Veus Parròquia del 6/5/2015

Ràdio Tastè, Durant avui torncú. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Gràcies. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Bona tarda. Som en Jesús Ilaquíma. Estem a Beus de la Barroquia. I avui parlarem de Justícia i Pau. Avui ens falta la Joana. Avui la Joana no vindrà amb nosaltres, perquè està fent una lectura de novel·la negra, que és un dels seus hobbies, i avui ha anat i estem tots dos. Bona tarda a tothom. Hola, Jesús. I res, tornem un dimecres més amb vosaltres, i us explicaré una miqueta diversos temes de notícies que quasi són una agafadeta del dia, aquesta setmana. Sí, evidentment. Tenim notícies molt recents. I llavors comencem? Endavant. Ah, a veure, ahir, com tots bé sabeu, si no us ho expliquem, va sortir la Fundació BVA, fa cada any un informe, i aquest any va fer l'informe sobre les desigualtats que hi ha en les diferents comunitats autònomes a nivell d'Espanya. I si analitzem una mica l'informe, veurem que a Catalunya resulta que estar a cua amb dos eines, que jo crec que són una de les bases de qualsevol població i fins i tot de qualsevol estat, que és en educació i salut, estem a la cua, és a dir, som els que invertim menys. Esclar, si l'educació és el que ens permet millorar les nostres fonts de treball, de formes de fer, de millorar, resulta que posem menys diners. I llavors amb sanitat, és a dir, jo, per el que estem sentint, últimament la gent es queixa, que hi ha precarietats amb molts serveis i en llargues cues, és veritat que a l'hospital que nosaltres ens toca més a prop, que és el Brogis, sí que han obert una planta més pel tema d'urgències, però en general tenim un problema que la sanitat, la gent es queixa sovint perquè hi ha moltes, moltes, moltes cues. I res, si analitzem l'informe, doncs veurem això, que nosaltres invertim en menys amb aquestes dues coses. Sí, això és una cosa que és una contracció flagrant, perquè Catalunya és el que porta més diners a l'Estat en forma d'impostos i transbassos de diners. Per tant, si tu vols potenciar més l'entrada de diners, si tu has fet potenciar aquesta sanitat, la formació, tot això has de potenciar perquè la gent estigui més sana, o pugui informar-se millor per guanyar més diners i aportar-los a l'Estat. Per tant, això no té cap sentit. Com a mínim, posats a invertir en aquests sectors, haurien de ser totes iguales, com a mínim. Sí, però jo crec que aquestes has d'igualtat tant, tant, tant grans, que ho analitzem per càpita, és una mica fort. Com pot ser que, per exemple, el país basc és un dels que inverteix més en educació i els estudiants amb sanitat? Com pot ser que uns inverteixin uns 1.714 euros per habitant? Resultat que els altres inverteixin 100 i algo? És que no té molt de sentit. No té sentit. No té sentit. No té sentit. L'equitat és molt bèstia. El país basc ho veiem clarament. En allà hi ha menys atur que el rest del país. Això vol dir que l'invertir en formació redunda amb un major benefici pel país. Per tant, no s'entén aquesta situació. A menys que els que fan el repàrtel, s'han d'aconseguir unes paràmetres de valoració que nosaltres no podem entendre. Des de fa temps es coneix que hi ha aquesta diferència entre les diferents comunitats autònomes. I el més sorprenent és que abans potser se sabia i ho sabia la gent que es dedica a fer aquests estudis o fins i tot el govern. Però ara ja és públic. Portem uns anys que sabem que hi ha les igualtats a moltes comunitats. Sabem el problema? Doncs busquem la manera que això sigui més equitatiu. Que no hi hagi aquests sals tan bèsties. Sí, la veritat és que no té una explicació lògica. I, a més a més, un suposa que els governs de Madrid té una certa llògica per funcionar. Que no són alfabrets o incompetents, sinó que han de tenir una certa llògica perquè aquesta llògica de moment no s'ha manifestat. Potser, a través d'aquest informe, quan se'l llegeixin, podria ser que canviéssim una miqueta la situació. Però ara hi ha de totes maneres. Poca importància té això, igual que d'altres coses, perquè amb les eleccions que hi hauran, el més probable és que això ja no es pugui mantenir com fins ara. Si llegim l'informe una mica així, és veritat que Catalunya, amb protecció social, està en el cinquè lloc. És a dir, que amb protecció social anem millor. Perquè, clar, tenim també unes mancances bastant importants. Però, clar, et sorprèn i dius, ets el que tu comentaves ara, tenim unes eleccions i què passarà amb tot això? El que ho agafi, agafarà aquest informe, se'l mirarà o es posa a treballar i dius, això s'ha de fer i s'ha de solucionar, perquè d'una sensació que guanya algú, ho canviem tot, no respectem el que ha fet un altre govern. Si realment aquest informe és així, les realitats d'aquestes sostres, i en aquestes eleccions al novembre, són de generals, doncs anem treballant, amb el que guanyi o el que estigui al carrer, agafa i ho segueix treballant per millorar-ho, perquè realment és un informe tan gruixut. Quan vas mirant-lo dius que és molt fort, i que ho coneguem i que no hi posem remei, que dius que és molt exhaustiu, i que veig que quines solucions hi ha, tothom ha callat, perquè si avui s'arcava la informació, ningú s'ha pronunciat de cap partit, que potser hem de fer aquesta acció, hem de fer l'altra. És que llegim i que en llegim cada mes, però si queden en una taula, en l'oblid, hostitu i una potabeta. Normalment passa coses així, quan hi ha desajustus, es denuncien, però difícilment veus creixions polítiques del govern. Ara, hi ha una cosa que està clara, la majoria de persones al país, igual de Catalunya com a Espanya, que el model econòmic actual, no el sistema, hi ha d'haver algun, però el model econòmic actual s'ha de canviar. I això és la majoria dels ciutadans que estan convençuts. Per què? Perquè a part del que tu explicaves, hi ha tants problemes socials enormament començant pel tur, que no se solucionen, que no permeten que això pugui continuar. I llavors la gent arribarà al convenciment que el poble ha d'empentar tots a una per fer efectives totes aquestes millores. Per què és l'única manera? Són les associacions i la gent, el que estem arreglar les problemes, que haurien de arreglar els polítics. Exactament. Qui ens ha portat amb les seves polítiques, siguin estructurals, siguin les que siguin, són els que han portat aquest desbaixa. Llavors és la gent al poble que et vas unint i dius que farem aquesta acció, farem una altra, la de més enllà. I per exemple, aquest any, la UOC, crec que fa 20 anys, sí, fa 20 anys, la UOC, i escoltava el rector que deia que tothom s'ha de seguir fent una formació continua perquè s'ha de millorar. I dius, sí, amb aquestes dades, que l'Estat inverteix que va de menys, amb educació, almenys aquí, un màster de 7 o 8.000 euros que et poden costar, amb les circumstàncies que estem ara, podem invertir en fer aquests màsters. I aquesta formació continua. Això que dius és molt ben cert, però el que és evident és que la formació per gent que tingui màsters està molt bé i és molt necessari, perquè hi ha sectors que han de ser capdavanters, d'acord? Però bueno, hi ha necessitats més de professionals, de gent professional, de gent de labor, de mans, com és la gent que surt de formació professional, que també són necessàries, i també s'haurien d'apollar de totes maneres, en tot. S'haurien de potenciar les formacions professionals. Exacte. Perquè hi ha moltes coses que no es podran substituir per màquines, per fer-les. Moltes, no. I per altra banda, el problema de la manca de treball, amb un horitzó de 5 anys, ja es veu que no millorarà d'una manera clara. Lliarà, potser, una mica, però realment la cosa cantirà malament. Per tant, hi ha espereu una atura estructural, bastanal, en els 10 anys que venen. Doncs això, d'alguna manera, vol dir que la gent hem de preparar a la gent per formacions molt diversificades. Començant per la graticultura, també. Sí, jo sempre he pensat que a vegades pensem, ostres, va haver-hi una època que havien de ser potser els anys 70 o 80, que tot era, havien de ser tots grans, havien de ser advocats, havien de ser mitges, havien de ser inginiers, i havien de deixar el que antigament, quan hi havia el Franco, hi havia les escoles del treball. Fins i tot la Simons tenia una escola d'aprendir, d'aprenents més grans. Això estava a les empreses més grans. A tot això, si ens hi fixem, les empreses que encara són, això ja no ho tenen. S'ha perdut. I clar, dius, ostres, això era una cosa que anava bé, perquè un bon dia vam decidir que si no teníem un títol universitari, no podíem treballar. Resulta que, i poso d'exemple la meva empresa actualment, tinc una mancansa de que tinc un turner, que està al tinc de baixa, però per buscar-ne algun, que em sapig a fer bé les coses, que és una persona. És que pensem... És que pensem que un turner, que ha fet turner tota la vida, o un fresador, o un ajustador, o un matrisser, que porta 25 anys treballant de la mateixa... Aquesta persona és el que ens sap més de la seva feina. Imagineu una carrera de 25 anys només fent de turner. Doncs aquest home acumula una quantitat d'experiència. És un mestre. Formar un mestre d'aquest tipus... No és fàcil, eh? O sigui, hem de valorar el tio que representen els seines laborals, que són important. I l'agricultura, per exemple, és una de les coses que té molt de futur. Clar que no és l'agricultura, sinó el que collim. A més a més, és la industrialització de l'agricultura. És tota una cadena. I la ramaderia. Aquí nosaltres, Catalunya, som potents, perquè tenim una estructura i una base molt ferma, de l'esforç personal, de molts professionals, dels dos aspectes, de l'universitari i també del manual. I també de les empreses que han volgut invertir els seus estalvis amb això, o les seves reserves. I això té un futur molt prometedor, perquè només que vivim la manca d'aliments que hi ha en el món, la necessitat que hi ha de fer-los. Aleshores ens hem de mirar un mercat, no un mercat local tan sols o d'estatal, sinó europeu, africà, americà, que això ho permeten les conserves. Les conserves ho permeten i derivats dels aliments. Un per exemple, aquests aliments que es donen amb un pack unicef pels nens que es moren al cap d'una setmana per falta d'aliments. Perquè no tenen mitjans. Això ho fa l'enici alimentària. O és important. I, per tant, mercant n'hi ha... Tot i més. Mercant n'hi ha, i elles dos, doncs, bueno, s'ha de potenciar, clar. El parc que comentàvem el tema de l'agricultura, el parc agarari, que tenim aquí al costat, una de les coses que fomenta i que, si cerques a la pagina d'Ecubeus, s'hi ha en tot de cursos de formació per com gestionar la terra. Des de l'abonament, des de... com plantar. És a dir, hi ha un infinitat de cursos per si... Diamoclar, un principiante que no en té ni idea. Doncs escolta'm, potser és que hem d'obrir-nos de ment, i deixar-nos de tonteries, i potser hem de començar a cercar altres fonts, tornar-nos a embrutar les mans. No passa absolutament res. I això passa també en la formació que és important amb altres sectors. Per exemple, el sector de l'ensenyament, que és important que els mestres es vagin també adequant a les realitats que cada dia van sortint, i això ja ho fan, almenys Catalunya i a la... Però jo volia dir una cosa també. Abans ha començat parlant de la falta de financió de les escoles d'ensenyament. Doncs d'això s'estradiueix amb un 25% i un ou 28% de fer cas escolar a Catalunya. Aquests dades són de la Comissió Europea, d'ensenyament que ho fan, que ho publicen cada dos o tres anys, no us recordo. Doncs Catalunya estem en aquest punt. Hi ha barris, com per exemple, l'hospitalet, que estan amb un 30% de fer cas escolar. I qui són les bases que fa que això no sigui possible? Doncs bé, començant per l'alimentació. Per això els ajuntaments, els vas d'obregat, han respost molt bé el que fa a Catalunya. I els ajuntaments el vas d'obregat, han respost molt bé a l'acostia de les beques de menjador, i el menjador oberta, els més assistiu que no hi ha a escola, per atendre les necessitats alimentàries de la població infantil. Un nen que no menja, un nen que no dorm, és un nen que no rendeix l'endemà. Evidentment. No, ni un nen ni un adult. Per això ara que estem parlant de nens... Sí, sí, totalment. Vull dir, aquest és el problema, que la població ha de tenir forces per aprendre. Un següent que els polítics que segurament que surten amb els nous programes, amb els nous carrers, que donaran aquestes votacions, tant les votacions que es faran de municipals, com després que hi hauran les catalanes o els estatals... Bueno, han de partir d'una base diferent. A part de rebre notícies i quedárseles, han d'intentar canviar les coses, com canviar-les, estudiant els problemes, i donant solucions i pressionar també els governs que tenen a sobre. Jo n'he vist mai, durant poques moments, en poques actuacions, he vist mai els polítics que s'enfrontessin als governs amb temes que són radicalment importants. Temes socials. O que s'hagin plantat davant allò de dir que per aquí no passarem i no hi estiguem d'acord. Per aquí no passarem. Per tant, ens aclarem totalment contrari. No és tan difícil, jo crec, unir-te amb tots els ajuntaments. No. No estic d'acord que la Generalitat no doni diners, però no hi ha diners per les escoles. Està bé que els ajuntaments assumeixin que el fet que no en tinguin escota amb l'ajuntament entre una partida, que no farà un carrer, però donarà els diners a l'escola. L'ajuntament busca una solució. No soneixen tots aquests ajuntaments. M'en vaig a la Generalitat, perquè no anem a la plaça, perquè no hi van els ajuntaments. Ens anem a caixar-nos tots els alcaldes, perquè aquest any no tenim diners per les escoles. Això mateix que ha fet Albert, el ministre d'Educació, fa dos dies, de treure i posar una clausla per poder matricular els dades que volen començar. D'una manera d'obligar indirectament a la Generalitat, que facin 50% del currículum dels seus alumnes catalans en castellà. Quan en realitat acaben el cicle, començaran l'inversió. No són sabents català i castellà, sinó parlant en anglès. És curiós que els mateixos membres del govern espanyol, com a màxim, només parlen en idioma. Aquesta gent hauria de parlar com a mínim els quatre llengües a l'estat, això com a mínim. I una, que no fos. I després, si van a Europa, al món, i se'n van a les Nacions Unides, són a l'anglès i al francès, ja no dic l'alemany també. És que no tenen temps, no? Però vull dir que hi ha coses que s'escapen de la llògica. La població, el poble, volem canviar el model aquest. Amb molts aspectes, no se n'hi ha. Jo sempre m'ho he fet una pregunta. Si tu, en aquest cas, parlem d'Espanya, que hi ha en el novembre, si ens posem tothom a Espanya, a no votar, què passa? Sempre m'he fet aquesta pregunta. A mi, ara, a quin públic, la faig com si estigués a casa. No voto, què passa? Segurament passaria que haurien de canviar el model. Potser haurien de fer-ho per força. Per això et dic, no? Això és el que proposava també la Teresa Forcades. Ja fa temps, que ho deia. No votem ningú. No votem ningú i a veure què passa. S'ha de canviar el model. Si ens posem tothom i ningú va a les urnes. Perquè hi ha una cosa que està molt clar. La gent volen fer canvi sense que hi hagi violència. És que la violència l'ha portat jo. Això ho tenim molt clar. També volem que la societat, que el sistema, canviï. Perquè és molt injust. I és molt injust perquè, quan sou a l'especte que tractem, el troben totalment injust i falta d'ètica. La gent que està morint. Sobre l'immigració? Sí. Sobre l'immigració? Si vols... El mal mediterrà, o com el nomenaven els romans, el mare nostre, té les seves arribes al nord d'Europa, el sud d'Àfrica i al ves el propè Oriol. En una setmana passada, 6.000 persones, homes, dones, nens i nadons, es van en desplaçar amb vaixells de pesca i en diverses embarcacions des de les costes d'Alivia i Tunícia, cap a Itàlia, l'Empedussa i Sicília, a través del mar en condicions infrahumanes, sense documentació, treball, menjar i aigua per la travesia. Algunes d'elles van moriufegades abans d'arribar a destí. Algunes d'aquestes embarcacions han estat recollides a alta mar de l'armada italiana. Per què fugen imatges en aquestes persones? La pobresa extrema i les guerres? Per tant, quins interessos provoquen aquestes guerres? En el cas del Pròxim Oriol, el control de les fons d'energia, gas i petroli. Per part dels països del primer món i a la incompetència dels governs dels Estats, que no són justos en el repartiment de la riquesa obtenguda en els seus països, les guerres venen pel descontentament de la població que queda la major part de la seva població. En el cas de la migració africana, africà del nord i subsejarians, principalment, la causa és la fam i la pobresa extrema en què viuen els seus habitants, que no tenen el control dels jaciments de petroli i gas, a més de les primeres matèries i metalls bàsics per l'electrònica moderna i tampoc de les mines d'uran i metalls preciosos i que estan també controlats pels països rics del nord del primer món. En el cas de la migració africana, els països subsejarians hi ha també la manca de pluja i una saquera extrema i que ha portat a una reducció de les collites i ha forçat a unes imigracions per salvar les persones i els animals. És a dir, el canvi climàtic els ha colpejat amb duresa i a una part de la seva població, obligant-los a emigrar a fer de poder sostir i donar futur als seus fills. Però hi ha un denominador comú que juga un paper important de tenir armes de totes mides i calibres, de les més modernes i que són facilitades pels fabricants dels països productors del primer món, a més de Rússia, la Xina i d'altres. I sobretllem que en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que tenen el dret de debatar les resolucions aprovades, que no els hi són favorables, tenen als seus membres els estats més importants constructors del món. L'Unió Europea està fent una política de rebuts als immigrants i deixen que cada estat membre solucione el seu problema. El continent és el braçol dels valors i la cultura i no exerceix la seva responsabilitat en la búsqueda de solucions. I el problema de l'immigració no s'acabarà i continuarà en el moment actual i en el futur. Això és curiós, no?, de que la continent europeu... Ah, perdoneu, abans hem dit que el nord d'Europa i hem dit que el sud d'Àfrica és el nord d'Àfrica. Els països del nord d'Àfrica en total són quins els estats que estan dins de l'hora de la Mediterrània, no? Bueno, és curiós que Europa no reaccioni, no reaccioni davant d'aquesta situació. I l'altra setmana, parlant a nivell europeu del problema de l'immigració, com a aturar-ho dient, és molt fàcil com a aturar-ho procurant que els països que són pobres puguin desenvolupar les seves riqueses i pagar-los el preu dels seus productes, el preu real, que és el preu de sucisència, més un superàvit, perquè puguin viure... És que l'immigració es provoca que aquestes persones no marxen per qui volen, marxen perquè en el seu país no tenen el que es necessita per viure amb dignitat. Exacte, exacte. I és curiós que hi van haver membres estats de l'Unió Europea, entre ells d'Espanya, que parlaven d'enviar avions de combat. El nord d'Àfrica surten les pateres, els vaixells, i enfonsar-los. Com si el fet de fer això eliminés l'immigració. La gent sempre buscarà la manera de marxar. Sí, perquè marxes perquè no tenen sucs per sobreviure. Però és que la falta de realisme, o bé el tenen, o bé fan veure que no el tenen, dels països europeus per poder evitar això passa per reconèixer el dret de viure amb dignitat a aquests països. El que no pot ser és que pensin en destruir, a més, un valor com és el de la pesca, perquè si maten, si eliminen els vaixells de pesca, eliminen una part de la gent amb el peix. Amb el peix, sí, sí. O sigui que ja m'explicaràs les coses que estan passant en aquest sentit. A Europa es va formar per l'immigració de diversos pobles, els països que hi ha, els húngers, van venir d'Àsia. Els alemans i els anglesos van venir també d'Àsia. I els espanyols aquí a Espanya van venir de tot arreu, de tot arreu, i en diverses sucessions. Fins i tot als árabs. Aquí tenim nosaltres una quantitat de població que descendent directament dels árabs i dels joveus. A més a més, el Mediterràsiu, una de les tres grans civilitzacions bonoteístes. Què vol dir això? Haurien de tenir els seus valors entre el seu ADN, que és el de la justícia. I segurament el tenen, però com parles amb els árabs, que diuen, nosaltres cada any hem de donar una part dels nostres beneficis per la gent pobre. I, a més, ho compleixen. Sí que ho fan. Ho compleixen. I els joveus, els joveus només els dit alguna cosa, que és el que van patir amb l'edat mundial, amb la guerra mundial, i tal com els van tractar, ara tractin molt malament els palestins. Això és el que a mi em costa d'entendre. Però l'orige jove, pels que coneixem alguns joves, jo tinc una nevada que ho és, casada que ho veig, però està molt bé. I els altres són els que fan el que creiem que hem de fer. I els anglicans i els altres també. I els cristians fem el que podem, però és que no entenc amb aquesta màgia cultural i filosòfica, com no surt l'obó de tot això. Si reiéssim tot l'obó de totes les religions, jo crec que tenim un món una mica millor del que tenim. Exacte. I no és problema de convivència. Si tothom tingués les mínimes coses per viure, molts dels problemes que hi ha aquí i fora d'aquí, no hi seria. Si tothom pogués viure amb dignitat, amb una casa, amb un sostre, amb uns diners, amb un menjar cada dia pels nanos per ells, jo crec que en moltes de les coses que passen a tot arreu, no passaria. És una utopia, no, jo crec que no és una utopia, però jo crec que hem de treballar tots per això, que tothom tingui els mínims per viure dignament. Aquest és un camí normal. Si tothom tingués la idea de poder pagar el lloguer o la hipoteca, anar a comprar i poder pagar la compra de la salmana o del mes, que ens puguin anar a l'escola i tu treballar cada matí, arribar a casa teva, fer el sopar, sopar i portar molt rotllo. No demanem més, no? Jo crec que si tothom tingués això, viuríem molt millor. Volem comentar una miqueta a la qüestió de la Pau. El dia 16, que és el 17 de vinil, com cada any a Justícia i Pau i les altres associacions del poble, fem el que és la festa de la Pau. I el farem a la plaça de la Pau, a partir de les 5 de la tarda. Ara no vull dir una cosa, però tenim la xocolatada. Tenim la xocolatada, hi ha també uns payassos, sense fronteres, que també actuen. Després hi ha les sardanes. La botifarrada, també aquest all? També, la botifarrada, i després una cosa molt nova, que els nanos construiran un mur a base de caixes de cartes, simulitzant que volem que la informació no quedi tancada dintre d'un mur, sinó que el mur aquest, al final de la jornada, ens destruirà, i vol dir que la informació que aviam ens estava tancada i no podia passar al mur, ara passarà a les fronteres. Tothom sabem de tot. O sigui que sobretot els infants entendran això. Però clar, el que hem d'entendre també, és que per una banda, ho intentem educar els infants, però per altra banda és que el govern, i els que ho governen, i els fan cada cosa per deseducar-los o educar-los malament. Doncs bueno, us esperem tots al dissabte, que bé, i nosaltres ens haurem d'anar, perquè ja ens hem menjat la nostra mitjoreta que tenim. Així que ens veiem dintre d'un mes i que tingueu una bona setmana. Si volem, ens tornem a escoltar el dissabte en diferit de les 11. Adéu, família. Adéu. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat.