es diu la festivitat de Cristo Rei. Però no ens queda temps. El Carlos, el Carlos diu, fes solamente una espurna. Jo no faria el Evangel·li aquí amb les lectures que hi ha d'aquest diumenge que ens tocarà una molt bonica a veure, el ciclo A. Ara estem a la ciclo A, començarem, recordeu-s'ho al mes que la setmana que ve serà el ciclo B, perquè com les lectures són tan estenses van partint, no? I més que allò és la lectura del profe Tecequil. Diu, això diu el senyor, diu, jo mateix buscaré les meves ovelles i em faré el recolte. Les comptaré com el pastor recolta el seu ramat, el dia que es troba amb les ovelles dispersades. I la recolliré de tots els llocs on s'havien dispersat el dia dels núvols i boira. Jo mateix faré pastorar les meves ovelles. Jo mateix les duré a repulsar, diu un oracle del senyor. Sabeu el que vol dir l'oracle? Paraula, la paraula que va dir ell. Diu, buscaré l'ovella pertuda. Faré tornar a la que s'havia allunyat. Envenaré la que s'havia fet mal. Faré posar bona la malalta. M'entendré les gràcies i robustes. Les pasturaré totes amb justícia. I a vosaltres, el ramat del senyor Déu, un dia d'això, diré, judicaré entre uns i els altres, entre moutons i cabrins. Aleshores esculteu. Si ja ho heu escoltat aquest d'allò, n'hi ha una cosa que és molt important. Què heu tret d'aquí? Jo... Tret. La meva opinió és que sempre hem de cuidar de les gent, això que ens envolta. Me'n fes mal, cuidar-los, sempre. Aquesta és molt important, però jo crec que ve algú té una altra opinió. Home, aquella sempre el pastor que dirigeix el ramat. I que és el que... I que més? Ostres, ara sí que... Dirigeix el ramat per un bon pastor que fa. O cuida, no? Cuida de totes, cuida de totes les seves ovelles. Vosaltres, quan esteu fent totes aquestes activitats, penseu que... que amb la... el que creieu us cuiden? Teniu aquesta confiança? Teniu aquesta esperança? Nosaltres no tenim pastor, tenim pastoreta. Aquesta pastoreta és la guia. Però jo me'n vaig més allà, i el que us dic és això. Teniu plena confiança en... en Déu? Sí, sí, tant. I ara diem adéu, perquè el Carlos diu, senyors, queden un minut. Voleu dir alguna cosa a alguns companys? Nos podeu despedir. No es queda un minut, eh? Vinga. No, mig minut. Adéu. Moltes gràcies per haver vingut, i fins a la propera. Moltes gràcies. Adeu.