Veus Parròquia del 11/3/2015

yeus, de la paraòquia. Programa de formació i informació humana i cristiana de la paraòquia dels S Labour, que són judging e carving, i també amb les Mickey ateg Dual, A veus a la barroquia, avui, els reptes del Pavel Francesc. La barroquia de Francesc Amics i milors de Rai Llesvern, es veuen al darrere de la temporada, repassant quins són els principals reptes, les principals inquietudes que el Pavel Francesc a boca cap als cristians i cap a l'humanitat, i quines són també les dificultats que es troba en portar terme aquesta renovació de l'església en tots els seus àmbits, en els continguts, en la presència, en la comunicació, etc. Ens acompanya avui i li agraïm viu a mi la seva presència, amb Vicenç Losano. Ell és corresponsal de TV3 a Roma, periodista, locutor, escritor múltiples diaris, i ha estat destacat en zones de conflicte d'arreu del món. Amb la seva missió de coneixedor de l'ambient baticà, i de les notícies que la Santa Seu porta 30 anys per a tu, subintegant aquell centre. Benvingut, Vicenç. Hola, hola. I amb més o menys,indistinct, ni me periques habitual en aquest programa, o la línia erbada, comencem. Si fem un repàs, una mica de la trajectòria de Pablo Rancers, qui és el que està representant, podríem començar a preguntar a 9 Vicenç, com és que l'hi no soli? En Jorge Mário Bergoglio. Doncs hi arriba per moltes circumstàncies. Fundamentalment hi arriba perquè ja l'acció, que va llegir el papa Benet XVI, era una personalitat de l'església que havia estat ben situada. En aquell moment hi va haver dos grans electors, que eren el Cardinal Ratzinger, una mica era el portaveu del sector, diguéssim, més conservador i continuista en relació al pontificat de Joan Paul II, i l'altra era el Cardinal Martíni de Milà. Quan el Cardinal Martíni, per raons de dades, es va retirar, diguéssim, d'aquesta cursa per aconseguir el pontificat, estem parlant del conclava d'aquell moment, va sorgir la figura de Jorge Mario Bergoglio, un Cardinal d'Arcabisba de Buenos Aires, que amb aquell moment encarnava la necessitat de l'església cap a un canvi, cap a una transformació. No tenia els vots necessaris d'alcologia cardinalíssim, aquell moment va aconseguir un nombre de vots de tota manera important i va decidir, en vista de que era totalment impossible que sortís elegit en aquell moment pontífex de l'església catòlica, va decidir donar aquests vots a l'altre candidat, el candidat més ben situat, que era el Cardinal Ratzinger, que va sortir el pontificat, amb el nom de Benet XVI. Això ha estat recordat en el col·legi Cardinalíssim i després hi va haver un fet també molt sintomàtic, que va ser la intervenció que va fer molt curta de només 5 minuts, autoritzaven només 5 minuts per Cardinal, en les anomenades congregacions que són les reunions prèvies al conclava, on, de manera oberta, tots els Cardinals manifesten quin és el seu pare de cara a la successió de cara a l'electió d'un nou papa. Amb aquella intervenció breu de 5 minuts, el Cardinal Bergoglio va presentar molt clarament dues qüestions molt claus. Una, saber quins eren els escàndols que se sapies per part del col·legi Cardinal i si quins havien estat els escàndols que van originar la renúncia del papa Benet XVI, els escàndols relacionats sobretot amb batíl·lics, i una altra, el fet que les glècies, si no, es transformava, anava en una deriva que pràcticament la portava per un camí, per una pendent perillosa, i que realment la imatge de l'església en aquell moment, el llegat que hi havia de l'església, era una església molt dividida, era una església vinculada als escàndols, i que això, evidentment, havia de canviar. Això va fer que el col·legi Cardinal i si finalment obteix en contra de l'opinió dels Cardinals europeus i sobretot dels italiens que havien estat els grans protagonistes de les escàndols de l'església, va propiciar aquest canvi important, amb l'ajut, fonamentalment, de les esglésies perifèriques, i l'ajut molt important també de l'església dels Estats Units, que s'havia reformat ja amb tots els escàndols que hi havia hagut de Pedràsio, hauria tingut una reforma interna important. Això vol dir que el secretisme habitual del BtK s'ha acabat o s'està acabant com ho tenim, això, ara? És a dir, es van més coses d'aquests conclàbats? Sí, vol dir que, poc a poc, hi ha un nivell de transparència que es va posant de manifest. És a dir, nosaltres els informadors, els baticanistes, que portem ja diverses dècades treballant al BtK, hem hagut de patir, normalment, una informació molt opaca, molt poc transparent, ens hem hagut d'assevantar de moltes coses per vies, que no han estat les vies oficials, i l'arribada del Papa Francesc, i sobretot el fet que el pare Fèdric Lombardi sigui el cap de premsa al BtK, el portaveu de la Santa Seu, doncs, està facilitant d'una manera extraordinària aquest canvi, un canvi que també es nota a nivell informatiu. Aleshores, jo preguntaria el Sant Pare actual, doncs, Francesc Primer, té idea de tornar cap a les idees del BtK segon, vol fer una reforma en estil de Joan XXIII, una mica cap a un... Com dèiem, el Papa s'ha trobat en una església profundament dividida i en una església marcada amb una imatge d'escàndols que no l'ha favorit en els dos últims pontificats, el de Joan II i el de Benet XVI. Aleshores, davant d'això, ell té dues bases. Quin programa de reformes té el Papa Francesc? El Papa Francesc, jo dic que no té un programa de reformes, però té una base de programes de reformes i aquesta base de programes de reformes es diu Evangeli. Es diu Evangeli. És a dir, tornar a l'església als principis de l'Avangeli. Com fer això? Doncs a partir de les resolucions del Consili BtK segon, que va començar, doncs, Joan XXIII i va concloure a Pau VI, molts dels aspectes, sobretot de la col·legialització de l'església, molts aspectes relacionats amb reformes que no siguin només les reformes de liturgia que va plantejar i va acabar implementant el Consili BtK segon, aquestes reformes no s'han fet durant dos pontificats que han estat profundament conservadors. Aleshores, el Papa Francesc vol recuperar aquell esperit conciliar i vol tirar endavant, sobretot, una església molt més col·legiada, on l'opinió i l'aveu de l'església de base sigui important, que no sigui una església tan piramidal o no papa. Evidentment sempre aprendre l'última. Serà l'opinió final i aprendre les seves resolucions, com marca l'església, però que l'església de base tingui un paper fonamental i tingui molt a dir. Encara que el Pau Francesc, teològicament, no es veu revolucionari, grans idees de campis, en aquest sentit, se l'esperen o no? Sí, el Papa Francesc, quan era el Cardinal Bergoglio, a Buenos Aires fins i tot havia tingut posicions extremadament conservadores en temes com el divorci, com l'avortament. Aquestes posicions no és que hagin canviat ara, en absolut, però sí que hi ha una immersió amb la realitat global de l'església. Llavors, el Papa s'ha adonat que l'església, com diu ell, d'una manera molt clara, s'ha d'adaptar al segle XXI. S'ha d'adaptar als canvis socials que hi ha hagut, s'ha d'adaptar amb una realitat que és la que és, agradi o no agradi. Aleshores, a partir d'aquí, ell té la intenció de fer aquesta adaptació d'una manera molt clara, molt... El Pau Latina no és, com deiu, un revolucionari en absolut. Si és una persona que, jo recordo el primer, una de les primeres intervencions del Papa francès, que va ser quan ens va reunir a tots els periodistes que havíem seguit el Conclava i l'elecció del nou Papa, que va ser una audiència privada que vam tenir a l'Aula Palsisè, i que va ser, en aquell moment, quan va dir que ell volia una església pobra pels pobres. Aquell va ser la primera declaració de principis molt clara, després d'una declaració de principis que ja va fer, en el moment just, en què va sortir a la llotja de la plaça de Sant Pere, quan es va anunciar el seu nom, que era allò pregueu per mi. El primer Papa que, amb humilitat, no planteja, vull dir, una arrogància del pontificat, sinó que planteja una humilitat que ell és una persona pacadora, que és una persona que se li presenta d'una tasca. Un servidor. Exacte, una tasca difícil per endavant, i demana que és una cosa que fa constantment amb totes les intervencions que fa i amb totes les audiències personals i privades que fa, és demanar a la gent que pregui per ell. Jo crec que aquest és un amic al principi del Papa francès, que és que aquestes reformes basades, com us deia amb l'Avangeli, i basades en els principis que no s'han pogut tirar endavant del consideriobàtic a segon. I el tema d'enceses d'oci de les dones, com ho encararem? Bueno, el Papa ha dit claríssimament que això no és un dolma de fer, és un tema de tradició de l'església. El no ser dolma de fer vull permet, evidentment, una reforma. Diverses converses que he tingut, una, doncs, a TV3, li vaig fer una entrevista fa 5 mesos amb el pare Federico Lombardi, que és la seva madreta, i el portaveu del Vaticà va deixar molt clar que no hi hauria dones cardenals com s'havia rumolejat en el principi del pontificat del Papa francès. Les dones al sacerdòsic, és una cosa ja habitual, dones visbes i dones que assumeixen càrrecs importants religiosos a dins de l'església que està passant a l'església anglicana. A l'església catòlica vol que aquest tema sigui assumit, però que, de moment, és un tema lent de procés, perquè la tradició catòlica, diguéssim, d'alguna manera, evita que es produeixi aquest fet. Sí que el Papa ha situat dones al capdavant de dicasteris de l'església, la comissió econòmica de l'església, doncs hi ha de sort directora una dona. El Papa no vol la imatge aquella que van veure a la celada família de les Montges netejant una altà, reserva per la dona, que ell diu que és molt i molt important, ell parla sempre de la dona com a mare, que és molt important a l'església. L'església també la defineix com a mare. Aleshores, considera que la dona ha de tenir un paper que fins ara a l'església no ha tingut, i això és important. Hi ha reformes que sí que han arribat, el coneixement públic i que són noticiables, en dir-hi unes quantes a veure qui n'està agradant més, Vicenç. La reforma dels comptes bancaris i de l'economia vaticana, que seria una qüestió. L'altra seria la visualització d'aquesta col·legialitat que deies, el sínode de vismes, que reuneix més sovint, i que reuneix per parlar de temes purament de rei de costums, que seria la família, tota aquesta visió. I va, hi ha una altra, l'atenció també a les persones homosexuals, potser en direm algunes més, però ja n'hi ha... Sí, a veure, la reforma aquesta més avançada és la reforma, precisament, de l'Ior, de l'institut d'obres de la religió de la banca vaticana. Es va trobar en diversos escàndols sobre la marxa i el papa francès que l'inici ha pontificat, com va començar a intervenir la justícia italiana, i, aleshores, ell ha volgut fer una anateja. Ha anatejat fins a 3.000 comptes de la banca vaticana, que ell ho va dir en el viatge de tornada l'avió de les jornades mundials de la joventut al Brasil, amb el seu primer gran viatge internacional, que hi havia 3.000 comptes a la banca vaticana, que res tenien a veure amb l'església. Eren comptes vinculats fonamentalment a la màfia, al tràfic d'armes i al tràfic de drogues. Extra ment, això. Eren comptes que res tenien a veure amb els 900 habitants que tenen ciutadania vaticana, amb el col·legi de Cardenals, que també pot tenir un compte a la banca vaticana, o els presidents o directors de congregacions religioses de raó del món que poden tenir un compte a la llor. Aquesta és la primera gran reforma. Després hi ha el cínode de visbes, el cínode de la família, que va concloure la primera part el mes d'octubre passat. El mes d'octubre passat es van establir les bases en aquelles reunions on hi van participar, recordem, no només visbes, sinó que hi van participar saglars i matrimonis i famílies de reu del món. Es van establir les bases del que seran les grans reformes no doctrinals, el papa també ho ha deixat molt clar, no hi haurà reformes profundes de doctrina a l'església, però sí del dia a dia. Sí de les pràctiques de l'església, i això és important. Aquest cínode va establir dos temes claus que hi havia, que era la reinserció dels divorciats en els sacraments, divorciats tornats a casar, en els sacraments la possibilitat de que puguin tornar a rebre fonamentalment la comunió, i el tema del reconeixement per part de l'església d'una realitat, que és les parelles homosexuals, i la possibilitat d'adupció d'aquestes parelles homosexuals. Recordem la frase del papa que es va dir a l'avió, qui sóc jo, per jutjar els homosexuals. Aquestes dues dos temes, que van ser els temes més polèmics, parlem de la reinserció dels divorciats i de la consideració dels homosexuals, ja no des del punt de vista d'una malaltia, sinó de que la necessitat de l'església a propar-se amb aquesta problemàtica i a propar-se a aquesta realitat, van guanyar les votacions, però no van guanyar amb els vots suficients, perquè calia dos terços del cínode per tirar endavant en aquestes reformes. El papa ha imposat un any més de reflexió fins a l'octubre d'aquest 2015, quan acabarà amb un nou cínode, el va ticar totes aquestes reflexions. Durant aquest any, la batalla, diguem-ne, està oberta entre els sectors més conservadors i els sectors més reformistes. I jo crec que ens queda una prova important. El celibat dels sacerdots, em sembla que és una cosa bastant... bastant pendent. És molt, molt, molt pendent. És molt pendent el papa ha dit també sobre aquest tema, que això no és un donme de fet, i, per tant, és un tema que està, ell ho acaba de dir, aquesta mateixa setmana, a la seva agenda, el tema aquest, de tota manera, hi pot haver sorpreses, de cara al cínode del mes d'octubre. Jo crec que la data clau per veure com s'acaben d'implementar aquestes reformes, que ell ha dit que seran lentes, i ho ha dit d'una manera molt clara, que no seran lentes i no s'acabaran en absolut aquest any, però si les bases d'aquestes reformes al mes d'octubre, jo crec que es poden posar en marxa. I el tema del celibat pot ser una de les sorpreses del papa francès que en un moment donat. És un papa molt intuitiu, és un papa en absolut, com deien, revolucionari, però sí que és una autèntica revolució, després de dos dècades de pràcticament i d'inanició i conservadurisme a la cel·lésia que han derivat amb les situacions d'escàndol que hi ha hagut, que han propiciat, el fet tan històric com va ser la renunciada al papa. I aquest papa que es va trobant cada dia en noves manifestacions, tant d'indesió, tant pot ser de dificultats, ens sembla que va descobrir el seu propi programa de govern. No és que tingui unes directrius pèvies fins i tot al seu pontificat, però les podran portar a terme, totes aquestes idees, quin ressort tenen en mitjans de mitjans, en espais de pes de l'escàndol, a la Cúria Romana. A veure, la Cúria Romana recordem una frase que no és textual del papa, però que sí que s'ha publicat, i el papa no ha desmentit tampoc, que és que va ser qualificada pel papa com la leipra de la cel·lésia. Aquest qualificatiu, tant dur, ve d'una situació que es va donar, sobretot als últims anys, al pontificat del papa Ratzinger, que va ser que la Cúria va protagonitzar o va donar suport a gran part dels escàndols que s'havien produït al Vaticà en aquests moments que van derivar amb l'escàndol anomenat Batirix. Aleshores, el papa és molt conscient, i el mateix papa, Merit, venet 16, li va fer tot un seguit de recomanacions sobre com afrontar el tema de la Cúria Vaticana. I el papa ha estat molt curós amb això. Ell vol transformar aquesta Cúria Vaticana. De fet, la vol transformar d'una manera molt clara, i hi ha el G8, ara que es diu G9, que és una comissió que és, diguéssim, el govern que està pròxim al papa Francesc, que són els assessors de confiança al papa Francesc, que governen amb ell l'Església, que han fet un estudi i han presentat molt recentment aquesta setmana passada, van presentar l'estudi sobre la reforma de la Cúria Vaticana. Com s'ha de reduir el nombre d'Icasteris, com s'ha de treure els 15 pecats que el papa va dir a la Cúria en el missatge de Nadal que els va fer amb una capella del Vaticà, pecats de rugància, pecats de soberbia, pecats de burocràcia, pecats derivats fonamentalment d'una posició que res té a veure amb la religió i res té a veure amb l'Església. Ell vol transformar això. Evidentment hi ha resistències que sorgeixen d'una manera molt directa, d'aquesta Cúria Vaticana, i fan que aquest any que queda fins al mes d'octubre, quan s'han d'acabar de perfilar les reformes del Cínuda, veiem episodis que realment seran episodis de lluita. Crec que el papa Francesc és molt usut, el papa Francesc és una persona que quan té clara una idea la tira endavant, i ho fa sempre escoltant a totes les parts, totes les parts, i amb una gran habilitat per fer-se seus, els seus possibles entre cometes anèmics. Aquesta habilitat jo crec que farà que el papa Francesc tiri endavant moltes de les reformes que vol fer, no les portarà potser fins a l'última punt i com aquell vol, però sí que seran fruit d'un consens, i el papa Francesc, una de les coses que té més a l'església, és que es consolidi una divisió. Amb totes aquestes pros i contres i gent que no acaba de veure clar, i la impressió que tenim nosaltres del Vaticà és una mica un niu de víboras, eh? La vida del papa és tan perill o... i això també és una cosa que se'n parla molt. No durarà gaire aquest... Ell va fer una declaració molt animàtica, va dir que ell en tenia per 3 anys, no sé si, per 3 anys per renunciar com va fer el seu antacessor, o per 3 anys perquè considera que s'haurà acabat la seva vida. De tota manera, avui ell ha dit molt clar, que té també molt clar, que ell podrà fer, realment, el que vol fer. És el cardenal Bergoglio, el pare Bergoglio, com li agrada que em veig que li diguin, és una persona amb una hiperactivitat constant, i amb un treball de formigueta, vull dir, increïble. Ell vol tirar endavant tot això, vol tirar endavant les reformes, almenys vol deixar una església on s'apuntin aquestes reformes. Pensem també que hi ha hagut un gran nombre de nomenaments de nous cardenals en la línia de la reforma que ell planteja a l'església. Per tant, hi ha moltes possibilitats que el seu succesor, passi quan passi, quan hagi de passar, doncs sigui una persona a fi a aquestes reformes i continuïs en el sentit de continuar aquestes reformes que planteja el papa francès. La seguretat, jo tinc vinculacions estretes amb gent pròxima a la seguretat del papa, de la gendarmeria baticana i tal. Realment treballen molt a fons, pateixen molt, també cal dir-los, un papa que quan veu gent es tira amb la gent, els abraça, els veses, para a la carretera, quan veu una camilla d'un balal que està esperant el seu pas, el salut de res amb ell... Veu Matés, que li ofereix al públic el mate de coca, com sabeu, és la beguda d'aquesta argentina típica. Vull dir que tots els argentins porten la pera de Matés, a la mà i van xerropant d'aquest bravatge, d'aquesta infusió. L'hi ofereixen Matés, persones desconegudes a la plaça de Sant Pere, i els veu tranquil·lament, els pèls de punta de la seguretat són realment increïbles. Però bé, el seu moment, ell diu que arribarà quan hagi d'arribar, i que serà la voluntat de Déu la calfarà. És un papa que al marge d'aquestes reformes, d'aquestes modificacions, d'aquest aire nou que entra a l'església, té aquesta manera de ser cordial, lafable, una mica en la línia aquella de Joan XXIII, que deia Mavants, etcètera. Quin és l'anècdota més definitoria, més divertida que recordis el papa Francesc? Bueno, hi ha un munt d'anècdotes al papa Francesc. Jo recordo que pocs dies després d'excedir al pontificat, hi va haver un dibuixant de grafític, que va fer un grafític prop de la plaça de Sant Pere de la Obatica, molt divertit, que presentava el papa amb la figura de Superman, i portava una cartera que deia Valores. Era una cosa simpàtica, de divertir. No oblidem que aquest papa ha transcendit i molt les línies de l'afectivitat que ha tingut a qualsevol pontífex en relació a la gent no cristiana. És a dir, és un papa que s'ha convertit en un líder ètic i moral del món davant la mancança de líders ètics i morals, que haurien de ser fundamentalment els líders polítics, i que, l'estimosament, tots veiem com actuen. Tots veiem com actuen. Ell s'ha arigit d'alguna manera amb aquest líder ètic i moral. Ha estat personalitat de l'any de la revista Time, ha estat personalitat de l'any fins i tot de la principal revista gay del món, i és, doncs, una persona, com deiu, pròxima a fable, capaç de dialogar amb líders d'altres religions, capaç de dialogar, doncs, amb gent de tota mena. Aquesta pintada que hi va haver li va indignar d'una manera especial. Perquè tot i ser simpàtica i favorable, diguéssim, el seu sistema de valors i el fet de presentar-lo com un superman dins l'església, el fet de presentar-lo com un superheroi, ell s'ho va prendre malament i la va fer esborrar. Dins la seva humilitat, ell pensem que es defineix més com a visba de Roma, que no pas com a cap de l'església catòlica, no hi cap la idea d'un pontificat, diguéssim, superheroi. Ell considera que a l'església la reforma i el camí en base a l'avangèlic ell predica, el farem entre tots o no ho farà ningú. Ens queden dos minuts de programa, no sé si ens hem deixat alguna cosa que t'agradaria comunicar amb aquest temps o simplement ens acomiadem ja... No, simplement dic que hi ha l'esperança, s'ha obert una esperança amb una església que ha estat molt immobilista en les últimes dècades i que la gran revolució del papa francès, revolució, com us he dit, entre cometes del papa francès, és començar a remoure tot això. I, evidentment, l'església és, d'alguna manera, com un vaixell que tu veus sortir del por i el vas veient sortir, sembla que no es mogui. I arriba un moment que tornes a mirar, perquè ja estàs cansat de mirar i veus aquell vaixell que no es mou. Surtin del por i arriba un moment que ja no ho veus. D'alguna manera, és una mica la idea de l'església i d'una església que ara sí que comença a caminar, d'una manera sòlida, cap a una adaptació, sobretot, a la realitat i al món actual del segle XXI. Seguirem apreciadament i serem membres, també, d'aquest vaixell, que és l'església que avança per aquests marcs que de vegades són tempestuosos, però de vegades són plàcits, oi, una de menjar. Jo crec que il·lusiona aquest moment. Moltes gràcies, Vicent Lozano, periodista, corresponsor de TV3 a Roma, entre altres funcions de la seva professió. Veus de la Peròquia, tornarem vosaltres, al dissabte, a dos quarts d'un dia vam patir, i, com cada dimecres, a dos quarts d'un dia vam patir. Letra d'igg unemployment Ara bé, un programa per arqueòlegs te la música moderna. Cada setmana ens endinserem fins els recaons més amagats de la música dels últims 50 anys. 50 anys, música sense etiquetes ni dades de caducitat.