Veus Parròquia del 17/6/2015

I'll go wherever you will go. I'll go wherever you will go. I'll go wherever you will go. Veus de la parròquia. L'audició de la parròquia de Sant Just Desbert dels Sants Just i Pastor a través de les zones de ràdio Desbert en el 98.0 de la freqüència modulada. Com tots els dimecres d'aquesta hora som aquí amb vosaltres. I com tots els dimecres inicien l'audició amb la lectura de l'Avengelli. Diu Sant Marc. Un dia, cap al tard, Jesús diu als de Xebles, passem a l'altra riva. Dijaren, doncs, la gent i se l'endugueren en la mateixa barca on es trobava. I s'anava omplint. Jesús era popa, dormint amb el cap reclinat en un coixí. Ells el criden i li diuen. Jesús es detvella i renyà el vent i digue a l'aigua. El vent a mainar i seguir una gran bonança. Després els digue. Ells plens de gran respecte es preguntaven l'una a l'altra. Dins de la pastoral de la salut de la parròquia, Jesús visitarà la residència d'Itàlia per celebrar l'acte religiós. El volpè dissabte, dia 20, a les 9 de la nit, tindrà lloc a la parròquia la representació teatralitzada de textos de Hildegard von Wingen, sota el títol Ordo Virtutum. És una extraordinària ballada artística, a la qual s'hi pot assistir pel modès preu de 10 euros. L'aicat 21, Congrés de l'aicat a Catalunya. Un grup de cristians de les diocesis catalanes i de diverses procedències ecclesials impulsa una gran trobada al monestir de poblet, els dies 2 i 3 d'octubre de l'any 2015. Des de fa un parell d'anys s'està preparant aquest Congrés que porta per títol ser més església, servir més al món. El voltant de 3 aixos. L'aix a l'església, cristians en el món, espiritualitat laical, s'oferiran una vintena d'activitats diferents, tallers, conferències, taules rodones, espais d'experiència, conduits per a laics religiosos i preveres d'arreu de les diocesis catalanes. Per a més informació i inscripcions a la web laicat21 amb numeros romans punt cat. Arroba laicat21, facebook.com, barra laicat21, facebook.com, barra per si voleu escriure. Enviau un email laicat21 amb numeros romans arroba gmail.com. Més com ho d'encara és escriure a Google. Laicat21 us assortirà tota la informació. Semana catequètica, juliol 2015, serà del 6 al 10, el seminari conciliar de Barcelona, de les 16 hores, 4 de la tarda, a les 20.45, hi haurà dos cursos, un d'iniciació i un altre de profundiment a la passada. Per a més informació, sanfaliujovaarrobavisbatsanfaliuj.cat. Hem escoltat notícies d'església. Presentem fer i actualitat. S'acosten les dates finals per fer la declaració obligatòria de la renda. Recordem que l'obra social que té el seu càrrec, l'església catòlica, a través de càrites, és molt gran. Per això donem a conèixer a veus de la parròquia, tant l'editorial del full dominical extra del passat dia 7, que signa mossèn Anton Roca, com la informació que ens ofereix el director de càrites tio Cessana de Sanfaliu, el senyor Joan Torrents i Andreu. En primer lloc, escoltarem uns fragments de l'editorial que signa mossèn Anton Roca, de legat episcopal de càrites tio Cessana de Sanfaliu de Llobregat. Escri que aquestes paraules encara ha impactat per la darrera reunió de coordinadors de càrites de la nostra diòcesi el passat 15 de maig. Feia goig contemplar el treball fet per tants voluntaris, tant en les grans ciutats i viles com en els diversos pobles i poblets de la diòcesi. Volíem que tots, en les diverses tasques, se'ns acomenés l'esperit de càrites, que no és altra, que l'esperit de Jesús de l'Avengelli. Així, ben conjuntats, ens sentim tots participants d'un treball que no és d'uns quants ni d'un grup particular, sinó de l'església. Càrites està al servei de la caritat de l'església. En l'hora llarga del debat i diàleg, sorgiran preocupacions i problemes. Escoltarem les diverses realitats iniciatives que pot fer i fa càrites en els pobles, i l'anel de coordinar-nos tots molt més. Va ser molt enriquidor. Un servidor, segueix dient mossèn Anton Roca, com a delegat episcopal, vaig voler remarcar que al costat de la feina i de la realitat dura dels moments presents, els voluntaris hem de cultivar una sòlida espiritualitat que doni consistència i sentit al nostre compromís social. L'ajuda a Càrites i el treball a favor de la causa dels pobres no està contraposada a la vida espiritual i a la celebració litúrgica. Potser havíem caigut a considerar la lluita per la justícia social i la vida espiritual com dues realitats independents i fins i tot contràries, quan, de fet, són complementàries i es necessiten. I l'amor que celebrem amb la Bucaristia constantment ens porta a preguntar-nos allò que diu el Lema de Càrites d'Anguany. Els nostres visbes en la darrera assemblea planària de la conferència episcopal en la construcció pastoral. Església, servidor dels pobres, ens diuen on són, com es troben, què viuen els nostres germans. Diuen, la família es veu imers actualment en serioses dificultats econòmiques que segreugen per la carencia d'una política de decidit reculsament a les famílies. Un bon nombre d'elles ha vist disminuir de la seva capacitat adquisitiva cosa que ha generat un increment de desigualtats i noves pobreses en no tenir la protecció social que necessiten i mereixen. Un 43,2% segons la Fundació FOESA. El document fa un sobrellat sobre la situació de la turca afecta a tants joves, denuncia la situació dolorosa de la infància que viu en la pobresa, sofrint amb privacions bàsiques. Parla de l'increment del nombre de dones afectades per la pacúnia econòmica parlant-se de la feminització de la pobreza després de la situació dels ancians, la violència domèstica, de la qualen són les dones les principals víctimes. Finalment denuncia la situació de molts immigrants com una nova forma de pobreza. Els més pobres, entre nosaltres, són els estrangers sense papers, els quals no se'ls facilita serveis socials bàsics. Una descripció que demana per part nostra una serena reflexió. Potser canviar els xips sobre tòpics i un compromís generós. Què faig amb el meu germà? Deixar el nostre suport, la nostra acció i la nostra ajuda al servei d'una església servidora dels pobres. Signat mossèn Anton Roca de la Gata Episcopal de Cari d'Esteosa Santa de Sant Feliu de Llobregat. Després d'escoltar el que escrivia mossèn Anton Roca, passem allò que diu el director de Càritas, tio Sasana, de Sant Feliu de Llobregat, el senyor Joan Torrents. Les cifres que presentem són aclaparadores. Han augmentat el nombre de persones i famílies ateses per càrites respecte a anys anteriors. Des de càrites dius Sasana i des de les diferents càrites perroquials i interperroquials, s'ha hagut de fer un esforç per poder donar resposta a aquest augment de les demandes i per tant de situacions de manca de cobertura de les necessitats bàsiques. El mes de febrer se'ns presentava també el contingut de l'informe FOESa sobre el que ja parlava mossèn Anton, sobre l'exclusió i el de l'assemblopament social a Catalunya. Aquestes dades són reveladores també que el risc d'exclusió social és cada vegada més elevat i que, malgrat, es parli d'una recuperació econòmica. No s'ha produït en persones que viuen a l'indà de la pobresa o en aquesta situació d'exclusió i tampoc sembla que es pugui produir a curt termini. Les xarxes de suport familiar i informal són les que han ajudat a les famílies a pavegar les conseqüències terribles d'aquesta crisi, però també les entitats del tercer sector i càrites entre elles. Cal destacar aquest punt, perquè és una de les potencialitats que ens han de permetre capgirar aquesta situació. Les persones tenen moltes capacitats i cal potenciar-les. Tali com ens defineix la nostra missió, hem de treballar perquè les persones siguin les veritables protagonistes del seu procés, i en això seguirem treballant des de càrites. Però tot això no ho podem fer sols. Durant l'any 2014, des de càrites es van gestionar 2,100 milions d'euros destinats a l'acció social i al servei de la caritat a la nostra diòsasi. L'acció que desenvolupem des de les diferents càrites perroquials i interperroquials, des de càrites, diu Cessana, no podria ser realitat sense el suport de la resta de la comunitat, des de l'acció dels voluntaris fins al suport econòmic dels socis i donants. Per a totes les consideracions que acabem d'escoltar, no us sembla que ara més que mai és necessari marcar les dues creuetes en les caselles correspondents, que representen 1,4% de la vostra declaració de la renda? Això no significa que emmena de dispendir extra. I, alhora, també, em demanem que tingueu en consideració ser possible col·laborator de càrites com socis i donants. Per això cal que us agosteu a la càcia on us informaran de com podeu fer-ho. Aquesta pot ser la resposta a la pregunta que ha servit de l'Emma a la passada jornada de càrites. Què fas amb el teu germà? La paraula de la llevoca creix sola. Diumenge passat vam escoltar a l'Evangeli la paraula de la llevoca creix sola, la petita llevo de Mostassa. El pare Claretia Ignasi Ricard escrivia un comentari sobre aquesta paraula que ens recomana molta paciència, ja que la solució de tots els problemes és en mans de Déu. La llevoca creix tota sola. Jesús parla del regne de Déu en paràvoles i nosaltres no podem donar per descontat que les entenem tot seguit. Per entendre-les no cal un talent especial, sinó una fe profunda. Jesús no diu res que no sapiguem, parla d'allò que és nou, inesperat. Hem d'entendre que Déu és tot altre i que actua d'una manera diferent que els ésser humans, però a l'hora és tan humà que, malgrat que no l'entenguem, hem de dir, sí, és així, així ha de ser, m'ho diu a mi i ho he de prendre. Amb la paraula de la llevoca creix sola, Jesús ens vol dir que no tenim cap motiu per al descorajament, quan nosaltres no podem veure gairebé res del creixement amagat i misteriós del regne de Déu. Es manifestarà el dia de la collita, la llevoca creix sola donarà unes espigues ufenoses en la collita. La imatge del gra de Mostassa parla també de la poderosa actuació de Déu, que es manifesta a través de la paraula i de la vengeli. És la narració d'un creixement en contrast, una llevo petitíssima, que és la imatge del regne de Déu. La llevo de Mostassa és una realitat quasi invisible, sovint envoltada d'incompració i de fracàs, però l'entítesi és l'esplendor de l'èxit final. La planta de Mostassa, a prop del llac de Tiberiadés, pot créixer fins a tres metres d'alçada, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra. Totes aquestes paraules són la narració d'un creixement. El text posa la llum al misteriós dinamisme que hi entra els dos pols, el de la llavoreta i el de l'abra, el de la grada blat i el de l'espiga. El pagès, assembrat, tirant la llavor, i s'ha anat a reposar i, tant mateix, aquella llavor està carregada d'energia i continua tota soleta, el seu itinerari, automàticament, automàtic, com diu l'original grec. Déu ja ha plantat el seu regne. Aquest arriba inesperadament, amagat, paradoxal. Jesús diu, com l'acció meravellosa de Déu, fa créixer una gran planta d'una llavoreta de Mostassa. Així seguirà el magnífic compliment del regne. La Bengeli sugereix una actitud. Ens cal esperar. Sí? La realització del regne no depèn de nosaltres, sinó de Déu. Per part nostra cal que estiguem disponibles al do de Déu confiant en la seva paraula que creix en la interioritat del nostre cor. Ens cal conrear la interioritat. Signat, Ignasi Ricard Sassardot Claretia. Aquesta és l'última audició de veus de la parròquia del curs 2014-2015. En molts dels nostres programes hem divulgat les gloses que escriu el pare Jesuita Enric Puigxiofra, el full dominical del visbat de Sanfaliu. Concretament, la del passat diumenge és particularment emotiva i tendra. A la taula de Jesús. En Miquel, un infant de nou anys afectat per una discapacitat intelectual greu, amb retard, sí com a triu, ha fet la primera comunió acompanyat de familiars i amics. Una mare catequista, experta i lliurada d'aquest servei de la comunitat l'ha preparat. Arribat el dia, en Miquel ens comunicava la seva joia, mitjançant el llenguatge gestual amb què es relaciona. Momen especial, el del pare nostre, quan va veure que la majoria dels presents el resaven amb aquell llenguatge que ell embrà, gràcies a la projecció en una pantalla dels gestos correspondents. Moments joyors, per ell, el motiu per a tots els qui l'acompanyàvem, com ho va ser el moment de rebre la comunió, viscut amb seriositat i emoció. En l'estona d'acció de gràcies, els seus pares van fer aquesta pregària. Pare, passes per les nostres vides una vegada i una altra, esperant que et sapiguem veure, que en reconeguem, estimant-nos i convidant-nos a seure taula amb Jesús. Sabem de la teva capacitat infinita d'estimar i perdonar. Amb en Miquel, tinguis també ben a punt la teva capacitat infinita d'emocionar-te, perquè és un nen que emociona. Per la seva sortides únicas i extraordinàries, per la capacitat d'encomanar les rialles, per la seva capacitat de sorprendre i de sorprendre'ns, per la seva capacitat d'atacar els nervis, per la seva capacitat de no rendir-se i trobar recursos allà on sembla que no n'hi ha, per la seva capacitat d'entendre i de fer-se entendre, per la seva capacitat de fer-nos a tots una mica millors, per la seva immensa capacitat d'estimar. Si vols que l'àpid vagi bé, tinguis també molt a mà la teva paciència infinita. T'encandra molta i molt sovint. I sí, malgrat tot, la situació es desborda una mica. El nostre darrer consell és que et fixis en les seves germanes, com l'estimen i es deixen estimar. Observe com el busquen, com es deixen trobar per ell, mira bé, com l'animen i com l'enmiren. Són autèntiques mestres a passar una vegada i una altra i encara una altra i una altra i totes les que convinguin per la vida d'en Miquel. I ell les veu, les reconeix, les estima i se seu a taula amb elles. Gràcies, pare, pels nostres fills i per anar-los acollint a la taula de Jesús. Com diu el Salm, que us faci créixer el senyor a vosaltres i als vostres fills. Signat Enric Puigjofre Jesuita. La nostra parròquia ens prepara per gaudir de moments de spiritualitat al llarg de l'estiu, temps que deuria ser una mica més relaxat que la resta de l'any. Són pregàries, pensaments, reflexions, benaurances, que ara nosaltres us llegirem en els últims minuts del programa. Estiu vacances descans. Senyor, fes que rebem les vacances amb agraïment. Són fruit del nostre esforç i també ho són del treball dels altres. Fes que les visquem amb solidaritat, perquè quan ens ho passem bé hem de recordar aquells que no poden descansar ni gaudir com nosaltres. Ajuda'ns a ocupar-les sàviament. Ens cal pensar en qui les compartirem, sense oblidar els espais per a la lectura i per a la perrària. Fes que recuperem forces i que tornem a la vida de cada dia millor de quan van marxar, perquè si no és així haurà estat un temps absurd i perdut. Ajuda'ns a aprofitar les vacances per obrir-nos el món de l'imprevist, del gratuït i sobretot per obrir-nos adeu i els nostres germans i germanes. Que dialoguem amb la parella, els fills, els amics, que gaudim de la bellesa de la natura sense oblidar que és un regal valuós i gratuït que ens fas i que cal preservar. Com ser instrument de pau? Senyor, quan, malgrat tot, seguim caminant amb il·lusió, apostem per la pau. Quan obrim debat a bat el cor al germà, que sense costa, edifiquem la pau. Quan vivim, eficientment, la solidaritat som constructors de pau. Quan ens comprometem en una responsabilitat, fem tasca de pau. Quan anem amb el cor a la mà, som sembradors de pau. Quan dediquem el nostre temps als altres, fem possible la pau. Les meravelles de cada dia. Senyor, gràcies per la bellesa del meu país. Palló concret on visc i per les persones que m'envolten. Gràcies per la naturaleza, per cada sortida i cada posta de sol. Gràcies per la lluna i els estels. Ajuda-me a no cansar-me mai del pas de les estacions, de les olors de la primavera, dels sons de l'estiu, dels colors de la tardor i del fred de l'hivern. Deixa'm gaudir de cada albada, de sentir-me viva encara, de respirar, de caminar i de pensar del teu amor i de la teva misericòria. Senyor, fes-me el do de valorar i d'estimar-te a tu i tot el que fas a favor de tota la humanitat. Hem arribat als moments finals d'aquest últim programa de la temporada 2014-2015. Us estem molt agraïts per la vostra atenció al llarg d'aquests mesos. En nom dels quatre grups que composem veus de la perròquia, us desitgem un bon estiu i us esperem la propera tardor en aquesta sintonia, ràdio desvern, en el 98.0 de la freqüència modulada. Avui amb vosaltres, Joan Algarra i Pere Oliver, hem posat la veu i moltes gràcies també al nostre company, Carles Hernández Rius, que ens ha acompanyat amb la seva bona feina, amb les músiques i la part tècnica. Amics oients, recordeu que podeu tornar a escoltar aquesta audició al proper lliçapte a les 11 del matí, fins a les hores a rebeure. Adéu-siau. No, a les 11 del matí no, a dos quarts d'11 del matí. Molt bé, perfecte, perfecte. Ja, hem de rectificar perquè, si no, ens escoltaríem tard. Gràcies. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Compenat d'una bona manida i tens un plat baratíssim i facilíssim de fer.