Veus Parròquia del 22/4/2015

Són unes llibres més robades de les biblioteques públiques dels Estats Units. Què vols fer, no? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim seny just en directe, cada matí de 10 a 1. Veig de la parròquia. L'audició de ràdio d'Esvern que porta a casa vostra tota la informació de la parròquia del sants just i pastor de Sant Just d'Esvern. Tots els temes de caire, religiós, humà i social que es produeixen en el moment, procurem tratar-los en aquests minuts de ràdio, que són en vosaltres tots els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Sempre en aquesta sintonia de ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Iniciem l'audició en la lectura de l'Avengelli del proper diumenge. En aquell temps, Jesús parla així. Jo soc el bon pastor. Tal com el pare em coneix i jo conec el pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi i dono la vida per elles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest remat. També les he de conduir jo i faran cas de la meva veu. Llavors, hi haurà un sol remat amb un sol pastor. El pare m'estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me l'apren. Soc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és l'emició que he rebut del pare. Podeu escoltar, ara, notícies d'Església. Demà passat, divendres, dia 24, des de les 12 del migdia, reunió dels preveres d'Arxiprestat a la casa de l'Església a San Felibu. Pel proper dia 1 de maig, els portants del Sant Crist han programat la seva sortida anual. Aquest any serà a la 9 de vergada. Sortiran des del parador a les 8 del matí. El preu serà de 40 euros, tot inclòs, en el ben entès que el nombre d'excrits sigui el mínim de 30. Si és inferior, el preu s'incrementarà en 6 euros, o sigui, 46. A la parròquia de Sant Miquel de Molins de Rei, s'han renovat 13 vitralls dissenyats per l'arquitecte Molinenca, Andrea Ortega, i realitzats per vitralls bonets de Barcelona. Els 10 de la façana representen la creació, i els 3 de la capella del Sant Crist representen la muntanya del Calvari. El proper diumenge, 26 d'abril, a l'1 del migdia hi haurà l'acte d'inauguració i benedicció dels 9 vitralls, i el dissabte, 9 de maig, a les 12 del migdia, hi haurà una visita guiada a tots els vitralls de la parròquia a càrrec de Jordi Bonet de Tallers Bonets. Festa de Sant Benito Meni, en la clóenda del seu centenari. A l'Hospital Sagrat Cor, de Martorell, hi ha diversos actes programats, en particular, la celebració eucarística de Divendres, 24 d'abril, a les 11 hores, a la sala d'actes del centre hospitalari, i la conferència de l'Hospitalari, a l'Hospital de Sant Benito Meni, a les 11 hores, a la sala d'actes del centre hospitalari, i la conferència del mateix dia, a les 12 a 30, o sigui, dos quarts d'una del migdia, a càrrec de Joan Torrents, director de Càrita Sanfaliú de Llobregat, sobre aquesta entitat diocessana. Dese, Catalunya, una amistat que perdura. Les delegacions diocessanes de pastoral juvenil i diferents grups de persones properes a la comunitat de TZ s'uneixen als actes conmemoratius que organitza la Comunitat Acumènica de TZ al llarg de l'any 2015, en motiu del centenari del naixement del germà Roger i del 75er aniversari de la seva arribada al poblet de TZ a França. Això va ser l'agost de 1940. Per aquest motiu, dissabte 16 de maig d'aquest any 2015, hi ha una trobada oberta a totes les generacions, al Seminari Conciliar de Barcelona, a partir de les 10 del matí, i una pregària d'acció de gràcies a les 19 30 hores, dos quarts d'avui de la tarda, a l'església de Santa Maria del Mar. Per a més informació, podeu consultar la web TZ Catalunya, òbviament és T, A, I, Z, E, Catalunya, 2015, en números.cat. Cinquè centenari de Santa Teresa de Jesús. Recorrent els llocs teresians en l'any jubilar, la parròquia de Sant Joan Baptista de Sant Feliu de Llobregat, en motiu de l'any teresiar, organitza un palagrinatge als llocs més emblemàtics de Santa Teresa de Jesús. Sòria, Ávila, Alba de Tormes, Salamanca, Medina del Campo i Burgos. Les dates són del 27 al 31 de juliol i el preu és de 483 euros tot inclòs. Inscripció fins al 3 de maig. Més informació al telèfon 618-354-530. Digues passats, el papa Francisco va visitar Nàpols i Pompeia i va demanar als qui promouen organitzacions criminals que es converteixin a Déu. També va protagonitzar una anècdota molt simpàtica. No va adoptar posar-s'hi un casc de motorista per col·laborar així a la campanya que vol promoure l'ús del casc protector, sobretot entre els joves napolitans. Això ho va explicar el cardenal Quetschencio Cepé, el casc que es va posar a Francesc portava la inscripció que l'avergi et t'acompanyi, però qui condueix ets tu, tenint en compte que sembla mentida que no sigui obligatori portar el casc als nois de Nàpols. Sí, però si heu anat a Nàpols, heu vist que és una ciutat molt calòtica. No, a l'Itàlia, tots les ciutats són calòtiques. Però Nàpols és especialment més. Perquè en Roma d'unidor també. Però Nàpols ho és bastant més, perquè és un camp i qui pugui. Perquè l'avergi et t'acompanyi, però ets tu qui condueixes. Aviam si ho tenen en compte. El govern de la Generalitat ha concedit la creu de Sant Jordi d'aquest any el sacerdot Josep Maria Aragonès i Rebollard. Pel seu compromís cívic i la seva activitat espiritual, agrarsida especialment a Torre la Vip, al Penedès. També hi ha estat concedida la creu de Sant Jordi, el grup de treball estable de les religions, que fa 10 anys, i a la Comunitat Benedictina del Monastir de Sant Daniel de Girona, integrada per 7 monges. Fins aquí, Notícies d'Església. Obrim ara l'espai Fe i Actualitat. Demà a l'Església celebra la festivitat del cablellei Màrtir Sant Jordi, patró de Catalunya, i de molts més indrets d'arreu del món. No cal dir que la nostra celebració religiosa es veu complementada amb el set i les senyores i senyoretes d'una rosa i els senyors amb un llibre. Em direu que és un costum imposat pel comerç, però no es pot nedar que referma la importància de la festivitat religiosa. Amb aquest motiu, destaquem la senzilla narració que escriu Josep Maria Limbau, el full dominical del visbat de Sant Feliu de Llobregat. Com l'autor escriu en castellà, respectem la llengua en què s'expressa Sant Jorge i la rosa. Un pare de família que conocí, me contó lo siguiente. Por Sant Jorge compro tres rosas, una para mi esposa, otra para mi hija pequeña y la tercera para un chico que padece una minús valía psíquica desde su nacimiento. Se llama Narciso, nos encontramos en la calle, le digo. Buen día, Narciso. Hoy es Sant Jorge. Él no puede hablar. Me contesta con sonidos culturales. Sí, sí, y le ofrezco una rosa. Narciso empezó a dar saltos de alegría, como un niño pequeño. Con la rosa en la mano y dando brincos por las calles, la mostraba a todos cuántos se encontraba que llevaran también en su mano una rosa. El relato termina así. Hoy he vivido una experiencia de ver a una persona contenta, feliz, tan solo, con una pequeña rosa. Los chicos y chicas de un colegio de unos 14 años quedaron sorprendidos de la reacción de Narciso, que consideraban disminuidos psíquico al ver y comprobar los sentimientos que tenía mostrando su rosa con gran contento y alegría. El pequeño príncipe de Saint Exupery afirma que los hombres cultivan 5.000 rosas en un jardín y no encuentran lo que buscan. Los ojos son ciegos. Hay que mirar con el corazón. Signat José María Alimbau. La venguàrdia de diumenge passat, a la seva pàgina de religió, publicava un article de Osebio Valle corresponsal a Ciutat del Bàtica amb el títol La teoria de gènere és donar un pas enrere. Paraules del Papa Francesc en les cèl·lules d'Espanya. La teoria de gènere és donar un pas enrere. Paraules del Papa Francesc en les seves audiències dels dimecres. El Sant Pare no té pas por d'opinar sobre tot a mena de temes delicats, ja sigui en política internacional o bé en qüestions d'ètica. Això queda demostrat en el fet que les seves paraules de dies passats van provocar gairebé un seriós conflicte diplomàtic amb Turquia, el denunciar la massacra contra el poble armèni del qual es complien cent d'anys. També poc temps després va tocar de manera molt crítica la teoria del gènere, demostrant que en assumptes morals fonalment manté una continuïtat molt definida en la línia de Benet Seze i Joan Pau II. L'audiència general del passat dimecres foi dedicada a la complementarietat entre l'home i la dona. Com ja ha passat en d'altres temes, en són la paternitat o la belleza, el papa ha profundit de nou en la seva reflexió sobre aquest projecte i aquest assumpte juntament en l'audiència d'avui mateix. Ella està molt convençut de l'eficàcia d'aquests cicles tipus que te quesi durant els quals s'hi tracten amb molta cura aquests temes i d'altres que són importantíssims i que posen de manifest el seu criteri. Sempre porta escrita el text, però sovint inclou pensaments sobre la marxa que semblen improvisats, però que en realitat no ho són. El seu pare ha citat en dues ocasions el llibre del gènici per insistir en la idea que fou decisió de Déu crear l'home i la dona com a essers diferents, però complementaris l'un de l'altre. Segons el seu criteri, l'ésser humà necessita la reciprocitat entre tots dos. Ha continuat la seva exposició amb molts altres conceptes, entre d'ells la llibertat de l'acció de sexe, però sense referir-se directament a l'homosexualitat o qualsevol de les inclinacions de l'ésser humà. Ha parlat sobre la cultura moderna i contemporània que ha obert nous espais, noves llibertats i nous enteniments pel enriquiment en la comprensió de les diferències, però que a l'hora ha introduït molts dubtes i molt de scepticisme. El papa es pregunta si aquesta anomenada teoria del gènere pot ser la mostra d'una manera de frustració i resignació, perquè no se sap com enfrontar-la. De fet, eliminar la diferència és el problema, no la solució. El pare Francesc enima a les parelles a tractar-se per conèixers millor i estimar-se més amb sinceritat i respecte, per tal de fer possible que la seva unió matrimonial duri tota la vida. Pensa que el vincle matrimonial és una cosa molt seriosa, no solamente pels creients, sinó també per la resta de la societat, i acabat amb aquestes paraules. Volia exhortar als intelectuals a no deixar davant d'aquest important tema per tal de aconseguir una societat més lliure i més justa. Després d'haver-nos referit a aquestes dues audiències del Sant Pare, volem divulgar el principal tema que encapçala el full informatiu de la parròquia de diumenge passat. Quatre punts molt interessants sobre doctrina social que consten en el document Evangeli Gaudium que va publicar, ja fa un temps, el Papa Francesc. Diu en el punt 53 d'aquest document. Així com el manament de no matar, posa un límit clar per assegurar el valor de la vida humana, que és el que ha de fer. Avui hem de decidir no a una economia de l'exclusió i la iniquitat. Aquesta economia mata. No pot ser que no sigui notícia que un avi que viu al carrer es mori de fred i que sigui una caiguda de dos punts a la borsa. Això és exclusió. No es pot tolerar més que estiri menjar quan hi ha gent que passa fam. Això és inequitat. La majoria d'aquestes persones es veuen a l'arrestar de la independència, a l'entrada, a la gent que es veu amb una independència dins el lloc de la competitivitat i de la llei del més fort, on el poderós es menja el més feble. Com a conseqüència d'aquesta situació, grans masses de la població es veuen excloses i marginades, sense treball, sense horizons, sense sortida. sinó de que el com nou, amb l'exclusió que he d'afectar en la seva rell, la pertinença a la societat en què es viu. Punt número 54. En aquest context, alguns encara defensen la teoria de tot creixement econòmic que afavoreix la llibertat de mercat, a solers provocar per si mateixa major equitat i inclusió social en el món. Aquesta opinió que mai ha estat confirmada pels fets expressa una confiança burda i ingènua en l'agundat dels qui tenen el poder econòmic i en els mecanismes sacralitzats del sistema econòmic imperant. Mentre tant, els explosos segueixen esperant per poder sostenir un estil de vida que exclou els altres, o per poder entusiasmar-se amb aquest ideal egoista que s'ha desenvolupat en una globalització de la indiferència. Quasi sense donar-nos, ens tornem incapassos de compedir-nos davant dels clamors dels altres. La cultura del vanestar ens anesticia i perdem la calma si el mercat ofereix calcom que encara no hem comprat, mentre totes aquestes vides troncades per manca de possibilitats ens semblen un simple espectacle que de cap manera ens altera. Diu el punt 55. Una de les causes d'aquesta situació es troben la relació que hem establert amb el diner, ja que acceptem pacíficament el seu predomini sobre nosaltres i les nostres societats. La crisi financera que travessem ens fa oblidar que, en el seu origen, hi ha una profunda crisi antropològica, la negació de la primacia del ser humà. La crisi mundial que afecta les finances i l'economia posa de manifest els seus desequilibris i, sobretot, la greu carencia antropològica que redueix el ser humà a una sola de les seves necessitats, el consum. Diu el punt 56. Mentre els guanys d'uns pocs creixen exponencialment, els de la majoria resten cada vegada més lluny del vanestar d'aquesta minoria feliç. Aquest desequilibri prové d'idiologies que defensen l'autonomia absoluta dels mercats i l'especulació financera. D'aquí que neguin el dret de control dels estats encarregats de ballar pel bé comú. En aquest sistema que tendeix a orientar tot en ordre a fer créixer els beneficis, qualsevol cosa que sigui fràgil, com el medi ambient, resta indefensa davant dels interessos de mercat divinitzats, convertits en regla absoluta. Fregments del document del Papa Francesc Evangeli Gaudíum. De dijous a dissabte es va celebrar a Montserrat el 4 Congrés Liturgic de Montserrat. A l'acte de Cluenda van ser presentats els alcavisbes de Barcelona, Martínez Sistacs, de Tarragona, Jaume Pujol i d'Orgell Joan Enric Vives i també a l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler. Ha estat la rememoració del centenari del primer Congrés celebrat l'any 1915. Aquests Congressos contribueixen a reivindicar la importància de la liturgia en l'església tal com ho va fer constar en l'acte inaugural, el bisbe de Lleó, Julián López Martín, tot abocant la figura del bisbe pare Pere Tenen. El divendres, el monjo Bernabé Dalmau, va comentar la història d'aquests Congressos i l'impuls inicial fet pel doctor Lluís Carreras, Clergues de Sabadell. I ara meditem amb el Salm. Fins arribar, al final del nostre audícia. Doncs endavant. Salm, 122. Anem a l'acte. I ara meditem amb el Salm. Fins arribar, al final del nostre audícia. Doncs endavant. Salm, 122. Anem a l'acte. Fins arribar, al final del nostre audícia. Salm, 122. Anem a la casa del senyor. Quina alegria quan en van dir. Anem a la casa del senyor. Ja han arribat els nostres peus al teu guindà, Jerusalem. Per amor dels meus germans i dels meus amics, deixeu-me dir que hi hagi pau dintre teu. Per la casa del senyor, el nostre Déu, et desitjo van estar. Montsenyor Carlo Maria Martini ens fa veure que un palagrinatge, Jerusalem, és un gran símbol del camí humà. De la vida de tots els homes i dones, considerats com a col·lectivitat. Si la vida humana s'agafa com un palagrinatge, no és un vagàs sense finalitat, i menys una fugida del paradís mancada d'esperança. És un caminar vers una fita. I si reconeixem que aquest camí té un sentit i una fita esclata la joia. Quina alegria. Jerusalem ens esperona a pregar i treballar per la pau i la justícia. Ja hem recordat diverses vegades que Jerusalems és un molt bon treball preparat pel grup Nostra Dona de la Perroquia de Sant Just. Diu el salm 146. Lloa el senyor ànima meva. Lloa el senyor ànima meva. Lloaré el senyor tota la vida. Cantaré el meu Déu mentre sigui al món. No confieu en els poderosos. Home sin capaços de salvar. Ell es manté fidel per sempre. Fa justícia als suprimits. Dona pa als qui tenen fam. El senyor allibera els presos. El senyor dona a la vista els sexes. El senyor redreça als qui ensopeguen. El senyor estima els justos. El senyor guarda els foresters. Aquest salm ens transmet confiança. Moltes persones amb càrrecs públics fan el que prometen. Però d'altres, no. Tenen l'obligació de fer el possible perquè les injustícies desapareguin. En canvi, Déu cuida qui pateix opressió. Aquí està abandonat i allibera els presos. Hi ha moltes formes de presons. Les limitacions que ens posem nosaltres. Les limitacions reals que venen de fora. També dona vista als sexes. No es tracta d'una seguesa física, sinó espiritual. Hem d'anar obrint camins que abans havien estat tancats. És el camí que Jesús ens va mostrar a l'Avengelli. La confiança posada en ell ens dona la veritable felicitat. Diu el Saum 40. Tenia posada l'esperança en el senyor. I ell, inclinant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam. Ha plantat els meus peus sobre la roca i m'hi sento segur. Com heu pensat en nosaltres, senyor? Déu meu, quantes meravelles heu fet a favor nostre. Déu incomparable. Per això us dic, aquí hem tingut, com està escrit de mi en el llibre, Déu meu. Vull fer la vostra voluntat. Guardo la vostra llei al fons del cor. En aquest Saum és primer l'acció de gràcies i després la suplica. Quan repassem els favorrebuts de Déu, en comptes de fer la llista de totes les nostres necessitats, pors i peticions, en surt del cor vi gràcies. I el donar les gràcies ja s'esveeixen les nostres engunies, perquè sabem que ens podem refiar en sentiments estimats i sabem que el Déu, pare, mare, vella per nosaltres i ens mira amb la tendresa en què nosaltres solen contemplar els infants. I davant d'aquest amor hem atent, no ens queda més remei que dir aquí hem teniu que es faci la vostra voluntat. Hem arribat als moments finals de Beus de la Perròtia. Avui us hem parlat, Joanna, Algarra i Pere Oliver. Ha posat les músiques i ha controlat el sol en Carles Hernández Rios. Recordeu que aquesta audició s'ha de repetir del proper dissabte a dos quarts d'onze del matí. Fins en les hores, molt bona nit a tothom, o bé bon dia si ens escolteu en dissabte. Adéu-siau. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat.