Adiós, mena, mena, mena, mena! MENA, MENA, MENA, MENA! VEUS DE LA PARRÒQUIA VEUS DE LA PARRÒQUIA VEUS DE LA PARRÒQUIA VEUS DE LA PARRÒQUIA Aquesta és l'audició de la parròquia dels Sants Just i Pastor, en la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98, conú, de la Freqüència Modulada. Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social, dintre d'aquest programa, que és amb vosaltres, als dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i en segona audició, als dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar notícies d'església i finestra de Justícia i Pau. Com ja havíem comentat, en anteriors resolucions, aquest any i seguint l'objectiu de compromís social del visbat de Sant Feliu de Llobregat, la nostra parròquia té com a lema, parròquia acollidora i socialment atenta. Per complir amb aquest objectiu, el Consell Pastoral Parroquial ha organitzat unes jornades de germenó pels propers dies 10 Festivitat del Corpus i 17 d'aquest mes de juny, per donar l'ocasió als nostres veïns i feligresos de compartir uns dies de reflexió sobre l'Evangeli, aplicat a les circumstàncies que ens envolten en els temps actuals, problemes de pobresa, d'injustícies socials, de manca de solidaritat, envers als més desafavorits, d'aquells d'aquí no ens en recordem en moltes ocasions. El lema proposat és veure la realitat jutjar els fets a la llum de l'Evangeli, actuar fent un compromís. Per aquest motiu, al proper diumenge, llegirem l'Evangeli segons en lloc capítol 10, versets 25 i 37. Diu així. En aquell temps, un mestre de la llei, per provar Jesús, s'alçà i li va fer aquesta pregunta. Mestre, què he de fer per tenir l'herència de la vida eterna? Jesús li digui què hi ha escrit a la llei, què hi llegeixes? Ell contestar, estima el senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tot l'ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament i estima els altres com a tu mateix. Jesús li diu, has respost bé? Fes-ho així i viuràs. Ell em ganes de justificar-se, preguntar a Jesús, i per a mi, qui són aquestes altres? Jesús, prosseguir, un home baixava de Jerusal·lema, Jericho, i caigui en mans de lladres, que el despullaren, la pallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Que suelment baixava l'altra banda, pel mateix camí, un sacerdot, que el veig, però passar de llar per l'altra banda. Igualment, un ajudant del temple, quan arribar al lloc, passar de llar, per l'altra banda. Però, un samarità que viatxava per aquell indret, quan arribar i el veig, s'acompadir, si acostar. Li envenen les ferides, després d'amorocir-les amb oli i vi, el pujar a la seva pròpia cabalca dura, el duquer, a l'hostal, i se'n ocupar. L'endemà, quan se n'anava, donar dues monedes de plata a l'hostaler dient-li, ocupat d'ell, quan jo torni et pagaré les despeses que hagis fet de més. Quin d'aquests tres et sembla que va veure l'altre que hem d'estimar, en l'home que havia caigut en mans de lladres? Ell respongue el qui es va acompatir d'ell. Jesús li digue, doncs tu, fes igual. Per aquest motiu, el proper diumenge, en acabar la lectura de l'Avengelli, el consell es proposa unes preguntes. Les hem de contestar. Unes preguntes sobre el text que es poden contestar i comentar en el full deixat en blanc del full informatiu de la paròquia. Diuen així aquestes preguntes. En el nostre temps es donen situacions semblants. Quines? Com reacciono davant d'elles? Jo què considero més important i sorprenent en aquest avengelli? En què insisteix més Jesús? Per què? Què em demana Jesús que canviï en la meva manera de pensar i en el meu actuar? Aquesta activitat serà realitzada el proper diumenge dia 10, festivitat del corpus, que continuarà les dibuïtores, 6 de la tarda, amb una sentida pregària de vespre, amb exposició solemne del sentíssim al temple perroquial. Pel que fa el dia 17 farem el dinar de Germanó, en acabar la missa dominical, que aquell dia se celebrarà les 12 del migdia, per la qual cosa, se suprimeix la missa de l'una de la tarda. Els tiquets del dinar els teniu a la vostra disposició, fins al 10 de juny, al despatx perroquial, al preu de 11 euros. Us recomanem que assistiu a la interessant conferència que, sobre l'energia eòlica, com a alternativa als combustibles fòssils i nuclears, farà el nostre veí i físic en Pep Moreno. Serà demà passat divendres a la parròquia a dos quarts de nou del vespre. En aquesta conferència està organitzada pel grup de Justícia i Pau. Estem en temps de la declaració de la renda. Per la qual cosa, ens permetem recomanar-vos que no us oblideu de marcar la creueta a les castells correspondents a la financiació de l'església i a d'altres obres socials. Obrimar-la a la finestra de Justícia i Pau. Molt bona tarda, Jesús, molt bona tarda, una amiga col·laboradora nova, ja que avui l'adolós no ha pogut estar amb nosaltres. L'Angelina Gasull, molt bona tarda i molt benvinguda. Bé, doncs vosaltres ja direu aquelles coses tan interessants que ens oferiu sempre. En principi, tenim dos temes. Un fa referència a la situació que tenim amb els joves, que és l'atur i el seu futur. El grup de Justícia i Pau de Sant Just és bastant sensible amb aquesta qüestió de la crisi. I hem anat fent reflexions i, de fet, l'última reflexió que vam fer en grup fa referència a l'atur. Aquí nosaltres hem treballat bastant pensant que l'Alanca podia col·laborar amb augmentar les hores de treball del sistema econòmic a través de crèdits a les petites i mitjanes empreses i els emprenedors individuals, perquè sabem que les hores que es fan en el país apena molt d'aquest col·lectiu. Més que de les grans empreses i de les multinacionals, depèn de la petita mitjana empresa i dels autors. Sobretot aquí el nostre país, que és realment la petita i mitjana empreses que sempre ha portat el sam de batter del treball? Ara ens hem trobat que la majoria de diners que estaven disposits a l'Alanca per a tota la gent que tenim contes o que disposem d'uns estables mínims resulta que l'Alanca els ha utilitzat amb economia especulativa i ens ha deixat sense aquesta font de crèdits per poder alimentar el treball. El que vol dir que repercutiu molt totalment i molt negativament amb el treball. I llavors també ens hi trobem que el tema aquest durarà una seia d'anys com a tres o quatre anys fins que l'Alanca s'estabilitzi. Llavors tots els esforços que el govern està fent per poder adreçar la situació econòmica són dedicats a refinanciar l'Alanca. Per tant, aquí ens trobem una situació que ens porta a que el treball no serà ampliat amb els esforços del govern i de l'Alanca, una situació crítica pel treball. Bé, a nosaltres aquesta reflexió que nosaltres hem preparat va dedicada a aquests temes que ara us direm. Bé, com vosaltres sabeu, aquestes reflexions surten a la revista del poble, la que té la Taneu, la Vall d'Avers. Nosaltres ara us la llegim però també la trobareu publicada amb algun dels números de la Vall d'Avers. Bé, es diu l'article Latur i el seu futur. La situació actual dels bancs i caixes i el seu refinançament ocupa ara per ara tots els esforços del govern de Catalunya i de l'Estat espanyol. Així com també en gran mesura de la resta de països d'Europa i del Fons Monetari Internacional. Entitats financieres que han perdut els seus actius el dedicar-se a negocis especulatius sercaran grans beneficis a curtermini i oblidant la seva tasca principal de servei a l'economia productiva, com és concedint credits a empresaris i autònoms. El que ens preocupa és que aquesta política ens està doent a uns percentatges molt elevats de turats de llarga durada, entre els quals el col·lectiu de joves és el més afectat. I això per a una societat és un mal, que allà termini pot paralitzar el futur del país, amb conseqüències irreparable i provocant una extensió més gran de la pobresa. Per això, per paliar la Tur, creiem que es poden posar en marxa iniciatives. En primer lloc, de formació a tots els nivells, escoles, universitats, recerca i investigació, formació professional, com ara d'impresors, torners, mecànics de totes les especialitats, soldadors, reparació d'ordinadors i electrodomèstics, fostes, electricistes i totament edificis i serveis. També es podria facilitar als joves el conreu de la terra propera als llocs de consum, potenciant el consum de proximitat. Es tracta de fomentar iniciatives personals i cooperatives per amuntar empreses petites i facilitar l'establiment d'autònoms. Per la qual cosa, és important disposar de sistemes de financiació o que poden ser a través de la banca ètica, triodos-bang o fiaré, entre d'altres, o coincidint microcrédits als emprenedors. Paral·lelament, la posada en marxa de xarxes socials, de microcrédits als llocs on hi ha necessitats, serien una bona ajuda inicial. A nivell han de recuperar el seu paper principal, que és complir la Constitució i estar al servei del poble i no dels poderes de les finances i del capitalisme salvatge. Ara per ara han actuat amb una irresponsabilitat que no es correspon a la llei altat en què ha actuat sempre els ciutadans. Signat, justícia i pau. Bueno, de fet, ens toca una tarea una mica dura, encara que tenim precedents en aquesta situació a Catalunya, és un país que sempre ha llvitat per treure l'economia dels seves situacions pobres i necessitats de treballar per aixecar-lo. Això s'ha fet, es va fer els anys de la primera industrialització, del 1890 al 1920, en què es van crear Catalunya, les escoles de formació professional, es van fomentar els oficis i una part de la burgessia catalana, llavors molt creativa, va financiar aquests projectes. Però jo crec que aquí està el secret de la qüestió, que la burgessia va poder ajudar o va voler ajudar. Ara veurem qui vol ajudar o qui pot ajudar. Bueno, aquí nosaltres tenim certa confiança de que la banca... Sí, esperem, no la podem perdre la confiança. De que la banca, les noves formes de banca, com és la banca ètica, que treballa pels projectes que són solidaris... És una esperança. I no especulatiu, tampoc financia els indústries d'armament, com han fet els bancs últimament. I llavors, doncs, també tenim aquesta possibilitat que el país basc, i altres regions del país, entre elles Catalunya, estan fomentant últimament. La gent està donant resposta també, col·locant els seus estalvis amb aquestes entitats. La banca ètica fomenta les activitats creatives i no genses especulatives. Per tant es pot comptar, en principi, amb aquestes entitats, per poder finançar projectes que són rentables a mitjana termini i que poden ajudar a crear empreses i, per tant, hores de treball i treball. Nosaltres creiem que un cop passi aquesta onada de l'especulació que ens ha portat al punt que estem ara, pensem que la banca ha financiat projectes especulatius per beneficis immediats a curtermini i que ens ha portat amb aquesta situació. Han financiat tota mena de negocies especulatius més enllà de l'opervisible. El 30% dels seus dipòsits, i els han sobrepassat, s'ha al punt de deixar els dipòsits als clients al punt negatiu. O sigui que si ara tota la gent que tenim estalvis o diners a la banca n'éssim a retirar-los, el banc no podria... No podria darnos els senyors. No podria cobrir totes aquestes perquè ells han financiat més enllà de l'opervisible. Perquè tenien la perspectiva de guany immediat. I els dipòsits que tenien han anat a demanar inclús crèdits, més enllà de les possibilitats reals, els mercats europeus de diners, hipotecant fins i tot el seu futur, i els vents que tenien, els dipòsits que tenien, la gent privatament als bancs. Per tant, actualment aquests bancs, molts d'ells estan en suspensió de pagaments, tal com realment és la realitat. És un grau molt important. No se'ls ve per als dipòsits fets allà, sinó per al futur del país. És a dir, en lloc de propiciar l'economia productiva, ara no la poden propiciar. És a dir, que en alguna manera han traït la confiança de la gent, i s'han situat en un terreny fins i tot no ètic, i més allà fins i tot un necessari... Sí, pel guany immediat, sempre ho dèiem. Una situació fins i tot èticament... Volent. Això ha passat a molts països d'Europa, però no a la mida que ha passat a Espanya, perquè el banc d'Anglaterra va deixar, va agafar i va privatitzar la banca que estava fallida i la nacionalitzat, de manera que els bancs, algun dels bancs que estaven fora de joc, l'han deixat cal. Però la Citi, que diem la Citi, té la gran sort que gairebé tots els capitals del món passen per allà. Si això vols que no, és una gran avantatge, i té el poder a les mans. Clar, ells es poden permetre fer moltes coses que la resta no s'ho poden permetre. En primer lloc, perquè estan lligats per l'euro. Estan lligats per l'euro, hi ha unes normes. I aleshores ells, ells no estan dintre de l'euro, no estan, són mesos, aquestes normes. I llavors, clar, ells poden fer i desfer. Sí. I els bancs han carregat de fons tòxics, com són, totes les urbanitzacions i les cases, que en aquests moments penso que també ajudaria molt que en lloc de tenir les tancades, la quantitat de pisos i cases es plantejessin, trobar uns lloguers assequibles per tota aquesta gent que voldria tenir una vivenda i que no pot. Quan una casa o un bloc de pisos està tancat, està ataliola... Clar, és el que anava a dir. I foga una sortida a molta gent... A mantenir la casa viva. A mantenir la casa viva i oferir-los, abans de tenir-lo tancat, que no els porta cap rendiment, oferir-los una vivenda digna amb uns lloguers de 200, 250 euros. Aquesta iniciativa, la Caixa l'ha començat a fer en alguns llocs endel·losia. Sí. I gent amb pocs recursos s'hi ha pogut acollir i tenir una vivenda. Sí, de fet, la banca hauria de fer aquesta reflexió perquè és important. És important utilitzar els pisos, aquestes... Naturalment, si és que hi ha un capital aturat que realment, si els volen vendre, en primer lloc, que l'habitatge cada cop per més importància, per més valor. I en segon lloc, és el que deia l'Angelina, les cases tancades esmoren. I en esquerdes es fa molt bé. Les canyaries, escuteu, les coses són així. És que la banca hauria de reconèixer tots aquestes inversions que no han funcionat, fer un examen de consciència, i llavors col·locar el mercat a preus que es puguin, que siguin els equips, els ingressos que tenen les persones, i d'aquesta manera restituiria una part del que ha perdut. No, el que han fet és retirar totes les habitatges a les persones que no han pogut pagar la hipoteca. Molt bé, i què fan després, quedar-se al pis? Doncs fer un tracte amb aquelles persones que, si no poden, d'una manera poden donar altres. I actualitzar els seus balanços i declarar-les pèrdua reals. Realment. Això seria una manera de començar. És la que ha faltat, sinceritat. Exacte. L'altre tema que teníem, aquest tema, és un tema que nosaltres ens interessava per donar alternatives a la gent jove i als parats, en llarga duració, perquè busquin alternatives. Formació i llocs de treball. És una sortida. No serà una sortida. En principi, per grans quantitats de persones, però potser un punt de partida. Però per el dia de cada dia, potser sí. Potser un punt de partida. Altre tema que tenim, que és el tema de les aigües, rius i pobles, que ja fa temps que anem en setman. Aquesta vegada parlarem d'una presa que es va fer a Colòmbia, el territori d'Addoa Dura, una reixó de Colòmbia que està implicada dins de la selva colombiana. Les aigües d'aquí van a parar al nord, al riu Magdalena, però hi ha rius, independentment del cop fa anys, que la gent hi treu la riquesa dels rius, a través de la pesca, a través dels conrels. Perquè els rius sempre són vides. Sí. Llavors, això comença amb un compte, amb un compte que és una llegenda que hi ha en aquesta rejuda del cara Gabi. Bueno, aquesta rejó, en aquí, com tot a les llegendes, comença per parlar d'unes fonts que són les que donen lloc al riu. Ja, aviam. El compte que diu. Passa-l'hi el? Sí. Li passem a l'Angelina, el compte. Gabi va crear l'home i tot el que l'envolta, però no l'aigua. Caraga, cara Gabi, no tenia poder sobre l'aigua, de manera que va demanar al seu pare com podia obtenir-la. El pare li va donar una barrieta que va colpejar una pedra i em va brullar un filet d'aquest preciós líquid, però li va advertir que l'aigua era escassa. Cara Gabi va dir als embarà que cada matinada repartiria una tot humada d'aigua per cap, la qual ni havia d'haver prou per al consum diari. Cara Gabi va anomenar un grup d'escollits que havien de ballar per la neteja de l'aigua i per garantir que sempre s'utilis en benefici de tots. El riu és a les arrels mateixes de la cultura del poble embarà i aflora en els seus mites i creences. Des de temps encentrals, els embarà Càtio, eviten la conca alta del riu Sinú, al nord de Colòmbia. El Baix Sinú el poble en diverses comunitats de pescadors i camparols, a més dels indígenes Senú, que eviten en el resguardo de Sant Andrés de Sotavento, al costat de la Fiena Gagrande de Lorica. En el conjunt de la conca hi viuen en total unes 400.000 persones. En 1993, el govern de Bogotà va decidir aixecar una gran presa a l'estrellament d'Hurrà. El seu objectiu principal era regular el riu Sinú per controlar-ne les amingudes i facilitar el drenatge i l'exportació d'amples territoris al Baix Sinú. Per tal d'expandir els territoris de les grans isentes destinades a la remaderia, els agronogocis, exportació i els agroconvostibles, a més de generar electricitat. Urrà primer inaugurà de l'1 de juliol de 2020 7.400 hectàrees del territori embarà i ha comportat la desaparició de la pesca que era a la base de la seguretat alimentària d'aquests pobles. Abans de la construcció de la presa, el Sinú es pescaven 6.000 tonnes de peix a l'any. El Boco Chico, que proveia les comunitats i que es venia a la resta del país, és avui un article de luxe que a Colombia importa. D'altra banda, els desembarçaments massius que es fan d'improvís provoquen a vingudes brusques i perilloses que erocionen les riveres, destrueixen hortes i produeixen forts processos de sedimentació i revolvint el riu i els aigua molts. Durant l'època de l'empliment de l'embaçament, la potrefacció de normes masses vegetals sota l'aigua va contaminar el riu Sinú. Fet que va provocar greus problemes de salut que els indígenes no coneixien. Al mateix temps, que van proliferar els mosquits i van sorgir malalties que encara continuen d'obrir del man la població, com sempre. Pobres, sempre els hi toca el rebre. Tal com diu Saúl Baileguin, genenè major de Río Verde, per als envergà era impensable que es pogués tapar el riu i matar-lo. Però a mesura que han tingut la realitat del projecte Urrà-U, Urrà es va llançar la protesta pacífica per exigir que s'ha aturés el projecte. La majoria del projecte Urrà-U s'ha aturés el projecte. La majoria, ni tan sols no sabien parlar l'Espanyol, diu Aludín Domicó, de la Comunitat Zambudo. Però el van haver de prendre-ho per poder defensar-nos amb la paraula. A finals del 1999, el poble envergà va caminar centenars de quilòmetres fins a Bogotà per recampar davant del ministeri del Mèdia Ambient durant més de quatre mesos. Allà va parir Liceria Domicó, la seva filla Nadia. Bé, ja estem arribant gairebé al final d'aquest tema, que és molt, molt interessant. Potser el proper dia podem continuar perquè té força a tema i val la pena. O sigui que realment parlarem d'aquest riu i totes les protestes i les conseqüències que van aconseguir. Això que fem nosaltres a parlar dels rius i dels pantans és que, una mica, la necessitat que tenen els fofes de fer-se huir i que la gent sigui conscient dels problemes que tenen aquests països que fan presos i pantans i de secarament de llacunes. Allò que fem és tenir la seva veu. A partir del seu escrit, nosaltres, en el nostre veu, donem a conèixer a vosaltres, els huidors, la situació d'aquest foc. I sobretot la gran importància de l'aigua, tant pel calaper com per la que la intenta guanyar molts cèntims a costa de la salut i de la vida que són els amos de l'aigua, perquè ells viuen d'aquell terreny. Bé, i hem arribat als moments finals de veus de la parròquia. Avui, en les veus de l'Angelina Gasull i del Jesús Castro, avui d'una servidora, la Joan Algarra, ha controlat el so i les músiques en Mar Pérez Arnau. Us esperem en aquesta sintonia ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts d'avui del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, a tothom. Adéu-siau. Reoció. La fiscalia investiga almenys cinc possibles delictes en la Constitució de Banqui ara fa més d'un any. Serien delictes comptables de falsedat documental, administració deslletial, estafa i apropiació indeguda. Segons el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres Dulce en demanat documentació tant a l'entitat com al banc d'Espanya. El compromís del ministerio fiscal és clar i tajant. És a dir, mostrar-se lo más activo posible, procesalmente, esperando la colaboración indispensable por parte del Banco de España y de las propias entidades que están siendo objeto de investigación para esclarecer los hechos. El procés de Constitució de Banqui remunta primers de l'any passat amb la fusió de Caja Madrid i cinc entitats més. El ple del Parlament ha rebutjat amb els vots de Convergència i Unió, PSC i el Partit Popular les proposicions de llei de ciutadans i solidaritat que pretenien rebaixar les condicions dels expresidents de la Generalitat. El Parlament David Navarro, bona tarda. Bona tarda. Solidaritat reclamava que fos incompatible assumir un carreg electe o públic i gaudir de l'oficinei de la dignitat d'expresident. Ciutadans, en canvi, demanava la supressió de l'oficinei la reducció de les signacions i pensions que arriben els antics caps de l'exegutiu. El líder de la formació, Albert Rivera, ho ha justificat per la necessitat d'Estalvi. I diu, si ocupen un altre càrrec públic, serà incompatible i ho ha d'endoptar. O l'assignació, que és una assignació, o el que cobren com a càrrec públic. Per tant, problemes resol. L'única persona que no té 65 anys i que és expresident es diu José Montilla i ha optat, no cobra dos seus. Aclarim-ho. Com sentíem la diputada del PSC, Montserratura ha explicat que no cal la reforma de la llei, perquè entre d'altres casos, entre d'altres raons, l'expresident José Montilla, que seria l'afectat per aquesta qüestió, directament ja ha optat entre el càrrec de senador, entre el seu carrer per càrrec del senador i el d'expresident de la Generalitat. Convergència i Unió, PSC i PP, han unit els seus vots per tombar les proposicions de llei. Els Mossos d'Esquadra han detingut 4 joves a llei d'acusats de participar en l'etaca de la Seu del Partit Popular al final de la manifestació del dia 22 de maig. L'operació encara continua oberta i en un principi s'havia vinculat amb la tancada d'estudiants a la universitat, ja que, com a mínim, 3 d'aquests detinguts hi preniem part també. Els Mossos prons desvinculen ara les detencions d'aquesta altra protesta. Anem a llei de Marta Serret. Bona tarda. Bona tarda. Els detinguts estan acusats de desordres públics d'educacionar d'anys a la Seu del Partit Popular. 3 d'ells tenen 19, 21 i 23 anys, mentre que les van del 4 encara...