Veus Parròquia del 25/3/2015

M'agradaria que tinguéssim l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena de l'esquena. Bona tarda amics oidors de ràdio d'Esber. En tots vostès veus de la parròquia. Com un cop al mes, aquí estem la Montserrat Giró, bona tarda Montserrat. Hola, bona tarda a tothom. Una persona amiga i estimada, Josefina, bona tarda. Bona tarda. Per presentar-li el programa Paraula Viscuda. Com vosaltres recordarà, paraules viscudes tenim aquí la Josefina, que avui ha sigut tan amable. Tindrà a parlar d'un text que ell ha llegit, una cosa que li agrada molt, i ens dirà la seva opinió i ho comentarem entre nosaltres tres. Però primer, la Montser, ens dirà qui és la Josefina, que ara que és molt coneguda entre tots vostès. Bé, o sigui, la Josefina és una persona coneguda perquè la podem trobar al poble, sobretot a la granja, a la granjeta, donant un cop de mà, la Josefina m'ho dolell i ribalta, és una gran dona. La trobareu a la granjeta, també la trobareu molt i molt a la parròquia, perquè fa uns anys, no sé quants, perquè no es dedica a la que t'haguessis... 42 anys, aquest any, en fet. 42 anys, a trasmetre... 42 cursos. Sí, que ha començat el 5. A trasmetre, o sigui, aquestes, el que ella ha pres, el que ella estima, de tot el missatge de Jesús. I això és el que fa cada setmana, durant tots aquests anys. També, o sigui, la parròquia té un servei molt, molt i molt... compler, diríem, perquè ell és la persona que tant es pot cuidar de llascar el pa quan hi ha una festa, com ajudar el mossèn, ajudar la comunitat, o donar la comunió, o llegir les lectures, o visitar malalts, evidentment. O sigui, i això ho fa d'una manera... Tot el que és la visita als malalts o ajudar els veïnatges ho fa d'una manera silenciosa, sense cap mena d'explicació. Ho fa i prou, perquè té que començament de donar testimonis i d'ajudar. La Josefina ens ha dit que potser una dels textos que més li agraden és una evangel·li de Sant Joan i que parla de la Samaritana. És així, Josefina? Exacte. Tens alguna cosa que ha dit de totes les paraules? Jo només volia agrair-vos aquesta oportunitat que m'ho he donat avui de poder estar aquí a la ràdio del meu poble i poder una mica, d'alguna manera, explicar com ho visc i jo, la fer. L'alguna fer, que, com diu la Montserrat, de molt petita, vaig tenir la gran sort d'anar-hi amb un entorn familiar creient, els pares, els avis... Jo recordo sempre l'avi Arribalta, que per mi va ser una persona que em va transmetre uns valors, que encara avui, els meus 72 anys, 71 i mig, encara em són vàlids. Va ser primer estimadeu, estimar la família i estimar el país. Ja els amics. La família, bueno, família amics. Ampliem. Ampliem. Exacte. Jo, ja em coneixeu, sóc Sant Justenca, sóc arrel, per part de pare de totes les generacions que som de la família de Sant Just, la mare, no?, la mare era de l'Homedèsme, de Masnou, però em sento molt Sant Justenca i també em sento molt de la Paròquia. Molt de la Paròquia. I participo en tot el que més o menys puc fer i modestament. Centren estudis. Exacte. Centren estudis per les coses. Però també penso que la Paròquia, per mi, m'ha donat un acoliment. Jo sempre dic que per mi és la meva segona casa. I tinc la sort de tenir amics i vosaltres en segones, que m'heu ajudat, i m'heu ajudat en moments que no eren fàcils, i m'he sentit molt acompanyada. Perquè sempre dic que no és d'aquell que està sol, sinó que ell que se sent sol. Jo, mig sola, em sento molt acompanyada, dels fills, dels nens i dels amics, que no m'han deixat mai. Doncs després d'això li donem un 10 i continuem amb el programa. Ara llegirem una miqueta. Aquest és un evangeli que és una mica llarg, però que el podríem dividir en diverses coses. No sé si ens donarà temps, perquè nosaltres tenim aquí el temps limitat i un controlador molt maco, que és el Carles, que ens ajuda molt, i ell ens diu, prou, perquè s'acaba, perquè després normalment venen les notícies o unes altres coses. Bé, el evangeli que la Josefina ens ha triat és el evangeli de Sant Joan, i parla de la samaritana que vostès ja el tenen més que conegut, però llegirem una mica. Diu, en aquell temps, Jesús arribava a una població samaritana que s'anomenava Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha un pou, el pou de Jacob. Era cap al migdia, quan Jesús, cansat de caminar, s'estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixables havien anat al poble a comprar provicions. Arriba una dona samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu, dona'm aigua. Li diu a la samaritana, com? Vos, un jueu, em demaneu a mi, aigua a mi, que sóc una dona samaritana, cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans. I Jesús li responde, si sabessis que vol donar-te Déu, i qui és el que et demana que li donguis aigua, ets tu que li hauries demanat aigua viva, i ell te l'hauria donat. Ella li diu, però jo faré aquí una pausa. Què ens pots dir d'això, Josefina? Doncs mira, jo que et trec, li escolhi per dues coses. Primerament, perquè hi ha el diàleg personal íntim, amb una dona, i com a dona, m'he sentu identificada. I després, perquè penso que Jesús trenca esquemes. Els jueus i els samaritans no es parlaven. Jesús anava de Judea, Galilea, i evidentment tenia que passar per Samaria. I es troba una dona, li demana alguna cosa. Dona'm aigua. La dona li respond amb molta naturalitat. Com és que tu i jo, i dona, en demanes aigua a mi, que sóc samaritana? I dona. I dona. Que en aquell moment també hi havia més problemàtics. Dona i samaritana. I Jesús li fa aquesta resposta. Si sabessis que sóc jo, que et parla, seria tu que em demanaries. I penso que a Jesús, que s'apropa, en un moment precis de la vida de cadascú. Que ella d'anar a Poaiga, al Po, amb la Galleda, amb tots els estris. I Jesús fa aquest diàleg. Molt bé, continuem. Vols dir? Remarcar aquest fet. Que Jesús passa pel desert. I llavors troba el Pau d'Aiga i s'acenta al costat. Podia haver anat per un altre indret. Potser tenia cet físic. Com a home, devien necessitar l'aigua. En cap moment de l'Avengelli, la nomena com a dona i samaritana. Que és una manera de dirigir-se els samaritans a tots. I les dones en general. Perquè és un trencament gran que fa. És una manera de parlar amb una dona. Quan ella no es feia. I després parla amb un poble. Que els joves no acostumaven a parlar. I parla amb tot el poble a través de la dona. Després comentarem que li he d'avui. El món d'avui. Necessitaria una samaritana. Per què es parla? Seguim amb el text. Ella li diu, senyor, que no teniu res per treure l'aigua. D'on la treieu, a l'aigua viva? Ja cop, el nostre pare, ens va donar aquest pou. I em vivien tan ell, com els seus fills, com el seu bestià. Són més grampos que no pas ell. I Jesús li respongui. Els que veuen aigua d'aquesta, no tornen a sentir-se. Però el que vegui de la que jo li donava... Ai, tornen, perdó, tornen a sentir-se. Però el que vegui de la que jo li donaré, mai més no tindrà sed. L'aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brullarà sempre dintre d'ell per donar-li vida eterna. Li diu la dona, senyor, donem-me sempre aigua d'aquesta, que no tingui mai més sed, ni hagi de tornar mai més aquí a treure aigua del pou. Continua, no sé final. És el teu tor. Jo penso que la dona, cada vegada, queda més sorpresa de el que li diu Jesús. No ho entenc. Ens passen nosaltres, quan evangelitzem-ho, intentem una mica la que t'aqueixi, costa una mica d'entendre-ho. Però després has de posar... anar seguint i veus que Jesús et porta pel camí que ell vol que hi vagis. I al final és el que li diu, donem d'aquesta aigua. Primer diu, perquè no hagi mai més a tenir que venir a pujar. Però després ella pensa. Bueno, ja continuarem, que hi ha una cosa que li endivina tota la seva vida. Sí, sí, sí. Que vols que continuï? Sí, perquè també que sí. Ell li diu, ah, perdó, ell li diu, vés a cridar el teu marit i torna. La dona li contesta, no em tinc de marit. Li diu Jesús, tens raó, no has tingut cinc. I l'home que ara tens no és el teu marit. Això que has dit és veritat. I ella li diu, senyor, veig que sou un profeta. Aquest fet també penso que Jesús li fa una mica, li menciona una miqueta a la seva vida, però no li retreu res. Només li menciona. I la dona li fa aquesta anàlisi, és a dir, és un profeta, m'ho han divinat. I la dona li diu, no hi ha cap actitud de ningú. I la dona li diu, que no hi ha cap actitud de ningú. I la dona li diu, que no hi ha cap actitud de ningú. Jesús denuncia el pacat, evidentment, moltes vegades, però acueix el pacador. Sempre. I nosaltres, els humans, i nosaltres tots, són tan fàcils en seguida ajudicar fets que ens falten d'atos a vegades perjudici. I són tan prejudicis a fer-ho. La manifestació de Jesús, que és clavíssima. Sí, això és veritat, que no jutge. Només li menciona. Ho trobarem a moltes passades de l'Avengemi. Amb tots, home, Maria, Maria, delena. Amb tots els fets de la vida de Jesús, veus aquell Jesús tan misrecordiós, tan compassiu, que sempre espera que l'altre reaccioni per canviar-me bé. Sí, sí, això és el que... Que entendíem que prendran. Sí, perquè... És el que deies tu. Sí que li fa donar conèixer els fets. Una cosa és fer-li donar conèixer els fets per no entrar a jutjar-la. Exacte, exacte. La fa reflexionar, evidentment. Exacte, exacte. Abans, l'última paraula que em fa, l'última frase diu senyor, veig que sou un profeta, no? I aleshores fa un... s'allarga molt més, o sigui, en temps, i aleshores li diu que la dona deixa estar a la gerra i se n'anà al poble, perquè li diu que tampoc se n'anà. Bueno, la dona se'n va i aleshores li diu que la dona deixa estar a la gerra i se n'anà al poble, a dir a la gent. Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. No serà el Macías, i la gent sortia del poble i era a trobar-lo. Aleshores, aquesta, com la veus? En aquesta actitud. Veig que la dona anava a buscar aigua al poble i aquell moment, la gerra de la gent, ja ha trobat l'aigua que no és l'aigua de la vida. L'aigua que li canviarà i aleshores sempre hi ha pensat, això, amb aquest text, de vangelitzada passa a vangelitzar. Quan has tingut la trobada amb el senyor, amb Jesús, quan has tingut l'anunci de la vangèlica, ho has de comunicar als altres. Tu pots quedar per tu. Tu has de comunicar-ho. I quan Jesús li diu, ella li diu, quan vindrà, el Magí és lungit, ja m'ho explicarà tot el que tu m'expliques. I quan Jesús li diu, el Magí és sóc jo, el que et parlo, la dona deixa la gerra, se'n va i ho comunica. Hi ha un text molt maco, també, que diu, quatre mesos més, ja serem a la cega. La gent que hi anava, la gent que hi anava, la gent, que els camps estaven a punt de cagar, perquè la gent havia tingut l'anunci de la Samaritana i al final acabarien. Ja no creiem pel que tu ens has dit, sinó pel que veiem. Hem vist, perquè Jesús convencia pel que deia i el que feia. Els cristians tindríem que ser el Montserrat i l'Inaï. Sí, sí, sí. Més que parlar, que els nostres fets, que ens veiem que estan a punt de cagar, i que tenen un exemple que és veritat, és una cosa que la portem dintre. Què coneixement tenien de la Bíblia? Sí, realment sí. Perquè ell em parla. Sí, sí, sí. Tots que avui dia potser estan molt anoglits. Aquest desconeixement, dels teves escritures, perquè el nostre estament... As de conèixer un miqueta l'antic. Perquè el nostre estament no res més que l'Antictesament tenia una aquella lluita. Amb un jo aquí, no és que discrepen-hi malament, però en el nou testament el que passa és que la cosa és molt positiva. Cosa que l'Antictesament, el Déu que pintaven, que potser era per la mentalitat de l'època, doncs era un Déu bengetiu. Encara que, en els moments claus, se repeteixi, per exemple, en el Dilúvi. Quan diu mai més, jo faré que la Terra s'ha tornat a nondar. O quan diu ara ho destruiré tot. Només que n'hi hagi un que sigui en Sodoma, Igo Borra i tot el Lío. També no vull dir que sempre ja està la caritat, la misericòrdia, la compassió, que la compassió és molt interessant, en totes les escritures, l'antiga. O sigui, està el diós vengador, però també el Déu compassiu. Més que el diós, no? Però tot el que l'Antictesament es profetitzava amb la vengua de Jesús, s'ha donat una realitat. Una realitat. I això també ens ha de servir una miqueta, inclús com a cultura, aquesta formació. Quan dius això, tu has dit aquesta. El seu, el seu, si mireu els camps. Ja són rossos a punt de cagar. Diu el cagador i arreb la part que li toca i recull el gra per a la vida eterna. Perquè se n'alegri emplegats el sabredor i el cagador. En aquest cas tens raó la dita. És un el que sempre i un altre el que segueix. Jo us he enviat a cagar amb vosaltres, i vosaltres no ho havíeu... Perdó. Jo us he enviat a cagar on vosaltres no ho havíeu treballat. Són altres que van treballar. Vosaltres sou sobrevinguts. És el treball que ells havien fet. O sigui, que tu has dit aquí una cosa bastant important, de dir, bueno, som nosaltres que som una mica missioners. Diríem que sí. Jo sé això i ho transmeto. Sense imposicions, com feia el mateix. Jo sempre dic que la fe s'ha de transmetre, s'ha d'anunciar, no s'ha mai d'imposar. I cada un fa el pas... El seu moment. El seu moment, exacte. Jo sempre dic com a catequista i com a persona que intentem una mica viure a l'Evangeli de Jair, hem d'oferir-lo. Jo penso sempre que algú em diu alguna cosa, i tu creure, perquè creu el tot, no hi arribarem mai. Jo crec que també va bé tenir una mica de dubtes. Perquè aleshores la qüestió no és tu mateix, i et fas unes preguntes tu mateix. Exacte. Està quin punt, jo crec. En el que passa, que perdó, en els moments en què un té possiblement més neguit, és quan veus o no veus, està quin punt estàs convençut del que dius que creus. O sigui, i és aquesta... aquesta goixa, aquesta pena, aquesta cosa tan gran que algun poble de vegades té que suportar, que són moments volcàgics, però està en pau. Perquè és com si tingués un poes d'un poder recolzar-se, o poder descansar. I aquesta és una de les coses que poden dir, home, vosaltres raïns que creieu. Hola? No ho sabem. Però sí que tens com una mena de recolzament. Jo sempre dic que la fe, que intentem viure, allibera l'home. Quan una fe t'esclavitzes, que realment potser no és ben bé la fe, la fe de libera. I el missatge de l'Avengeri, si tothom n'éssim a mirar, és una Avengeri. És un text tan humà. És potenciar tant els valors humans que aquí no vol treballar per la pau, per la justícia, per la solidaritat, però perdó. No hi ha molta gent jo ara, avui dia, que també està buscant una mica de pau. Sí, sí, sí, no, no. Cada u la vol trobar a la seva manera. I com a aquella famosa oració que diu Dios escrive contra el regló restriccidos, doncs és veritat, perquè molta, molta gent jove tenen una carencia de voler trobar alguna cosa més. Jo sempre dic que hi ha més coses que ens donis, que no pas que ens deceparen. I els cristians, les persones amigues que estem compromeses en aquest afaire, tindríem que ser així. I tant de gent que ataquéssim els pares. Jo ho intento acompanyar, i llavors enrebo més que no pas doncs. Perquè els nens a vegades et diuen cada cosa, que dius que realment són... Tant i tant, i gent gran també que necessiten. Necessiten. Quan la persona basta escolta i escolta a dits compresa, pensa si escolta és veritat, eh. Sí, sí... Vull dir, sense un... És que l'Avangelii aquest, Sí, primer hi ha aquest apropament a la dona samaritana, a l'apropament al poble, però també porta amb aquesta descoberta de vida, aquesta descoberta de vida nova. Sí, porta aquesta descoberta. I la porta, diguéssim, a dos nivells. Una seria la que ella transmet als altres, ella com a dona transmet als altres, com a primera anunciadora, i després la porta a l'interior de cada persona. I amb això t'adones que cada vegada que ho llegeixes de nou, t'està dient coses noves, t'ajuda amb aquest aprofundiment. Aquesta funció de la dona dintre de l'anslècia, aquí tenim les grans representants, jo també, però vull dir que n'hi ha unes que són més activistes que les altres, que tenim a la Mons i a tu també. Doncs en Jesucrist s'ha trobat això, que les primeres propagandores de la fe pensé dones. Hi ha no tant la samaritana que són les coses de la Evangel·li, sinó que recordeu-se, quan està dintre de la polcra, les primeres que surten a escampar la bona nova eren les dones. La primera miracle que penso, si estic equivocada, m'ho dieu que tampoc no en sé tant, va ser que va curar a la sogra de Pere, i va dir a Txèquet i ara aquí, clar, també us podíem agafar allò de dir, a Txèquet i ens pot servir, obre, no. Vull dir, a Txèquet i ens pot servir, a veure, què volíeu, no. Però sempre s'acosta. I després, sobretot, amb la mare, amb les bodes de Canà, que li diu, perdona, que la mare, la mare se la ve. Sí, la mare li diu a Jesús. Sí, la primera miracle, les bodes de Canà. Quan diem això d'aquest d'allò, en plan de xistes, en diuen un que diu, Jesús, es va aparèixer primer a les dones, perquè volia que se l'interès tothom. Sí. I després diu, i llavors també diu així, en plan de broma, diu, i Pere va negar a Jesús tres vegades, perquè no li va perdonar mai, que li salves la sogra. I això, en plan de broma, que ho diu, això el fa molts trossalistes. Fem fama que les dones són molt palencines, són molt ciaferderetes. Però de Jesús... Jesús va tenir un conte molt... O sigui, que aquesta vengeli trenca esquemes. És que, de fet... De la dona, de la cultura... Sexes no... De fet, Sant Joan, sí, és la vengelista, que parla més de les homes i dones per igual. Per igualtat, sí. Sí, que els posa el mateix rang. I això és la vengelista que més ho fa. Ja, ja, ja, ja. I, bueno, ja acaba de dir... I molts samaritans d'aquell poble van creure en ell, per la paraula de la dona que assegurava. M'ha dit tot el que he fet. Per això, digues. I també es va enfiar de la dona, que potser... Va ser un canvi, un procés, tothom va canviar. Jesús s'apropa una dona, i a partir d'aquest fet, s'ha de dir què ens diu. No ens ho creiem, perquè s'ha de ser piguella. Diu, per això, quan els samaritans anaven a trobar-lo, li pregaven, que es quedés amb ell, i s'hi va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar, a ell mateix, encara molts més, van creure, i deien a la dona, ara ja no creiem només pel que tu dius, nosaltres mateixos l'hem sentit, i sabem que aquest és de debò el Salvador del món. Si s'acaba l'Avenjeli, si no s'acaba l'Avenjeli. La part que es llegirà, mira, això és llegir el... Bueno, s'ha llegit l'any passat, el diumenge tercer. Perquè és el ciclament. Ah, el ciclo A. Aquest és el ciclo A. Després, per acabar, penso jo, que l'aigua de l'obaptisme, que tots hem rebut, significa aquesta font de vida que Déu, pare, ens dona. I com a samaritana, hem de dir-li a Jesús, adonem d'aquesta aigua, i si li demanem, segur que ens fallarà mai. Molt bé. Doncs la Josefina, ara diria, podeu llegir aquest Avenjeli, no? Perquè, normalment, sempre quan en els nostres programes, diem, a veure, quina recomanació fas a les persones que ens estan oint? I tu, quina recomanació faries? Jo sempre dic que jo, almenys, tinc costum que l'aigua molt amb els salms, m'agrada molt. I segons com ho estàs d'un d'ànim, hi ha un salm que, una mica, els coneixes, aquest a l'altre. Però jo, els Avenjeli, sobretot del ciclament, les tentacions de Jesús, que per mi és un home humanament. Home clar, és com més a prop a nosaltres. Després hi ha el tabor, el transfor... Jesús transfigura el tabor. La samaritana, el cic de neixement, la resolució de l'Àtzer. I són uns Avengers que jo, per la cosa que t'aqueixi, l'equilibriament de pares de bateig, jo, com venen els pares de bateig, els dic els pares. Mira, ara quan sortireu d'aquí, el vostre nen a vostra nena, sortireu igual com ha entrat. Físicament hi ha cap canvi. He pogut un canvi extraordinari. Ha rebut el primer sacrament d'iniciació de la fe cristiana. Aquesta aigua, que és aigua de vida, que les glers gens on? Penso que val la pena ser-hi 40. I després la Cristina. A mi el que m'agrada ara és com s'està portant la que t'aqueixi, i sobretot l'advent de l'eixar als pares, que és el nen que ha de fer la comunió, ha de fer per algun motiu especial, no pel regal que li donen. I això és una feina. Podria estar al costat del meu net. Vam dir que s'ha de separar, perquè són molt amics de base... I moltes reines, i aquests no són samaritats ni dones. Som molt macos, som molt macos. Fa preguntes, és una mica rara. Fixeu-vos que normalment... Un altre dia el Viel va a la consola de catequista. Així me penso que és millor que vagi amb una altra catequista. I d'un dia la consola li deia. Mira, dius, tots som germans, i tenim a Déu per pare. I va arribar a casa i li diu, mare, la consola m'ha dit que tu ets germana, però m'agrada més que estiguis la meva mare. I després la consola li va dir, dius, ara mireu una cosa, som un grupet que som Déu, però a Jesús també està aquí, a mitjana, també. Diu, avui aquí, i el Viel deu contestar. Suposo que també està a la sala que hi ha la Josefina. La Josefina, perquè que ens dèiem. A veure si el som cada nosaltres, i els queden els de més sense. Vull dir que van entendint el missatge poca poqueta. No, però és molt interessant. És molt interessant que el cap tinguin vi. I això teniu molt marit els catequistes. Perquè segons com s'enfoqui la consola, el nano pot tenir una... I també sobretot l'ambient familiar. A veure... Normalment sempre llegim l'Avengelli, que ha de llegir-se el diumenge a pròxim. Però és clar, com hi ha llegit un, no podem llegir, a més ja tampoc no tenim temps. Però ja que tu parlaves del salm, el salm que es llegirà, perquè serà el diumenge cinquè. Perquè després a l'altre ja és el diumenge de Ram. Senyors, ja estem dintre de la setmana... Podríem dir culminant de tot aquest procés de l'Aquaresma. I el Seres Aquest, que és del cicle B, diu... Compadiu-vos de mi i del meu. Vos que estimeu tant. Vos que sou tan bo... Em prengueu les meves faltes, renteu-me bé de les meves culpes i polifigueu-me dels pecats. De meu, creeu en mi un cor ben pur. Fer reconèixer en mi un esperit ferm. No en llanceu de la vostra presència, i em prengueu el vostre esperit zan. Tornem al goig de la vostra salvació, que ens sostingui un esperit magnànim. Ensenyaré els vostres camins, els pecadors, i tornaran a vos, els qui us han abandonat. O sigui, l'última frase sembla que sigui... O sigui, l'última estrofa sembla que sigui el que acabem de dir ara. Ensenyaré els vostres camins, els pecadors, i tornarem a vos, els qui han abandonat. I fins aquí, moltes gràcies, Josefina. Us tenim que dir adéu fins al més que ve, no? Nosaltres, els altres companys, vindran al pròxim dimecres. Que passeu una bona setmana a Santa. Almenys un Sant Pau i portant Pau. Una de les coses bones que es pot fer el dematí, quan un seixeca diu senyor, fem un instrument de la vostra Pau. Dian això, ja tenim prou per anar seguint i fent una mica de camí. Aquí ens toca la Pau per poder un dia gaudir de la glòria. Ja, ja, ja, però no anem tan allà. De moment ens quedem aquí portant Pau. Gràcies a tots i fins la propera. Igualment, bona Pasqua a tots. Gràcies, Carles. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. El just de la fusta parlem de tot el que passa Sant Just. Soc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també soc molt urbanita. Compenat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història d'amor molt meca. Indudablement la presència d'aficionats d'un culte de l'Alfe era impressionant. Música sense etiquetes ni dades de caducitat.