Veus Parròquia del 28/1/2015

Ara escoltes ràdio d'Esvern, Sintonitzes ràdio d'Esvern, La ràdio de Sant Just, Durant de 8 punts. Ara escoltes ràdio d'Esvern, Sintonitzes ràdio d'Esvern, La ràdio de Sant Just, Durant de 8 punts. Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esvern. En tots vostès veus de la parròquia. Tal com sempre, amb la Montserrat Giró i la persona amiga que ens ve en aquest cas, la Sònia, que ens ve a ajudar amb aquesta entrevista, amb aquest espai del programa, comencem paraula viscuda. I avui tenim la sort de tenir entre nosaltres la Sònia Moreno, veïna del poble, que vostès la coneixeran, però ara la Montser ens farà una mica de ressenya. D'aquí és la Sònia, per si... per la veu sol no saben qui és. Bona tarda, Sònia. Hola, bona tarda. La Sònia Moreno i Arnaeth és nascuda a Barcelona. Sí? Sí. Parlant amb ella, em deia que fa 11 anys que està de veterinària al centre veterinari de Sant Just. Per tant, jo diria que no fa 3 anys que són 11, perquè amb aquests 11 anys laborals són de molta relació amb les persones de Sant Just i de conèixer moltes vivències del poble, també, no? Sí, del barri conec a tothom. Vaig a comprar i tothom em coneix, també. Exacte. No sé, són 11 anys que viu a nosaltres. Per tant, ha fet molts amics i moltes amigues, i també és molt amiga dels animals, com no. Però hi ha una característica que podem considerar molt important, perquè és el que fa poc en nascut a Sant Just, que és un grup de dones empernadores. Sí. Sí. Per tant, es podia dir que l'heu fundat fa poc. Sí. Home, deu fer ben bé un any i alguna cosa. La web està inaugurada fa poquet. Sí. I la veritat és que jo sóc poca activa, però les que porten, doncs, les directores. O les directius. La veritat és que tenen molta empenta i són dones amb molta energia, i estic contenta d'estar amb elles, sí, sí. Això va tenir uns objectius clars, no? Sí, de fer pinya, de fer xarxa, de intentar que el que és el poble, o que els serveis i les botigues del poble prenguin una miqueta més de protagonisme, i la gent no marxi sempre a fora a fer les coses, ja sigui a comprar unes calces, o al metge, o a mil coses. Intentar que Sant Just ho pogués. Segurament no podem solucionar, però tenir la mentalitat per intentar ja solucionar-ho directament aquí, perquè hi ha gent capaç i professional i competent. Moltes són dones, sí. Sí, potser també simileixim històricament. També el comerç moltes vegades era portat per dones, no? Que tenen... bueno, tenim molta capacitat d'organitzativa. L'home a vegades té altres coses bones, però d'organització i de control, que anem moltes dones que són màquines. Fantàstic que ja ho inicial. Benvinguda, Sònia, i com a l'espai a la ràdio, doncs és cur, i no podem passar-se, perquè després hi ha uns altres programes. Com vosaltres recordarà, nosaltres parlem sempre en la Montse i jo de paraula al nostre espai, es diu paraula viscuda. La paraula viscuda, la persona i en aquest cas és la Sònia, ens diu, ens parla d'un llibre, un poema, una cançó, alguna cosa, que en vella el llegir-lo, la hi va impactar. I per alguna raó determinada, han sedit, potser, a buscar un llibre, que és una mica difícil. Jo diria que és una mica per anteços. És molt interessant. No ens ha donat temps de llegir-lo en profunditat. El llibre és titular el Juego de lo Possible, no sé si està en català o no, i està escrit per un premi Nobel de biologia, biologia molecular i fenòmica. Toma ja, això mateix. Aquesta paraula és molt xula. Aquest és d'Infrensois Jacob, i aleshores en la contraportada d'aquell llibre, i perquè vostè es vegi una mica d'acabar, és un llibre curtet, i diu el Juego de lo Possible és sin exageració una obra màestra que reúne con elegancia y sutileza del conocimiento científico y la serviduría de la vida. En poques pàgines, François Jacob explica, con gran senzillez, temas tan importantes como la relación entre mito y ciencia, la teoría de la evolución y el azar, la función biológica del sexo, la muerte, la conformación cerebral del hombre, el desarrollo del embrión y la ingeniería genética, entre otros. I junta a todo ello, nos alerta contra el peligro de tomar las teorías como ideología, contra el peligro de la inmovilidad del pensamiento, el afán de tener razón, la búsqueda de lo absoluto, la ignorancia. Nos invita en cambio a ver la vida en las creaciones humanas desde el Juego de lo posible, desde la oportunidad de aprovechar el azar. Nos impulsa en fin a aventurarnos en el conocimiento de la vida y a vivir la propia existencia imaginando un futuro mejor. És tot no solsament un tractat de biologia, que ara tu ens explicaràs el per què, més o menys, sinó també una filosofia intrincada en tots aquests raonaments, perquè si ens fixem en aquí, és un descobriment. I amb unes coses que feien de publicitat, del llibre, i no sé què deien, fa amb el lector, pensar, però pensar d'una altra manera. Aleshores el llibre es divideix això en grans desresgos, si vostès el volen disfrutar, el tenen que llegir poc a poc, en tres parts. La primera part seria el mito de la ciència, no? La segona part era el bricolaix de l'evolució, i la tercera part és parlar del temps. Del futur, i com anem. Aleshores la Sònia, molt guapa ella, ens explicarà per què li ha agradat aquest llibre. Aquest llibre jo el vaig llegir quan tenia 20, i em va fascinar. Jo estava molt posada amb tota la part de l'estudi, perquè estava a punt de començar la carrera, i la veritat és que el recordo com un dels millors llibres que relaciona la ciència, amb tota la part que no és ciència, que seria filosofia i el pensament human. I com ho enganxa tot, i com ho enllaça i ho relaciona, tenint tota aquesta informació que té aquest senyor a nivell científic. I, aleshores, com ho fa anar, perquè el coneixement del que és la part científica, científica, filosòfica, es quedi allà com patent. I la veritat és que em va encantar. Aquest llibre el vaig deixar amb un amic i es va perdre. Jo em vaig quedar amb com es deia, amb com es deia l'autor, amb com es deia el... Però el regús de la boca. Clar, enllà d'aquella recordança. Exacte, aquest llibre me l'haig de tornar a llegir i me l'haig de tornar a comprar. M'ha costat molt, per això hem tingut molt poc temps, perquè l'he trobat molt tard, però és que una vegada he donat que és molt tècnic. És una cosa molt tècnic, que realment has de tenir una base... Perdó, més que tècnic, el que passa és que fa servir les esperacions per un tècnic, una persona que tingui una mica d'idea del que és una molécula, de la que són una sèrie d'atomes i una sèrie de... Exacte, i el fenotí. I després, un cop rellegit... Bueno, no m'ha agradat tant. M'ha agradat, però no m'ha fascinat tant. Aquesta és la paraula justa. Exacte, no m'ha fascinat, o el record que tenia realment no és el que tinc ara. El recomanaria sí, però... Bueno, no d'aquella manera també... Entre cometes. Diu, sí, dius, sí, no vol tenir molt de cap. Sí, però hi ha una sèrie de... Exacte, si no vols omiar. Hi ha una sèrie de troços que et fa una relació entre el científic i el filosòfic, que són espectaculars, donades, i per això em va agradar. Tu aquí en el llibre has rellat uns parres, que dintre de tot, potser que llegirem algun i a veure què et sembla. En l'apartat de mito i ciència, que és molt bonic, perquè d'esclau, mita, doncs va molt bé, perquè com si diguéssim, podem posar molta imaginació. Un científic no tant, que després hi parlarem, que tu i jo vas dir, no? Però aquí n'hi ha una cosa que m'agrada molt que has fet i que has rellat. La regla del juego en la ciència ha de fer trampa. Ni con las ideas, ni con los hechos. Esto es un compromiso tanto lógico como moral. El que hace trampa sencillamente no logra su propósito y asegura su propia derrota. Se suicida. Bueno, senyors, això és... És la vida. Exacte, perquè s'enganya amb ell mateix. Aquí tenim un punt filosòfic. Exacte, sí, sí. Clar, tu pots, amb la part de la filosofia, del pensament, pots inventar, i no hi ha cap límit, amb la part de la ciència, no? Aleshores hi ha molts estudis que volen confirmar una teoria. Si tu aquells estudis i els estàs falsejant, doncs ja t'estàs enganyant. A més a més, ets conscient, i a més a més potser de lo que deriva allò, si has fet trampa, potser una trampa... Una trampa mortal. Ara no fa gaire la televisió va sortir una cosa, que van donar uns datos d'uns resultats d'un estudi que s'ha fet, i que no són tals. No sé, em penso que és el Japó, que és més... sembla que sigui bastant estricta. No puc parlar... d'allò perquè no sé exactament com va. I avui en dia hi ha tants interessos creats, hi ha tants diners pel mig, jo ara penso en totes les farmacèutiques. Medicaments que no van bé, que et diuen que van molt bé. Cosa que n'hi ha també ara també s'han fet sobre això. Medicaments que van molt bé, que els tiren per terres perquè són baratos. Sí. Ah, bueno, sí. Ara igual ve un farmacèutic índio de tot, o un que realment tingui un laboratori. Però realment a vegades acabes per no creure en re, no? Doncs clar, perquè les dades a vegades... bueno, pues... es falsegen, o anem per aquí perquè així ens donaran aquella subvenció. I dius, tome. Per tant, seria una ciència... mal enfocada. Mal enfocada, i no només enfocada, sinó mal emprada, no? Clar, però és que l'home, a vegades, el ser humà a vegades, que la vegades ens donen més compte, no? Que dius, home... Bueno, el que domina bastant és una mica la cosa econòmica. Això és el que més... Sí, quantes vegades sembla que sigui senya ficció de que s'ha creat una malaltia, sobretot en el continent africà, i per què uns laboratoris, i jo estic relacionada amb coses laboratoris, que no us vull tirar per terra, perquè a vegades es passen molts anys per descobrir una cosa que va bé, però que en realitat han creat una malaltia per poder... Treure la cura. Treure la cura i guanyar un pastó. Això seria mito i ciència, no? La segona part d'aquell llibre ens parla de... l'evolució. I aleshores diu el bricolàs. I com aquest és interessant, perquè estem en una època en què el bricolàs pot ser molt interessant, a veure, fent-se els incèndims, que tu t'agrada això, del bricolàs, i fa aquella paraula tan xula que diu bric i brac, anar buscant. A veure, la veritat és que aquí fa referència una miqueta a la capacitat que té la natura, la natura, tot el tema de l'ADN, tot el tema intern dels organismes, d'adaptació. Ell ens diu, els organismes s'adapten gràcies a anar fent una sèrie de canvis en els quals el que parlàveu una miqueta... El Darwin. Sí, però la evolució. La evolució de les espècies. I diu, aquí no es crea res de zero. El que es fa és modificar el que hi ha. I és que el que es fa és que hi ha unes coses, i es van treient coses, perquè aquella organisme ja sigui un ruñó, un ull, o un cor, funcioni millor. Llavors, quan un reptil, quan un peix està amb condicions poca aigua, i tal i qual, resulta que hi ha una part que acaba sent un reptil i pot sortir fora. Ell fa molt d'emfesia amb dir que no es crea res de zero, sinó que s'adapta el que ja tenim. Cosa que actualment està molt de moda pel tema del reciclatge. Intentem, amb aquesta caixa, donar-li una utilitat i la fem una taula. Llavors és molt xulo, perquè ara que tothom, ens hem d'estranyar el cinturó, que no està al horno per avollos, doncs la veritat és que realment la creativitat és molt important per intentar fer coses, de coses belles, útils, noves i inclús, xules, no? Però tal com t'estàs expressant, seria possiblement el fet del reciclatge, no en el sentit, doncs, de què hem de fer, perquè ens hem d'estranyar el cinturó, sinó que el fet de tenir que estrenar el cinturó ens dona conèixer aquelles possibilitats que tenim, grans de crear, de transformar, que d'una altra manera no potser no ho haguéssim experimentat. Clar, i a més a més sembla que una cosa que ja existia, que la tenies amb un racó i que no l'has llançat, perquè és maca, però a l'hora no saps què fer-ne, la modifiques i fas una altra, per mi em crea més emoció i té més valor que si vas a la botiga i la compres. Encara que igual reparant-la i reformant-la, igual t'has gastat més que si t'hagués comprat una nova, perquè per fer les coses bé i maques, a vegades, és el que vull dir, quan vas amb una sabateria igual per 30 euros tens una sabater nova. Però igual et repares les teves, que són les que et van bé i et costen 40 de reparar. Clar, però és que aquella persona t'ha fet una feina i a més a més aquella sabata li tens un carinyo i a més a més et va perfecte. Aleshores dius, per què m'haig de comprar una nova? Doncs una miqueta seria això. A mi em fa molta... m'agrada molt agafar coses belles i donar-los un toc així modern, però a l'hora que es veu ara està molt de moda també el vint-aix. Sí, el vint-aix. I dius, home, això és bell, no és bell, perquè li ha canviat el cable. Sí, és vint-aix. I ara aquesta vingue de xulo. La anècdota partàtnia, una cosa que tu has superllat també, que dius, se suele comparar la acción de la selección natural con la del ingeniero, pero la comparación es poco adecuada. Primero, porque diferencia de la evolución, el ingeniero trabaja sobre un plan según un proyecto madurado durante largo tiempo. Además, porque para fabricar una estructura nueva, el ingeniero no parte por fuerza de objetos viejos. La bombilla eléctrica no deriva de la bugía, ni el reactor proviene del modo de explosión. Para producir un nuevo objeto, el ingeniero dispone a la vez de materiales especialmente adecuados esta tarea, y de máquinas concebidas de forma particular para este objetivo. En fin, los objetos producidos por el ingeniero, al menos por el buen ingeniero, alcanzan el nivel de la perfección que permite la tecnología de su época. I, por el contrario, la evolución está lejos de la perfección. Como repitió una y otra vez Darwin, pues toda su teoría opuesta a la idea de la creación perfecta. Aquí aniríem seguint, seguint, seguint, i aleshores volia dir això, que a la natura ni tenim molts certs que, bueno, les apagades es van destruir, no és que es destrueixin, es creen nous, però molts s'han anat destruint. Les espècies, com a animals a les quals tenen nosaltres, diuen que nosaltres també desapareixerem. Començant per les primeres bacteries que hi havien anat evolucionant. Anem a fer mèrids, per no desapareixer. Ens anem carregant el planeta a marxes forzades per haver de marxar amb un altre, que encara no tenim ni el vehicle. Ni el vehicle, ni potser l'ambient per poder respirar. És a dir, és un llibre com el s'hi deia, que és molt interessant, ni pot fer. El que és bonic és que, imagino que el millor el comentari també tornes a estar fascinada per les teories i les estàs recordant. Foc a poc et vas com ficant dintre. És un llibre per llegir poc a poc, és molt curt, però a l'hora és dents. És molt dents. És molt dents per el llenguatge, no perquè el llenguatge sigui difícil. Difícil de llegir, ojo. Si no, difícil de similar. I tens que tenir coneixements per fer. Jo aquí, quan t'ho veia, va anir moltes coses que m'agrada força. Hi ha un altre aquí, que ho dic aquí apuntat, a la pàgina 80. Ara mirarem què és, perquè, si no, no sé d'acabar. A la pàgina 80, que deia, espera't aquí, que diu, el sistema. Sí, és clar, senyors, no podem fer-ho tot. Diu que el sistema genètic i el sistema immunològic funcionen que registran el pas de la espècie i el pas de l'individu, respectivament. Però un ser vivo no és només l'últim, és l'abond de la cadena ininterrúmpida d'organismes. La vida és un procés que no se limita a registrar el passat, sinó que se dirige también hacia el futuro. És quan parla del futur i del temps, no? Parece ser que el sistema nervioso surgió como un aparato que cortina el comportamiento de diversas células y después se convirtió en una máquina que registra ciertos eventos de la vida de l'individu i, finalment, adquirió la capacitat d'inventar el futuro. Toma castanya. Mira, això... Per aquí hi ha una part que diu parlar del coficient d'intel·ligència. Sí, el coficient de les hores diu com pot ser que una cosa tan amplia com és la intel·ligència humana es pugui mesurar i es pugui mesurar en un número. Ell diu, mira, això no m'ho crec. De 50 a 150 te poso aquí. Amb 49 ets tonto. A veure... Aleshores, el cap d'una estona, després de fer reflexions i tal, també el que et diu per mi, ell diu per mi, la intel·ligència és la capacitat d'adaptació i de flexibilitzar, o sigui, de ser flexible. I la veritat és que jo crec que té molta raó, perquè sí, ara coneixerem tots a gent molt intel·ligent, i dius, aquest tio és tonto. I resulta que no, que és el crac de la promoció. Ara no vull jo assenyar ningú, però tots coneixem algú que dius que aquest és superllest i quan el mires i quan parles i tal, és llest, però per unes coses. Però després, per la vida, per l'emell, per tal, és una persona limitada. Llavors, clar, ell diu que el xulo és tenir una persona flexible, que sàpiga adaptar-se i que es vagi adaptant i a cada situació, i després, clar, si hi ha sobre, és intel·ligent i feliç, doncs ja... Busquen, diguem, diguem, nòmics noms, quasi, quasi, que el trobarem. És que, possiblement, la capacitat d'adaptació i la flexibilitat va molt lligat a la felicitat per dir-ho així, perquè si la persona sigui, quin sigui la situació que viu, el lloc de treball que té, doncs té aquesta capacitat d'adaptar-se i ser flexible, a nivell de família, o el que sigui, segurament la felicitat és més gran que no pas la persona que no... que adaptar-se no vol dir, tampoc, el fet de ser passiu, on tendria la capacitat humana d'adaptació, que ve també d'aquesta evolució de l'espècie. I, a vegades, perdó, a vegades té una capacitat d'intellectual, d'un coeficiente, i cu, que surta aquí, d'un coeficiente intelectual, no? Enorme, però emocionalment té un coeficient cert. Si aleshores no té aquesta sensibilitat ni empatia, li falta, li falta que està d'allò. La para humana, no? Serà un llibre, però després... No som llibres, nosaltres no som llibres. No, són persones i que durin. Sí, que durin. I ara, quan parlaves, estava pensant també en una cosa, i s'ha menjat al cel. Però... Si pensava això, que realment és veritat que un s'adapta i tal i qual, però hi ha una cosa molt important, que és el caràcter i la personalitat, la manera de ser. Un neix amb unes condicions, amb un entorn, a un país. I dintre de la mateixa família, quatre germans, del mateix pare, de la mateixa mare, tots són absolutament diferents. I s'han estat cridats tots igual, i l'educació ha sigut similar i la mateixa. Aleshores hi ha una cosa innat amb un mateix, que és la manera de ser, que potser un és més flexible, i l'altre no, i és una cosa misteriosíssima. Aquesta individualitat i aquesta cosa única que tenim cadascú. Hi ha un punt que en parla del caràcter. Sí, però ara ens queda allà, ens diu el Carlos, que és el que coordina tot, que ens queda molt poquet. I aleshores primer, que res et volem donar les gràcies, però no ho volem acabar aquell llibre, perquè al final acaben una cosa que és preciosa, el meu entendre, que diu, pero los seres humanos tienen tanta necesidad de sueños como de realidades. Y es la esperanza, lo que da sentido a la vida. La esperanza se funda en la posibilidad de transformar el mundo presente en un mundo posible, y que parece mejor. Los tiempos del miedo, como deia un que dice Tristan Bernat, fue detenido seguramente por la gestapa o pobra gente, no iba a dir, los tiempos del miedo se han terminado. Ahora comiencen los tiempos de esperanza. Jo penso que dintre de tota aquesta cosa que a vegades ens posen de que la terra i que l'espècie i que tots en van fer piles, doncs tenim que tenir l'esperança. Clar, hem de tenir l'esperança, però hem de posar... Menos a l'obra. Menos punts i menys coses. Això mateix, no? Moltes gràcies, Sònia, per haver estat nosaltres, per haver descobert un món que podríem dir que és bastant... bastant... Tècnico i complejo. I ara el que sí que volem donar també les gràcies és a un veí nostre, que és a l'Àlex Solana. A l'Àlex Solana va ser molt maco, va venir aquí, el vam entrevistar i quan va veure el programa va dir que potser ens feia falta una melodia, una sintonia per aquest programa i especial per aquest programa. Jo penso que ell el va titular, no ho sé, perquè això no estic segura, Temps de paraula. Si nosaltres el nostre programa és paraules, viscudes, el títol aquest, Àlex, moltíssimes gràcies. D'una manera... va ser molt amable de fer-lo. A partir d'ara, aquesta melodia, aquesta sintonia que vostè senten al mig del programa li devem a l'Àlex Solana. Gràcies, Àlex. I tu li transmetis, perquè et veig una certa relació. Home, el veig tan entany. De tan entany. És normal per ell. És quan va més bé la cosa. Gràcies a vosaltres. Ens queden 3, 2, 2 minuts. Hauríem de llegir l'Avengelli, com vostè saben, que aquest és un programa religiós, però em penso que no sé si tenim temps. És molt cur, és l'Avengelli que sentiran, i ara la Montseny se'l llegirà. És el que sentiran vostès. Aquest diumenge correspon el diumenge 4 del Temps ordinari. Ciclo B. Lectura de l'Avengelli segon Sant Marc. Agafar-ne un, Jesús anà un dissabte a la Cinegova i ensenyava. La gent s'estranyava de la seva manera d'ensenyar. Per què no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat? En aquella Cinegova hi havia un home poseït d'un esprit maligna i es posar a cridar. Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Nazaret? Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets. Ets el sant de Déu. Però Jesús li respongue i li digueu. I la gent li surt d'aquest home. Llavors l'esprit maligna s'assegeia vilentament el poseït i llançava un gran xiscla i em va sortir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells. Què vol dir tot això? Ensenyava autoritat una dutrina nova. Fins i tot mana els esprits malignes i l'obeeixen. Hi havia la seva anomenada S'estanguer per tota la regió de Galilea. I també hi havia l'Avengelli. Però aquí n'hi ha una cosa molt xula. Té un surt d'aquí. I aleshores aquí jo diria que hi havia una esperança també. Perquè la gent es comporti més bé. I podríem també dir que n'hi ha un mita. Que podríem dir el Jacob, aquest, que també ho va fer. Doncs senyors, això ho podrà vostès tornar a sentir. El dissabte aquest dissabte, d'aquesta setmana, a dos quarts d'onça. I per part nostra d'un tornar repetit les gràcies a la Sònia. Veure si es recomana el llibre o no. Díselo de què dius, no? Així amb algú que li agradi molt la ciència i que estigui una miqueta basada en llegir aquest tipus de de no manclatures i de parablotes. Doncs la veritat és que és un llibre, és maco. El que passa és que... És dents, és dents. És un llibre dents, però en un llibre també és maco. És maco. Fa pensar. És d'abans es diu que la ciència no pot anar lligada a totes les creences. És un llibre que et porta. La ciència et porta també de la descoberta de l'Humà i la descoberta de Déu també. És del que cur... Està defensant. Hi ha un matrimoni, sí, sí. Bueno, sí, parla del llengue i del llan. Parla del sud i del... el mamà, acaba, i senyors, ja no podem parlar més de lligra, perquè aquí ja ens fan la senyal de que això s'ha acabat. Moltes gràcies i fens la propera. Gràcies a tots per escoltar-nos. I gràcies a l'Àlex. I a tots per escoltar-nos, exacte. Gràcies, la música preciosa. Gràcies a tots per escoltar-nos. Cara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinjarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat.