Veus Parròquia del 10/6/2015

Ai, ai, ai. Ara, bé, un programa per arquíòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música amb violència. Beus de la Paròquia. de la parròquia. Programa de formació i informació humana i cristiana de la parròquia dels sants Justi Pastor de Sant Josep Verne. Mentrovats amics oïdors de Rai Josep Verne, avui haureu de la parròquia una de les coses que la fronta el Papa Francesc. Gracias a la vida que me ha dado tanto medio dos luceros que cuando los abro perfecto distingo lo negro del blanco y en el alto cielo su fondo es estrellado y en las multitudes del hombre que yo amo. A mi m'agrada molt. A mi m'agrada molt. Amics oïdors de Rai Josep Verne, reptes d'aquest Papa Francesc, d'aquests reptes que anem parlant al llarg de tot el curs, avui dimecres 8 de juny, cluem una temporada de ràdio en què hem de ser amb el programa de l'Innovador. No ho sé, però seria un moment d'arribar a la visió global d'aquesta visió global d'aquest curs i de com arriba la renovació a la base, a les comunitats, a les pròquies, En el programa, la Ima Periques, ben trobada a Ima, hola. Hola, Lluís. I a la Dolors Cardona, també, de l'equip de Lleus de la Baròquia. Bon dia. Bona tarda, Lluís. Bona tarda a tothom. Bé, jo tindria una pregunta prèvia, una opinió, eh? Avui estem parlant així, una mica, sense un guió massa establert. El papa francès va arretar una situació excepcional. És a dir, hi ha dos pares vivos en aquest moment. Això no passava des del segle XIII, i després va passar amb ve pocs de sismes. Però us sembla que el gest de Benet XVI de retirar-se del papat ha favorit l'entrada del papa francès? Com ho veieu? Això és un punt de vista clasial per retirar-se, per donar pas a un altre. Jo penso que va ser un gest innovador. No ho sé, jo no ho havia sentit ni parlar-ne a real d'aquest gest si que va sortir informació. I penso que valoro molt la valentia d'aquest Sant Pare. I la persona que el va substituir penso que és aquella persona que ha donat una nova imatge de l'església. Què és el que necessitem als cristians? Quina veu necessitem que ens vingui des del bisbe de Roma i que ens marco una pauta d'actuació per un món modern apropiat al segle XXI? Per passar les actituds del papa francès, lliguem-ne una mica amb els que tenia Benet XVI. Era un teòleg, un home reflexiu, un home d'octrina, diguem-ne. Aquest papa actual, en contraposició a l'anterior, jo el veig com una persona més espiritual, una banda, i també més obert a la programàtica humana, no tan reclòs en temes que està bé de discernir la teoria, no? Però ell toca de pau a la terra i coneix l'home d'avui. Què en dius de sobre això? Estàs d'acord, Tima? Sí, sí, sí, jo estic molt d'acord. I precisament una de les coses que... Bueno, el fet de l'escrit de l'Evangel i Gàudium, a mi em sembla que precisament mostra aquesta... O sigui, els teòlegs estan molt bé i estan, però estan una mica enfilats en un núvol. I en canvi, doncs, em dono la impressió que el papa francès ha baixat a trepitjar el terra, i el que em sembla sensacional és que hagi cridat a favor dels pobres. No parlat, sinó una mica, doncs, amb una certa energia, diuen, escuteu, què està passant aquí, no? Com ens podem dir cristians i admetre tot el que està succeint en el món. El mateix fet que els 4 mesos, perquè ell sembla que va prendre posició més de març de fa dos anys, i amb més de... Bé, no va ser l'octubre, va ser el novembre, ja publicava aquest evangel i Gàudium, una carta postural que el papa se'n fa, en un moment, però que manifestava la voluntat de conduir l'església per uns camins determinats. És a dir, això que a la ciutat civil és tan freqüent, de dir, un full de ruta, un programa, l'església no ho havia fet, i en canvi ell s'atrevit a escriure-ho, amb apartats, com deia l'Immaculada, que han quedat en l'amén de tothom, cristians o cristians, això de la preveuació pels pobres, i això, que hi ha frases, que hem de fer olor ovella, l'església ha de barrejar-se amb el poble. Jo penso que això de l'Avengelli, el Gàudium, és el visbo de Roma, en francès, creu que l'Avengelli és, potser, una proposta molt avançada pel segle actual, però no una Avengelli, només mirant la paraula des de fora, si no, primer entrar al cor de la persona, que tu t'ho creguis, i realment que et situis amb les necessitats del món en què et toca viure, això és el que potser entusiasma moltíssim sentir en francès, perquè és capaç de recituar amb les realitats que ens trobem els cristians, els cristians ens trobem en el dia a dia, i a l'Avengelli, la paraula de Déu és el dia a dia, on te trobes, on, no sé, el món laboral, el món del poble, no sé, i això ho hem parlat molt bé, mossèn Joaquim, amb el seu full informatiu, ens va explicant del gàudium apartats molt interessants, l'última cosa ha sigut, com hem votat les eleccions, l'importància, perquè forma part d'aquest llibre, l'importància que té el nostre compromís com a poble, com ho veu el papa francès, aquestes comunitats petites, civils, i quin paper tenim els cristians a l'hora de prendre una responsabilitat concreta? No sé, és allò que és un personatge, aquest papa, que ens ha arribat, primer, el compromís com a persona, a partir d'aquí tu actúes seguint la paraula, i després anirem canviant tota una església que havia quedat molt obsoleta i que realment era difícil de poder retirar endavant. Jo, si continuem amb el escrit aquest, el que m'agrada molt és la paraula gàudium. O sigui, exacte, vol dir que tot això, perquè sembla que ja ho havia dit jo l'altre vegada aquí, havíem viscut amb una religió, amb un cristianisme molt fosc, molt tancat, molt trist, i una mica el que ha vingut a dir els en pare és que, precisament això, el que ens ha de donar és alegria, viure d'una determinada manera, i la nostra alegria ha de ser la que escampi l'Avangeli, el veure i dir-ho. Mira aquests que contens, que contens que estan, bueno, ara s'implico, no?, però més que gaire predicots, el fet de veure que hi ha una alegria, que hi ha una esperança, doncs és més comincent, potser, que no passen a darrere de la gent a... És que, fitxatima, amb això que acabes de dir, han parlat moltes vegades, en altres moments de formar part de l'església, de valors com acolliment, responsabilitat, o alegria, o amor, o estimar l'altre, però a vegades no sabies ben bé com ho havies d'enfocar tot això. No sabies ben bé. Canvi amb aquests en pare és la base per poder seguir un cristianisme actiu, d'alegria, d'acolliment, responsabilitat, però no cal fer grans coses, no ens demana fer... Bueno, ser màrtirs, si ens toca ser màrtirs, perquè vivim una circumstància socials i es posa d'allò, sinó que el dia a dia és una eina útil per trobar sentit a la vida i ser feliç i ser feliç. En l'art d'aquest curs, amb aquest espai dels reptes que afronta el Pablo Francesc, hem tocat vàris temes dels que avui també en podríem fer una mica de comentari. Jo haver-hi un que per mi va ser important, que és el diàleg que vam tenir amb el conciliari de l'acció catalana de gais i lesbianes. El papa Francesc s'ha atrevit a obrir un tema, com si diguéssim, un maló que no sabem que ens portarà, però que és plenament avengevi, com deieu. És a dir, tots estem cridats a ser poble de Déu, tots estem cridats a seguir Jesucrís i tots tenim el dret que se'ns enuncii a l'avenjari. Per a escoltar dels gais i lesbianes, també. Us sembla que s'ha posat... Que se'ls hi anuncia l'Avengelli o que l'anunciin ells. O que s'hi anuncia, clarament, sí, sí. Però aquí no s'hi esclosos com eren tinguts, persones en certa tendència, una malaltia, etcètera, etcètera. Creieu que les llis en sortirà? Hi ha hagut un canvi, potser, amb la concepció que la gent comença a tenir d'aquesta gent amb determinada tendència sexual? La societat civil, aquest aspecte, la tenia molt ben assimilada. A nivell de Catalunya, ja teníem unes lleis de no escloure persones, que la sexualitat la senten d'una altra manera, i la seva manera de viure a la vida també la senten d'una altra... La família la porten d'una altra manera, no que la senten, la porten d'una altra manera. Llavors, sobre això, jo pràcticament no sé, lligint coses i anar a tapar al cine de famílies, que ja va ser un primer intent, no va poder aconseguir el 100% de la que pretenia, perquè la base d'aquest sant pare és intentar buscar el diàleg. No és fer per imposició, sinó dialogar. Llavors, bàsicament, ell ja posa, ja diu alguna cosa que a les famílies no és solsament parelles, heterosexuals, sinó que... Hi ha altres possibilitats. La gent fa família d'altres maneres, coses que la societat civil ho té molt assimilat. Jo crec que li va costar, perquè estava davant, el muntatge d'aquest cine tampoc no va ser el més ideal, perquè eren cardenals i visbes que venien d'un concepte molt antic, del tema aquell de la fe tradicional, hi vien tot unes coses, però van lograr introduir coses. I en el seu viatge de tornada de Brasil, quan un periodista en l'avió li va preguntar que em penses d'aquest tipus de gent, diu si algú, ell va respondre, si algú és gai i busca el senyor i té bona voluntat, qui sóc jo per jutjar-lo? Jo sempre diré que aquest senyor busca el cor de les persones. I la persona és el cor. La manera que ell desenvolupa la seva vida, si és ètic, si és responsable, si, doncs, això ho és molt respetuosa, el seu pare. A tu em preguntaves si això l'havia tingut una transcendència en la manera de pensar o de fer de la gent. De les comunitats cristianes. O de les comunitats cristianes o en general. I jo crec que aquest senpare, el que ha fet, ha sigut una mica a fer un forat en una presa. I ara la EGA comença a sortir pel forat, però surt de tal manera que va fent el forat cada vegada més gran. És a dir, em dona la impressió que això serà com una bola de neu, que potser hi ha persones més sensibles que en seguida ho han vist molt clar. Hi ha gent que encara no ho té tan ben assumit. Però a mi em dona la impressió que és una força que no hi ha qui ho aturi. No solamente a aquest aspecte, sinó a l'especte de respectar la llibertat de les persones i de respectar la llibertat que cada útri la vida segons creu. És complicat aquest tema, però jo crec que les coses van una mica per aquí. Que potser hi ha concretat, perquè he dit clar. Però en realitat, el que ha fet és obrir una comporta. És valent. I que no tindrà aturador, segons... I això no té aturador. Ara, és una reforma dintre de l'església, serà difícil, pels que estan ara a dalt de tot. Els hi costa una mica... Els hi deu sorprendre molt l'escollit, el visbo de Roma que ha sortit, perquè realment vam passar de la nit al dia. És un canvi radical. El primer visbo a Sudamericà, a Jesuita, proper de teologia de la llibertat, sí, sí, són molts canvis amb això. I amb uns cines externs, que, si voleu, són més eractòcics, però també podem parlar, que es va manifestar des del mateix moment de l'elecció, quan surt el balcó, simplement amb uns pots atributs, papals, la creu inicial d'ell, que a la plata no ador que porta el papa, amb sabates negres, demanaran la benedicció per ell, no van a gent, se n'adonaran la benedicció per ell. Tornant a la residència de Santa Marta amb l'autocar, no amb el cotxe papal, són unes simbologies que potser no han anat gaire més allà, perquè també deu tenir una rémora bastant considerable, però que el fan certament un papa més proper. També presentar-se dinar amb els treballadors baticants, quan li escau, són senyals a favors del qual no estàvem gens acostumats. No, no, no, és sorprenent, és sorprenent. Una mica enròsiu amb això, també ho papa ha obert un altre camí d'un, que és el control de les finances baticanes. L'Institut de les Obres de la Rojo, que és per dir-ho, van d'o baticar, tenia multitud de ramificacions, i hi havia un innumerable nombre de contes bancaris, etcètera, etcètera. En aquests darrers mesos, s'han tancat 3.000 contes sospitosos, és a dir, contes que estaven en homes d'organismes, ordres, etcètera, de titularitat d'optors, etcètera. Els hem posat a ratlla amb la renovació que hi ha hagut en aquest Institut de les Obres de la Rojo, i amb detalls significatius, com ara que aquest, encara es diu, Institut de les Obres de la Rojo, estaràs un mes a una fiscalitat de la banca baticana, perdó, de la banca italiana, és a dir, Itàlia, que és un altre estat, podrà controlar els comptes del baticar, cosa que això no havia passat mai. I també que hi hagi aquesta facilitat comunicativa. És a dir, hi ha més transparència actualment a baticar que en els anteriors anys, en els anteriors períodes papals, això mateix d'aquestes millores que estan fent, perquè baticar, digida ser un paradís fiscal, són mostra d'aquesta més voluntat de comunicació, que jo ja ens ho deia amb Vicens Lafano, quan ho vam entrevistar per veure'ls de la parròquia. No, realment, aquest és un dels punts per a mi més calents que té aquest senyor entre les mans, i més perillosos. Sí, per a qui s'hi poden oposar. Sí, perquè, a més a més, és d'aquelles coses en què, en qualsevol país, per dir-ho d'una expressió fàcil, una patata calenta, no sé ell si podrà fer molta cosa, però, per almenys, ho intenta. Aquí és quan ja entra el que seria el baticar entès com ha estat. En un moment que estem parlant d'un baticar entès com ha estat, ja hi ha tants interessos i tantes coses tan difícils d'entendre. I tantes gent que hi viu d'això. I segurament hi ha hagut pressupostos i coses dedicades totalment en contra del que creiem, que Jesús ens va ensenyar, i tanta gent implicada que no saps ben bé. A mi se m'escap una mica de les mans, aquest tema econòmic. És difícil. És una costa una miqueta de poder... I a mi em sembla que és un dels punts on trobarà més resistència, perquè diner és poder. I, realment, el baticar, el veiem com un poder més que no pas. I molt diner, quan estem parlant des del punt de vista d'estat, és un dels estats més rics del món. Quan estem parlant per un altre cantor de la pobresa del món, que és la línia del nostre sampara, del bisbe francès, són dos... és una contradicció. A més, se'n posa la pell de gallina quan entrem en aquest aspecte, perquè per una banda tinc el missatge més bo de cara al món actual, però lluitar per la pobresa, per tenir en compte l'ecologia, perquè no podem ser consumers i tot això, i per una altra banda, hi ha les finances, potser, més riques del món, dedicades a no ser bon. Vés a saber com es mou en aquests diners, no? Això és el que a mi em preocupa. També la proximitat amb la gent que pateix per a la bandera dels pobres, però també els de les circumstàncies concretes... Ara farem un parell d'exemples, posarem un parell d'exemples, en què el papa s'ha fet present per estar al costat d'aquests patidors. Per exemple, en aquestes onades d'immigració que creuen la Mediterrània, arriben a l'Empedusa, arriben a la Guia d'Americana o a l'Italiana, o fins i tot a la costa continental, i ell, quan hi havia els nous fragis, estava allà denunciant que els Estats no feien res per saber aquelles persones primer que s'ofegaven i segon que al seu propi país estaven condenades al pacte de la fam. Això ha sigut una qüestió. L'altre ha tingut la valentia de denunciar, amb aquesta paraula cúcrita, genocidi, l'acció que Turquí va fer sobre el poble armènic. Sí, sí, sí. Això, davant de la situació política en què Turquia vol entrar a Unió Europea, però té unes rèmores, doncs el PAPA ha denunciat que s'ha de reconèixer aquesta eliminació, aquest genocidi que va fer el poble, que va patir el poble armènic. Us sembla també bon senyal de recolzar a la gent que pateix aquestes accions del PAPA? Sí, clar. És que, a veure, aquí hi ha l'origen de molt sofriment i de pobresa i d'injustícies amb totes aquestes qüestions de guerres o de dificultats entre països. I esclar, una cosa és que ell prediqui o faci coses dins de la pròpia església, que en el fons, ell és el rei de Suprem en aquest moment, per tant, ja li correspon, però que es fiqui amb aspectes que afecten altres països a necessitar una valentia important. I, de fet, l'Erdogan li va sentar malament, però no sona a parlar amb ells, amb el qual suposo que s'ho devia acabar passant, no? Jo m'imagino que la diplomàcia baticana, ell havia llançat un missatge de valentia, com tu acabes de dir, Ima, sobre, doncs, s'havia d'anunciar un genocidi, que va ser tant o més gran que el que va passar a la Segona Guerra Mundial, va ser molt gran, però, a més, aquí a Europa. I treure a la llum, doncs, una cosa que estava tapada. Però també jo penso que la diplomàcia del baticar qui deu haver actuat, i la qüestió del president Turc és enfadar-se, qui ets tu per dir-me això, que no ets un... Aquí estem parlant d'estats, estat, eh? Doncs jo penso que aquí hi ha un moment en què s'apropen, potser això ha quedat una mica d'allò, però hi haurà gestos, gestos d'apropament amb el poble Armeni, de reconeixement, de... I de perdó, sobretot de perdó, aquesta paraula que tenim tant assumit que s'ha de perdonar. El poble Armeni, que abans saps d'unes cristians, eh? Sí, sí, sí. I els coptes. I els coptes d'Egipte. I els coptes d'Egipte. A mi em sembla que també és una lliçó pels altres governs i pels altres estats, i és una lliçó per l'ONU. Perquè l'ONU, doncs, tot i que està fent coses que jo crec que són importants, és tímida, moltes vegades, amb reaccionar davant de situacions com les que han passat temps enrere o les que estan passant avui dia. I en aquest sentit, el que s'enfronti ell tot sol a situacions d'aquest tipus, a mi em dona l'imposió que pot ser bo per tothom. Potser... Sí, jo penso que és una veu que té força en el món, i que és una veu de denúncia i que potser fa moure aquests els poders. És la reconciliació. També he intervingut en l'aprovament entre Cuba i Estats Units. Això, suposo que la llarga, o no tan a la llarga, portarà a unes millors condicions de vida. Segurament hi haurà altres problemes. Perquè a Amèrica sempre té una cert tendència a un domini comercial, polític, militar, etcètera. Però que el poble que hi ha gent de Cuba pugui viatjar, pugui veure els seus familiars, els altres puguin entrar, etcètera. Això és el tot favorable i és el tot partidari d'això. I, per tant, llou que el Baticà, a través d'aquesta diplomàcia que deies dolors, bastant tranquil·la, bastant sense massa aparatositat, hagi treballat en aquest sentit. Sí, sí, totalment d'acord. Perquè era d'aquelles coses que havien quedat allà, d'un moment de la història en què eren dos països enfrontats, de la ciutadania de la Cicuba, i que algú havia de fer un primer pas. Hi ha hagut una persona que els ha ajudat a fer-los. Jo crec que aquí també influït el fet que sigui Jesuita. Perquè els Castro havien estat educats per a les Jesuites. I hi ha alguna facilitat d'entrar. Sí, això imprimeix caràcter, eh, que diuen. Bé, una altra dèria, una bona dèria del papa francès, és obrir... Intentar obrir els sacraments, els divorciats i separats. És a dir, no considerar-los altres closos de l'església, com, lamentant-ho molt, havia estat presos, sinó tenir una política de reflexió, de les formes de família, però també de donar com una... Ara se'n diu segona oportunitat d'això. I dirà, és a dir, hi haurà aquesta possibilitat que els divorciats tranquil·lament puguin rebre el sacrament de la comunió. I fins i tot es comença a parlar, hi ha ningú se'ls estires cabells ara, de parlar de dones ordenades. Que tema m'agrada molt. Què en dieu? Doncs... Sobretot el tema del divorci, penso que estem en aquell punt d'aquell respecte a la persona. I si aquella persona és una bona cristiana, és una persona conseqüent amb la seva vida com a cristiana, no li posa negar que Jesús vingui, dintre perquè és... no sé. Són aquelles coses que jo penso que no entenc com teníem això. No ho entenc. En quan a l'altre penso que el protagonisme de la dona és important. Bueno, però ara aquí tenim un parell de monges que estan fent molt furor per dir-ho a la nostra societat. Però no sé si tenen la benedicció, diguem-ne, de Roma, que es deia abans. Doncs tenen la benedicció de la base, a veure, i la tenen. Potser no està encara reconeguda al món, però hi ha a tothom un cristià, per exemple, la Teresa Forcade, de l'estiu de Montserrat, a l'Ebat, en canvi, la respecten, li deixen fer. Sí. Jo crec que el més proper ja està molt assumit així. Hi ha hagut gent que només amb la política cristiana i capallans. Lluís Hernández va ser el caldo de Santa Colma de Gravenet, Alfredo Ipieto, era capallà i va ser el caldo de... De Corrella, va ser. Jo vull donar només una notícia fresca des de la dona, i serà molt ràpida. Des del col·lectiu de dones en església, fa poc si va enviar... Fa no el memorial, hi ha dones. És a dir, fan el memorial, la comunió, dones. Quan acaben de fer les seves reunions així, es troben, i és una monja que fa el partiment del pa i el consagre, i ells ho donen, i creuen totalment. Doncs elles han enviat en el papa un memorial. Això li diuen el memorial, com ho fan i com un tallós. I tenen contacte. No vull dir que a poc o molt s'arriba aquest xampare. Bé, amics lluïdors, amics untartulis, amigues, hem arribat al final del programa, hem arribat també al final de la temporada. L'equip d'E seguirà treballant en temes que realifòricament tinguem un cert interès per a la ciutadania Sant Josep Svern, i ara, en un moment final, ens queda donar les gràcies als contartulis que han vingut ordinàriament a les persones entrevistades, als oïdors i als tècnics de la lluita de Svern, i a l'equip de Josep Ròquia, avui formarà Pala Dolors, l'Helma Colada i en Lluís Us ha parlat. Moltes gràcies a tots, i adéu-siau. i a nosaltres també.