Veus Parròquia del 21/1/2015

A Senjús servei local de català. Ens trobareu a les escoles. Ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Senjús. Veus de la parròquia Veus de la parròquia és l'audició que porta les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants just i pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió i l'humanisme d'arreu on es produeix la notícia. Avui us oferim notícies d'església i fer-hi actualitat. Recordeu que veus de la parròquia se met tots els dimecres a dos quarts d'avui del vespre. I en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Sempre a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Com sempre, la lectura de l'Avengelli inicia l'audició d'avui. Lectura de l'Avengelli, segon Sant Marc. Després d'haver estat impressionat, Joan, Jesús es presenta a Galilea predicant la bona nova de Déu, deia. Arribat l'hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova. Tot passant, vor al llac de Galilea, veiéssim-ho i el seu germà, Andreu. Estaven tirant el filat a l'aigua perquè eren pescadors. Jesús els digui, veniu amb mi i us faré pescadors d'homes. Imediatament abandonaran les xarxes i se n'anaran amb ell. Poc més enllà veieu Jaume, fill de Sabadeu i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridarà immediatament i ells deixaran el seu pare, Sabadeu, amb el jornalés a la barca i se n'anaran en Jesús. Nautícies d'Església Des del 18 al 25 d'aquest mes de gener celebrem l'octavari que, com cada any, fem els creients per la unitat dels cristians. A motiu d'aquesta celebració, escoltarem les paraules que escrivia mossèn Joaquim Rius, el full informatiu de la parròquia. Des del passat diumenge fins al vinent, davant de la realitat que els cristians estem dividits en diferents esglècies i confessionalitats, es fa cada any una setmana de pregària per la unitat de tots. La comissió interdiosa sana de comunisme i de relacions interreligioses ha preparat un material per fer servir en les celebracions religioses de les diferents esglècies. I, a la vegada, que és un material per ajudar a pregar per aquesta realitat tan llestimosa que els cristians mostrem el nostre món des de fa segles, que estem dividits. La petició de Jesús, el dia del de ressupar, abans de la seva passió i mort, va pregar el pare per que tots fossin un. Aquesta unitat volguda pel mestre no n'hem fet cas. I al llarg del temps, tot i conèixer el desig de Jesús, hem mantingut lluites de religió, doctrines variades que provoquen no poder compartir la mateixa eucaristia. Aquesta setmana de pregària per la unitat no es tracta de que preguem perquè els cristians de les altres esglècies es converteixin i renunciant el que estan convençuts vinguin a nosaltres, sinó que és, fonamentalment, una setmana de pregària perquè totes les esglècies preguem, perquè siguem sincerts i amb una fe viscuda segons l'Avengelli de Jesús. Ell ja ens farà donar compte de quina és el camí per assolir aquesta unitat, de com ja hem d'arribar i amb quins acords, renúncies i veritats doctrinals ens cal estar atents per forjar la seva esglècia de fills i filles de Déu i, per tant, de veritable germano. En guany, els testos bíblics i les pregàries que ens poden servir durant la setmana ens l'han preparat, tenint en compte, la situació violenta que hi ha al Brasil i que s'ha mantingut amagada des de temps. És viva una intolerància creixent contra les migbries i la gent més vulnerable que són seguidors de religions afrobracileres. Hi ha actes de intolerància cristiana envers aquestes altres religions lluitant per nous adeptes, influències socials i recursos econòmics. És el fenòmem que justament denuncia el Papa Francesc. Dins el poble de Déu i en les distintes comunitats, quantes guerres? Al barri, al lloc de treball, quantes guerres per enveges i gelosia també entre cristians? La mundanitat espiritual porta alguns cristians estar en guerra amb altres cristians que s'interposen en la seva recerca de poder, prestigi, plaer o seguretat econòmica. L'ideal de Jesús és que tots els cristians ens deixem guiar per l'únic pastor que és ell, però també pel camí que ell estableix i això ho anirem assolint en la mesura que totes les esglècies, el que hi som ens deixem portar per l'esperitzant, no pels capricis, interessos, estructures, poder, prejudicis, que són deficiencies nostres que ja al llarg de la història sabem que ens ha portat a la divisió. Preguem perquè siguem dels que afavorim la Unió amb les condicions que Jesús ens vagi demanant en la nostra convivència i relació. Signat mossèn Joaquim Rius. Diument Javinent, dia 25 a les 19 hores, concert d'Òrga a càrrec de Jonathan Carbó, acompanyant l'escola Gregoriana de Catalunya amb l'aportació de 10 euros. Celebració patronal dels Diakes de la Provincia Eclasiàstica de Barcelona. El 21 de gener és la festa dels màrtirs Sant Fructuós Visba i els seus Diakes, Sant Auguri i Sant Aulògi. Cada any els Diakes de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat ho celebren en una de les diòsesis de manera rotatòria. En guany a Sant Feliu de Llobregat. A l'Esbui del Vespra, a la Catedral de Sant Llorenç, el Visba Agostí presideix la Eucaristia, a la qual estan convidats també tots els aspirants i candidats al viaconat amb les seves esposes. A dos quarts de deu a la Casa de l'Església hi haurà el Sopà de Germanó, durant el qual es lliuraran els reconeixements als Diakes que el 2015 celebren el seu 25è aniversari d'ordenació. L'esperança, un riu que sempre avança. La delegació de pastoral de joventut promou un any més la trobada diocessana de 200 joves al proper dissabte, 24 de gener, des de les 4 de la tarda a dos quarts d'onze del Vespra, a Vilanova i la Geltrú, per Ròquia de Sant Antoni, avant. La de l'Esperança, un riu que sempre avança. La delegació de pastoral de joventut promou un any més la trobada diocessana de la Geltrú, per Ròquia de Sant Antoni, avant. Està adreçada a tots aquells adolescents i joves, a partir de primer d'Eso, que participin a la per Ròquia, l'esplai, la grupament, la catequesi, l'escola cristiana o l'institut. Recordeu que Sant Antoni avat està al cap d'amunt de la Rambla de Vilanova i podeu anar acompanyats pels vostres animadors, amb tota la informació a la web www.santfaliu.cat. Primer, el dret a l'Estat. Per la gent que li agrada el castell, estan molts anys col·laborador del Full Dominical del Bisbat, publicant fragments envers la família. Fa uns dies vam conèixer la trista notícia del seu trespas. En aquesta audició, havíem llegit fa uns temps fragments de les seves obres. Nosaltres volem recordar-lo, i un dels fragments del seu llibre, Crecer Com Padres Separados, de Plataforma Editorial. El passat 5 de gener, morir a Barcelona. Al 71 anys, el doctor Paulino Castells i Cuixart, víctima d'un càncer. Membre d'una família de metges i artistes. Paulino era anavot dels pintors Cuixart i Terratx. Es va dedicar intensament a la medicina en el camp dels transdorns de la infància i la adolescència. La teràpia familiar i també l'ensenyament a la Universitat de Barcelona, a la Universitat Internacional de Catalunya i a la Universitat Abat d'Oliva. Fou a la vegada metge, pedagog i comunicador. Gràcies a la claredat del seu pensament i a la simpatia natural que manifestava sempre la seva persona. Ha publicat una trantena de llibres sobre els temes de la seva especialitat. En aquestes obres deixa constància d'un gran sentit humà, que té les seves arrels al lafe cristiana, que ell professava profundament. Els darrers anys, els escritos del doctor Paulino Castells han ocupat molt sovint les pàgines del full dominicat i les han dirigit en moltes ocasions i han ofert orientacions clares als pares i les mares de família en la seva missió educadora. No defuixis cap problema i sempre els afrontaràs amb seny i en sabiesa. Aquestes eren les seves paraules. Per això, des del record entrenyable de la seva persona, des de l'agraïment per les seves constants amabilitat i des de la pregada per el seu etern d'escans en la pau del senyor, li diem, gràcies de tot, estimat doctor Castells. Aquest és el fragment del seu llibre, com es titula llibre, Joana? Crecer con padres separados. I que es titula aquest article o aquest fragment, que deu ser un capítol del llibre, los imprescindibles abuelos. El hijo varón, que está confiado a la tutela de la madre, necesita la presencia de un personaje masculino en su vida. Al igual que la niña, necesita la presencia de una mujer, si le toca vivir sola con el progenitor masculino. Quiero, pues, que quede claro que, después de toda separación, es muy deseable que los hijos tengan contacto con adultos de cada sexo. De la familia de origen de cada uno de los esposos, han de surgir las figuras adultas que hagan esta función vicaria, supliendo al progenitor que ha desaparecido de la estructura familiar. Así, a falta de nuevo consorte, muy a menudo son los abuelos los que asumen estos papeles de padres sustitutivos. Al abuelo varón, le toca representar el aspecto de masculinidad que necesita el niño varón, cuando la custodia la tía de la madre y no se sabe nada del padre. Mientras que la abuela representa la feminidad, cuando la custodia recae en el padre y no se tienen noticias de la madre. Si el menor no puede crecer con un representante de cada sexo en casa, se puede producir en él una limitación de su capacidad de identificación, lo que se ha venido a llamar metafóricamente hemiplecía simbólica. Aunque esta situación puede verse compensada, si el hijo dispone de una familia extensa, a donde arrimar-se, abuelos, padrinos, tíos, o bien de amistades cuyas casas puede frecuntar. Personas, en suma, muy valiosas que les sirven de modelo para el desarrollo de su personalidad, firmado Dr. Paulino Castells, del libro Crecer con Padres Separados, publicado por Plataforma Editorial. Heu escoltat notícies d'Església? Obrim ara l'espai, fer i actualitat. Tens enrere l'Andrea Ricardi demanava una església més comunitària i menys rígida. Escriu l'articulista de la vanguardia Josep Blayà. Andrea Ricardi, fundador de la Comunitat de Sadegidi i Exministra italià, va passar per Barcelona amb el temps just per inaugurar el tercer simposi internacional sobre el Concil i Baticà II i atendre els periodistes. Ricardi considera que ens trobem en el mercat de les religions amb nous productes que surten d'Amèrica i Atina, Àfrica o Àsia, i davant d'això l'Església Catòlica ha de ser més càlida, més comunitària i actuar amb menys rigidesa. Va parlar del perill d'un islam totalitari, encara que recordar que és qüestionado també dins del món do musulmán. Es va referir als falsos profetes que venen una religió que ho solucionarà tot i a la religiositat fluïda. I va emplaçar a l'Església Catòlica a no caure en els guentos mentals i a no presentar-se com al partit dels valors tradicionals quan l'és la tradició i l'esperança. A la seva conferència, una improrrogable renovació ecclesial s'anyalava que sense el Consili Baticà-Sagón, l'Església hauria naufragat, però que aún así se encuentra en una encrucijada de caminos y está obligada a afrontar la globalización y el peligro de los fundamentalismos. Ricardi, autor del llibre La sorpresa de Papa Francesco, va dir que Francesco quiere una gran alianza con el pueblo y que esto pasa por una renovación profunda de la Iglesia, con una desclera licación y una mayor atención a la comunidad. Per aquest historiador, el somni del Papa és el Consili, però va reconèixer que té molta oposició dentro de la curia i en parte del mundo católico, i el Papa lo sabe. I arran d'aquestes consideracions de l'Andrea Ricardi sobre el Sant Pare, hem de referir-nos al gran clamor popular que ha representat el seu viatge als Països d'Àsia, culminat a la capital de les Filipines, Manila, amb un autèntic bany de masses, segons algunes fonts, més de 6 milions de creients. Emoció i humilitat davant les paraules d'una nena que, plorant, li va fer una pregunta punyent, per la qual va reconèixer que no tenia resposta. Aquesta actitud demostra la gran humanitat d'aquest Sant Pare, tan senzill i tan proper als creients que cada cop l'estimen més. També ha dit, en aquest viatge, que els qui més o menys tenen els problemes resolts no saben plorar, i que, potser, hauria, per un moment, que aprenguessin a fer-ho. Hem conegut la notícia de l'ingrés a la Real Acadèmia de Doctors d'en Francesc Torralba i Rousselló, doctor en Teologia. L'acte fau celebrat a l'Auna Magna de la Facultat de Teologia de Catalunya i va reunir un gran nombre d'assistents, entre els quals destaquen el cardenal Lluís Martínez Sistak i l'arquedís Badurgel Montsenyó Joan Enric Vives. El discurs de resposta, el Parlament del nou acadèmic, el va pronunciar el senyor David Jou, poeta i doctor en física. Des de veus de la parròquia, volem fer palesa la nostra admiració per aquest extraordinari professor, doctor en Teologia i gran comunicador en Francesc Torralba i Rousselló. Vigència de reels cristianes de Catalunya. La carta pastoral dels Vives Catalans, que va ser redactada per Joan Carrera, compleix 30 anys. Us oferim fragments de l'article assignat per Josep Plallà Masott a la pàgina de Relació del Diari i la Vanguardia, del passat diumenge. El 2015, quan Catalunya afrontarà un moment decisiu en la seva història, amb unes eleccions autonòmiques o ples visitàries, es compliran 30 anys de la provació de la carta pastoral dels Vives Catalans a reels cristianes de Catalunya, que definia l'actitud de l'església davant de la realitat del país. El document va ser redactat pel llavor Sassordot Joan Carrera i els Vives Catalans, segons Confessió Posterior, del Visve de Girona, Jaume Camprodón, amb prou feines i van tocar unes quantes comes i detalls. Una taula rodona celebrada al Palau Robert de Barcelona la setmana passada ha servit per recordar la vigència d'aquest text i la influència que Carrera va exercir en aquest moment de la seva carta fa 30 anys. El Sassordot Jaume Aymar, director de Catalunya Cristiana i Radio Estel, va obrir debat, organitzat pel memorial Visve Joan Carrera, amb una valoració molt alta i positiva del document. També va assenyalar que des de les hores ha estat un dels textos més citats, encara que va afegir, irònicament, el menys el títol. Aymar també es va referir al seu encert d'incloure referències a l'important paper dels mitjans de comunicació. En segon lloc va intervenir el sociòleg Salvador Cardús, que va començar assenyalant les similituds del context del 1985, amb l'any 2015, el que fa a una transformació política profunda i a una crisi dramàtica. Els ponents van ser Mohsen Jaume Aymar, Enric Vendrell, Francesc Rosaura, Joan Rigol i Salvador Cardús. Va tancar l'acte la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, assenyalant qui Arrels representava una altra manera d'entendre l'església més propera a la Terra. Escolta'm, ara, unes sentides pregàries de la mare Teresa de Calcuta, publicades al Full Dominical del Bisbat de Sant Feliu del Llobregat. El Temps. Oh, senyor, et donem gràcies pel Temps. Quan deixes caure la pluja, t'endonem gràcies. Quan fas brillar el sol, nosaltres preguem. Quan desencadenes la temàtica, et donem gràcies per la taula. Quan fas brillar el sol, nosaltres preguem. Quan desencadenes la tempesta, nosaltres confiem en tu. Quan ens fas notar el fred, cerquem l'escalf del teu amor. Oh, senyor, creador del sol, de la lluna i dels estels, del vent, de la tempesta i del mar. Sabem que al centre de tot tu i ets juntament amb nosaltres. Tenim el Temps, oh, senyor. Els ultratjats. Home, ara, Maria, quantes persones ultratjades i ofeses en aquest món? Les veig cada dia. Homes, dones, infants, et demanem amor i tendresa i un cor net i bur. Concedeix els perseguits força i esperança i ensenye'ns a no maltractar cap criatura teva, meravelloses criatures en què el pare del cel ha infos la vida. Per la hospitalitat. Jesús meu, nascut en un estable, perquè l'Ustal no era pas al vostre lloc, per tu i per la teva família. Venueix tots els que ofereixen hospitalitat. Fes que sempre tinguin lloc pels pobres i pels viatgers en camí. Dona'ls coratge i força per acollir tots els seus hòstes i fes que recordin que tot el que hauran fet per ells ho hauran fet per tu. Jesús meu, venueix tots els qui donen hospitalitat, que l'esperitçant els comuniqui que seran ben acollits i privilegiats al regne del cel, que conll tantes persones i, sobretot, els més pobres d'entre els pobres. Per la pau. Senyor, tu saps que no m'ocupo de les armes. Només desitjo ser un instrument teu per portar la pau al món. Senyor meu, on hi ha pau? Les armes no tenen importància. On hi ha pau, la gent es pot estimar com tu ens estimes. Dona'ns la pau, o senyor, i fes que les armes siguin inútil en aquell món meravellós. Signat mare Teresa de Calcuta. Per acabar aquesta audició, us oferim algun fragment de la glosa que signa Enric Puig Jofre de la companyia de Jesús. Jo et vetejo. Un jove que ha de rebre els segrements de la iniciació cristiana, baptisme, eucaristia i confirmació, s'adreça al bisbe tot dient. Com tothom, tinc una història personal. No he rebut mai cap influència religiosa o espiritual positiva de l'entorn familiar. Encara adolescent, canvio d'escola, a Cabo Lesso, i el vaig xillerat en una escola cristiana assistint per primera vegada a una classe de religió. Jo seguia fidel a l'herència rebuda, però vaig començar a veure coses. Vivia al costat de gent de fer, especialment un dels companys, que es devindria el meu millor amic i que avui serà el meu padrí. Bé, unes paraules només com a resposta a aquesta comanda, aquest demanar, unes paraules que diuen... Jo adbateixo. Hem arribat als moments finals de Beus de la Perròquia. Avui, amb les Beus de Joana Algarra i Pere Olivert. Ha controlat el so i les músiques en Carles Hernández Rios. Us esperem en aquesta sintonia ràdio d'Esvern al proper dimecres, a dos quarts d'avui, del vespre. I recordeu que, al proper dissabte, tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'11 del matí. Fins a les hores, a tothom. Adeu, si hi hau. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat.