Veus Parròquia del 29/4/2015

sense etiquetes ni dades de caducitat. Bona tarda, amics suïdors de Ràdio d'Esber, en tots vostès veus de la parròquia. A l'espai que tenim avui, junta amb la Montserrat Giró, bona tarda Montserrat i una invitada molt estimada, és per a una viscuda que, com vostès saben, sofem un cop al mes i la console està tan amable que ens explicarà, ens dirà, ens comentarà un dels textos que en ella, quan el llegeix, sempre la fa pensar i li agrada molt. I ara passem a la Montserrat, que ens explicarà qui és la console encara que no fa falta, perquè potser amb la seva veu vostès ja la coneixen. La console Amorós i Valls va ser nascuda, va néixer a Vinebra, però la mare era Sant Justenca, el pare també era de Vinebra, i després van venir a viure aquí Sant Just. Té unes arrels molt profundes de persona de fer, de persona creient, perquè ha estat sempre vinculada a la parròquia d'una manera física, però també ara com a catequista. I aquesta fe que ella té si la transmet els infants, ja no es dirà res més, perquè penso que ella té aquestes experiències de vida importants. Hola, mira, primer que tot, com tu ho veies dit, la meva mare era d'aquí, els meus avis per la part materna també, i el meu avi era el Saapultoré i l'Enterra i el Lluís Ortalab, i el campaner de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Sant Just. I doncs ell cuidava l'Hortet que tenien allà, el mossèn, que en aquell moment hi havia, sempre, molts anys, durant molts anys, i doncs tocava les campanes i si hi havia algun enterrament ho feia ell. I tenien la casa, diguéssim, que era de la parròquia, que estava adosada a lo que era el campanat de l'Església. Allà va viure, va néixer la meva mare i va viure fins a la guerra, que tenia 14 anys o així quan la van cremar. Van anar a una altra casa i ells sempre hem viscut aquí. La meva mare es va enamorar de mon pare que era de Tarragona, d'un poblet de Tarragona, de la Ribera d'Ebre. Van anar a Vinebre i per circumstàncies d'aquella època, que no hi havia prou, per poder subsistir tota la família que eren a casa dels altres avis meus, van tenir de tornar cap aquí. La meva mare m'ha encantada perquè feia un sacrifici anar a viure a Vinebre. Allà de Pagès. Van vindre aquí i a partir d'aquí, jo no me'n recordo, tenia dos anys, però sempre hi ha estat vinculada la meva família a la parròquia. Ha anat a l'escola Núria i a partir d'aquí hi ha sempre, ja de joveneta, ja feia catasisme, que veiem. I ara que t'aquisi. Bé, un cop ja sabem qui és la console, anem a buscar, anem a preguntar-li el perquè ha triat. Ell ens ha triat un avengelli de Sant Joan molt adient dintre d'aquest període que estem, que és el període després de la setmana Santa, i fins que no arribem a la Pantacosta. I és un avengelli que es llegeix el segon diumenge després de Pasqual. Per què l'has triat, console? Primer, perquè és aquest temps que estem, Pasqual, i perquè fa quatre dies que l'hem llegit, ja el tinc molt fresc. Que vols dir que la memòria comença a fer ja? No, no, no. Penso que és l'eix principal de la nostra fe, jo parlo ara de la meva, de la meva fe. Si jo no cregués amb la resurrecció, tot el altre ja no serviria per res, per res. Com diu Sant Pau, estimeu i feu el que vulgueu. Doncs això de bé penso. Si creieu amb la resurrecció, tot el altre és com molt fàcil, no d'entendre tant si és d'una manera com d'una altra, tant si és literalment com diu el avengelli com no. No m'importa gaire, el que m'importa és que tothom hem de morir, però que gràcies a el que va dir Jesús, tots la suscitarem i tindrem una altra vida millor per descontar. I ara és una pregunta una mica que se'n va, però tu creus que les persones s'han d'actuar única i exclusivament per esperar aquesta recompensa o no? No, no, perquè el mateix avengelli en altres llocs, no aquest precisament, ens diu que el regne de Déu ja és aquí. Ha de començar per la nostra fe i la nostra vivència, això per descontar, per la nostra manera de viure i de sentir i poder transpèntre'l amb la nostra vivència, o sigui ser testimonis. Molt bé, bueno, com el temps és limitat, aquí a la ràdio, que sempre ho tenim així, començarem a llegir una mica d'aquest avengelli. I diu així. L'actura de l'Avengelli segons Sant Joan. El vispre de aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entra, es posa al mig i els digue, la pau sigui amb vosaltres. Després, els ensenyar les mans hi ha costat. Els deixebles se l'agraven de veure el senyor, ell els torna a dir, la pau sigui amb vosaltres. Com el pare m'ha enviat a mi, també hi us envio a vosaltres. Llavors, a l'anada amb un d'ells, i el si digue, rebeu-les pritsant, a tots aquells que perdoneu els pecats, els quedaran perdonats. Però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó. Després continuarem a l'Avengelli, però aquí n'hi ha una cosa que a mi també m'agrada molt, és aquesta manera de saludar, que és la pau sigui amb vosaltres. Què tens que dir d'aquest tros d'Avengelli? La salutació de Jesús ens dona a Sara, no. I en algun altre Avengelli també diu, no tingueu por, perquè ell quan s'hi va presentar un cop ressuscitat, naturalment, no era la cosa més normal per dir-ho així per ells, no? I va dir, no tingueu por, i llavors també aquest manament per dir-ho així, que els hi va donar de dir, aneu i dieu a tothom el que heu vist. I perdoneu els pecats, o sigui, els que vulgueu i que vulguin ser perdonats, els que no vulguin, els hi seran retinguts. És el que fa, després del que ell va menar, podríem dir, el començament de l'església, que ja va enviar l'esperit sant, això ve més enrere després, no? Sí, però d'entrada és molt bonic que aquesta és pressió, la pau sigui amb vosaltres. Jo penso que cada un de nosaltres teníem que ser portadors de pau, i aleshores la veritat de les coses que estan passant avui dia potser no passaria, no? Jo em crida l'atenció al fet que els de Xebles estaven amb les portes trencades, no? I això de vegades, doncs, també estem en aquesta actitud de les portes trencades, no? Desi estem com a persones individualment, de vegades i estem com a comunitat, i llavors, o sigui, ell fa aquesta expressió de portar la pau, no? I això ho fa, o sigui, ho diu un parell de vegades, no? Què vol dir? Vol que ens impregnem per poguer-ho, aneu i feu, no? Perquè, o sigui, aneu i feu. Tenen por, doncs sí. Tenen por, per això estan tancats, i per això l'assolutació és la pau sigui amb vosaltres, i ells no volen, no vol, Jesús, que tinguem por. Clar. Què els hi passava amb ell? Tenien por. Clar, però és el fet... Tant és que sigui físicament la porta tancada, com ells mateixos, que estiguéssim tancats, això, perquè tenien por. I llavors ell ens diu, no tingeu por, obriu les portes, i aneu i comuniqueu-vos amb els altres, no? Continuem amb la Evangel·li, eh? Diu, quan pigueix Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels 12, no era allà amb els altres. Ells li diuen, hem vist el senyor, ell, els contestar, si no li veig amb les mans la marca dels claus, si no li fico dins de la ferida dels claus, i la mà dins del costat, no m'ho creuré pas. Què et sembla això? Continua. Hi ha molts Tomàs, hi ha molts Tomàs en aquest món, no? Perquè és clar, si no ho veus, no ho creus, hi ha moltíssima gent que això de m'ho diuen. Qui ha tornat després d'amor, eh? Jo recordo que hi havia un mossèn aquí que a vegades deia, quan us diguin això deieu, Jesús va tornar. Jesús va tornar. Però és clar, com que no són ells mateixos que ho han vist, és clar, eh? Doncs, naturalment, no s'ho creuen. I això és la fe qui entra a la fe, la fe personal. Continuem. Diu, 8 dies més tard els de Xebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estan tancades les portes, Jesús entrar i es posar al mig i el si digui, la pau, siguem vosaltres, o sigui, torna a remarcar-ho, eh? I després digui, Tomàs, porta el dit aquí i mira amb les mans. Porta la mà i posa-me-la dins del costat. No siguis tan incrèdu. Sigues creient. Tomàs li respongueu, senyor meu i de meu, Jesús li diu, perquè m'has vist, has cregut, feliços als qui creuen sense haver vist. Continuem. Nosaltres som aquests. Feliços als que sense anar-lo vist creiem. Som aquests. I penso que hem de ser feliços, per exemple, ho va dir Jesús, feliços aquests. Jo, quan faig catequesis, això, que sempre els he dit que és el principal de tot, no? El principal de tot és creure el que tingui aquest do, que pugui creure, és que nosaltres no l'hem vist mai, i segurament no ho veurem mai físicament aquí, com van tenir les sores als de Xebles a la seva època, però per la fe ho creiem. I hem de veure a Jesús amb els altres. Això ja seria molt llarg d'explicar, però a mi de que tu vas formant-te, has de veure que on ho veus, Jesús, si no ho pots veure físicament, ho veus amb la comunitat, amb la gent, amb l'eucaristia, per descontacte. Jo m'agradaria, si te'n recordes, d'algun anècdota, d'algun nen a catequesis, que a l'explicar aquest de l'Angeli, quines preguntes t'han fet així i que t'han cridat l'atenció? O no tens cap? O es queden parats i no saben què dir? Bueno, a vegades... Ostres, que xulo! Tornarem a viure! I no es morirem mai més, no? Els hi cridem moltes coses, l'atenció. Mira, dies enradera, que parlàvem, de que som tots germans, es diu, hola, tu ets el meu germà, tu també, tu també, tots som germans. La meva mare té la meva germana, i ho va dir a casa seva, a la seva mare. Diu, la catequista, la console, m'ha dit que tots som germans, o sigui, tu és la meva germana, però saps què et dic? Que prefereixo que siguis la meva mare. Perquè ara tenen, hi ha una edat... Ara tenen aquest any, o en fet, o faran 9 anys, aquest any tenen els de 9 anys, o és que l'any que ve faran, la comandió, que ve, és el primer de catequesis. O tenen cada cosa, la veritat, que te'n quedes una mica així, perquè clar, són les seves sortides. Sí, són les seves sortides, i amb això de la trinitat, i tot el que tu vulguis, és que no hi hagi... Sí, dius. I acabant, el que a la Evangelia, aquest, és molt més llarg, que la console diu que té una altra trosseta molt lloc, que també és pel maco, que és la continuació, però aquest, el que llegeix a la parròquia, el que llegeixim a la parròquia, s'acaba amb aquest pàrraf que jo llegiré ara. Diu, Jesús va fer, en presència dels deixebles, molts altres miracles, que no trobareu escrits en aquell llibre. Els que heu llegit aquí, ha estat escrit perquè cregueu que Jesús és el Macías, el fill de Déu, i haver-hi cregut, tingueu vida en el seu nom, que és el que has dit tu fa un moment. Aquí és on se s'acaba la Evangelia, tal com es llegeix a la parròquia, el dia aquest, el segon diumenge de Pasqua. Però tu deies que aquest continuava, i que hi havia un bucinet més, que t'agrada molt. El tens per aquí? O vols fer algun comentari d'aquest? Què vols dir, n'hi ha una cosa molt bonica? No em sembla que no. Ah, no? Ah, vale, vale. Jo, o que l'havies llegit en un altre lloc que t'assemblava, que parlava. No, que t'havia dit això del no tingueu por, que em diu en algun altre venger. Sí, que en un altre venger, se diu això. Aquesta salutació, pau a vosaltres, no tingueu por, algun altre evangelista ho diu, aquest Joan no ho diu. I abans ens has dit que havies triat... Tu de l'eucaristia, és el que també voldria remarcar una mica, no? També ho no el tenim. La fe et fa creure que quan rebs l'eucaristia, rebs de Jesús. És un aliment. Com físicament ens alimentem el menjar. Doncs, si tens fe, creus que l'aliment que ell va dir que prenguéssim ens ajuda a ser potser millors, o a menjar intentar-ho. És l'aliment espiritual. És que, de fet, és el moment de la resurrecció. Nosaltres, el Jesús ressuscitat, és a través de l'eucaristia. Per tant, aquest evangeli està íntimament lligat, no? Sí, la resurrecció, l'eucaristia. Perquè allà està viu, no és un record, com molts es pensen, molts encara són catòlics, i creuen que estem fent un record, que fem allò perquè Jesús ho va fer, i és un record, no? A vegades, vull dir alguns, perquè jo he parlat a vegades amb persones, ah, i vols dir, i jo crec, que és una cosa que ha canviat així, que l'eucaristia s'ha present, s'ha present, no com a algunes altres religions, que és un record. Si tu creus que és un aliment espiritual, com les lectures, les lectures també t'ajuden espiritualment. Són els elements de la nostra fe, penso jo. La lectura de la Vangeli, bones lectures espirituals de Sants, o de Quiselli, o de l'empara, o de bones lectures que t'ajudin, i l'eucaristia, però descontacte. I els sagraments, naturalment, els sagraments, és la manera que es fa el president Jesús. Sí, encara diguéssim el Sant Para. I la Trinitat, i la Trinitat. El Sant Para actualment ens ho expressa molt, amb què ens adonem, que Jesús és el germà, és la persona que tenim al costat, és el que ens ho està fent més present. O sigui, aquest lligam de fe i vida, diguéssim. Per això és que això és molt compromès, és molt difícil de portar a terme. Perquè això d'estimar els que ens cauen bé, i els que estimem, no ens costa gens. Ara estimar els que no ens cauen tan bé, ja no cal dir aquests que fan aquests desastres, no trobem explicació, i això ens costa moltíssim més. Jo crec que una de les coses que potser és més difícil d'explicar, és quan veiem totes aquestes desgràcies, que estan passant, i aleshores diuen que potser n'hi ha persones a mi. Si n'hi ha Déu, com és que ho permet. Aleshores moltes vegades et veus impotent, perquè no saps una... No tens les paraules adients per poder dir això. Jo crec que Déu és Déu, i que a tu el de més, no és que sigui perquè allò vulgui, no és aquell Déu de l'Antic Testament, que aleshores diu que no sosten per tant bé tot això. La Terra, el Nosaltres, els animals, les plantes, tots, que formem un... La gent no s'ha adonat que tots formem un conjunt. No és l'espècie humana, som tots. I aleshores, doncs, el que passa, en part potser sí que és l'home que té la culpa. Però no és més... En molts casos sí. En altres casos és la naturalesa com avui ha passat. Moltes retremul·la, aquest. Aquí dones la culpa, tampoc pots donar la culpa Déu. M'entenc, però molta gent la dona, la Déu fa. La dona, la Déu. I quan veus la maldat... No permetria això. La meva resposta, avui mateix he parlat jo, amb dues persones que han parlat d'això. I no és que exactament m'hagin dit això. Però que sí. Llavors jo dic, mira, l'home és lliure. Ens van fer lliures a tots. I com sabem, hi ha persones que aquesta llibertat la usen a fer bé o a fer mal. No podem ser titelles. Que Déu ens mereix... Ens portessin amb els fills. Però clar, hi ha coses que ens a sobre passa. És un misteri. Per tant, com que és un misteri, doncs... És això. Llavors entre aquí, la fe, algun dia ho entendrem. Una altra de les coses que també hem comentat abans, doncs seré això, la fe. En aquest de l'òdio, home és de poca fe, també amb un altre passatge, que diu que no se n'adoneu de tot això. O si no ho veus, no t'ho creus. Felicius aquells que sense bé vi es creuen. La fe que abans estaven comentant fora de micro, és un do. Un do que moltes vegades, moltes persones, jo crec que avui dia, moltes, moltes, i sobretot molta gent jove, busca aquesta fe. Però no la fe tal com nosaltres, més o menys, la sentim o la vivim. Però si no, sí que busquen algú més. Una transcendència a la vida. Penso que Déu es manifesta de moltes maneres. Es manifesta amb una claretat de la llum, de la natura, com es manifesta amb una verdor d'uns arbres, com es manifesta amb uns d'allò. Aleshores, jo crec que la persona ha de trobar aquí. Déu es pot trobar sempre. I es pot sentir sempre si els ulls, si les orelles estan obertes, o si els ulls estan obertes, però a vegades és el que diu que jo no tinc fe. Obre les orelles, obre el teu cor, i potser el millor tindràs aquesta fe, que és com una... T'infunde, saps? Ara no sé dir-ho jo, en català, però t'infunde, t'infunde. I que sents aquesta cosa. És que aquesta d'Angeli ens mostra un procés. Un procés perquè fixes que la primera vegada hi va i tenen les portes tancades. I la segona vegada encara tenen les portes tancades. Ah, doncs l'impacte. No, no, m'impacte. Perquè és un procés personal. D'anar, o sigui, fent posi, d'anar fent posi. Jo t'entenc per què aquí és el que deia. Les orelles tancades, els ulls tancats, tenim por. I fem una barrera. I després, amb en Tomàs també, o sigui que... i penses que dintre la comunitat, doncs n'hi ha molts, i jo potser la primera, de què Tomàs en són molts que ho veiem, ho volem tocar i ho volem... I fer aquest pas a l'exterior per trobar el germà és el que ens costa més. I és aquesta vida i aquesta resolucció. I per això la comunió la necessitem per alimentants, com deia la console, per tenir aquesta... La força interior. Exacte, perquè és l'espritactuï, perquè l'espritactuï i puguem, o sigui, perquè no ens quedem, o sigui, això. Ha passat aquestes desgràcies i ens quedem. No, esperen que actuem, esperen que actuem. I tot l'Evangeli va amb aquesta línia, va amb aquesta línia. El que deia, que és un misteri, és com allò que aquell referent que hi ha, no és mal que prou bien no venga. Que a vegades vés a saber. No ho sabem. És un misteri. Per què se m'amorla, fill, per exemple? Per què se m'amorla, mare? Jo què sé, no ho sé. No tocava, no que no tocava. Els nostres ulls no tocava. Jo, moltes vegades, sí. Potser és millor per ells. I nosaltres estem aquí aguantant. Ja no tinc que pagar la liba. No tinc que pagar la liba. No va broma, eh? No sé qui m'ho va dir. Si em vol, ho diu jo a 100 i ja no tinc que pagar. És molt, molt bé. Per donar un punt de comicitat, aquesta cosa. Ara, independentment d'això, jo em fa l'efecte que el Cel, el que deies tu abans i ho has comentat, que el Cel està aquí. O sigui, el reina de Déu està aquí. Es pot començar a viure aquí. No, entén-me, entén-me. Com es pot començar a viure aquí? Encara que hi hagi moltes desgràcies, com dèiem l'altre dia, que els cristians o el catòlics sembla que tothom sigui molt trist, ens costa. De totes maneres, clar, amb totes les coses que passen, és difícil mantenir una alegria almenys exterior. Perquè, clar, has de ser solidàriament amb les coses que passen a molta gent. Però no hem de confondre l'alegria amb les rialles. Per tu, un sonriure, a vegades és més bo. És molt bo, riure, i tenir... La cara aquesta, a vegades, anem amb una mica amb cara de pombes d'àngeles, no, perquè estiguem ensforradíssims per les penes, o per la jo que sé, molta gent, que no és amb la que senti la seva pena, la seva pena, i ja està. Tothom té problemes, tothom passa penes, tothom tartodores i toca el rebre, en aquest món. És la felicitat en aquest món. En el sentit que molts es creuen. En el sentit, sí, clar. Com una avella amb una reunió de catequistes, i un capellà va dir Jesús, no és cap espirina, fa passar el mal de cap, ho han dit. No, ajuda, ajuda, que tu allà ho portis d'una altra manera. No és el mateix que s'admori un fill, per exemple, o pare, una mare, una mort, i tu tinguis fer en que aquella persona està amb una altra dimensió, està resocitat, està amb Déu i que tu la tronàs a veure, que no creguis això. I que ho acceptis, Sí. Una cosa que a mi va funcionar, va ser quan em vaig diagnosticar que estava completament sola, i ara la gent jo està acostumada a sentir-ho, però sempre impressiona, que et diguin que et diguin que et veu un cancer i a més gros. Vale. Tens moltes reaccions, però una de les reaccions que hauríem de tenir tots em fa l'efecte més aquesta, i per què jo, per què jo, per què tu, per què l'altra, ens toca tots. Ara, us ho prometo eh, vaig pensar, doncs, m'ha tocat, intentaré que els de més no pateixin, i a més a més donem la força per estar normal. I això potser és el que jo estic, el que tu deies abans de la feina a fer, què és que la feina ha donat aquesta força? Que és que sóc millor que una altra, ni molt menys, al contrari, però sí que tens aquella cosa que deies tu de l'esperina. Jo sé que algú m'ajudarà a poder passar aquest tràngul, i això potser també podria... La meva mare, la meva mare, que ho va passar molt malament. Càncer, i al final ja va veure que mai va perdre la fe, mai, si no m'entens, tothom ha de morir més d'hora o més tard. A mi m'ha tocat, m'ho dic, ja. Mira, en 61 anys, n'hi ha que tenen 90, i n'hi ha que tenen 30. Ens agafem molt a la vida, no estem preparats per la mort. Això també passa. Sense dramatitzar, tu demà a la tarda aniràs amb una cosa que t'afectarà. Són moments i t'afectarà perquè, a més a més, tampoc no tindríem sentiments, però encara si tot, doncs és aquesta sensació de dir les portes no estan tancades, i no necessito tocar per creure. El que passa és que a vegades costa molt. I quan tu vius això t'agradaria que els altres ho visquessin igual. Perquè, clar, sense alguna persona no que es queixi, per què m'ha passat a mi i per què m'ha passat a mi? I per què m'ha passat a mi? I perquè, o no ho m'ha dit, o no ho sé qui, o no ho filts, per què, si era tan bo, si era tan de lloc. Doncs mira, perquè en aquesta vida és un misteri. Ja veieu que, per tot d'hora, tots hem d'anar marxant, i uns més aviat, uns més tard, uns patint, nosaltres sense patir, és la vida, podríem dir. Una cuina meva, que no és religiosa, ni cosa que no li sembla, se li va morir el marit i jove, i diuen-nos si a vegades, pensant, pensant, penso que la mort d'ella ha servit perquè tots els tres fills, ella, diu, creixi així una mica. I, pensant, també és una manera de poder entendre coses que a vegades dius, ostres. Però, bueno, sí, ja partim d'allò que deia en principi, que la mort és per nosaltres el que ell desconegut, aquell avuidor que no sabem d'acabar, i no sabem com s'ha d'amplir. Però, bueno, hem nascut un tiempo, com a l'Eclícies Tés, que dice, un tiempo para nacer, un tiempo para morir. Jo no sé, però em fa l'efecte que ens queda molt poquet, no? Carlos, sí? Un minut, ah, si només que ens queda un minut, console moltíssimes gràcies, gràcies per parlar d'aquest tema, i a tots els ullents que fins al mes que ve, nosaltres, ells a la setmana que ve tornaran a tenir veus de la parròquia, però d'una altra manera. I una cosa que podem dir, i és que val la pena que llegim textos que ens ajudin, textos que ens facin entendre una mica més, tota aquesta bondat de Déu, que ens vol ajudar. Gràcies a vosaltres. I obriu les portes. Les portes, les portes. Seré el més feliç. Gràcies per tot, eh? Adéu, si ja ho. Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiu comarcal.com