Veus Parròquia del 14/1/2015

Béus de la Perroquia Programa d'informació i formació humana i cristiana de la Perroquia dels Sons Just i Pastor de Sant Just d'Esvern Avui, ¿aveus de la Perroquia? Els reptes que afronta el Papa Francesc, al llarg del curs 2014-2015, l'equip de Béus de la Perroquia intenta desgranar les principals dificultats, però també les il·lusions més pertinents i més propis del nostre temps, que el nou visbe de Roma Francesc presenta els cristians i el conjunt de la humanitat. Per tractar de l'espai d'avui tenim el nostre col·laborador habitual, Ben trobada, Ima. Hola. I una ciutadana i una perroquiana de Sant Just d'Esvern, la Maria Antonia González. Hola. Hola, Maria Antonia. Hola, bon dia. Us parlo de l'Iussegura i jo les viges de so en Carles Hernández. Maria Antonia, per ser nova en aquesta plaça, em podries presentar breument? Sí, em dic Maria Antonia González Mestres. Fa set anys que vam venir aquí a Sant Just, i la veritat que em trobo molt acollida per a tothom. Tinc moltes persones que, vull dir, els tinc molt al costat, i a més a més m'ha brindat fer moltíssimes coses que estic fent i intentant fer el que puc, perquè treballant encara és una mica complicat poder compaginar-ho tot, però intentem estar el més possible a poble i ajudar amb tot el que s'assigui. A l'Església també? A l'Església també, sí. A l'Església, ells ja saben que entenen sempre que vulguin, si jo ho puc fer o ho faig, i vull dir, llavors, anar a l'Església amb tot el que es pot o amb el que ells em diuen. Hi ha vegades, amb les lectures, i a darrere també hi ha altres coses que també es van fent. Molt bé, dintre aquest conjunt de programes en què parlem de pontificar, i aquesta renovació que el Papa Francesc entenem que està portant a l'Església, hem tractat de molts tims, molts apartats, des de l'especte de Misioner, les ordenacions socials, el benestar i la gent pobre, els tims més convertits, etcètera. Però avui en tenim un també de precis. Són unes paraules que el Papa Francesc ha expressat així. Tothom té dret a rebre l'Avengelli. Què podem entendre amb l'Antònia per aquestes paraules? Què vol dir, això, que tothom té dret a ser informat de l'Avengelli de Jesucrist? Jo crec que l'Avengelli, no sols amb nana missa i llegint o pregant es pot fer, però jo crec que l'Avengelli s'ha de fer amb el dia a dia, amb la manera de fer de cadascú i anar a parar on... Si tens gent que té algun problema o que saps que està trist o sol, que hi ha molta solitud, jo crec que aquesta és la manera de fer l'Avengelli, d'estar a prop dels qui ho necessiten. Jo m'he estat llegint una mica el que diu el seu pare, i a mi m'ha fet molta gràcia una cosa que diu, és que el fet de que tothom tingui dret a l'Avengelli vol dir que tothom té dret a l'alegria. És a dir, que ha sentit esperança a viure i ser ajudat i recolzat amb el projecte de vida que una persona pugui tenir, i que, d'alguna manera, aquesta seria la nostra aportació. Una aportació d'alegria, d'esperança, d'il·lusió, que penso que va una mica... O sigui, que és un pas endavant de l'oscurantisme religiós que han patit, sobretot bastant temps enrere. Jo m'agafo aquí. I els cristians, això, s'ho han de quedar per ells mateixos, aquesta alegria, aquesta companyia que es fan uns als altres, aquestes comunitats, o tenen, ho tenim, l'obligació d'espendir-ho, de comunicar-ho, de sortir a l'exterior. Jo crec que avui, que si tu estàs fent les coses de que ja intentes arribar en aquestes persones, crec que també, en aquestes persones, en aquests àmbits, jo crec que, en certa manera, si aquestes persones veuen que tu ho estàs fent, d'una manera, també ho transmet, perquè ells ho puguin continuar fent. Clar. L'exemple... Això, vull dir, es transmet, o vulguin fer-ho o no, això ja és una altra cosa, però jo crec que si tu estàs donant alegria en persones, o estàs donant ajudes, jo crec que el que estàs donant és una imatge que els demés ho poden continuar fent, i és una manera de que les coses es podrien continuar. És un evangeli que tu ensenyes en aquella persona de que si et ajudes, no dones el que tens, vull dir que encara que sigui poquet, perquè hi ha vegades la gent més pobra és la que s'ajuda més, perquè això el que menys té, potser és el que dona més la mà en els demés, i llavors això no hauria de ser també només aquesta gent, perquè la gent que poden, no ho poden, ho haurien de fer-ho amb més ganes, i jo puc, jo ho faig, però per desgràcia això no és, i llavors l'evanjeli, jo crec que és a base de treballar-lo, i a base d'anar fent cada dia l'espurna de cada dia, jo crec que el nemes campana poquet a poquet, ara la societat costa una mica, costa una mica, costa una mica. A veure, nosaltres ens movem en molts àmbits, de la família, del treball, d'associacions en els que participem, d'amics i tot això. Jo no em veig amb cor de predicar res, vull dir, si de cas, doncs una mica el que deies tu, donava un cop de mà a una persona que ho necessita, i hi ha molta gent que està sola, com tu deies, ha anat a fer una estona de companyia, i crec que hi ha moltes possibilitats, però a part, no sé si això sortirà en un altre moment o no, i jo crec que nosaltres, com a cristians, hauríem d'involucrarnos. Em sembla que la paraula involucrar-se és una paraula que el papa diu molt, molt sovint, i, clar, involucrar-se vol dir participar en aquelles coses en què tu et veus capaç, i que serveixen perquè hi hagi més justícia, perquè hi hagi més pau, perquè hi hagi unes qualitats de vida que tots necessitem. Necessitem, necessitem. Aquesta és la meva visió. Efectivament coincideix amb el papa francès. No, no, no, és que coincideixi. Que l'hi hagi del papa al cuidado. Que el papa francès l'hagis i m'apariques. Doncs el concepte d'aquest sortiu exterior, d'estar atent a les necessitats dels altres, d'involucrar-se amb col·lectius, entitats, particulars fins i tot, ho porta amb una imatge a l'Uisba de Roma, paralòs quan diu que els cristians no solament han de sortir de les esglises, sinó que ens hem de barrejar amb la gent fins a fer olor d'ovent. Aquest concepte de pastoral, de remat o de poble de Déu, ens hem de posar en contacte amb la gent per patir les mateixes necessitats, donar-se ajut mutu, anunciar la paraula Déu, etcètera. Ho interpreteu així, això d'aquest olor d'ovella, aquest concepte pastoral? Jo sí, perquè clar, l'olor d'ovella és barrejar-te tu amb la gent, i en vegades la gent va pel carrer, el millor veu en pobra, i la veritat el que fan és creuar a l'altra part. Potser actualment no s'està fent tant, però sí, hi ha molts d'aquests. Llavors, és poder-te barrejar o poder estar amb la gent que està amb la probresa, que és el que hi ha un article d'ell que ell va estar en llocs marginats, va créixer amb suburbis, i llavors això és el que et fa ser un cristiam amb olor d'ovella. Vull dir... no ho sé, jo ho veig. Jo pensava que els que havien d'acabar fent olor d'ovella eren els visbles, però bueno... Bueno, també. Que són els pastors, però si han de ser pastors tots, tots ferem un olor d'ovella. Jo aquí tinc una cosa, també, d'això dels visbles. Per fer-hi una mica de xirigota. Però crec que sí, que és el que dius tu, que en Sant Pàra diu, posar-se de genolls a rentar els peus. És a dir, que si cal o humiliar-se, però sobretot acompanyar i saber... Servir. L'esprit de servei, jo penso que és l'o essencial. Això dels visbles ens té integrat, en Maria Antonia, endavant. No, de que, a veure, de que no hi ha d'haver-hi han de ser servidors, no que els deserveixin. Perquè clar, vull dir, en aquí mateix, s'hi pastors amb olor d'ovella a mig del nostre ramat. I ben a prop de les nostres ovelles, hem de fer els seus gots i les seves esperances, les seves tristeses i les seves angoixes. Llavors, esclar, el que hi ha dintre al Bàtica són uns senyors que, bueno, són uns grans senyors que estan dintre, que no serveixen massa, perquè estan molt encarclats amb molt de poder allà dintre. Molt allunyats de la realitat. Precisament si posen traves, en el papa seran el que és el Bàtica, perquè hi ha massa poder allà dintre i el papa francès és tot el contrari, que és el que no vol. Aquest poder és el que no vol. Que amb ell no li agrada això. Amb ell no li agrada i no li agradaria que ho fessin. I això, doncs... Això posa certs dubtes, efectivament, sobre la possibilitat real de que aquesta nou enfoc estigui a terme, però hem d'estar esperançats, perquè no solament l'església està abans dels homes, sinó també abans de l'esperit, que sempre està i és arredirat. Sense voler oblidar això d'aquest concepte més estructural o jeràrquic, us ho voldria posar sobre la taula una altra qüestió. Hem dit aquí que el Cristià ha de sortir al carrer, ha d'ajudar l'altre, ha de servir, etcètera. En certa manera hem d'emostrar amb l'exemple, potser algú també amb la paraula, que Crist ha vingut per a tothom i que Crist es crida a una vida més plena. Però és atractiu el missatge Cristià, és a dir, pel conjunt d'ovelles, siguin ja que tinguin notícies de jo, com gent ciutadana que potser no ha tingut cap pràctica o cap coneixement religiós. El cristianisme, els hi pot dir alguna cosa? Què té de traient el missatge Cristià? Al veure de traient, jo crec que hi ha moltes coses, amb el sentit que si un creu, perquè jo crec que tothom ha de creure amb alguna cosa, llavors jo crec que Crist està, si tu et fixes, vull dir, està a tot arreu, està amb la natura, està amb totes les coses, amb les persones. Llavors l'únic que potser amb la societat actual, tal vegada no arriba prou aquest missatge que es vol transmetre de Crist, hi ha vegades cens comentaris que diuen, que això és que com que els capellans fan això o fan allò, no, jo sempre dic una cosa, tu has de creure, tu creus amb Crist, no creiem amb els homes, creiem evidentment amb els homes, però amb el que creiem és amb la paraula de Déu, amb els evangelis, amb les lectures, amb totes les coses que aquella ens va deixar, que això potser ha sigut manipulat una mica, potser al llarg dels anys s'ha anat retocant coses, però jo crec que no ho sé, potser per cridar la gent jove hauríem de canviar, potser alguna manera és difícil, alguna manera per poder-los cridar, per poder-los portar cap al missatge de Déu, perquè hi ha vegades se'ls costa molt entendre aquestes coses, molt, molt, molt, no ho sé. Jo insistiria, jo insistiria en el que he recollit abans del Sant Pare, el nostre missatge ha de ser un missatge d'alegria, d'esperança. El nostre missatge, per exemple, es veu que Sant Tomàs va dir, els preceptes donats per Crist són poquíssims, i ens han carregat amb tota classe de preceptes, de lleis, i això allunya a la gent. Han de ser molt poques coses les que realment... És a dir, l'única cosa és estimar els altres i mirar d'ajudar-los en el que es pugui. Aquesta és una cosa, l'alegria per una banda, que els preceptes que ens han carregat no són. És a dir, que hem d'escoltar més l'Evangeli, que no pas l'Església, els preceptes de l'Església, i segona, i després, com a últim, doncs també que hem de creure que nosaltres no ens... que hem de creure amb la gràcia, que som ajudats, que som perdonats, i jo crec que la gent, una mica, ens hem anat apartant tots per tantes coses que hem de complir, per tants pecats que caurem, per... En comptes de mirar tota la part positiva, alegre, esperançadora, que em sembla que és el que el papa ens vol anar dient. Sí, de fet, és així, no? Clar, les coses també han anat canviant al llarg del temps, no? Que quan érem petits nosaltres ens deien, això és un pecat, això no es fa perquè... Clar, tot això, actualment, en els nanos ja no els hi dius, vull dir, en la catequesis tampoc ja no ho fas. Llavors, jo crec que el que diu la Ima, sí, és així, no?, que l'alegria i anar a portar esperança en la gent, que és el que actualment la gent, jo crec que els falta. Aquesta esperança, aquesta alegria, tal vegada que per culpa de tota la societat i de tot el que ens està passant, no?, de la manca de feina, de la manca de diners, tot això és greu, i, evidentment, les famílies se'n sorren, la gent se'n sorra, i si encara per més que creguis, no?, i en vegades, oh, però és que, bueno, això no ho ha fet, Cris, no?, això no ho ha fet, diu, això ho fem els homes, i la manera de portar el món com ha sigut, no? És a dir, es dedueix de les vostres intervencions, jo jo estic d'acord, en què l'anunci de la Vangèvia ha de ser un anunci alegre, confiat, basat, sobretot, amb les paraules i l'acció de Cris, que no pas amb els positives condicions i totes les relevantacions que els homes, després, intentant interpretar aquest missatge, hem fet, de vegades, en excés, no? El papa francès, el seu abrera carta pastoral, parla d'això. En el títol, allà, l'alegria de la Vangèlia, Vangèlia i Gaudim, vol dir que ell considera que anunciar la Vangèlia, o més ja, viure a la Vangèlia, és motiu d'alegria. Amb aquestes paraules, acabarem aquesta part del programa d'avui. Diu, en Mario Bergoglio, és vital que l'església surti a anunciar la Vangèlia a tothom, a tot arreu, en totes les ocasions, sense demores, sense fàstic i sense por. Què vol dir això? Sense fàstic i sense por. De vegades tenim, potser, condicionaments socials, una mica de... això de vergonya? No, jo vergonya, jo no m'amago mai. Vull dir, jo, quan parlo amb la gent, ja ets a dir que he anat a missa, he anat a missa, i ets a dir, faig això, o jo crec que deu... vull dir, jo crec que em amam el teu, i a més a més vull dir, ho comparteixo amb molta gent. Llavors sí que hi ha gent, evidentment, que quan et diuen, ah, i tu ets creient, i jo precisament a la feina, no, va venir una senyora dies endarrere, i, bueno, havia tingut jo l'accident. Quin tipus de feina, només per centrar els uents? Jo estic a l'hospital, portant unes consultes de... I, bueno, llavors, doncs... parlant, parlant, no, i diu... I què vas pensar? Dic, ah, no, dic jo, quan vaig veure el terra, dic, em vaig posar a rezar. Clar, aquella senyora em va mirar, no, i va fer una cosa, dic, no. Dic, vull dir, doncs a mi m'agradaria tenir aquesta fe, no? Dic, és molt simple. Dic, si tu estimes, i tu creus amb una cosa, doncs és molt fàcil, no? Però... No sé si és fàcil. Això, no, a veure... La fe és un do, també, eh? S'ha de buscar, clar, s'ha de buscar. Però... Però jo, vergonya, potser sí que hi ha gent, no, que quan a llavors et miren una mica així, però, bueno, tu ets tu, i tu has de... vull dir, si una persona creu, no té per què amagar-se al contrari. Diu-ho, diu-ho, i ja està, i anar, com ets la persona, això no canvia ningú. Sense fàstic i sense por. I no, què vol dir això? Jo, per mi, hi ha moments que a mi em resulta complicat fer una professió de fer, davant de segons qui, així de sincera, sóc, eh? Penso, doncs, que pels seus actes els ho dicareu, i dic que em sembla que el que és important és tenir el cor... el cor obert a les altres persones, i, evidentment, a mi sempre em pregunten si sóc creient, sí que dic que sóc creient, però... Una certa timidesa, he de reconèixer que la tinc, que no l'hauria de tenir, però la tinc. Molt bé, estem a Sant Just, estem a la missió municipal, estem a la parròquia del Sant Just i Pastor, es podrien fer més coses al nostre poble, i a la nostra parròquia, per fer arribar aquest coneixement de Jusocrís de l'Avenjali a més gent, o d'una altra manera, creeu que es fa suficient, d'una manera col·lectiva i particular, fins i tot? Mira, ara ja fa una temporada, que la parròquia també s'ha fet amb les festes de Tardó, amb Sant Jordi... S'ha fet present. S'ha fet present en els llocs que hi ha una festa popular, que això abans no es feia tant. I jo crec que és un pombo, perquè... l'experiència de l'any passat de Sant Jordi, per exemple, van venir alguns pares i van preguntar per la canalla, i així, no? Llavors, jo crec que són maneres de poder-nos llançar al carrer, que la gent ens conegui, que la gent vegi que hi som, no? I jo crec que això va ser un punt... que podria ser un punt molt positiu, com que també crec que, clar, la continuïtat de la parròquia han de ser joves. Nosaltres anem fent grans i la continuïtat han de ser ells. És una mica difícil, perquè, com ha dit l'Aim abans, tothom té molta feina i, a vegades, aquestes coses són les últimes, no? Però, bueno, també fora... crec que també fora bo que les catequistes de l'últim cor dels nanos hi ha, que també els hi diessin que hi ha un grup que continua, no simplement hi ha per fer la confirmació, no, però que sàpiguen que hi ha un grup dintre de la parròquia, que també els nanos van a veure avis, van fent cosetes, que el millor també és això, com a valors pels nanos, que actualment estan... els valors falten una miqueta, que és el que potser s'ha perdut una mica. Es tornarien a fer, i potser, qui et diu que no, que aquesta canalla puguin anar venint a l'església, que són els que han de continuar. És a dir, informem que, a més, de la catequist de primera convenió, que es fa durant dos anys, que són el tercer o el quart d'educació primària, hi ha un grup de joves, de postcolonió, en què es van reunint amb una catequista, que és una companya, i fan totes aquestes d'activitats formatives, però també grupals, perquè ells puguin continuar amb aquest ambient, i ha portat la parròquia. Potser els iobres, una mica, la llumeta aquesta que potser tenen a dormir, perquè a la millor hi ha molta gent que això ho té, i com que no ho saben, o no ho practiquen, doncs... A mi em sembla molt bé la participació aquesta, com, per exemple, si parlem d'alegria, l'alegria de la cabalgada de reis, que és una cosa entre popular i religiosa, em sembla que això hem d'aconseguir que es mantingui, que sembla que poden haver-hi dificultats, perquè la gent que ho està tirant endavant es van fent grans. És igual, però vull dir que és una cosa que és important. Els 3 toms de l'altre dia també és una cosa que és important, però això entra dins de la part més lúdica. Però jo he pensat que nosaltres, a dins del poble de Sant Just, hem de pensar en participar en totes aquestes organitzacions que treballen a favor de la justícia, per exemple, o dels pobres. Per exemple, tenim el Consell de Dones, i, evidentment, hi ha una persona dins del Consell de Dones que forma part de la parròquia, no? Forma reforçar a si cal càrites, que està amb els pobres. Després, jo crec que tot el que pugui ser fomentar el voluntariat per associacions que es dediquen a persones amb discapacitat, per l'atenció de les persones grans, per fer companyia, involucrar-se, inclús, en associacions o partits o sindicats que treballen per el millorament del benestar social, per la conservació del medi ambient, també, a participació en Sant Just solidari. Estem fent una feina cap a fora. Vinga, més gent aquí a treballar i veure què podem fer. Jo crec que en el poble hi ha moltes oportunitats d'involucrar-se amb coses que potser no són estrictament religioses, però que defensen els valors que defensen l'Avengelli. I que hi són. I, per tant, el que hem de fer és potenciar-les. És el meu punt de vista. A banda, penso que també, des de la ràdio, tenim una... una forma molt bona de... no sé, ni que sigui descampar el missatge aquest del Sant Pare, que em sembla que és una cosa que se l'està escoltant molta més gent de la que ens pensem. Perquè jo sé de gent que no són creients, que mira el Sant Pare que ha dit sobre això, mira què ha dit sobre allò, amb una admiració tremenda. El Sant Pare ha acolat, ha acolat. Ens ha fet curt l'espai. Si teniu alguna idea més que no hagi sortit, és un moment, però, si no, acomiadaria mirar els nostres obvidors. Acomiarem el programa, els obvidors, els contractulis, gràcies a Maria Antonia i a Gràcia Immaculada, gràcies a la ràdio extern, per oferir-nos aquest espai de divulgació. Aquest programa repeteix els dissabtes a dos quarts d'uns del matí i el dimecres a quarts d'avui del vespre i tornarem a ser en tots nosaltres. Adéu, si hi ha algú. Adéu. Ara bé! Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat.