I ara escoltes ràdio d'Esber Sintonitzes ràdio d'Esber La ràdio de Sant Joan La ràdio d'Esber Si vols saber el que passa al teu costat, escolta el Just a la Fusta. És un home que va començar a fer teatre de molt jovenet. Home, evidentment té un objectiu de potenciar el teixit econòmic. I això, en totes, no hi estem gens d'acord. Bé, la postura de la plataforma és ben coneguda, que és no organitzar l'avall. Ha dit així, m'ha sonat malament. Estic molt content de recollir aquest premi. De dilluns a divendres entre les 10 i l'una, Just a la Fusta. Vivim Sant Just en directe. És molt Just. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com en Chill Out, les muts Just, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Ciao, 진so. The Hill of the Lebs, M'he ensenyat el que fa. Vostè m'ha dit que el volia, si ens como internacional. No li he dit això, no li he dit coses. No volia donar-li... Però com ho ha dit a més, el començament, què diu? The Hill of the Lips. Hill, muntanya, penya, penya, una penya... Lips? Lips, llavis, morro. Morro. Gràcies, M'he ensenyat el que fa. M'he ensenyat el que fa. Veus de la parròquia? La parròquia a casa vostra, a través de ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la Freqüència Modulada. Cada dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i cada dissabte, en diferit, a dos quarts d'11 del matí, som, amb vosaltres, per tractar temes de religió, problemes socials i de caire humà. Sempre en aquesta sintonia, Ràdio d'Esvern. Estem en temps de cuaresma. Cuaresma, que s'iniciarà, com saben tots vostès, al passat dimecres de cendra. Escoltem les reflexions litúrgiques que ens fa el missalt festiu publicat per Edicions de la Badia de Montserrat sobre el dimecres de cendra. Inici d'aquest temps de meditació, temps d'endinsar-nos dintre del nostre esperit, com a preparació d'aquells dies tan assenyalats per a nosaltres, als cristians, com són els de la passió i mort de nostre senyor Jesucrist, seguit per la gran joia de la seva resurrecció. Dimecres de cendra. Jesús, en el passatge del sermó de la muntanya, pròpi d'aquest dia, assenyala l'Almoina, la Pregària i el de Juni, com els mitjans que favoreixen la conversió. Són tres elements que froeixen de tradició cuaresmal, precisament perquè el senyor els esmenta. Però de seguida ja veiem quin caràcter els dona. Han de ser fets en el secret, altriment, aboquen a la hipocresia, la tentació que tenim als qui admitem que l'accessi ha d'afavorir la perfecció de la caritat. Per evitar aquest escull, tres pautes poden controlar l'aquaresma. La principal accessi ha de ser viure la vida de cada dia amb el màxim d'intensitat i de perfecció. Tot fent les coses ben fetes per amor a Déu. Que la paraula de Déu sigui gustada més abundosament en aquests temps, perquè allò que és el nostre aliment habitual, ens alimenti de debò. Si la conversió és un sortir d'un mateix, per obrir-se a la caritat de Déu, cal no fer-se esclau d'allò que sembla millor, sinó tenir l'obertura de deixar-se judicar pels altres encara que aquest judici pugui ser limitat. La celebració eucarística d'aquests dimecres és ja un bon exemple pràctic d'aquests punts. Quan viure en més intensitat que la resta de l'any, cal aplicar-ho molt especialment a la celebració de l'eucaristia durant l'aquaresma. Si la missa és, i ha de ser, el centre de l'expressió personal i comunitària, és aquí on convé aplicar tot el primer esforç de conversió, que la compartició del pa i del vi santificats per l'esperit sant sigui el signe més clar de la comunió que ha de regnar entre els creients. Pel que fa la paraula de Déu, la proclamació d'aquesta paraula, en mig de l'assemblea litúrgica, ha de ser el nervi que donarà sentit a la lectura de la Bíblia, al seu estudi, a la reflexió personal que en fem. I en tercer lloc, ja que l'Església ens invita a manifestar avui el nostre desig de conversió a través del signe de la imposició de la cendra, i podem trobar una ocasió per practicar la conveniència d'obrir als altres les nostres expressions espirituals. És un signe que ha de disposar tothom a la llibertat d'esperit, a la creença en l'Evangeli, objecte de tota la nostra vida cristiana i molt especialment de l'observació cuaresmal. Aquestes han estat les reflexions quan el divendres de cendra, però el missalt festiu segueix parlant-nos sobre els diumenges de cuaresma. Després del dimecles passem a la litúrgia de la paraula del diumenge. Els dos primers diumenges de cuaresma, amb la repetició anual dels evangelis de les temptacions i de la transfiguració de Jesús, ens parlen també de les proves i de la transformació de l'home. És natural que sigui així. Jesús, fet amb tot com nosaltres, llevat del pecat, no havia de quedar esclós ni de la prova que representa la vida de l'home sobre la terra, ni de la progressiva glorificació que tots estem cridats. Tant l'una com l'altra, però en ell tenim característiques diferents. Aquest diumenge ens toca examinar la temptació, la prova. En la nostra vida ordinària, la temptació no és cap edifici, posat per no sé quin Déu que es complauria a mirar des de fora les peripècies humanes. No, la temptació, la prova, és la situació normal o extraordinària, davant la qual hem de reaccionar posant Déu i posant-nos a nosaltres mateixos en el lloc que ens correspon. Les temptacions foren per a Jesús l'exercici de la seva llibertat humana, a la munció de la missió messiànica, per a el qual el pare l'havia enviat al món. El poble d'Israel, poble messiànic, havia sucumbit a l'egoisme, a l'espectacularitat, a l'afany de poder. Jesús ens superà en el desert i al llarg de la vida aquests esculls donava entendre en què consistia el regne de Déu que predicava. L'home considerat individualment o formant església pot caure en els tres paranys clàssics. Però l'exemple de Jesús és un punt de referència encorajador. La cuaresma, en tant que exercicis espirituals de tot el poble cristià, comença posant-nos al davant la figura de Jesucrist en una dimensió que ens el fa tant o més humà que els volquers de Valem o els planys del Calvari. Si l'home no tingués la possibilitat d'escollir quina escala de valors construeix davant de Déu i de si mateix, no seria lliure. M'ha dit a l'Evangeli de les temptacions del senyor és creure que l'home, malgrat tot, encara pot viure en llibertat. També, per mitjà del full informatiu de la parròquia, ens parla de la cuaresma, mossents o quins rius. Aquestes són les seves paraules. La gent, en general, parla de la cuaresma com d'un temps que no es pot menjar carn i cal menjar peix, que hi havia unes bulles que si les compraves a l'església ja podies menjar carn, que és temps per fer sacrificis i penitencies, i això durant un temps fins a arribar a la setmana Santa. Els més interessats diuen la pasqua. Tot és veritat, però si no en saps els motius, ni amb quina finalitat es fa aquest exercici cuaresmal, no serveix de res. Cadascú de nosaltres entrarem dintre d'aquest temps especial en la vida de la liturgia i de la pràctica cristiana particular i fins a alguns géss comunitari. És bo que ens fem nostre el sentit que li volem donar, perquè ens sigui un temps profitós, no per imperi legal o social, sinó per un convenciment de fer i com instrument per ajudar-nos a que ens anem convertint en homes i dones nous en els valors de la banjeli, tot esperant la gran celebració de la pasqua. Des de la mirada cristiana de l'aquaresma, hi ha una colla de punts a ressaltar que no ho són tant, per la seva importància actual, perquè alguns aspectes són de connotació històrica passada en la seva expressió. Com per la seva qualitat ben actual d'algun d'ells i vàlids en els nostres dies, segons l'actitud amb què els podem dur a terme, en la nostra pràctica personal o comunitària. El de Juni. Pots sonar de s'encaixat, però l'hem valorat des del punt de vista de filosofia oriental. Això vol dir que l'importància del de Juni és el valor intrínsec i el sentit que li donem que fa que sigui important per al comportament humà. Pots ser un valuos migdia de domini dels propis instins per a fer-nos madurar com a persones que és qui ens fa el paper que fa el menjar, sinó a moltes d'altres coses, accions, maneres de fer, que les poden millorar i fins prescindir per a millor servir els altres. Complaure, valorar i estimar. Quan la gent parla de les bulles que es compraven i poden menjar carn als dies prohibits que eren molts, val a dir que el que es pretenia a les hores era mitjançar amb les aportacions econòmiques a ajudar necessitats socials. El sacrifici de l'aportació econòmica compensava la del de Juni. La pregària. Un altre element que es valora amb una paraula diferent, que és meditació, i que posen en pràctica mèdodes també orientals. La veritable pregària cristiana no són recitacions, duracions, formulades, només, sinó la meditació i contemplació de la paraula de Déu en l'Avengelli, i a donar-se que aquella paraula dona un sentit nou i total a la vida, perquè és conseqüència de profundir en l'amor i la intimitat espiritual de la persona del mateix Jusucrist. Que per fer-ho va bé tenir en compte actituds i postures del cos. Això segur? Segons la postura del cos es predisposa millor per la pregària. Que postures del llogue poden servir, també. Ara que per fer això, ja no cal acudir el punt de referència de l'Avengelli o de Jesús i si d'un burro oriental és el que no compren. És aquest un altre aspecte que n'hem perdut el nostre valor religiós i cultural per esnovismes mediàtics. L'almoina. Tant el de Juni com la pregària i l'almoina són valors proposats pel mateix islamisme com elements que ajuden en el procés de conversió. Ja deia en l'escrit anterior que molts aspectes coneixen perquè, com a fonament de la persona, són el mateix encara que ens diferenciem en les maneres de viure'ls i el seu sentit. L'almoina mira vers els altres i pretén ser una resposta davant del problema que pateixen d'altres germans nostres. Com podem ajudar si estem tancats per les nostres conveniencies? Ser objectiu de la vida és viure la jo el millor possible, sense preocupar-me del món que m'envolta, com puc encaixar en la meva condició de cristiar? Que la vida és per oferir-la i ballar perquè d'altres visquin, ja que se m'ha regalat per Déu per oferir-la. L'almoina és l'expressió pragmàtica de la donació de la vida que ha d'orientar tota acció humana. No és beneficència, sinó donació de vida amb amor i per ajudar a viure l'altre en l'amor, la justícia, la veritat que es vol compartir. Si ens fixem, aquests valors i mitjans cristians ens poden unir amb moltes persones que no pensen com nosaltres i no venen amb nosaltres, però sí que som dels nostres si ho fan amb aquestes finalitats. Val la pena conèixer i estimar tot el que és nostre i defensar-ho encara que sembli oportun en els nostres temps. No es tracta de polèmiques, sinó de maneres de viure l'aquaresma pensant en la novetat de vida que ens aporta la celebració de la pàscua. Signat, mossèn Joaquim Rius. Em deixes dir una cosa petita, petita d'un gran mestre de yoga. Un gran mestre de yoga que deia en les seves sessions que si les sessions de yoga no serveixen per anar des de llindar de la selva fins al peus de Jesús, no serveixen de gran cosa. Una gran paraula. Heu escoltat una reflexió sobre aquest temps de recolliment, d'invitació a la meditació, l'aquaresma. Temps de preparació a una de les festes més senyalades del calendari cristià, la pàscua. Per què em deu? Per què ens ensenyi a perdonar en aquest temps d'aquaresma és el més adequat. Nosaltres vivim el nostre percent de la vostra paciència i del vostre perdó, i no tenim ni pietat ni valenrença pels altres. Para, ensenyeu-nos a perdonar. Feu que guardem sempre obert el camí que ens porta als altres. Que l'aprenguem d'aquell que ens ha cercat infatigable i que Fidel fins a la fi ha portat el pes de l'amor. Jesús, nostre senyor. Fidel. Fidel. Fidel. Fidel. Notícies d'Església. Fidel. Paraules dels en pare arran d'aquest temps d'aquaresma. Sempre que m'invoqui, l'escoltaré. Diu Déu al seu poble. En fer i amb esperança, les comunitats cristianes ens posem en camí de conversió, un camí que ens durà cap a la pàscua, i que les celebracions de la vida nova de Jesús ens trobin profundament renovats. Les tres accions clàssiques de l'aquaresma, pregària, de Juni i al Moina, tenen una especial urgència en aquest temps en què molts homes i dones viuen el drama de la Tur i la crisi econòmica. Espiritualitat, conversió i solidaritat són unes per aquest temps. Reunions a la parròquia. El divendres dia 2, a les 16.30, 2 quarts de 5 de la tarda, les catequistes. Dia 2, a 2 quarts de 9 de la nit, corsec dítric. Creu del Pedró. El proper diumenge dia 4 de març, i després de la missa de les 11, perdó, el peu de la Creu del Pedró, que ha estat traslladada a un lloc més digne, i farem una pregària recordant quanta setè aniversari de la seva colocació. Recordem, després de la missa de les 11, que seran les 12 més o menys. També s'hi farà memòria de la ballada de sardanes d'aquella ocasió amb la mateixa copla que tocarà les mateixes sardanes de les hores. Jornada de portes obertes 2012 a l'Escolania de Montserrat. Disapta, dia 3 de març, o sigui, aquest proper dissapta, el que ve a les 10 del matí, serà de perenents a partir de 1 de primària. Es prega confirmació. Vine a gaudir d'un dia d'espiritualitat, el santuari ecològic del castell de Gallifa. És l'únic temple del món dedicat a la mare de Déu de l'Ecologia. Disapta, 10 de març de 2012, sortida des de la plaça Berdeguer a les 10 del matí. Ens repartirem en cotxes particulars. El preu, molt assequible, 3 euros, està de més visita guiada. Es recomana d'un càmera fotogràfica. Organitzat pel grup Nostra Dona de la Perròquia. Confirma assistència abans del dia 3 de març a Núria Jiménez, el telèfon 93-499-07-15. O bé, a Dolors Cardona, telèfon 93-372-20-27. Molt recomanable, eh?Molt recomanable. Jo vaig estar l'estiu passat i és tot un goig. No sé si encara ens rebrà mossèn del mal, però... Potser sí.Segurament. Segons com estigui ell en bona forma física, perquè de forma espiritual i mental està plenament bé. Estic meravellós poder parlar amb ell. Aquest estiu passat em va ser tot un goig. Poder assistir-hi i poder participar als actes que s'hi fan. Molt, molt recomanable. Fins i tot els heu escoltat notícies d'Església. Fer i actualitat. A la secció paraula i vida de la venguardia del passat diumenge, el senyor Cardenà a l'Arcadís va de Barcelona, i el senyor Luis Martínez Sistak ens deia... L'aquaresma és un temps de preparació per la Pascua, de profundiment i exàmen en la fe per als creients. També és un temps de missió, és a dir, la proposta de la fe i d'invitació a revitalitzar-la per part d'aquells cristians que s'han refredat o s'han allunyat de l'Església o de la pràctica religiosa. Per descontat, aquesta proposta de fe convé fer-la en un clima d'humilitat i cordialitat. No pas com una ocasió de fer judicis o retrets. Valgui aquest prolec d'intencions i propòsits per dir com volem que es realitzi la missió metròpolis que durant l'aquaresma es farà de manera simultània a 12 grans ciutats europees. Aquesta iniciativa la promou el Pontifici Consell per la nova vengalització que presideix el teòleg i arcavisme Rhymno Fisicella. És un organisme nou que ha estat creat per Benet XVI, que viu intensament la preocupació per la proposta de la fe cristiana als homes i dones d'avui. La nova vengalització no és altra cosa, que la proposta de la fe de sempre tenint en compte les condicions i les necessitats de l'home d'avui. Cal pensar que presentar la fe cristiana és sobretot presentar Jesucrist, com ha dit el seu pare a la seva primera carta encíclica. No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una persona que dona un nou horitzó a la vida i amb això una orientació decisiva. Els cristians sempre ens hem de plantejar quin testimoni hem de donar de Jesucrist al món, perquè creiem que la seva persona i el seu missatge són un gran bé per a les persones i també per a les societats. Manet XVI, en aquest sentit, ha proposat a totes les iglesies dues iniciatives. La primera ha estat convocar un any de la fe que començarà l'11 d'octubre d'anguany en el 50 aniversari de l'obertura del Concil i Baticà segon. La segona iniciativa ha estat la convocatòria del Cino de dels Visbes, que es reunirà a Roma el proper octubre i que se centra en el tema la nova evangelització per la transmissió de la fe cristiana. En aquest context eclasial, s'inscriu la missió Metrópolis que tindrem a Barcelona. Els arquebismes de les 12 ciutats que la celebrarem es van reunir per primera vegada el dia 11 de juliol de l'any passat i ens hem tornat a reunir, diu el senyor Cardenal, el nou de gener passat per intercanviar reflexions. Les paraules d'aquesta comunicació desitjo sobre tot expressar l'esperit que ens mou a l'hora de fer aquesta missió. Espira a proposar la fe, no a imposar-la. No ens mou en afans prosalitistes, però sí el de donar un testimoni convençut en un clima de diàleg i de respecte a les opcions de les persones. Amb aquests propòsits l'hem preparat i ja des d'ara la volem oferir amb l'esperit fraternal a totes les persones a les quals pugui interessar. Com deiem abans, està signat per en Lluís Martínez-Histàc, cardenal arquebisba de Barcelona. Evangel i el Palau. Barcelona endega la missió metròpolis Vaticana amb una lectura de textos de Marc. Crònica de la venguàrdia assignada per Maria Paz López. Una lectura de fragments de l'Avengelli de Marc, el Palau de la Música Catalana, serà el Pla Fort a Barcelona de l'anomenada Missió Metròpolis, un pla de re-avangelització d'urbs europees endegat pel Baticà en què participen 11 ciutats més. És un altre efecte de la visita de Benet XVI al 2010 per dedicar la Sagrada Família. Des de les hores ha crescut el nombre de visitants del temple i també l'Església de Barcelona s'ha ubicat de manera particular en l'estratègia de la Santa Ceu. La missió metròpolis, concebuda pel puntíci Consell per a la nova evangelització, que presideix l'arquebisba Rino Físikella, persegueix el retorn a la pràctica religiosa de persones de països d'antiga presència catòlica on la fe ha perdut terreny. La secularització en les societats europees els últims 30 anys ha estat vertiginosa. Va argoir el cardenal Lluís Martínez i Stax en roda de premsa d'ijous passat. Parlem de nova evangelització, ja que hi ha altres reptes de llenguatge, expressió i mètodes. Amb aquest objectiu, arrenca aquesta missió en què, a més de l'Arxidiós i de Barcelona, hi trobem Budapest, Brussel·les, Doplin, Frankfurt, Lisboa, Liverpool, París, Turí, Bersòvia, Viena i Sàgref. Per a totes, el Baticà ha ditat un llibre amb l'Evangeli, segons en Marc, en els idiomes, pertinents i a la portada del qual es distingeix una foto de la vestílica de Gaudí. De girant l'Evangeli al Palau, el diumenge 4 de març a les 6 de la tarda, entre altres veus la soprana Montserrat Caballé, el Barito en Joan Pons, el físic de Vigió, el jurista Eugeni Gai i els periodistes Lluís Del Olmo, Josep Cuní, Sílvia Còpulo i Arturo Sanagostín. L'aforament és de 2.000 persones i les invitacions gratuïtes es poden obtenir a l'or que ha visbat. Hem arribat als moments finals de veus de la parròquia. Avui, amb les veus de... Joan Algarra i en Pedro Olivec. Us esperem en aquesta sintonia ràdio d'Esvern al proper dimecres a dos quarts del 8 del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, a tothom. Adeu-siau. Fins a les hores, a tothom. Fins a les hores.