Veus Parròquia del 4/2/2015

Podeu seguir l'actualitat de Sant Just al web de la ràdio, radiodesvern.com i a les xarxes socials, al Twitter i al Facebook. Us ha parlat, Andrea Bueno, que acabeu de passar un molt bon dimecres. Fins amunt. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Cara B, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes. Música sense etiquetes. Connecte-te al català. Vine al consorci per a la normalització lingüística. Des del nivell inicial fins al nivell d'acció. A classe o des de casa. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Saber català té molts avantatges, tant en el món professional com en les relacions socials. Informa-te en el web cpnl.cat. A Sant Just Servei Local de Catalunya. Ens trobareu a les escoles. Carrem un cerrat número dos. Tens més de 140 punts de servei arreu de Catalunya. Veus de la parròquia. Aquesta és l'audició de la parròquia dels sants Justi Pastor, a la sintonia de Ràdio Desvern en el 98 punó de la Freqüència Modulada. Podem escoltar espais sobre temes de caire, religiós, humà i social, dintre d'aquest programa, que és amb vosaltres, als dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i en segona audició als 17 a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar Finestra de Justícia i Pau. Molt bona nit, Quima. Molt bona nit, Jesús. Molt bona nit. Molt bona nit també amb Carles, que ens posarà les músiques i ens controla el som. Bé, ja tornem a ser aquí per comentar aquelles coses de caire social i... Ha passat un mes ja, eh? Sí, sembla que no. És un ràpid, sí. És com aquell acudit de fa molts anys, era d'almaginet, d'un personatge de ràdio Tarragona, de fa... quasi 60 anys, que deia, vés per on, mira que tal, ja tornem a ser Nadal. I mira, ja tornem a ser aquí. Ja tornem a ser aquí, una altra vegada. I tant, doncs, diem, quants... Quantes coses, bueno... I temes, temes, a veure, comencem per un així que no sigui massa... Primer, diríem el que farem aquí, al poble. Els nois de l'Institut, de Guardesso, juntament amb la seva... una de les professors, la Maria Isabel P. Joan, han decidit fer una taula rodona... de... li han dit taula rodona tardesolidària. I han decidit que el dia 24 de febrer, que és un dimarts, a partir de la 6 de la tarda, entre 6 i mitja, en el cas de les joves, i ja estem tots convidats, és a dir, com a... com a obvients i com a gent del poble i ciutadans, que ja anem a veure'ls, perquè han fet una taula rodona amb les diferents entitats, tant del poble, com algunes que potser no les tenim el 100% aquí al poble, instaurades, però sí que treballem totes juntes, no? I llavors, bueno, el tema és que volen ser... es vol parlar de com actuen les ONGs davant de la probresa, i una mica la justícia i la injustícia, contractem tots els temes socials. I, bueno, ja està convidat Justícia i Pau, ja està convidat Sant Josolidari, ja està convidat també el Rebòs de Càritas, Soli Dança, la Creu Roja, Mans Unides, i crec que no em deixo a ningú més, que jo sàpiga de moment això és el que hi ha. Aquestes entitats. Aquestes entitats són les que formem la taula, i després, després de la xerrada i col·loqui, perquè hi participem tots, tindrem un brenar solidari, que no sé més, perquè és sorpresa, perquè no m'han explicat res més els nanos, així que no sé més, però, bueno, crec que és una... És una gran cosa, eh, que ja han sortit dins... El jove, sí, el jove, sí, en aquest camí. Ens ho van dir que si volíem anar com a Justícia i Pau, en dia sí, sí, perfecte, sé que Sant Josolidari també hi va, i Soli Dança, tots els que hem dit fa un mantet, diuen, doncs, ja anirem, i, bueno, mira, farem una taula diferent. Molt, fantàstic. Sí, em va agradar dir, bé, ja ho direm a la ràdio i així, com més serem, doncs... Més riurem. Sí, a més, fins i tot per a ells, també serà una... També, clar, una al·licia. Una al·licia, perillosa. Clar, ja que han organitzat una cosa d'aquest tipus, val la pena que tothom faci costat. A més, com que no són gent grans, sinó que són joves, doncs, almenys els hem de... I tant. On serà això? El casal de joves. El casal de joves. Més a dir, que tot el que hi vulguin ser-hi, el 24, estarem allà. No ho veig. Fantàstic. Aquestes activitats, realment, són molt interessants i molt importants. I la veritat és que l'Institut és una de les entitats, una de les llocs on es fa moltes activitats de tipus social, amb la qual els joves, ja són joves, adolescents, interactuen amb els adults sobre problemes i temes clar. Clar, és que convé molt que s'integrin dintre d'aquests problemes que tenim, perquè dintre d'arrere seran els grans de demà. No passarà res. Semblarà que ha passat un buf de temps i, escolta'm, ja seran grans. O sigui, val la pena que s'iniciïn de vellentubi. No hi cabell gent, que només hem de fer coses per nosaltres i només en beneficis nostres, sinó que hem de fer coses per als altres. Clar que sí. Aquesta paraula que tant se sent actualment l'egoisme... Com a mínim, intentar-lo minimitzar... No, no. Eliminar, perquè com que costa tant eliminar-lo, com a mínim, minimitzar-lo. Clar, cada cop som més hedonistes. O sigui, som nosaltres, tot per nosaltres, sempre nosaltres. I, clar, nosaltres estem dintre d'una societat que formem part dels altres, també. Jo crec que una persona sola tampoc fa res. No, que va. Per tant, crec que... Amb tot... Amb re, fa res. Amb re. Perquè sempre necessites de l'ajut, de l'acolliment, de que els altres estiguin d'acord amb el que tu penses, perquè encara que et sembla que siguis tu sol, no, no, és mentida, perquè tu sol, que encara que t'acostumis a parlar amb tu mateix, sempre et donaràs l'error. El millor és fer-ho en comunitat, no? I aprens, eh? Perquè jo crec que qualsevol... En el moment que ens comuniquem, tots ens aprenem un dels altres. Oïtat, que sí. Està amb gent, o fer coses amb gent, és créixer com a persona. Naturalment, naturalment. Sí que, bueno, el 24 de febrer estem tots convidats al casel d'això. Molt bé. Sí que, fantàstic. Ja ho saps. Ni tant. Però d'aquest ens programa? No, potser no. És un dimarts, no? Dimarts? El matí, no? A la tarda. A la tarda. Volem, perquè llavors... El dimarts a la tarda és quan preparo una miqueta el programa de 61. Si no ja t'ho explicarem. Això mateix. Si tinc transport, sí. Si no, les meves cames no em permeten caminar gaire. No em truques. Això mateix. Bé, doncs, què més? Jo volia parlar d'una altra cosa que no s'ha de parlar... Jo, almenys, no m'havia sentit massa de parlar, que era que torna la cadena per pètua. Dissimulat. Bueno, li diuen... Per permanent revisable. Revisable. És una manera molt eufemística de dir cadena per pètua, naturalment. Sí, perquè aquí li dius que serà revisable per aquí. Per aquí, amb quin temps? Amb quins casos. Quant de temps significa aquesta revisió? Que serà allà amb quant de temps? No sé, l'altre dia llegia l'Eduard, el director de Justícia i Pau Barcelona, a fer una escrita per Justícia i Pau, i està penjat a la web, que és el que jo m'he llegit, i d'aquí ve la xerrada avui que ho deia. Clar, se suposa que una persona, quan fa una cosa malament, ja la poses a la presó com a càstig entre cometes. Però suposa que la presó, l'objectiu és que aquella persona es doni conta de la rada que ha fet, que aprengui a fer una altra cosa per no tornar a caure, però la idea és que torni a la vida. En el moment que tu poses una persona amb una presó, la tanques en vida. És com aquests ocells que els poses amb una gàbia, i els hi poses un repet, i allà s'hi queda. I dius, ostres, jo és un animal, però que ho fas també amb una persona. El fet de que torni aquesta cadena per pètua, per més que el diguem revisable, és trencar i tallar els drets a la persona, és que, sobretot, no els tanques. Sí, tant. Sí, perquè ara... Jo no jutjaré si és justa o no la condemna. Exacte, si una persona que fa una cosa... Però si realment ara qui té una pena llarga per remissió de... per bona conducta, i per remissió surt en temps, o sigui, a la meitat o amb dos tercers parts de la condemna, això de la cadena per pètua és molt gross, eh? A mi és que la paraula cadena per pètua ja no m'agrada. És una cosa que dius, ostres, jo la vaig estudiar quan tenia 15 anys, però la cosa ja del passat i resulta que no. La tornem a posar dia d'avui, no? I l'Eduard comentava en l'article que, clar, l'església també hauria de dir la seva, hauria d'anar en contra, perquè és una repolítica. L'església, la dubtiva social de l'església, sempre ha dit que... que el fet de que t'ho posés és una persona que tingui una pena per un mal acte, la seva funció era reinsensar-lo, i que, al final, la aquella persona pogués tornar a fer una via normal, amb això li trenca tots els esglésios, l'església es pronunciarà, no es pronunciarà què farà, perquè l'església té una dubtiva social, que també jo crec que podria ser la seva. És un tema que ens queda així, però jo crec que, clar... No està en sembla. És una proposta de llei. Sí, es va provar el nou projecte de reforma del codi penal. Però, clar, per la majoria que es va aprovar ja les reformes... Sí, això de la majoria sempre ha dit que és una dictadura. En el moment que hi hagi el senat, hi ha molta la pinta que, si no triga massa, no crec jo que no el tirin davant, no? Però, bueno, és una cosa... Hi ha molta intenció de fer-ho. Sí, a més, ha sigut una cosa que jo no ho he sentit massa. Ha passat bastant de puntetes. No sona, no sona, i quan ja estigui fet de tibanaït, ho anunciarem i seguirem endavant. També han dit als altres partits que, si entren a governar segons qui, que la tiraran enrere. Però això no és una manera tampoc de funcionar, no? No, jo sempre he pensat que quan un partit polític canvia, de A passem a B, hi haurien coses que no s'haurien de canviar. Si et funcionen... Que són a continuïtat. Si et funcionen una llei, les segueixes. Si et funciona la llei d'educació, jo no la canvio. La milloraré amb alguns aspectes que potser crec que, al millor, hi ha algo que no m'agrada. Tant es canvis. Perquè és perdo de temps, diners, perquè, al final, és tornar a canviar coses, que si llibres, que si no sé què... I, a més, que dius... No se suposa que, per més que estiguis a l'oposició, se suposa que tots heu de tenir una... Algú comú, que és fer coses perquè el teu país, en el que vius, funcioni, independentment de quin sigui el teu color de la xaqueta. No, no, és la teva idea. És l'ideari, clar. Una cosa és l'ideari. I després és el bé comú de les administrats. Clar, de vols dir-us, ara aquests la començaran, després vindran, la tornarem a tirar enrere. Però no cal, és a dir, cal aquesta llei, sí o no. Clar. No la fem, perquè jo et tingui majoria absoluta. Em crec que amb el poder suficient, com per dir... No, jo, per el que jo dic, ho faig. Però és el que passa amb les majories absolutes. Que són dictadures. Exacte. Sí. No reben consells de ningú? No. Jo sempre he dit que estem en una democràcia vestida de dictadura. I sona molt lleig, eh. Jo ho estic dient per entendre, però és el que penso. Sí, sí, sí. No, jo sempre ho he dit, eh. Una majoria absoluta és una dictadura. Ho dic així, perquè és que no escolten res. Ni les esmenes a les lleis. Res, res, ni menys... A més, no consulten amb ningú. És el que ells diuen i s'acaben la història. Sí, sí. A mi, de veritat, és que quan vaig llegir d'article vaig començar a rebuscar, vaig pensar... No m'agrada que tornem tant a rebre. Perquè jo dic que és pitjor que una pena de màxima. Sí. És pitjor que una pena màxima. Però aquí no saps el temps que t'hi pots quedar. No, esclar. Com si et volen quedar tota la vida. Imagina't que t'agafen amb 18 anys i consideren pel motiu que sigui. A veure, et quedes. A veure, et quedes endavant, no? Sí, sí. La seguirem, és a dir. A veure si ho tindran endavant. El Senat, no. Perquè en el Senat també hi ha majoria absoluta. Això. En el Senat no faran ni un gest per tornar-la... Per tornar-la de això, al govern. Sí, sí. Jo, el que no trobo bé és l'oportunitat de fer aquesta llei. Ara, en aquest moment, si aquí hi ha hagut el problema d'aquestes morts pel jihadisme i la por a el que està passant, a l'Orient, no? Però, a veure, aprofitar aquesta oportunitat per crear una llei i ampliar-la amb l'especte aquest de la cadena per pètua, és aprofitar una situació primer d'emergència i, segon, és que no tenen altra cosa que fer al govern, que t'ha de dedicar-se a pensar en aquestes coses. No, el govern ha de fer i desfer. Detenim altra vegada un 24%. 24% de torns i el que han de fer és pensar amb l'economia productiva i no posar-se amb aquestes coses que el temps s'ha d'amplear en crear riquesa perquè la gent no estigui aturada i perdin les il·lusions. Això no el van estar. No el van estar dels administrats. I això, evidentment, revela una mancansa absoluta de criteris de govern. I tal que sí. Doncs això ho seguirem, ja us dic, eh? Em sembla que tornem a fer passos enrere, ben de passos endavant. I això és preocupat. Sí, sí, sí. Parlem de l'Odemans Unida, com diu Menja. Tan diumenge, vinga. O sigui, jo més que res, he portat aquest tripti que ha publicat la... O sigui, ho vaig agafar de la parròquia. I diu, lluitem contra la pobresa. Tia Puntes. I tots els anys sempre hi han parlat de mans unides, sempre, quan veiem. Sí, sí. I explicava més o menys els projectes que tenien. O sigui, aquí ho fa el bisbat de Sant Feliu de Llobregat, amb els Serci Prestats de Bruguers, Sant Boi, Sant Feliu, Sant Vicenç, Montserrat, Garralf, Vilafranca, Anoia i Piera Capallades. Bé, el projecte és programa de desenvolupament integral i seguretat alimentària a 35 comunitats rurals empobrides. Això és el Mongel a Mauritània. Aleshores, el projecte té com objectiu reduir la pobresa en el departament de Mongel, al sud de Mauritània, a través d'iniciatives de desenvolupament comunitari sostenible. Aquest departament és caracteritzat per la situació de inseguretat alimentària i la manca de serveis bàsics. La majoria de la població es troba per sota de llindar de la pobresa i viu d'una agricultura de subsistència i de la cria de bestiar a petita escala. Bé, a final de les activitats previstes del projecte, s'haurà afavorit que la població més vulnerable conti amb unes estructures comunitàries organitzades i tingui l'oportunitat de millorar les condicions de vida, de desenvolupar les seves capacitats i, en definitiva, impulsar la seva asseguretat alimentària i enfortir la seva capacitat de resistència. Els beneficiaris directes són 2.745 persones de les 35 comunitats implicades. El pressupost és 82.008 euros. El responsable del projecte venò a volar anys de càrites Mauritana. O sigui, aquells projectes sempre tenen un responsable. Sempre hi ha un. I l'ha proposat enlloc que realment ha necessitat aquesta ajuda. Són projectes que els pot seguir, perquè nosaltres, mans unides, cada any ens remet el pressupost final del projecte que ens ha tocat com a baix llobradat i ens explica com està. Sí, sí, sí. Per exemple, la setmana vinent, us ho explico una mica perquè mans unides, fins ara el vas llobradat, de venir amb tots a Barcelona. I ara ja tenim, mans unides, el vas llobradat. La casa d'Església ens ha sedit un espai. El seu visbat, diguéssim, maluc a bar que el seu visbat. Exacte. I llavors, el president és el Josep Maria Oro. I ha començat la tasca ara, aquest 2015, com a president, i ha començat amb el projecte d'ara. I en la setmana vinent ens veurem amb ell i ens explicarà una mica més a fons aquest projecte, com es desenvolupa, quines són les partides que hi haurà, i com es desenvoluparà al llarg d'aquest any per complir els objectius que... Clar, qui diu, t'hi apuntes, per què? Perquè hi ha, en aquest tríptic, hi ha una adreça i una... O sigui, perquè tu donis les teves dades i realment t'afacieixis amb aquest projecte. No, només ho tenen molt ben muntat. Nosaltres fa dos anys vam fer l'empliació de l'internat, i ens vam demanar les fotos i ens vam ensenyar com estava l'internat. No, només és que si vols, si t'hi pots, personal. El punt zero, és a dir, quan va començar. I llavors, al cap d'un any, ens vam enviar la memòria i el cap allà, que duia el projecte, ens vam enviar les fotos de com estava i vam veure les obres finalitzades i l'ampliació de l'internat. I crec que és una bona... El fet que tinguem aquest feedback, jo crec que és molt bo per tots els que col·laboren, que no hi van, insitu, no enlloc, però sí que saben, vostres, en un moment donat, ho puc veure, on han anat a parar els diners que jo he aportat. No, no, i que si t'hi presentes, o sigui, ets molt ben rebut. Sí, sí, vull dir que ja... El dimarts sabrem una mica més d'aquest projecte i el farem justícia i pàu farà, com cada any. Bueno, aquí ho explica una mica en el full del bisbat, de com es financia per tal de solir els seus objectius. Mans Unides compta amb la col·laboració desinteressada de persones per ròquies, comunitats religioses, escoles, institucions, mitjans de comunicació, empreses, fundacions, entitats cíviques, grups de joves i altres col·lectius. És la societat civil que fa possible la tasca humanitària de Mans Unides, tot aportant la major part dels recursos de l'entitat, gairebé el 90% el 2013. Altres fons provenen d'institucions públiques, el 10%. Ah, s'hi financia tot en privat. De fet, l'any passat era un projecte que s'havia de fer a Colòmbia, del mateix estil que aquest que es fa ara a la Mauritania. Es fa tot arreu, a Àsia, àfrica, o sigui, cada any... Van fer una trobada a la paròquia oberta per explicar el projecte, però més a més van fer una cosa nova. Vam ampliar aquesta qüestió a l'Institut de Batxillerat de Sant Just, a les classes de nens més grans. I la veritat és que era interessant veure com s'interessaven, i que també veien que la gent com nosaltres es posava a un institut per explicar els imbèls, expressament, aquestes qüestions de solidaritat. Va ser molt interessant, perquè vam descobrir que aquestes classes tenen mitjans tècnics molt adequats per fer conferències, tenen també projectors amb unes pantalles enormes, amb el qual pots, amb els mapes del país, pot senyalar els punts de treball, i va ser una experiència interessant. Espero que aquest any la puguem tornar a fer. Suposo, sí que sí. Com a mínim ho intentarem i posem totes les mitjans. Sí, sí. Bé, què més tenim? Bueno, el dia 27 de novembre de l'any passat es va aprovar una llei al ministeri a Madrid, una llei del Consell de Ministres, amb la qual treien una sèrie de normes amb les quals s'havia de fer una reforma fiscal que afecta a les entitats i associacions que practiquen el lleure, el temps de lleure. El teixit associatiu a Catalunya és rellegit, és molt gran, i històric, tant històric com actualment. Llavors, permeteu que entrem en un punt de història antiga. La tapa del paleolític, que és l'edat de Pedra, que, a més a més, en el nostre DN, té un 99% com a nou d'anys viscuts, perquè portem només 9.000 anys d'agricultura, i el paleolític va començar fa 250.000 anys, en què l'home Sàpia en Sàpia ens va agafar la mateixa arquitectura que som nosaltres ara. Per tant, la majoria del temps ha estat amb això. I llavors, què feien el paleolític? Dedicaven els homes i les zones a cercar l'aliment com a tasca de treball. Aquesta era el seu treball diari, i fer estits. Però quan acabaven de fer això, ells ja tenien els temps a lleure. I en algun cas, hi ha llocs que encara estan una mica en aquesta etapa. Bueno, i què feien d'això? Ens han deixat les pintures d'opestres dels animals del seu entorn. Això passa a totes les cavernes i grutes que han trobat en unes altres pintures. Això vol dir que el temps a lleure és una cosa molt important. I, a més, acomplimenta la personalitat de l'ésser humà. Tot el que no sigui treball és temps a lleure. La reforma fiscal planteja, bàsicament, que l'accentat de lleure es transformi en criteris de tipus empresarial. És a dir, que a dalt tenen un pla de comptes i explicar les seves activitats. Contabilitat, model 347, liquidacions de IVA, model 200, impòs de societats, altes en seguretat socials, encara que només treballin, la gent que col·labora una hora a l'any. Liquidacions en forma telemàtica. I, llavors, mireu, li vam preguntar en els tècnics que ens van explicar amb una trobada que van fer l'Ajuntament. Sí, sí, sí. A la sala d'actes. La gent gran, també, la societat de gent gran, també, hi va ser present. Hi va ser present. I n'han quedat per barats. En el sala de plens, no? Ara, nosaltres els hi vam preguntar amb els tècnics. Per a vosaltres, per què penseu que s'ha fet aquesta llei i per què s'ha pensat en aquesta qüestió? I un dels dos ponents ens va dir, mira, jo no ho sé, això sap el ministre d'Isenda. I per l'altre va dir, sí, sí, jo m'atreveixo a dir alguna cosa. I què va dir? Doncs va dir que això venia a provocar perquè hi ha hagut una gran baixada d'ingressos a Isenda en forma d'impostos. Perquè necessiten quartos. L'Isa i llanament. Però és que, a més a més, és que no sabien ells que tancant empreses i autònoms, deixant de treballar amb els negocis per la crisi, no baixarien els impostos i interessos. És que no ho sabien, això. No, i posant el llibre en segons quins llocs, o sigui, concretament, parlant de lleure, a tot el que és l'art, a tot el que és el cine, el teatre, a un 21%, l'any és que l'han cobotat del tot. I llavors, permeteu que digui una cosa sobre això, la manera de tenir ingressos és fer una economia productiva. És a dir, ajudar els emprenedors a muntar les empreses i endavant els negocis. I això vol dir una de les coses bàsiques una cosa que no fan, que és donar crèdits amb costos petits i a llarg termini, els emprenedors. I amb uns avals solidaris, mentes, això no posin en marxa. No, no, per a en Bartos. Que ens perdonin, perquè això no funcionarà. Clar que no. Després, diuen que és per controlar l'economia submergida. Clar, l'economia submergida necessiten fer això, per controlar-la. Per què no agafen els empreses de l'Ibex 35 i els fan pagar els impostos que se'ls paguen a Luxemburgo? Clar. Per què no? I els fan pagar els impostos? I segons quines empreses? Ara no, jo, d'economia, 0-0. Però no sé quina mena d'economia paga només que un 0,1%. I això són les empreses de... És per la mort de Déu, de l'Ibex 35. Ahà. Per tant, cuidado, eh. Mentres que un pobre transportista, un pobre autònom ha de pagar tot de la A hasta la feta. Ah, per la mort de Déu. Sí, que vol recordar del monitor que cobra una hora de treballar l'any per fer una activitat de lleure i, en canvi, no anar cobrant tota aquesta gent. Home, per favor, això és ridícul. Per altra banda, una altra cosa que volen fer. Tenim un minut, no arriba. Aquesta és important. Mireu, el govern vol augmentar, vol fer veure que la crisi, el treball, els aturats estan disminuint, et siguin com siguin. I, clar, donant dalt a la gent que treballa un euro a l'any, això és una altra, portant, clar, si aquí a Catalunya hi ha... Si es vol enganyar, que s'enganyi. Si a Catalunya hi ha 40 o 50.000 entitats a lleure, imagineu les altres que hi poden haver. I tant, bé, doncs... No només una cosa, això és una llei anti-natura, i que no funcionarà, han escut morta. I tant, bé, doncs ja ho sabem, hem arribat als moments finals de veus de la parròquia. Avui, amb les veus de la Quima Jiménez i dels Jesús Castro i de la Joana, servidora de vostès, agraïm el Carles, que ens hagi posat totes les músiques, i, o sigui, esperem el proper dimecres, si Déu vol. Bona nit, a tots. Bona nit. I tant, bé. Bona nit.