Veus Parròquia del 18/2/2015

La dalle d'àtume, tu n'has pas sommeil. Ta mare, ta femme, ta fill, ja no ho metts, tu n'has pas sommeil. Ton toit, ton taf, ta caisse, desou metts, tu n'has pas sommeil. La dalle d'àtume, tu n'has pas sommeil. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix i l'Obregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix i l'Obregat, el teu ordinador al dispositiu Mop. informatiucomercal.com No et perdis tot el que passa al teu voltant. Veus de la parròquia. Veus de la parròquia és l'audició que porta a les vostres llars tota la informació de la parròquia dels sants Just i Pastor. I també d'altres temes com són la societat, la religió i l'humanisme on es produeix la notícia. Avui us oferim notícies d'església i fe i actualitat. Recordeu que veus de la parròquia se met els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Sempre a la sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la Freqüència Modulada. La lectura de l'Avengelli inicia l'audició d'avui. En aquell temps, l'esperit empanya Jesús cap al desert on passar 40 dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals ferèstics i l'alimentaven els àngels. Després d'haver estat impressionat, Jesús es presentava a l'Ilea predicant la bona nova de Déu i deia que ha arribat l'hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova. Notícies de església. Avui, dimecres de cendra, s'inicia l'aquaresma. Escolta'm les paraules de mossèn Joaquim Rius al Foll Informatiu del passat diumenge amb motiu d'aquesta jornada. Un any més tornem a fer el camí de l'aquaresma que ens conduirà fins a la gran celebració de la Pascua. Ben segur que la majoria de les persones que llegireu aquest escrit fa anys que aneu fent el camí de l'aquaresma i festegeu solemnement la Pascua. I com vosaltres, pensant en la d'aquest any, reflexiono per poder fer el camí en tot el contingut de conversió necessari per poder obrir el cor al sentit més profund de la Pascua de Resurrecció. Enmarco en aquest context el que ha de significar l'aquaresma per a tots els cristians, a fi de que no el reduim a unes còbodes pràctiques pietoses, a uns costums gastronòmics, a una participació en actes típics del temps exclusivament, sinó que ens endincem en el sentit més profund dins la dinàmica d'una fe cristiana viscuda amb intensitat i encarnació en la nostra manera de ser, en la nostra manera de viure, en la nostra manera de manifestar la nostra condició de cristians en mig del nostre món d'avui. Perquè això sigui així, cal reflexionar, cal aturar-se una mica i repensar la nostra manera de viure la fe. Confiant en la força de l'esperit, emprendrem el camí coeresmal amb l'esforç que, de la nostra part, haguem de posar per superar d'efectes pecats compromissos de la pròpia vida, responsabilitats, a fi que la Pascua sigui un empendre el camí nou d'una vivència més madura de la fe que vol dir de major amistat amb Jesucrist i amb el seu avengelli, que es manifesti en més cotidianitat i normalitat en el fet de cada dia. La mística de la penitencia ens rellisca molt en la nostra societat. Penitencia vol dir esforç. No és tan sols una qualitat, sinó el contingut de qualsevol actuació nostra que vol assolir una major meta per millorament de qualsevol branca de l'arbre de la vida i de l'assessi en l'espiritualitat. Això cal cultivar-ho, revisar-ho i posar els mitjans pràctics per anar-ho treballant durant aquests 40 dies coeresmals. És el senyor que actua en el cor de cadascú, el qui ens ha de convertir, el qui ens ha de renovar per dintre, el qui ens ha d'infondre a més fermesa d'acord, el convenciment de la vida nova de ressuscitats per la participació de l'esperit d'amor en els nostres cors des del nostre baptisme. Però hem de ser nosaltres els qui ens esforçarem amb les nostres penitencies per dominar molts dels nostres instins de precis, manies, odis, decidies, per restar més lliures perquè l'esperit amb nosaltres pugui treballar sense tantes barreres. Ens ha d'assignar mossèn Joaquim Rius. Carites Perroquial gestiona el banc d'aliments de Sant Just en conveni amb l'Ajuntament. La seu del rebost és a la casseta situada al carrer Bonavista número 113. El rebost es proveix d'accidents de la Unió Europea que no cobreixen les necessitats, però això es fan campanyes i també a l'Església hi ha dues cistelles amb les prioritats de càrites. Els aliments que cal aconseguir per completar el lot bàsic tenen un cost que varia segons el nombre de persones d'aquell més. El cost total aproximat és de 300 o 350 euros. Per col·laborar es pot fer amb aliments o bé en espècies. Fent una donació puntual o periódica en el compte de càrites perroquials. Les persones interessades també podeu comunicar-ho a la perròquia o bé entrant a la web de càrites. Bé, de totes maneres, gràcies de tot cor. No va facultat Antoni Gaudí. La facultat Antoni Gaudí d'Història de l'Església, arqueologia i arts cristianes és una institució eclasiàstica de caràcter universitari cardenal Lluís Martínez-Sistak, que depèn crònicament de la Santa Seu. Constituïda oficialment el 2 d'octubre del 2014 a Barcelona és fruit de la col·laboració de dues institucions universitàries eclasiàstiques que ja existeixen, la Facultat de Teologia de Catalunya i la Facultat de Filosofia de Catalunya. Així mateix, la Facultat Antoni Gaudí s'ha beneficiat de l'experiència de les aules d'Història de l'Església vinculades amb la Biblioteca Balmes. La Facultat Antoni Gaudí programa les seves activitats acadèmiques segons l'espai universitari europeu d'instrucció superior. Aquest febrer han començat les activitats acadèmiques corresponents al segon trimestre del curs 2014-2015. Recés d'aquaresma per a joves. El 22 de febrer, a les 17 hores, de les 17 a les 20 hores, a la Casa de l'Església, per a joves a partir de tercer d'ESO. La manera de començar amb bon peu aquest temps litúrgic camí de la Pascua, amb la presència de Montse Puiggrós, llavineres d'esplugues de Llobregat. Xerrada sobre la discapacitat intel·lectual des de l'Avengeli. 20 de febrer, a les 9 del vespre, o 9 de la nit, a la rectoria de la parròquia de Sant Pere de Gavà, que ha d'anar a la delegació de comunisme i de relacions interreligioses. La impartirà el doctor Germán López Cortecans, de la Unitat Recerca Atenció Primària, Reus Tarragona, amb el títol, vosaltres sou membres de la família de Déu. Davant la discapacitat física o mental, la nostra societat accepta i adopta sovint una actitud d'indiferència i rebutx. És necessària una reflexió bíblica i teològica sobre la discapacitat, per tal de poder construir comunitats de la relació fraternal, estigui per sobre de qualsevol tipus de diferència. Això si em permets un inciso, ho teníem jo té molt clar, en Josep Maria Espinàs, i molt clar ho tenia en gel Maria de Leda, i ho teníem molt clar les persones que realment han viscut des de dintre, d'aquest problema i aquesta situació. És conscienciant molt bé. Perquè, em va dir una cosa claríssima, no són els renglones torcidos de Déu, són hijos de doble amor, o hijas de doble amor. I tant que sí. Diumenge de Cuaresma, dia 21 de febrer, a les 8 del vespre a l'Eucaristia Dominical anticipada, serà presidida pel Visva Agustí. La celebració tindrà lloc el rito de l'acció dels catacúmens, que s'estan preparant per arrebre els segrements de la iniciació cristiana en el Temps Pasqual. La celebració serà a la Catedral de Sant Feliu, la Catedral de Sant Llorenç. La celebració serà a la Catedral de Sant Feliu, la Catedral de Sant Llorenç. La celebració serà a la Catedral de Sant Feliu, la Catedral de Sant Feliu. Escolta'm l'article del Cardenal Arquivís Vata Barcelona, Luis Martínez Sistak, una Cuaresma Oberta a la Pascua, publicada per la Vanguardia en l'espai paraula i vida. La Catedral de Sant Lorenç, es diu que és el full perroquial de la ciutat de Barcelona, del Visva de Barcelona. Amb l'extraordinària capacitat que té d'expressar gràficament i de manera molt entenadora el seu pensament, el Papa Francesc ha escrit que hi ha cristians, l'opció dels quals sembla la d'una Cuaresma sense Pascua. El seu document programàtic, perquè, dimecres de cendra, iniciem el camí de Cuaresma, que ens ha de portar a la celebració de la Pascua, la principal festa de l'any cristià i centre de totes les festes. Quan eren evidents els aires de confrontació entre Jesús i alguna de les seves persones farissees i mestres de la llei jove, aquests, segons ens explica l'Avengelli, li van fer una pregunta acusatòria a Jesús. Com és que els teus de Xebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures? Jesús ha partit d'una cita del profeta Issaíes, els acusa d'hipòcrites, perquè honoren Déu amb els llavis, però el mantenen allunyat del cor, perquè per a la Bíblia és el núclei fonamental i el centre de la persona. El farissellisme és una temptació constant de tota pràctica religiosa, si aquesta es recolsa només en el compliment de la lletra, en la formalitat, en l'aparença, e ignora al fons l'essència, el valor profund i pedagògic de les pràctiques. D'aquesta manera, és fàcil caure la hipocresia i en un sentiment de falsa superioritat moral sobre els altres, tan magistralment il·lustrats per Jesús, en la paràbola del fariseu i del públicà amb aquestes paraules. Et dono gràcies, o Déu, perquè no sóc com els altres homes, ni com aquest públicà. La liturgia del dimecres de Sendre és una molt bona teràpia contra la temptació del farissellisme. I ho és precisament amb unes paraules que ens parlen de l'actitud interior i la discreció espiritual amb què hem de viure les tres pràctiques pròpies del temps d'aquaresma, la oració, el de Juni i l'Almoina. En el cermó de la muntanya, la carta magna del Cristíà Jesús ens diu... Quan pregueu oració, no ho feu com els hipòcrites. Quan dejuneu, de Juni, no feu un posat trist. Quan dones els que ho necessiten, el Moina, no ho anunciis a toc de trompeta. I ja fegeix. Us ho dic amb tota veritat. Ja tenen la recompensa. Tu, quan dejunis, renta't la cara i posa't perfum, perquè la gent no sàpiga que dejunes, sinó només el teu pare, i ell, per aquí no hi ha secrets, t'ho recompensarà. El senyor diu, per mitjà del profeta Isaias, que el de Juni, que el complau, és el que allibera els qui estan impressionats, desliga les corretges del joo, deixa lliures als suprimits i trosseja jous de tota mena. Comparteix el teu pare amb els que hi passen fam. Vesteix el que hi va despullat. No us defugis, que són germans teus. Llavors, brillarà com l'Alba, la teva llum. I les teves ferides esclauran en un moment. Amor i solidaritat en front de formalismes buits. Realitat en front de aparences. Sense hipocresies ni enganys. Ho expressa d'una manera contundent el profeta Joel. Esquinceu-vos el cor i no els vestits. Signat Lluís Martínez Sistak, Cardenal Arcadísba de Barcelona. I el paper. El papa crea 20 cardenals nous i rebaixa la influència europea. Francesc demana als purpurats nous que no acceptin cap injustícia. És una crònica de Eusebio Val, corresponsal de la venguàrdia a Ciutat del Baticà. El Papa Francesc ha creat 20 cardenals nous, 15 dels quals són electors en cas de conclave i 5 d'amèrits, en un nou pas que amplia la influència a l'església catòlica a les sàries no-europelles. A la seva humilia, el Papa va instar els purpurats nous, entre els quals hi ha l'arquivisva de Valladolid, Ricard de Blázquez Pérez, i el també espanyol, José Luis Lacunza Maestro Juan, visva de David Panamà, a practicar la caritat, a ser magnànims i a lluitar contra qualsevol injustícia. Per primera vegada, a la història, la majoria de cardenals electors de 80 anys i que, per tant, tenen dret a vot en el cas que es fes un conclave, són de fora d'Europa. Des de les hores, països que mai no havien tingut cap cardenal, com Etiopia, el Vietnam, Nova Zelanda, Birmània, Tonga i Cap Vert, ja en tenen un. És visualitzar-hi la pluralitat ènica i cultural del catolicisme. El concistori cardenalici es va celebrar al final d'una setmana molt densa en reunions del nivell al Baticà, i on s'ha debatut sobre la reforma's en marxa i el rum de l'església. Hi va haver noves trobades entre el papa, l'anomenat C9, el Consell de Nou Cardenals de tot el món, que assessora francès. Després va ser el col·legi cardenalici en ple el que va deliberar. Entre altres qüestions s'hi va parlar de les mesures per evitar la pederàstia i com actuar en contundència quan surceixen casos nous. El relator va ser l'arquedispe de Boston, el cardenal francès Cin O'Malley. També va tractar la ciutació financera de la Santa Ceu i els canvis que hi ha hagut en la gestió amb un gran impuls per la transparència. Li va tocar exposar aquest assumpte, el cardenal australià George Pell, un altre capítol important de la reforma de la cúria, amb l'objectiu de la descentralització i la fusió probable de dicasteris baticans. La impressió general és que els canvis que impulsar francès van endavant en alguns àmbits, com el financer, en més velocitat que en d'altres, però que encara cal temps per plasmar-los d'una manera definitiva, ja que alguns canvis requereixen una formulació jurídica específica. A la cerimònia solemna i colorista, a la Basílica de Sant Pere, hi va assistir el papa Amèrit Benet XVI, aquí francès, i la resta de cardenals van saludar afusivament. Josef Ratzinger, que aviat farà 88 anys, tenia bon aspecte i va aguantar d'en peus bona part de la cerimònia. Un any més, la Basílica de la Puríssima Concepció de Barcelona Carreira Gó, 299, organitza un cicle de conferències cuaresmals amb la presència de destacats conferencians. El seu promotor, el sacerdot Ramon Cortz, rector de la Concepció i de la Perròquia de Sant Francesc de Sales, les ha centrat en guany al voltant del cínode de la família. La primera intervenció correspon el doctor Jovani Maria Vian, director de l'Orcer Vactore Romano, que parlarà diumenge vinent, dia 22 de febrer, sobre el cínode dels pares i el cínode dels mitjans. El seguirà l'arquivisme Vincent Zopaglia, president del Pontifici Consell per a la família, que discerterà el de març sobre pastoral de la família en el marc de renovació de l'església, postulada pel papa francès. I el 8 de març, el cardenal Lluís Martínez Sistak, tancarà el cicle amb propostes i nodals i experiència directa de la col·legialitat de l'església. Cada sessió està pensada com un mini recés, 19 hores, conferència, 19.50 mini-concert d'Orga, 20, o sí, 8 de la nit vespre, i a dos quarts de nou la Eucaristia. A la web de la puríssima concepció de Barcelona teniu també detallada tota aquesta informació. El passat diumenge Minyons, Escoltes i Guies de Catalunya, va acordar en assemblea extraordinària ratificar el full de ruta per iniciar la construcció d'una associació única amb acció a Escoltes de Catalunya i a Escoltes catalans. Bon dia! Bé, i avui farem lectura d'aquelles ungleses tan fantàstiques que escriu el jazzuita Enric Puig Jofre. La pregària de la mare. Un pare de família de 46 anys amb quatre fills celebra el seu aniversari. La família s'aplega entorn la taula. És un dia de joia compartida, viscut amb intensitat, especialment pels més petits. Arriba el moment de pastís i els regals. Apareixen els obsecis propis d'un dia com aquest, i la darrera persona a oferir-ne un és la mare. Una senyora de 85 anys que, en la seva condició de mare, s'adreça al fill. I, amb una certa solemnitat, li diu que està contenta de veure com l'esposa, els fills i la família, s'estimen el seu fill. Ella també s'hi vol afegir, i amb la felicitació que li expressa, li ofereix el seu regal. Li llibre un sobre, dins del qual hi ha una pregària a Jesús, que va compondre un món jovemic. En la seva pregària personal, li demana a Jesús, de bon matí, que velli per el seu fill i per la seva família. El seu fill li vol recordar que no s'allunyi de la pregària. Pensa que li ha d'oferir una possibilitat de trobament en Jesús. Aquest és el sentit del regal. Déu passa i torna a passar. Si ve en ocasions no ens n'adonem o no el sabem reconèixer. Cal buscar aquest trobament amb constància, des de la gratuïtat, en ocasions amb el dolor de la perplexitat o el dubte. Van a cap a ells caminant sobre l'aigua, com si volgués passar de llarg. Tots l'havien vist i estaven esglaïats, però a Jesús els parlarà de seguida i els diré, coratge, soc jo, no tingueu por. Trobar Jesús en l'actualitat humil de la vida i dels fets de cadascú de cada dia, en la sabiesa de la paraula i en la paraula encertada de la germana o del germà. També la litúrgia ens ofereix ocasions de trobada en Jesús. Trobament que és crida i invitació a la pregària de lluança i d'agraïment. Els meus ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo a tots els pobles, llunques rebel·li a les nacions. Glòria d'Israel, el teu poble. El trobament en Jesús. El propicia, en el relat, el regal de la mare, la pregària del monjo a Jesús. Les mares sovint són mitjanceres, portant llum a la vida del seu. En aquest moment, enric Puig Jofre, de la companyia de Jesús. En aquest temps d'aquaresma, que ens sentem avui, de la perroquia, comprim la primera de les recomanacions d'aquest esplai de reflexió, que enllar dels dies ens portaran a la joia de la Pasqua. Preguem. Pel treball diari, o senyor, a les teves mans hi ha la salut. Jo m'ajunoio davant teu perquè tot d'o bo i perfecte ve de tu. Tu prego donabilitat a la meva mà, a la meva intel·ligència, gentilessa i comprensió al meu cor, concedeix-me sinceritat en els propòsits i força per allegir al menys una part dels fardells de les persones sofrents i confiades, i concedeix-me de poder fer la tasca que tinc encomanada. Treu del meu cor tot a culpa i tot obstacle per tal que, amb la fe d'un infant, pugui confiar en tu. Améns. Maria, la mare Teresa de Calcutà. ... Hem arribat dels moments finals d'aveus de la parròquia. Avui amb les veus de Joan Algarra i Pedro Olivea, controlat alç oi les músiques Carles Hernandez Diriús. Us esperem en aquesta sintonia a ràdio d'Esvern, al proper dimecres, a dos quarts d'avui del vespre. I recordeu que al proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, a tothom. Adeu-siau. Ara veurà.