Veus Parròquia del 3/6/2015

I see fire on the mountainside. Radio Taspè, Durante a buit por un. En volem el ràdio Taspè, Durante a buit por un. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Bona tarda, tornem a ser aquí un dimecres més, ens trobem amb el Jesús i jo, la Quima, que us venim a explicar quatre cosetes en el nostre partat de Justícia i Pau. Bona tarda, Jesús, com estem? Hola, Quima, bé, i tu com estàs? Bé, avui comentàvem que crec que és l'últim programa de la temporada. Avui és l'últim programa de la temporada, bueno, de fet, totes les coses que ho vèncer s'acaben. Si no, al mes de matjunt, normalment tanquem extresescolars, i nosaltres també la tancarem, aquesta. Exacte. I com la tancarem. A primer de tot, avui ho farem al revés. Normalment sempre diem notícies i després diem coses que podem fer. No sóc i comencem al revés, però com que sempre anem una mica corrents, ho diem. Els nanos del Caral Blau, el propè dia, la propera setmana del 9 al 14 de juny, a la sala gran de la vacuneta, es posaran els seus projectes artístics. És a dir, que tots aquells que hi vulgueu anar, en la vacuneta podreu veure les exposicions artístiques dels nens de Sant Jus, que la Sola i els nanos han preparat amb tot el carinyo, i així que els anirem a veure i veurem les seves habilitats que tenen. Molt bé, molt bé. I una altra cosa que també hi ha, que és el propè dijous 18 de juny, a dos quarts de 8 del vespre, hi ha una pregària econèmica dins del recés de vespre, el monestir de les monges benedictines de Sant Pere de les Puelles, el carrer Anglí. I el que es pretén és pregar per l'abolició de la tortura per les seves víctimes i per els seus torturadors. Llavors, bueno, hi ha una pregària col·lectiva que tothom que vulgui està combinat a anar-hi. I això són les notícies, més o menys, d'activitats que podem fer tan aquí al poble com a fora del poble. Molt bé, molt bé. És molt interessant. És molt interessant que no olvidem el tema de la tortura perquè és una qüestió molt degradant, a tot el món. I ens dona la sensació que això sembla que digui sol, i això ja no es porta, no? I dius, no, no, és que estem al segle XXI i seguim torturant gent i víctimes de tortures, no? I no és només tortura física, hi ha la tortura psicològica, hi ha tantes coses que se'ns escapen de les mans, i, bueno... Entre tots suposo que una mica de pregària no ens n'hi dà malament. Segur que no fa mal, això. I res, aquestes són els deures que, si voleu, esteu convidats a fer. I seguim, però em comencem. Quima, tu portes coses molt interessants, de manera que ja pots començar. A veure, aquests dies, el Parlament Europeu, suposo que també s'acaba el col·le, com vivíem el curs escolar, també fan coses així, noves lleis, han fet noves... no us parlaïm més, van culminant noves coses i conferències i tal. I unes de les que van estar parlant l'altre dia, el 25 de maig, va ser que hi ha 107 països que aposten per la provisió de les armes nuclers. Nuclers. I en la... es veu que tenim... Hi ha una conferència de la revisió del tractat de no proliferació. I, bueno, durant molts mesos, hi ha hagut desdebat sobre aquest tema. I un centenar de països s'han compromès a treballar per la provisió de les armes nuclers, adherint-se al que nosaltres coneixíem com el compromís humanitari. És a dir, el fet que sempre diem tots els drets humans, etcètera, etcètera... Doncs, clar, el fet de prohibir les armes nuclers també és un dret, perquè, clar, les armes nuclers, en definitiva, aquí fan mal, és els humans, no? Llavors, bueno, hi ha... El... per la... Bé, l'Austria va presentar el mes de desembre a una conferència... El Mar de la Conferència Internacional sobre l'impacte humanitari de les armes nuclers va proposar, a veure si es podia prohibir i eliminar aquestes armes, perquè, clar, el fet d'haver-hi, de ser-hi, comporta un impacte humanitari bastant... bastant bèstia, no? I el que pretenien era eliminar-los i formar-ho. Com que hi ha un buit legal sobre com fer-ho, doncs, va, omplim-lo amb un mar legal i intentem eliminar-les i prohibir-les, no? Però hem topat amb que hi ha països que, clar, es nutreixen d'això, i aquests països no estan molt d'acord en canviar les regles del joc. Llavors, així estem? De fet, eh... Quan els americans van llançar les dues bombes aquestes al Japó, eh... es va despertar una inquietud a nivell mundial del que encara la tenim, no? Si ve els grans potències primers, Rússia i els Estats Units es van posar d'acord per desventallar, fa una cosa dintent anys, una part de l'Arsenal que tenien, això ho van fer, el que passa és que l'Arsenal que tenen avui dia disponible és enorme, encara és enorme. Això que vol dir... que s'ha disminut el parell, no? Perquè al mateix temps que feien això, altres països accedien als Ars d'Oclears. És el cas de... Pakistan i la Índia, Corea del Sud, la Xina, és el cas també d'Israel, que és un país ben petit, però que té un arsenal prou important, i és clar, el món trantolla. A més, hi ha altres països que també espiren, así que tenen l'agramament, perquè és un problema que quan el veït té una qüestió d'un armament nuclear, els d'ores li molesta i vol tenir-lo també ell, no? Això és el que ha passat a l'Àndia i al Pakistan. No només amb l'especte del parell, sinó que, a més a més, hi ha una quantitat de diners enterrats per fer aquestes armes, que no serveixen per res, que són inútil. Quan actualment, a Etiópia, es mor a la gent... es mor a molta gent i a l'Àfrica, per falta d'aigua potabilitzada, i que se l'han de veure plena de germans, perquè no tenen diners per fer una depuradora. Però, a l'altre cantó, tenia aquí una quantitat de diners per fer un armament, no? És que és tremendo i molt sofisticat, perquè els armes nuclears no sols estan en silos, enterrats, si són en submarins, en plataformes mòbils, tota la diversitat. És a dir, si aquí vingués un extraterrestre, i d'un altre món, d'un altre galaxi, i veies aquesta qüestió, no sé com ens tractaria, però de gent normal, no? Sembla una sensació que, com les armes nuclears, donen la sensació que els països que estan en contra, de no volir-les o no prohibir-les, jo suposo que és el fet de ser poderós. Jo tinc un arma d'aquest estil, i em sento més poderós dels que no la tenen. I en un moment donat, s'ha de utilitzar d'alguna manera, diguem-ho finament. De fet, això és la realitat. El poder, entre altres coses, es manté per les armes que es disposen, no sempre ha sigut així a la humanitat. Però el límit que hem arribat, el punt que hem arribat, això ja no té cap sentit. Ni siquiera pel poder. Perquè de què serveixi, a un moment donat, pot esclafar-se tot. No serveixi a recte. Al contrari, si jo no s'acaba d'una manera definitiva, el prell continuarà. Aquest article que us hem comentat, el va fer el director de Fundipau, Jordi Armadans, i comentava, literalment, deia això, independentment del que ha passat en la conferència, el compromís humanitària de ser la base per prohibir les armes nuclears. Ha quedat clar que els Estats Nuclears no estan interessats a fer cap nou acord de desarmament. Ara correspon a la resta del món a iniciar un procés per prohibir les armes nuclears en el setè aniversari dels Hombardejos de Iroxima i Nagasaki. Clar. Com que suposo que els països que les tenen són més forts d'aquests 107 països, de tot el món, i que cadascú tiri per on pugui. Tu vas a una conferència d'aquesta embargadura i veus que no reacciona, i que potser no ho trobem com una cosa, que estàs dient, no ho sé, que a poc és tan estrany, que algú demani l'eliminació d'aquestes armes. Sí, de totes maneres, una cosa positiva, 600 països del planeta van en aquesta direcció, ja és positiu, no? Sí, com a mínim hi ha la sensibilització que aquestes armes tard o d'hora s'haurien de voler. S'haurien de limitar i no fer-ne més. Doncs després d'aquesta espècie de mala notícia, que tenim 700 països que volen prohibir-lo, i altres que no estan d'acord, anem a una cosa bona, que sí que ha passat en el Parlament Europeu, que és un fet històric, jo crec, una mica el tema dels minedals de conflicte o el conflicte minedals. Aquí Justícia i Pau, Justícia i Pau de Sant Just, que hem estat durant molts mesos batallant sobre això, i el resta de Justícia i Pau, Barcelona, els altres delegacions, fins i tot Brussel·les, la que tenim. Tothom estava intentant fer una crida de que s'intentés protegir d'alguna manera les persones que es treballen a les mines i on s'obtenen aquests conflicte minedals que són el famós coltant o mineral gris, que és el que ens fa tota la tecnologia. Per fer una tablet, necessito aquest material, per fer un telèfon, necessito aquest mineral. Què passa, que com que s'està traient aquest mineral de les formes més inverosímil·les, perquè no hi ha cap regulació, el treballador no té cap mena de seguretat, s'ha lluitat molt perquè, realment, el Parlament europeu començés a fer una llei com a mínim per dir a les empreses que compren aquest mineral, que s'assegurin, que es respecta la persona humana, és a dir, que se li donen uns mínims perquè treballin dignitat. Estem parlant tot el dia del treball digne, doncs, realment, obtenir aquests minerales us podem assegurar que no es treuen d'una manera digna. I ho fa d'unes maneres bastant... bastant de migrants, no? I, per fi, el dia 20 es va votar i, de moment, sí, sí, ha votat a favor d'aquesta reglamentació, 378 vots a favor, 311 en contra, que diu Nidoret, eh? 11 abstencions, però el que es pretén és obligar a totes les empreses de la cadena sumistrament, que són les 880.000 empreses de l'Unió Europea, mitjançant auditories per part de tercers, que són independentistes, i identificar les condicions d'extracció i compra d'aquests minerals fan de la millor manera possible. És a dir, que sembla i sembla que tirem endavant. També és veritat que justícia hi va una de les coses que ara feia, era fer una crida al govern espanyol, perquè respecti la posició del Parlament i la defensi al Consell de l'Unió Europea. També pot ser que ens hi anem així, que anem en contra. Llavors, volem que el govern espanyol, com a mínim, respecti la posició del Parlament europeu, i no es posi en contra. De fet, això és, d'alguna manera, corregir uns... Unes injustícies, els fa grans, molt grans. Els veniers que treballen al Congo, i a la part on tenien les vines de Colten, de fet són els claus. Totalment. Els seus capturadors estan al servei de les multinacionals, i el que fan és quedar-se el benefici del mineral que extreuen els claus, perquè aquests homes estan obligats a treballar a canvi d'un mínim de menjar i sense cap salari. Totes les hores que fa falta, en condicions totalment i admissibles, de dintre de paus i mines, que no tenen cap condició perquè no estan supervisades per allò. A més, que hi ha l'angasos que són mortals per la persona, si són forats molt petits, el que fan és posar nanos, perquè són més petitons, a la qual accedeixen més fàcilment. A més, aquestes mines estan fora de qualsevol població, a la qual estan allà com uns campaments que tampoc són... Sí, sí. El que podríem dir aquí les colònies antigament, però aquí les colònies estaven habilitades, i allò no és unes colònies embontades. També el menjar per accedir al menjar, si és dificultós, el que poca guanya ens va per menjar el millor patates, va tenir el menjar per cuinar. Ha estat molt, molt, molt precari. De fet, una mica no sé si heu vist la pel·lícula, aquest diamant és de sangre. És una pel·lícula que fan el mateix... persones que també són els claus, que treuen diamants de les mines o dels rius, allà amb tots els busquen. És la mateixa qüestió. Ara ho fan amb el Colten, però això ha sigut sempre... El problema que hi havia al sud-àfrica, quan hi havia la parhaitera, aquest, bàsicament, que tots els treballadors eren els claus, per l'una manera dels blancs, de la minoria blanca. Això ha fortotat ben s'acabat. Encara no s'ha regalitzat del tot per aquestes condicions, que estremes sí que s'han eliminat a Sud-àfrica. Per tant, és esperar que, en aquest sentit, les coses vagin endavant, i que aquesta solució de la Unió Europea, del Parà Europeu, sigui el primer part. Bueno, suposo que ho entornarem de vacances, perquè ara sembla que tinguem una parada, perquè realment el Justícia i Pau, la comissió, i les persones que aporten un projecte concret del Congo, estan a les penses ara de veure què passa. Real d'això, quines són les accions que toca fer per seguir endavant amb el procés. Suposo que quan tornem tots de vacances ja tindrem... Alguna altra més notícia per comentar-ho. Hem començat la primera pinzallada. Bé, ja és important. Més coses? A veure... Nosaltres estem una miqueta preocupats per la qüestió de la indústria catalana. Perquè la indústria catalana porta molts anys des de la primera revolució industrial, el 1800 i pico, i es va començar a crear, és a posar el carro de la creació de la indústria. I això ha sigut sempre, sempre ha anat fent-se així, ha anat fent-se així durant els anys, durant els anys, i en aquesta crisi que hem patit ara, que estem patint encara, ens hem adonat que en poc de temps hem perdut 60.000 empreses, 200.000 treballadors de la indústria catalana. És molt, eh? I això, nosaltres ens preocupa molt perquè arribar a tenir una indústria començant de zero és molt difícil. Ser un científic d'activitats, això és quasi impossible. I, llavors, clar, nosaltres ara ens preocupa una mica que hi hagi empreses en el moment actual que estiguin en veres per poder, perquè no poden continuar, per manca de rentabilitat. Llavors, en aquest cas, l'empresa gas-gas que fabricen motos, l'empresa Índox que fabricen cisternes a tot tipus de material i tot tipus de cisternes per camions o plataformes successes, aquesta està a Tàrrega i el gas-gas està a Girona. També hi ha una fàbrica de fusta a Solsona, que és l'única empresa que hi ha a Solsona, d'un cercai important. Llavors, nosaltres considerem que les valoracions de l'economia està mancades, segons el nostre criteri, d'una visió en el llarg i mig tèrmini. El sistema jutja la capacitat de viure de l'empresa sense tenir en compte la seva història i el més important el seu futur. I això per què ho diem? Perquè una empresa pot tenir dificultats en un moment determinat, en un moment determinat, i recuperi la seva rentabilitat. I això és el que et trobem a faltar per part de govern de la Generalitat i de la banca. La banca que es nodreix els diners als seus clients i que a través de les operacions i empreses en està guanyant durant molts i molts anys, està al servei de la necessitat financera del país, particularment de les seves empreses. Això ho fa tots els bancs, però bàsicament el banc de servei d'ells surt a la televisió. I col·loversions a les empreses estiguin absents en entitats com índocs i gases. Perquè si ofereixen ajut per poder aclarir i sanejar, i organitzar i donar consells, poden començar per fer-ho amb aquestes empreses, perquè segur que si va malament és per algun motiu, el llavors poden ajudar. Per tant, aquestes necessiten ajudar. Des del punt de vista del país haurien d'estar per aquesta labor. I aquells també tenen obligacions envers el país i els seus treballadors. Pensar que la banca només està per guanyar diners als exaccionistes és molt simple. La banca es va crear per donar servei. Aquí ve, quan parlem, que hi ha sectors o hi ha estaments que no ens entenen que ells són servei als altres. Jo, per exemple, la considero que un banc, el que et dona és un servei. Se feina és donar servei. Una farmàcia, tres quarts del mateix. Perquè tu proporciones uns medicaments per salvar una vida. Un ajuntament, tres quarts del mateix. L'ajuntament està per servir a la població o al ciutadà. Una generalitat, tres quarts del mateix. A mi em sembla que sí, al revés. Jo tinc l'obligació de deixar els meus diners i els meus diners són els que els donen la gana. Jo no revo res a part, perquè fins ara, encara els dipòsits o les puguets estalvis encara donaven molt, però ara ja n'hi ha. Tu dius molt bé, els meus diners, aquest senyor s'estan fent alguna cosa. Jo no revo res a canvi. I realment és així, no? Totalment cert, de fet, a veure els clients posen els diners. D'acord. I llavors, a tots els anys que hi ha parafís, que són gairebé tots des de la Fundació, se'ls emporten els accionistes, que són un senyor que té una part petita del total del capital, que és una part petita del passiu. Però resulta que quan el banc perd diners, o hi ha una crisi com aquesta que hi ha hagut, per mala administració del risc, per part dels bancs i del banc d'Espanya, i del govern del centre, resulta que la gent ha de pagar aquestes pèrdues a base de constenir la seva butxaca a través de les retallades. I llavors pateixen tots els serveis socials, les escoles, la sanitat, retallant els seus propostos, i passant aquest superàvit per salvar la banca. Això és una cosa que no té sentit. Però encara nosaltres opinem una cosa. Tant el govern català com el govern de Madrid, són tots dos, coneixen aquesta realitat. Però els decanten i es volquen a les empreses grans i multinacionals, afavorint-les i no en la realitat de la veredera font de riquesa, rentes i treball. Com a futur, els canvis de persones en els governs s'ajustin a la realitat econòmica i social reals, i que les grans inversions es facin a favor dels ciutadans i la seva rentabilitat social i econòmica siguin beneficis dels seus ciutadans. Això, després, els tristos episodis de inversions setals, com és el castor, que grava als ciutadans les seves perdes a través del rebús del gas, dels aves, que no són en absolut gens rentables ni a curt, ni a llarg termini, les autobies de Madrid, el túnel de l'Epertús i probablement les obres d'ampliació del canal de Panamà, entre d'altres, no es poden repetir pel bé de les silences de l'estat. Increïble. Perquè t'ho imagina, quantes inversions absurdes i estúpides tenim, que, si aquests dirés tu els destines a una altra cosa, potser migloraríem tots una mica, no? Segur. I ara, per fer una petita empresa, ja em diran que no tinc diners. Ara, per fer un ave o per fer una nova estació de tren amb un poble que a més s'hi puja una persona al dia, llavors per aquí el banc sí que dona diners. Sí, sí, és així. Perquè hi ha un problema, que jo no faig bé aquesta inversió, com que soc l'Estat i puc ensurtre el banc, però com que després el banc és rescatat per l'Estat, i qui paga el que et rescat és el ciutadà. I guanyant i perdint-ho, l'únic que per tu sóc jo, que sóc el ciutadà. O sigui, de fet, això és com funcionar la qüestió, o a funcionar fins ara. Per contra, una obra de rentabilitat estatal amplia, com és el corredor del Mediterrani, que permetria augmentar el 5% del PIB, la renta de l'Estat, a favorint les exportacions terrestres i marítimes, no es fa més que donar excuses, continuament, és que els demanem, ho demanem. Són en excuses de tot tipus, però això no ens fa. Pensem que el port de Barcelona és el port més important del Mediterrani, que s'acosta per enviar al Comerç Asiàtic, arribar a la Txina, a través del canal de Suez. La Mercè des Vents, fa cosa de un mes i mig, va dir que no enviar, no obria, una línia de transport fins al port de Tarragona per enviar a l'Orient Extrem tota la seva producció d'Europa, perquè no hi havia la línia fèria del cordó Mediterrani. L'havia fèria d'ampliar Europa. Tarragona, amb això ha perdut cantitat de llocs de treball i quantitat d'ingressos. Sí, clar, perquè això donava una quantitat de diners. Ja no diem el fet d'utilitzar el cordó Mediterrani per poder arribar fins al nord, en un dia i mig, en fer el carril. I no diguem més que codavia Terran és d'uneix, però resulta que, transversalment, uneix quantitat de producció d'altres pobles que es poden anar directament al corredor. Sí, perquè vas directament, tu deixes la mercaderia i surts. No has de fer tot l'entremat de la baixa. La capital, pujo, és un renau. D'aquesta manera és molt més ràpid. Si jo tinc el corredor que em passa, jo mateixa, baixo. És com l'empresa CAF, l'ABSI, que dintre de la seva empresa els hi passa el tren i automaticament hi acarreguen. Exacte, exacte. I això és una qüestió que ho demana la cabra de comerç, ho demana la PIME, ho demana la CEO, ho demana els governs autònoms. I m'hauria d'estar per fer els avis. Home, perquè jo crec que aquí, aquí també, s'hauria posicionat a Europa i he dit, escolti'm, a Espanya el corredor Mediterrani es fa, i passarà per aquí, per aquí, per aquí i punto. Clar. Perquè els diners afinien el cap i els posa. L'Unió Europea posarà una part important. Però ja està. Ara hi ha una cosa que sí que reflexionem, i és que la riquesa de l'Estat, parlem de l'estat espanyol, s'origena bàsicament a la perifèria de l'estat. I no al centre, que és qui l'administra. Exacte. Clar, és que el centre, el que fa és administrar els diners que recullen a la perifèria. I la perifèria, però aquesta realitat, costa d'entendre. Perquè no ho heu anat així. Perquè es reben els diners directament de la perifèria. Aquesta és visible des del principi de la història. Ja que la riquesa s'ha obtingut a través dels ports de mar i les seves coses. Les civilitzacions han crescut amb el comés i els intercanvis de coneixements i mercaderies. I això continua igualment, així. I, a veure, si el govern en Madrid pensés en la riquesa de tot el país, de tot l'estat, la riquesa de tot el país, de tot l'estat, la riquesa de tot el país, de tot l'estat, la riquesa de tot el país, de tot l'estat, la riquesa de tot el país, de tot l'estat, de tot el país, de tot l'estat. Feria, prendria altres decisions. No prendria la decisió de crear unes rets de forocarriols ràpides que no són rentables, ni amb el seu manteniment. És com mantenir llarg termini. Perquè el manteniment d'aquestes línies val molts diners. En tant, hauria de pensar en fer inversions que fossin rentables, que això és el que fan els governs europeus. Tu fas una rexarxa sempre i quant si amb la teva habilitat sigui rentable, si no en t'hauria de construir. I així és totes les inversions. Fetes en aquest criteri. El criteri polític de Madrid és el centre del món, diguem-ne, del món ièric. Això ho haurien de deixar de cantor i pensar d'una altra manera. Esperem que els pròxims polítics que passin a governar, perquè ara ja comença a haver-hi un canvi, i esperem que això continui, doncs canvien d'aquesta política. Per què és l'únic manera que hi ha llocs de treball? D'avançar endavant. I augmentar la riquesa dels peixos. Si no, a l'Estat, cada dia tindrà més aturats i més pobres. I això és una cosa molt greu, eh? La responsabilitat està claríssim que la tenen els que ho governen. Primer lloc, eh? Sí, sí. Doncs veniu, quasi, quasi, ens ha acabat el nostre temps. Esperem que el curs vinent ens puguin tornar a retrobar-nos, i que les notícies siguin una mica diferents. Home, diferents han de ser i per què? Tenim dues coses importants. Realment sí, tenim una que... En segons com ja ens enganxarà a Tiro Passat, potser a la del 27è? No, encara hi serem avançats. Ho hem començat, ja? El curs. Ho hem començat, no? I si els generals de l'Estat treuen aquesta gent tan inutil, és... I és hora, perquè serà la manera de xacar la curvia, perquè els que hi ha ara, aquestos, no serveixen. No serveixen. Doncs, bueno, família, ens despedim fins al setembre, si deu vol, que tingueu tots un molt, molt, molt, molt bon nístiu. Molt bé. I una abraçada ben forta. I ja us tu i jo ens seguirà veient pel poble, així que... Ja avui al vespre tenim reunió de justícia i pa, o així que... Estem en contacte, però amb el rest dels ullets, molt bon nístiu. Molt bon nístiu. Adeu. Adeu. Ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat.