Veus Parròquia del 11/2/2015

per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres a les 8 del vespre, i, en segon audició, als dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Veus de la parròquia. Programa de formació i informació humana i cristiana de la parròquia dels sants Justi Pastor de Sant Jose Svern. Avui haureu de la parròquia els reptes que afronta el Papa Francesc. Gràcies a la vida que me avabo tanto, medio dos luceros que cuando los abro... Amics oidors de Reyes Svern, l'equip de veus de la parròquia va desgranant el llarg d'aquest any, tot una sèrie de conceptes que el Papa Francesc té sobre la mà de cara a aquest renovament o a l'ajornament de l'Església Catòlica. A darrere, a la vegada que aquest equip va parlar amb vosaltres, van parlar que tothom tenia dret a rebre l'Avengelli. Ens acompanyàvem a Maria Antonio González. Avui tenim un altre convidat, un altre convidat per parlar de l'Església i la comunicació, com l'Església es dirigeix als seus fidels, però també als homes de tot el món, per precisament fer arribar a aquest avengevi de Jesús. És l'Antoni Fuentes, ben trobat, Antoni. Hola, bona tarda, Lluís. Podem dir que ets una experta en comunicació? Home, tant com un esper, no? Però fa molts anys que estic comunicant, amb el sentit de que, bueno, la part que a la ràdio he tocat tecles des de fa molts anys, també he escrit, també he parlat amb molta gent, i tot això és comunicació. També ens acompanya l'Invercolada periques, una habitual d'aquestes tertúlies a Andorra Balfrancesc. Hola, Invercolada. Hola, bona tarda, Lluís. La meva experiència comunicativa, quina és? La meva experiència comunicativa, uf! Doncs, no sé, em toca parlar bastant durant el dia, intento, en mones paraules, convèncer la gent que tinc al voltant del que m'interessa comunicar-los, i, bueno, i poca cosa més. Sí, he escrit una mica, també, això. De tota manera, les facilitats per comunicar, heu parlat que tots ens adreçem a altra gent, que més que menjo, jo menjo vosaltres escriviu, etcètera, però, darrerament, hi ha hagut una invasió de mitjans comunicatius, no? Des d'internet, la facilitat d'accés al correu electrònic, les trucades ens envisa més, doncs, el Twitter, el Facebook, etcètera. Llavors, hi ha els telèfons intel·ligents, els taulets que hi ha, per exemple, aquí sobre la taula de l'estudi. Realment, la gent està més comunicada que abans? No. Encara que té més facilitats, té més coses a la mà? A veure, mira. Tota la tècnica aplicada a la comunicació hi ha la informació. Tots els mitjans, televisió, ràdio, periódics, siguin en paper, siguin digitals, portal, revistes, i vells, xarxes, internet, no són més que eines, són mitjans. I, com a tal, són neutres. Però es poden utilitzar de moltes maneres, per comunicar-se o per fer l'indi. Llavors, el luxe que em facin les persones depèn, bàsicament, del seu estat interior, de la seva formació ètica o moral, de la seva pròpia consciència o dels objectius que persegueixin. És que, pensant en això de la comunicació, he recordat que fa, potser un parell de setmanes o sis, em va arribar una entrevista que havíem fet en Rojas Marcos, que és aquest psiquiatre, psicòleg, que és espanyol, perquè està treballant a Estats Units, que havia participat en l'ajuda a les persones afectades a l'11 de setembre amb les torres bessones. Aquest senyor li feien una mica la mateixa pregunta. I va respondre una mica com tu deies, i el mateix temps deia. És fantàstic que s'ensobre l'oportunitat de comunicar-nos no solamente amb la gent que tenim al voltant, sinó amb gent molt llunyana. I això jo tinc l'experiència dels meus nets, doncs que els meus nets viuen en un país estranger, i aleshores hi ha molta rotació de famílies i de nens a les escoles, i amb aquests nens que es trenquen al lligam directe, doncs no es trenca perquè a través d'aquestes xarxes es poden anar comunicant, i els nens han après a relacionar-se molt entre ells, a través d'internet, o de Facebook, o el que sigui. I clar, no mateix que deies tu, tot això són medis que ens poden ampliar la comunicació amb les persones, i es poden ampliar l'entrada a canals d'informació, que ens poden interessar, i al mateix temps depèn de qui n'hi fas, i com tot pot tenir tots els aspectes molt interessants, però pot tenir també els malts àvids... ...espectes negatius totalment. ...espectes negatius. Hi ha gent que s'ho agafa bé, que es connecta a la seva justa mesura, per dir-ho així, com els exemples que posava la Inmaculada, segurament que n'hi ha també que es vicien i que agafen una certa edicció. El mateix papa Francesc diu... que l'acte tecnològic ha lograt multiplicar les ocasions de plaer, però troba molt difícil engendrar alegria. De vegades en monòstres, relacions amb els altres, potser a través d'aquestes xarxes, hi trobem una certa satisfacció, però autèntica alegria no sé si va descobrint. L'autèntica alegria es porta dins, i no te l'han de facilitar des de fora, ni per mitjà de la comunicació, ni per mitjà de res. Segons tu tinguis, segons tu visquis, segons tu practiquis, segons tu visquis les coses, tindràs o no tindràs alegria. Una alegria artificial sí que pot ser tots els jocs d'internet. Això són alegries que són artificials. I molt passatgeres. L'autèntica alegria es porta dins, senzillament. Jo he tingut una experiència últimament que la veritat m'ha portat alegria. Resulta que per motius que siguin de tipus professional o el que sigui, jo he entrat a Facebook i he intentat fer molts amics, i tinc molts amics en donant feina, perquè procuro cada dia donar un cop d'ull a veure què porten, i porten coses interessants i a vegades tuntaries, però les tuntaries me'ls veig sentant. I vaig al robet de l'ou. Però fa com quatre o cinc setmanes, una de les meves amigues de Facebook em va dir que tu ets germana de la Mercè Periques. Resulta que la Mercè Periques és una germana meva, i fa 22 anys. I aleshores li vaig dir que havíem estudiat juntes, ja no hi s'ha pogut res més, ens podríem trobar diverses amigues amb tu. Vam fer una trobada de les amigues, que havia tingut la meva germana quan estudia secretariat, més les quatre germanes que quedem. Si no hagués sigut per Facebook, no haguéssim fet aquesta trobada. És un exemple de bona utilització. No, no solamente bona utilització, sinó que a mi em va proporcionar una íntima alegria. És el que dèiem, de fer-ho servir, fer un bon ús, un ús adequat i correcte, perquè si no, no. Parlant de la joventut, li costa més la discriminació de quines coses són realment útils i interessants de navegar, de connectar-se, etcètera. I altres no saben, potser, veure aquesta distinció. Aquesta igualtat, en totes les dades que arrem a través de les xarxes, també ha estat citada per a la Roma. Què diu? Virim en la societat de la informació, que ens satura indiscriminadament de dades, totes al mateix nivell, i acaba portant-nos a una tremenda superfeciabilitat a l'hora de plantejar qüestions morals. És necessària una educació que ensenyeu a pensar críticament i que ofereixi un camí de valoració en valors. Creieu que es poden descobrir valors, també, a la xarxa? Sí, i aquí potser sí que podríem estendre'ns, inclús, una mica. Mira, en els mitjans de comunicació, la responsabilitat és de totes les persones que elaboren i que supervisen els seus continguts. També, de la veracitat i qualitat d'aquesta informació que es facilita. Recordeu que l'hem o l'hemotip dels fitxars de comunicació perfecte seria allò d'informar, entretenir i informar. Llavors, si es compleixen aquestes premis... Com és el parroquí, vaja, com el nostre lema? És igual, no. Que serveixi el que es faci amb un d'aquests objectius i, si es pot ser amb els tres, millor és perfecte. Però avui en dia hi ha molta porqueria, moltes escombraries. És com llegir en un diari, per exemple, les notícies, els articles d'opinió de forma molt superficial, o, contràriament, fer-ho en profunditat, de forma que t'obliguis a arromiar i valorar allò que estàs llegint. A fer-ho d'una manera o fer-ho d'una altra, depèn de la formació i de la disposició personals. I aquí entraríem en el tema de la formació. Vull dir... a veure... Els pares i els educadors tenen una gran responsabilitat a la transmissió d'aquests valors morals o ètics en els seus infants o en els seus alumnes. Perquè, també, d'aquí depèn, això que t'ho deies abans, que sàpiguen distingir, que sàpiguen... Se'ls ha d'ensenyar, a que sàpiguen triar una miqueta, què fan o què deixen de fer. Un te s'han de connectar o no s'han de connectar. Si allò que estàs llegint, allò que estan escoltant, val la pena, no val la pena, quins valors, si allò és algo positiu, si el que transmet és escombraries o el que sigui. Llavors, a les xarxes, estan plenes de buidor i de superficialitat. Estan farcides. Moltes vegades s'utilitzen per 3 metres foteses o frivolitats que només serveixen per perdre el temps i fer-ho perdre els altres. I augmentant el grau i el percentatge de mediocritat o també les dades, interessadament, malebles o falses, que es van escampant. A la xarxa, a les televisions... Tot, tot, tot, a qualsevol lloc. Però ara en referia a les xarxes, concretament, que és una cosa que avui en dia està molt, molt, molt de moda. A veure, l'Aïmè volia dir algo. Jo, sí, seguint amb la línia que dius tu, que realment els pares i els educadors han de formar els nois, els nens i les nenes, amb alors. Però aleshores hi ha un altre problema amb el tema de les xarxes. És que ens treuen temps de parlar, de discutir. A vegades, doncs, estem a casa meva, no? Però estem sopant o dinant amb la televisió posada, amb els mòbils a tota marxa. No solamente... No solamente deseducen els nanos, segons com, segons quin que es veuen en les televisions o en les xarxes. Tot això, si no cal demés, resten temps de poder parlar amb els pares, que són els que haurien d'orientar una mica això. Això, en aquest cas, però vull dir, també és veritat, que sí que hi ha una... Encara que t'ho estiguis mirant la ràdio, o estiguis parlant, o estiguis fent una altra cosa, si tu no comunicaràs, que això és molt dolent, amb la família, amb el que tens al darrere, però també estàs comunicant amb els de fora. Ara, és veure també qui d'aquests nivells és el més important. Jo deia, no he sentit que es farés com educadors necessiten un espai, que els deixin un espai per parlar, per dialogar. Hauríem de canalitzar una mica, per té aquest moment, la conversa en el tema central del programa d'avui, és a dir, la capacitat comunicadora de l'església. Per exemple, si l'església ha d'utilitzar els mitjans moderns, em sembla que, sobre aquí, no hi hauria gaire dubte. Però anem als orígens. És l'església de Jesucrís. Ha estat Jesucrist un bon comunicador, tenia filling per les masses, se l'escoltaven, tenia aquella grapa i aquella facilitat per arribar a la gent. Què en penseu? I si pot ser, a través d'exemples, millor? A veure, jo a Jesucrist el qualificaria, si és que es pot qualificar, més que de comunicador un líder de masses. El que passa és que el que hi atreu de Christ és el seu visatge i les seves obres. Llavors, si tu mires els textos sagrats, els evangelis, per exemple, no indiquen res sobre això, però havia de ser un bon comunicador per poder parlar amb la gent. Perquè els evangelis sí que et diuen que ho feien amb un llenguatge planer i utilitzar amb paràboles per fer pedagogia i transmetre el missatge i el magistri. I moltes vegades, o sigui, es dirigia autèntiques multituds, 4.000 o 5.000 persones. Això sí que està escrit als evangelis. Audiencies de 4.000 o 5.000 persones hi havien sigut. També diu que parlava amb autoritat, no com els mestres de la llei els escriba. Això vol dir que el que deia havia de ser interessant. Llavors, per força, havia de ser un bon comunicador. Jo també crec que en algun moment comunica amb el silenci. I concretament us diria quan apadreguen a l'adultera que calla i escriu a terra. Té molts gests d'aquests. Per exemple, abans de moments importants de la seva vida, fins i tot abans del termó de la muntanya, abans, per exemple, de la seva passió, etcètera, es prepara. És a dir, es retira en el silenci, buscant, es diu l'Avengeu i també ho fa d'una manera expressa, la comunicació en Déu, la pregària en Déu, per sortir potenciat i sortir convençut i sortir, diguem-ne, amb aquesta predicació de cara a la gent. Vol dir, en certa manera, entenc jo, que les coses importants, les coses que ens hem de transmetre als altres, val la pena que a poc o molt es preparem. És difícil, una improvisació... Sí, però això, Lluís, això ja no és comunicació. Això ja és preparació, és oració, és meditació, és com vulguis, però ja no és comunicació cap a fora, que és del que ens sembla que hem de parlar avui. I una altra cosa, en els moments en què ella havia de dir un missatge que volia que arribés al cor dels apossos i els seguidors, pujava a la muntanya. Buscava el lloc adequat, un lloc simbòlic, com a qui ara buscaríem, no sé, la teneu, la vegoneta, o bé la sala de plens, el lloc adequat també tenia en compte el lloc des o on, diguéssim, transmetia, qui l'acompanyava, qui estava al seu entorn, i naturalment qui el podia entendre. Per tant, per mi sí que va ser un gran comunicador, un transmissor adequat d'aquest terreny de Déu a la Terra. Sí, però ha fixat en un detall. Quan ell retreu comportament gen adequat als escribes fariseus, o a qui sigui, ho fa d'una forma totalment contrària a el que faria qualsevol bon comunicador. Senzillament, no li importa utilitzar termes, fòsidus, o fer-se en amics. Això no és el típic d'un comunicador, vull dir, però clar. Potser no és el típic del comunicador que entenem nosaltres ara, però potser sí el d'aquella època, o potser sí el Jesucrist que ens crida l'atenció. És una forma de transmisar el missatge, ni que sigui d'aquesta manera. Sí, jo penso que quedava molt clar el que volia dir, que a vegades, enradera de ser més bon comunicadors, som, potser, una mica... En bars, no? O xerraires. O xerraires, sense continguts. Sense continguts. D'aquí se'n va venir, d'aquí, del temps de Jesucrist, va venir la predicació dels apòstols, la febrada d'extensió del cristianisme, sobretot a través de l'imperi romà, l'utilització de la llengua llatina, etcètera, i... va, n'hi ha una història de base a l'Àsia. És clar, no cal que la repassem ara, sinó centrem-nos en l'actualitat. L'Àsia actualment us sembla que comunica d'acuadament, o res, què li falta i què li sobra a l'Àsia, per arribar plenament a convenciment els filar els cristians i els homes d'avui. Bé. Jo penso que li falta... li falta en diverses coses, que jo crec que són fonamentals. Per un cantor, saber collir, però amb sinceritat, amb humilitat i amb autonticitat. Que això no sempre hi és. Jo diré que sempre no hi sigui, però no sempre hi és. També li falta, en moltíssims casos, baixar el món real amb les seves situacions punyents, els seus contrastos i, de vegades, les seves contradiccions. Li falta agafar el toro per les banyes i ser més conseqüent amb les seves obres i actituds, com està fent l'equip del papa, aquest xicofà. Presentar el missatge d'una forma més atractiva, utilitzant, per exemple, un llenguatge més actual, eliminant tot allò que és carrincló, que és perquè això encara s'estila, o si no, escoltar alguna misora de ràdio religiosa, i no d'aquí de Catalunya, i veureu el que diuen, de vegades, i posar-se al costat, o tot posar-se al costat teu, o de la persona que escolta, fer pedagogia dels valors evangèl·lics, no solamente explicant la teoria, sinó amb sugeriments i exemples de com portar-los a la pràctica. I llavors, destarrar el paternalisme, el ferisaisme i la hipocresia. Allà de fer el que jo dic, però no facis el que jo faig. Faïnada. Que sí, un idò. Quina faïnada. Jo diria que sobra molta parafernalia, no sé si faig bé de dir-ho, però jo penso que sobren dogmes, és a dir, anar al gra, anar al que sigui. I llavors jo crec que els que són uns grans comunicadors, els que realment comuniquen, que vol dir que ens els escoltem, que ens interessen, són els que ens donen exemple. I ara pensava, doncs, la setmana passada, van donar-li a la doctorat honoris causa a la mar i victòria Molins, que és una monja a peu de terra, treballant en un barri d'agradadíssim i dedicant-se amb cos i ànima. I dius, aquestes i que em convencen, a mi, de moltes coses, més que masses... masses... sermons, no? Està portant a la pràctica l'única matitud. Exacte. I jo crec que a l'Avengelli, a l'exemple, la seva forma de viure, com en Casaldàliga, ja no cal ni que ho diguem, és a dir que... em sembla que... em sembla que l'exemple és molt important. Després, per altra banda, jo crec i segueixo una mica el que deies tu, que... que vera, que estem endarrerits. L'església oficial està enraderida, hauria d'estar més en contacte amb la ciència, amb els avenços, perquè tots nosaltres sabem... o sabem, o tenim alguna idea sobre algunes coses, i l'església sempre va molt enraderida en aquest sentit. I si fos més moderna i més oberta, també ens entraria... Potser és allò que és un elefant. Valgui la comparació, sigui, és una institució molt gran, i, normalment, a qualsevol institució d'aquestes tan grans, sempre van bastant arremolt de la realitat, o de l'avançada, sempre van al darrere, perquè els costa molt de bellugar-se, els costa molt de prendre decisions, de fer canvis. Llavors, jo crec que va per aquí el tema, eh? Bueno, suposo que sobre jerarquia, que falta democràcia, falta ser més planers i més oberts... I una mica més d'autonicitat. Ara, si dèiem unes paraules, si dèiem vaja de José Antonio Pagola, diòleg i comunicador, que ens deia recentment que uns dels trets més positius en el cristianisme d'avui en dia és veure com es va despertar la necessitat de cuidar més la comunicació amb Déu, a través del silenci i la meditació. És a dir, també fa una crida, aquest senyor, prototipos de la clínica actual, compromesa, en què, evidentment, que ens hem de rebassionar i hem de donar missatges i hem de celebrar la fe comunitariment. Però que és molt important, poc Cristià, també aquesta direcció vertical de la comunicació, el que és escoltar el nostre senyor, Raza Prega. Està d'acord? Sí, però és el que dit abans, és un altre tipus de comunicació. És la comunicació... Però també n'has dit una tècnica i una prenentatge. Però això ja seria... Escoltar el silenci... Sí, però ara, Lluís, una cosa és... Això es ensenya, també. Jo surto i tracto de comunicar, o comunico, jo, església, persona, vaig cap a fora. Amb el cas de la comunicació en Déu és jo, persona, vaig cap a dins, cap a dalt, digue-li com vulguis. Llavors, és un altre camp. És un altre camp. Tant necessari, o més que l'altre, que potser... O sigui, avui en dia, una de les coses que els hi falla la gent, és aquesta. Aquesta manca de capacitat d'introspecció, de meditació, de pregària, de tot, o sigui... L'èpoques de desert, oi? Les comunitats religioses van fent estones de desert o èpoques, oi? Un dia, en absolut silenci... Un dia, sí. Perquè és que, a veure, la persona que és capaç de suportar el silenci, suportar entre cometes, és capaç de trobar-se si mateix o el que porta dins. Anem acabant, però no em puc estar de recitar un altre cop en Josep Torri Pagola. Quan dius, els teòlegs, predicadors i catequistes, parlem molt de Déu, però parlem poc a mi. Què en dius? Penso que és veritat. Per parlar d'alguna cosa, primer, t'anàs de... T'anàs d'empatar, d'això, no? I clar, realment, la forma d'empatar-te d'això, jo crec que és la pregària, la meditació, el silenci, com ja dèiem. Ens hem deixat alguna cosa de parlar sobre aquesta recomunicació, d'arribar-hi molts altres. Volia fer un comentari abans, però ara ja no ve. L'altre dia, fa una setmana i mitja, vaig llegir un article al periódico del Ramon Folk, el biòleg, i parlava de la mediocritat amb la cultura i amb els coneixements, i amb l'ensenyament, que és molt important. Així que aquesta mediocritat va passant d'ensenyaments, d'ensenyats, que quan arriben a haver d'ensenyar ells, mantenen aquest nivell, o sigui, va baixant mica en mica, i això em sembla que és molt, molt, molt greu, perquè també a nivell de cara a l'església i de cara a la comunicació, poder comunicar coses, has de saber-les, has d'estar el que deia abans l'AIMA, o sigui, has d'empatar d'allò, si no, malament. Molt bé, moltes gràcies. L'AIMA Colada Periques, Antoni Fuentes, us apareixen, llui segura, en nom d'aquest equip de veus de la parròquia, que, en el nostre cas, cada quatre setmanes estan vosaltres, però que en presència d'altres comunicadors, cada setmana, al dimecres, a dos quarts d'avui, i al dissabte, a dos quarts d'onze. No deixem de recomanar els nostres radioscoltes que, si tenen alguna inquietud, que segur que sí, de tipus espiritual, de tipus religios, des de la parròquia s'intenta comunicar correctament a través dels de les celebracions litúrgiques, etcètera, però que les xarxes tenen bona part de possibilitat d'actuació o de coneixement de les informacions religioses i espiritual, a través de les webs, religió, Catalunya Puccat... Les xarxes ja ho han dit abans, i les mitjans de comunicació són aïnes. Fins i tot a fer sàpiga seton. Ens quedem amb la sintonia d'Areus de la Parròquia. Moltes gràcies i adéu-siau. Fins i tot a fer. Fins i tot a fer. Fins i tot a fer.