Veus Parròquia del 3/12/2014

T'he comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Veus de la paròquia. Programa d'informació i informació humana i cristiana de la paròquia dels anys Justi Pastor de Sant Justes Verne. Avui veiem els reptes del papa Joan. Veiem l'església que representa una possibilitat per cristians de base que veu l'església una nova forma d'aproximar-se a Jesucristo. Tenim el plaer de Rebre a Ràdio d'Esvern amb en Jordi Baix. El primer és fer conèixer la realitat cristiana entre el col·lectiu LGTB i la realitat LGTB en les comunitats cristianes. El col·lectiu LGTB és una de les comunitats de la frontera. Els conciliaris són els animadors de la fe, de col·lectius, grups, etc. Nosaltres, al llarg dels 22 anys que portem d'existència, ens hem adreçat sempre els visbes de Catalunya i mai no ens han contestat ni acusat de la carta. Amb 3 excepcions, unes de fa més temps, que són el visbe Camprodon i el visbe Carrera, i l'última va ser per raó d'aquest cuestionari que va arribar a Roma sobre el cino de la família, que nosaltres vam contestar i que vam enviar l'arcavisvat de Barcelona, la Comparència Piscupada Espanyola i el secretari del Cino de la Visbes a Roma. I per primera vegada de la història vam veure una carta de l'arcavisvat de Barcelona dient, hem remut el vostre cuestionari, gràcies. I, en el cas del secretari del Cino de la Visbes, bon senyor Valdiserri, va fer una carta molt més llarga, agraint la participació i molt bé. Això va ser en llarga raó. Això fa mesos. Fa mesos, fa mesos, sí, sí. I per tant, no hem tingut ocasió que els visbes momentin els meus entassassons, els conciliaris, no? Fins ara, havíem tingut sassardots catòlics, que eren conciliaris i ho feien caputxí d'acord amb la seva comunitat, després un capallà de la Diòcesi de Barcelona, però bé, pel que sigui, doncs ho van deixar, i els nens no em vaig oferir a fer-ho, i bé, doncs ho faig ara. I la decisió que t'has col·lut, en certa manera, no? Sí, sí, la societat. El partit de l'oferiment teu. Exacte, sí, sí. I diries la feina del cas de conciliaria? Doncs, al cas d'Italans, és animal a fer, fer acompanyament espiritual, afortunadament no ens arriben massa persones greuament ferides, si fa alguns anys ens arribaven persones amb molts problemes, perquè a les comunitats no els acceptaven, havíem pensat la feina, una escola religiosa, eren d'avui events d'Església Conservadors i els havien intentat curar, i dramas d'aquests així, afortunadament avui s'acosten a nosaltres persones que ve, que se senten cristians i cristianes, i reconeixen que la seva orientació sexual, o en el cas de les transsexuals, que no tenen cap, però també s'han acostat alguna vegada, la seva identitat de gènere, és un mes dels dons de Déu, i per tant venen aquí per viure-ho amb comunitat, viure amb nosaltres. Sí que és veritat que encara, malauradament, així més en comptes d'altres, ens van arribar casos greus, de persones que estan aquí a l'associació, però que estan en absolut secret, i les seves escoles sabien que estar a l'associació perdien la feina, o persones pertenyents a això que deien, torns molt conservadors, que hem de treballar amb els pares, amb mossents amics, que parlin amb els pares, perquè ens ho diuen bastant malament, sobretot persones joves. Aquesta és la usió cristiana de Gais i les Vianes, a grupa simplement catòl·lics, d'altres... Va començar com un moviment catòlic, va ser un grup de universitaris cristians, ahir catòlics, que fa 22 anys ens van començar a caminar conjuntament, i va arribar a tenir moltíssima gent, i al llarg dels anys ens han acompanyat persones de tradició protestant, i fins i tot el president de l'associació havia estat un viat a protestar, però darrerament han preferit formar la seva pròpia comunitat, i tenim una bona relació, però amb l'actualitat amb tots els que estem a l'associació pertenyem a l'òrbit catòlic, amb més o menys proximitat, amb més o menys crítics, però estem a l'òrbit catòlic. Has dit que el major part dels membres de l'associació volen viure la seva fe, diguéssim, a partir d'aquest contacte amb altres, amb l'oblització del conciari, etcètera. És que en general l'església té mancança en quant a acondiment de les persones per raó de la seva tangència sexual? Nosaltres separem el que és jerarquia del que és església. Per part de la jerarquia, si he explicat abans quina és la nostra experiència amb els visbes, a nivell personal hem parlat amb alguns visbes, i a nivell personal no hi ha cap problema, però a Ilas el problema està quan aquests visbes parlen públicament, que sembla que el que t'han dit en privat no ho poden repetir en públic, i aleshores això és una cosa que fa molt de mal. Això és que han pogut parlar amb nosaltres. Els que no han pogut parlar amb nosaltres, i diuen barbaritats públicament, aquest síe és més greu, perquè molts de nosaltres ens hem fet molts tips de plorar. Quan veus que l'Aurís Balcalà diu les barbaritats que diu, el Cardenal Rocco diu les barbaritats que diu, el Cardenal Carles en el seu moment també, i per tant això ens ha fet patir molt, això pel que fa a jerarquia. Pel que fa a comunitats, cada cop estem més contents, perquè les comunitats me tenen cap problema en acollir-nos, i en què participem de la seva vida. De fet aquí a l'associació hi ha persones que pertanyen a comunitats perroquials, que les coneixen amb ells, els seus esposos respectius, fills a vegades, i no hi ha cap problema. Jo diria que el problema està en quan una comunitat perroquial està dominada per un capellà que té tortícolis, és a dir, que mira cap a l'Ulisbat o cap a Roma, llavors no acaba de fer el pas d'acollir aquests germans i germanes, o comunitats que estan dominades per al volmoviment neoconservador, tipus opos, tipus lifionaris, que estan encarcarats en la seva visió al món, i que fan patir moltíssim les persones com nosaltres. Però a les comunitats normals, en totes les cometes que vulguis, no hi ha problemes, perquè la homofòbia, o que és l'odi racional a les persones homosexuals, és una cosa que es cura amb la coneixença i la proximitat. I, per tant, en la mesura en què coneixen o estan pròxims a una persona gaire o lesbiana, els nivells d'homofòbia baixen i ens veuen com una cristiana més. Això s'ha passat amb moltes perroquies, perroquies que a priori podria semblar que avui, ui, ui, aquí, no, veus que el fill o la filla d'aquesta família de tota la vida doncs és gaire o lesbiana, o la tieta o el cuñat, o no sé què, i aleshores ha l'esperit, jo crec, l'esperit, obre aquesta transformació meravellosa, de manera que, doncs ja sé, hi ha perroques, en què a la meva, per exemple, el perroque de la Joltru, doncs tothom coneix a mi i el meu marit, els meus fills, jo sóc l'urbanista, he format part del Consell Perroquial, hi ha una parella de noies que porten la seva filla, que t'aquesi, una altra parella de noies que participen a l'eucarístia i no passa absolutament res. Per tant, hi ha aquesta diferència que jo penso que l'església catòlica hauria de sorprendre en algun moment que és aquesta immensa distància que hi ha entre les genarquies i les bases, no? Hi ha, no cal que es digui, molts gays i gays i ganes que estan integrats, participen de la vida perroquial. Llavors aquests venen aquí, també, o no? O sempre venen aquí a l'associació, els que se senten en certa manera en dificultats de relacionar-se amb el seu món? Hi ha dos, hi ha de tot, hi ha de tot. Hi ha que, com jo, per exemple, que estic plenament integrat a la meva comunitat o d'altres i que venim aquí, doncs per... Clar, és que no és el mateix viure a la fe i viure a la vida amb un mitjà heterosexual, és a dir, amb tots els models per aquestes aves. Les comunitats, aquestes acollidores, una cosa és l'acolliment aquest que sentim i una altra cosa és que en la predicació o en la catequesi doncs es tractin aquests temes de manera profunda, no? I, per tant, doncs necessitem un lloc on a convoyar aquesta identitat nostra, que és diferent de la majoria i, per tant, en un lloc on tothom sigui com nosaltres i, per tant, que no haguem de... que sentin històries que ens agraden, que sentim el paraula de Déu que ens parla a nosaltres i, per tant, això que us deia abans, a microtancat, doncs, no? No sé qui fem, doncs, teologia gaio-lesviana, de la mateixa manera que les dones han fet teologia feminista, doncs nosaltres fem teologia gaio-lesviana o l'arma nèutica gaio-lesviana o ara estem fent cristologia. Per què? Doncs perquè estem convençuts i sabem com tota la història de la salvació, des de les fructures fins a la tradició, doncs hi ha el fil, aquest violeta, que les dones han estret de la Bíblia i de la tradició, nosaltres també estreiem aquest fil rosa que ens fa veure, canllar de tota la història, doncs, amb els i baixos, veure, d'enganyar-nos que durant molts segles, doncs això ha estat vist com una perversió, i ens han cremat a la foguera, i ens han posat a la presó, etcètera, fins a les comunitats cristianes, no? Però el que fem és això, és aquesta visió tenida, diguem, de la fe que és necessària per això ho fem, no? Quasi amb la sova, aquí, la solució. Quasi amb actius. Sí. Les nostres notícies arriben a unes 300 persones, d'arreu de Catalunya, i les activitats venen unes 20 persones, i socis, socis, doncs són uns 15. I com ho analitzeu? Abans has explicat els objectius, els unitats, però en la pràctica els trobem seminalment... Sí, nosaltres ens trobem cada dilluns, i aleshores, un dilluns fem programació i coses administratives, i el dilluns fem espai de formació, que els últims 3 cursos hem fet, Espiritualitat i LGTB, per exemple. Veure com enllà de la història, totes les tradicions espirituals, les persones, com nosaltres, ens hem tingut un paper destacat, i com es pot viure profundament la espiritualitat i la sexualitat, de manera que la sexualitat sigui una experiència espiritual, per exemple. Després hem fet teologia, gari i lesviada, després hem fet... Hem treballat en els arguments de l'homofòbia, sobretot en els arguments bíblics. Hi ha poques frases de la Bíblia que ens condemnen, però sembla que la gent només es recordi d'aquestes frases que ens condemnen a nosaltres, però no d'altres que condemnen a altres coses, com el deixar diners a interès, per exemple. I, per tant, tot un curs bem està dedicant a veure com podíem interpretar aquestes frases de la Bíblia que sembla que ens condemnen, i després d'aquesta ània que estem fent, seguint la història de Jesús, i veure també trobar aquest fil rosa a dins de la història de Jesús que hi és. L'esglés actual viu una mica pendent d'aquesta renovació, d'aquesta obertura, d'aquesta manera, que el papa francès que representa, i que això el fa afrontar amb altres sectors més conservadors de la iglesia. L'Emagueix va dir al tornar del viatge a Brasil, a les jornades de la joventut, que no volia jutjar. Textualment diu francès, qui sóc jo per jutjar els gais. Comenta una mica, si us plau, aquesta frase. Fins a quin punt us sembla que pot representar un gir o un nou temps, encara que sí, a mitjà termini? Sí, sí, a mitjà termini. A veure, primer vull comentar això. Hi ha hagut un canvi de paradigma del papa Ratzinger, que deia per activa, per passiva, i per dalt, i per baix, que hi havia una veritat absoluta, i que tothom sabia de dir amb aquesta veritat absoluta. Hem passat el paradigma del papa... Vís la Francesc, que diu que qui sóc jo per jutjar, de fet l'única jutge és Déu, etc. Per tant, hi ha hagut un canvi de tendència, que serà allà el termini, perquè si hem seguit el... hem estat seguint el sinuda dels visbes, hem estat seguint els documents que n'han sortit, i és una mica de sabador. Primer, per el descaro, si puc parlar així, de els elements més conservadors, que, en ple sinuda, no només s'han enfrontat públicament el papa, sinó que han publicat llibres, contra el que està dient el papa, contra el que està intentant proposar el papa, que això no s'havia vist feia molts anys. I per altra banda, els documents que va aprovar el sinuda, els dos únics punts que fan referència a l'homosexualitat, primer, no van ser aprovats amb els dos terços, però el papa Francesc els va voler posar. Però, malgrat tot, aquests dos punts són com que reprodueix exactament el que diu el catacisme a l'església catòlica. Per tant, no té cap mèrit, i el que m'estranya és que no tots els visbes ho haguessin votat, perquè l'únic que fa és repetir exactament el que diu el catacisme, les persones homosexuals han de ser acollides amb delicadesa, i no permetre cap tipus d'agressió, no sé quants aguantos. Això no va... I l'altra, l'altra és més greu, perquè l'altra diu crítica als organismes internacionals que condicionen l'ajut humanitari a que els països del tercer món introdueixin el matrimoni d'all. I això és mentida, això és una falsedat. Els organismes internacionals condicionen l'ajut humanitari a que els països eliminin les lleis contra els homosexuals. Penseu que hi ha 80 països que encara ser homosexual ha estat penat en pena de mort. I, per tant, el que diuen els organismes internacionals és, si voleu ajudar humanitària, treu les lleis que condemnen a la pressió o a la mort amb aquestes persones. Però no hi ha cap organismi internacional que hagi dit mai si vols que et doni ajuda, has de posar el matrimoni d'all. Per tant, jo trobo gravíssim que tot un sino de davisbes es deixi endavantar, no sé per qui, i introdueixi un punt que està basat en una falsedat, no? Això jo trobo que és greu, això. És pervers, és profundament pervers. A partir d'aquí quin futur hi veieu, aquest col·lectiu podrà desenvolupar-se, podran grandir-se en l'església, si trobarà bé en el futur... Són passes o no són passes? Es fan molt poques passes a nivell oficial, es fan molt poques passes. Però en el mateix problema que tenim nosaltres, ho tenen les dones i ho tenen les persones divorciades. Clar, que una persona, que un home, que la seva dona el deixi per anar-se amb un altre home, que estava en casats abans, i aquest home doncs refala la seva vida i que se li negui participar en la Eucaristia. És una cosa profundament perversa. A nosaltres es pretengui que sí que podem ser gais o les iaies, però no podem expressar el nostre amor físicament pels nostres companys o companyes, és una cosa profundament perversa i una contradicció. Per tant, en algun moment o altre, l'església catòlica, tal com hem fet altres esglésies tan cristianes com l'església catòlica, haurà de fer un canvi. Per tant, és d'esperar que sigui així. Ahir llegia que el cap de l'església finlandesa, que és l'arcavisva de Helsinki, va sortir públicament a la grasa que el Parlament finlandès hagi aprovat el matrimoni homosexual. La mateixa setmana, el visbe de la seu, que és copríncep d'Andorra, impedeix que a Andorra aprovin el matrimoni gaire. I, aleshores, aprova una mena d'unió civil sense drets, ni de succesió, ni de regrupament familiar, ni de seguretat social, etcètera. Per tant, és la mateixa setmana. Tant arcavisva és un com l'altre. I, bueno, ja espero que algun dia o altre, les jerarquies catòliques segueguin el camí dels seus germans de l'església anglicana, de l'església loterana, etcètera. Encara que no les jerarquies, se sap que hi ha mocents que, d'alguna forma, no solament accepten, sinó que fan algun tipus de ritual a favor de les unions intromosexuals, etcètera. Això es pot dir, es pot explicar, sense dir nom. A veure, és... forma part de la perversió d'aquesta que et deia de l'església catòlica. El conciliari que hi havia hagut aquí va parlar amb el seu visbe i el seu visbe li va dir... L'única vegada que vam parlar d'això va ser en aquests termes. El seu visbe li va dir, ja sé que estàs amb aquella associació. Sigues prudent. Clar, si aquesta és l'actitud que ha de tenir un visbe cap a nosaltres, doncs apaga-hi d'ámonos, no? Per tant, bueno, llavors, hi ha capallans que, de la mateixa manera, que quan el papa pausis e, l'escriure-lo, van evitar aconsellant els matrimonis que no fessin servir mètodes anticonsceptius, i tothom coneix capallans que diuen endavant en els mètodes anticonsceptius, també hi ha capallans que consideren que l'amor de Déu passa per sobre de totes les jeranquies i que si té una parella de nois al davant que volen que els veneixi la seva unió, doncs els hi veneix el seu unió. Clar, teníem de pensar que portem venint d'uns anys en què dins la iglesia catòlica hi havia un clima de por horrorós, i que, no sé, a nivell de capallans això ens ha passat i a nivell de professors de la facultat, doncs que et deien en privat moltes coses, que després, si ho deien a les classes, sabien que podien perdre la feina i només hi deu. Hi havia alumnes que se'ls hi aixecaven i els hi deien, això ho denunciaré al vice. Això ens ho han dit, professors de teologia. Per tant, venim d'uns anys foscos, molt foscos, tant als anys del papa Boitila com del papa Ratzinger, són uns anys molt foscos en què la por era la tònica dominant aquí. Afortunadament, doncs, les païsit sempre agufa més que tot a l'espost. I les solitats mateixos ho veus, que va evolucionant una mica amb una més gran acceptació, de què és un món... Sí, en el cas de l'estat espanyol, són un dels països del món que més accepta tant la homosexualitat que amb els matimònics com les adopcions de fills. Hi ha figures de l'església que tinguin una... que creixin congexats en aquest aspecte, que els hagin compres, no sé, per tenir alguna pera que se'l dàl·liga, o la Teresa Forcades... Sí, bàsicament. Les persones són ells, sí, sí. Persones que han perdut la por, i que parlen-m'ho d'espoles perill, i que diuen el que pensen, i que no tenen res a perdre. En altres casos, doncs, saben les persones aquestes que pensen això, doncs que si parlesin tan clar com parla la Teresa, quan parla el Pere, doncs perdrien el seu lloc de treball, i per tant, per això no parla, i jo també els entenc, no? Però bé, agrairíem que n'hi hagués més d'aquests tipus Teresa Forcades o... Sí. I ha hagut un moment que deies que estava entre com dos aigües, una mica criticats per una banda per l'altra, la banda potser més conservadora, i a altra banda era el col·lectiu de no cristians, les gais, les biantes, sexuals, etcètera. Pots sorpriar-me que això? Sí, a veure, per la part del col·lectiu, doncs jo entenc que gent del col·lectiu, quan els dius que ets cristià, el primer que et diuen és, però què fas, en un lloc, quan et diuen que ets un malalt, un pervers, que vas a vàlis nocturnos, i no sé què i no sé quantos? I per tant, no entenen què hi fem, aquí. Aleshores, la nostra feina de pedagogies diu, no, és que això és el que diu aquell tarat de bisbe d'alcalar, però la fe i Jesucrist és molt més gran que tot això, i l'amor de Déu és molt més gran que tot això, i per tant, doncs, la nostra fe ens dona... doncs, dona sentit a la nostra vida. I per tant, i ho entenen, cada cop més, cada cop més. La passa que hem de lluitar moltíssim, perquè cada setmana, pràcticament, hi ha un carcamal que diu una barbaritat, no? I per part de les comunitats cristianes, doncs jo diria que el nivell d'homofòbia ha baixat més. Si fos... deixant deman dels moviments conservadors, els bisbes conservadors, que tenim el de Sulsona, o tenim el de Vic, o algunes comunitats, doncs, sostenudes pel Opus o pels legionaris, o gent d'aquesta, la gran, la immensa majoria de les comunitats, és això que dic, han vist que no som, no tenim banyes ni tenim cua, han vist que el seu fill o la seva filla és com nosaltres, han vist que el seu germà o el seu cunyat o el seu veí és com nosaltres, i per tant, han vist que són fills i filles de Déu igual que ells. I per tant, aquesta homofòbia ha baixat. Com diuen un document del col·lectiu Cristianes i les Vianes, una reflexió força és que, sóc un fill o filla meravellós, feta imatge de Déu, Déu m'estima tal com sóc, hi haig de ser feliç, és a dir, l'amor de Déu arriba a tothom, per tendències més particulars que estinguin, no? Clar, és que, a veure el fet de fer-los fora del pla de Déu, que és el que ha fet l'església tradicionalment des de l'edat mitjana, és una cosa profundament perversa, perquè voldria dir que Déu és un ens pervers que ens ha fet així per fer-nos patir. I, de fet, nosaltres amb les nostres vides, l'únic que fem és estimar. I per tant, si estimem, estem dins de l'amor de Déu, i això ja ho deia Joan a la seva carta. També, ja anem acabant, voldria que expliquessis, o bé, la història de David i Jonathan, o de Ruth i no a mi, perquè ens sembla que són exemples de l'antitestament, que ja estic molt demanant, que tenen una certa tendència un en l'altre, no? Sí, quan mor Joan a tant, doncs David fa tot un camp dient, per exemple, que el amor que sentia per tu era més fort que el que sento per les dones. I això nosaltres volem veure com un senyal, un fil d'aquests roses que hi ha a la Bíblia, que parla de nosaltres. No sabem si David i Jonathan eren amants o no. I ens és igual, perquè a la Bíblia hi ha moltes barbaritats, sobretot l'antitestament, que ens ho són perfectament iguals. Sí, el més fort és el de Ruth i no a mi. Ruth i no a mi. La Ruth em sembla recordar que tenia dos fills, que se'n van anar a l'estrangers, van casar amb unes noies estrangeres, les van morir els fills, i la Ruth li diu a la seva Nora, no a mi, vés-te'n cap a casa teva, i la Nora li diu una pasa amb maquíssima, diu allà on tu vagis, jo aniré, i estaré sempre amb tu fins al final dels teus dies. I això, paradoxalment, que és una cosa que es diuen dues dones, es llegeix a la cerimònia de Matrimoni. És una de les lectures que es pot llegir a la cerimònia de Matrimoni. Per tant, i en la història de l'Església, hi ha hagut la història del Cardenal Newman, per exemple. El Cardenal Newman, que és sant, va deixar escrit en el seu testament, que volia que el seu amic, que era un capellà, que col·laborava molt amb ell, fos enterrar-se al costat d'ell, i diuen que estaven enterrant-se un al costat a l'altre. Quan el van fer sant el Cardenal Newman, les jerarquies perverses, això són actes de perversió, van agafar el Cardenal Newman i el van treure del costat del seu amic, i el van posar en un lloc apart, perquè era sant. Jair, diríem parlant l'Uistona, el temps s'acaba, et sembla que ens hem deixat alguna cosa per preguntar, però si tens algun missatge pels oïdors de Reyes Bern, que algú volguis fer arribar amb ells, tens l'última oportunitat per dir-ho així? No, no. Sonsillament, que si són cristians i cristianes, saben que l'amor de Déu és immens, que Déu ens ha fet persones, fills i filles, seus meravellosos, i que si tenen problemes en acceptar persones com nosaltres, doncs que mirin bé el seu voltant, que ho veuran que hi ha i que són fills i filles de Déu també. Moltes gràcies, Jordi Valls. Conciliari de la Unió Cristiana de Gais i Illes Vianes. Està complet, compartim tu, i puc fer resò a través de les nostres zones de la vostra situació. En certs moments problemàtiques, però també en certs moments esperançadores, i de vegades el camí d'arribar Jesucris. De cara que sigui a través de les nostres gràcies, esperem que... Moltes gràcies. Amics i oidors de Raios d'Esvern, aquest programa es remetrà el dissabte que ve a les quarts d'onze del matí. Moltes gràcies i adeu-siau. Gràcies.