I també diumenge a l'escola Montseny organitza una xerrada de presentació de la cooperativa de producció i consum d'energia verda, Somenergia, un acte marcat en la declaració per l'ONU de l'any internacional de l'energia sostenible. La xerrada l'organitza Somenergia i l'ajuntament i començarà dos quarts d'avui del vespre a l'escola Montseny. I un de reacte, per diumenge, a l'espai de dansa Marta Roig, completa els seus actes amb el festival de persones adultes a partir de dos quarts de deu a la sala municipal de la Taneu. Fins aquí l'edició vespre d'avui del Sant Just Notícies. Tots aquí fem un resum del més destacat títurat. Obert el període d'inscripcions per infantil, primària i secundària. Fins divendres les famílies tenen temps per inscriure els seus fills als centres educatius. Enguany baixa el nombre de línies, per l'augment de la ràdio i el descens de la natalitat. L'avantzinera Teressantos està deniversari, i s'ha de celebrar els seus primers 50 anys d'història, el qual està ubicat a Sant Just, per a tocar la Sant Feliu i Sant Joan, per això rep aquest nom, i compta amb jugadors de la plantilla del Barça com a clients habituals. Aquesta ha estat tota la informació del Sant Just Notícies, l'edició vespre d'avui dimecres 13 de juny. La informació tornarà a partir de demà, amb els vulletins juraris a partir de les 10, i a l'una, els Sant Just Notícies a l'edició migdia. També recordem que trobareu tota la informació utilitzada a través del web de Radio Desvern, www.radiodesern.com i que també ens podeu seguir a través de la informació. Fins aquí la informació. Fins aquí la informació. I que també ens podeu seguir a través de Twitter i Facebook. Que vagi molt bé i tornarem de mala set. Fins aquí la informació. Fins aquí la informació. Fins aquí la informació. Fins aquí la informació. Fins aquí la informació. Fins aquí la informació. Fins aquí la informació. Fins aquí la informació. Fins aquí la informació. Estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Una altra vegada. Smooth jazz club. T'hi esperem. F Chairman, M'agradaria que tinguéssim l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç. M'agradaria que tinguéssim l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de l'esforç de la pedra. La Concur ALISSA un programa d'informació i informació humana i cristiana de la parròquia dels anys justi, pastor, dels anys justes, bé. Avui, a veus de la parròquia, cristianisme i cultura. Ben trobats, amics lluyors de Ràdio d'Esvern, avui aquest espai de cristianisme i cultura està conduït per en Lluís Domènec i Lluís Seguran. Dos lluisos. Ens falten alguns tertulians però defensarem i justificarem aquest espai de ràdio que tant ens agrada fer. Hem pensat aquest darrer programa del curs com una reflexió, com sempre en veu altra, sobre la relació que ha tingut la religió o la religió en general i la política. Per anar a terrant, més concretament, sobre els moviments socials o la situació social avui en dia. Una paraula, Lluís Maria, sobre quin estat d'aquesta convivència, aquest diàleg entre religió i política, ha estat portat al llarg del temps segons uns patrons rògics o ha estat dominat per una banda, per un sector, per una altra. Des del punt de vista humà han sigut patrons rògics, des d'un punt de vista cristià, absolutament no rògics. Perquè els cristians han sortit de les seves creences per poder-se aliar amb els poders terrenals. Suposo que es refereixes des de sempre, des de sempre. Aquí han comentat èpoques passades de mitjanes, que el ser cristià era també una forma de ser ciutadà. Sí, sí, sí, sí. El ser cristià els reis es batallaven i els seguien tots els seus... I això no implicava el que fossin unes persones, ells podien ser segons el seu pare, molt honestes. Però realment, que es caven en els seus lesalls, començant pels seus propis serveis, els tractaven com agossos. Potser el darrer exemple, o l'exemple que encara recordem, és l'època de l'ingrèixer al nostre país, en el que hi havia com una simbiosi. No sabies mai on començava l'església i acabava l'estat i el revés, no? No solamente las cosas más contradictorias, eh? A la vista de l'entrada del cap d'estat d'Espanya, sota Pali. Sí, sí, sí, era un olor. A més, molt mal explicat. Si no, els poders temporals de l'església. Això, sortosament, ha passat almenys properament a nosaltres, tenim un estat que és a confessional. I encara no és d'ac del tot, però, de moment, ja és a confessional. I, amb això, ja hem guanyat. Hi ha una cosa que volia dir, en aquesta aspecte, sempre i quan els estats siguin a confessionals, vol dir que a cases que ho estigui d'esforçar més perquè la seva regió prevaleixi. O sigui, no t'ho donen tot fet i pastat, com passava amb l'època franquista. Quan més cristiàrats, quan més aparientsia cristiana tenies, diguem-ho tot, tantes més benediccions de l'estat tenies. Això no és fals, completament fals. Jo explico com a negre tota que del meu curs que vaig estudiar el Jesuites, com tothom sap, que eren molt avançats per la seva època. I es passaven pel forro tot el que referia de l'espiritu nacional i totes aquelles històries. Però les coses que aconseguim dels 60 i pico que eren en el meu curs, vam sortir 18 capellans de tota mena, de seculars, i en queda un. Dels 18 capellans que van sortir del meu curs en queda un. I tots els demés ens vam descreure, i els que són cristians ens vam tenir de reconvertir, perquè no tenia res a veure el món amb què ens trobàvem, amb el món que ens havien explicat. No tenia res a veure. Això se'n diu, podríem dir, posant dubte a la pròpia fe per resituar-la. Sí, sí, sí. Bé, l'Església està, ja de temps, re-situant en aquest nou espai d'una societat no cristiana. Per això fa quatre setmanes vam tenir aquell coneixement sobre la fundació Joan Maragall, que és, diguéssim, trobar punts en què el cristianisme pot arrelar la varietat de creences i la varietat cultural. I ara ens trobem avui en dia en què la presència cristiana en els moviments socials és realment dèbil. No diem que no hi hagi gent cristiana molt compromesa, després en parlarem, però en els moviments actuals l'Església està poc representada. No sé si me'ldria la pena. Molt i malament. Ja sé que no és s'han de la teva devoció, però voldria la teva opinió sobre el moviment 15M, sobre els joves que surten al carrer, protesten davant la situació, però els hi costa trobar un camí en concret. És que això és que els hi costa. No és que sigui, no és que jo estiguem contra d'aquest moviment. Només els demano, per favor, que busquin un cap. I que tots convergessin, tenen una força, la força de la juventut, tremenda, que facin servir aquesta força d'una manera intel·ligent, que no es desperdici, que és el que d'aquests moments està succeint. Si ells tenen força i van a juntar-se amb els PPs, que hi ha muntanyes de PPs, o de doctoros del PP, que es van llegir a ajuntar amb ells i que els hi traspassin la seva força, i que vegin un húritzó que mira el demà, i no que es queda amb el que els hi penja i els hi sobre, aquests aconseguiran tenir uns esquemes brillants i un futur encara més brillant. Però és el que espero i desitjo d'ells. I tenen tapamentes per tot arreu. Els hi posen taps per tot arreu. Quants moviments d'aquest caire, o semblants d'aquest caire, que són propers a una revolució, s'han perdut, diguéssim-ho, no han arribat on es pensava per aquesta dificultat a trobar líders. Ja parlària des de la setmana tràgica l'any 1909 a Barcelona, fins i tot el maig de 1968 a França, en què el lideratge estava molt compromès. Aquí hi ha també una disjuntiva. Si trobes un líder, és molt fàcil que això es converteixi en un moviment com un partit polític. Si no el trobes i estàs més prop de les bases, falta conducció. Sí, bueno, és això. No és un líder. És un lideratge múltiple. Però perseguir-nos uns objectius. No només criticar per criticar. No només dir això no. Posem coses positives. Quants de bo formen? Si ens escolten gent de moviment 15 d'emes, suposo que... Només tenen de buscar. No estic en contra. Només tenen de buscar ideals. Estan en pares, des d'acord amb nosaltres, perquè segur que hi ha molta teoria, també. Sí, sí, sí. Bé, hem sentit a parlar que les... Hem dit ara mateix que les clíniques s'ha de recituar, que el cristians també han d'estar en aquests moviments, però el que des del punt de vista institucional o orgànic, o fins i tot de jeràrquic, s'està parlant ara, és de la dita Nova Evangelització. Hi haurà un sinó de visbes, és a dir, el mes de septembre d'octubre del present any, on el papa vol presentar la seva idea de l'any de la fe, l'any de Evangelitzar de nou, vol dir de partir de quasi bé zero, i explicar la proposta de Jesucrist. Sobre això, segurament el nostre programa de ràdio n'hi haurà de tornar, hi haurà de tornar-hi, reiteradament, però em voldríem fer com un anticip, com un test, com un trailer. T'atreveixes a dir alguna cosa sobre la Nova Evangelització, com la veus, si et sembla que té futur. Pot tenir molt futur, però depèn de com s'enfoci, i a mi aquest sant pare em fa a un gunya molt engunya. Té cara de dolent d'entrada, té cara de dolent. El té una mirada de persona dolenta. Després pot ser meravellós, i és el representant de nostre senyor a la Terra, i tot el que vulguis. Però, cuidado, depèn de com ho presenti. Si es presenta com Joan XXIII, que el va ensalcenar tot el que ell va demanar, tot el que va sortir del Consell Ibatica II, el 80% es va quedar eficaç en una bústia, perquè no es va tocar. Això és públic i notori. I alguns cristians ho sabem. La llàstima és que no ho sàpiga tothom. Doncs esperem a veure com... I em fa molt engunya. Esperem com reacciona el Papa Ratzinger, si abatiment surt la beneta eulògica de quan era... com comissari de la fe, llavors patirem una mica. Si surt, potser... No patirem una mica, patirem tot. La tendència, que últimament des del papat, ha demostrat de ser... de collir una certa amplitud de mires. Sí, sí, és clar. Sí, sí. Les línies es podran requir d'aquesta nova evangelització. Tant de bo, tant de bo. Arribem ja a l'aspecte de la segona part del programa d'avui. Volíem parlar que la religió no pot viure d'esquena de la situació actual, és la situació actual al nostre país. Socialment és d'engunya i de preocupació. Quanta gent no s'ha quedat sense feina, quants pobres no han augmentat l'índex que ja era... Això el que no ho sap és el rehoi. Bé. Perquè no són enteres. I quanta gent tenen dificultats i moltes en arribar a fi de més o fins i tot anar vivint un mes darrere l'altre, no? Estan justes, Bern, que portant el bisbat del Baix Llobregat, s'ha fet des de la paròquia un treball conjuntament en tota la diòsse, titulat El Compromís Social Cristià. Aquest treball va tenir el seu moment àlgit al diumenge passat, quan es va comentar, entre tots, va fer una idea una mica pionera en el nostre àmbit, vaig l'obregatí de fer com una missa, una plàtica col·lectiva. Jo ara et demanaria, Lluís Maria, que vulguessis llegir l'abangeli que la gent es va prevar, que va ser el diumenge, però tenia ja, com a deures a casa, de llegir-lo, meditar-lo, i després poder-ne opinar. Perfecte. Diu, és l'abangeli de Sant Marc, de Sant Lluc, perdó, el capítol 10, verset del 25 al 37. Diu, un mestre de la llei es va aixecar, i per posar a prova Jesús li va fer aquesta pregunta. Mestre, què haig de fer per posar-hi la vida eterna? Jesús li digui què hi ha escrit en la llei, que hi hageixes, ell va respondre, estima el senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tot l'ànima, amb totes les forces, i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix. Jesús li digui, ets l'espost de, fes això i viures, però ell em ganes de justificar-se, preguntar a Jesús, i qui són els altres? Qui són els altres que tinc d'estima? Jesús li va contestar dient, un home vaixava de Jerusal·lema Jerico, i va caure amb mans d'uns bandolers, que el van despullar, el van apallissar, i se n'anaran deixant-lo mig mort. Casualment vaixava per aquell camí un sacerdot, quan el veia passar de llarg per l'altra banda. Igualment un devita, arribar en aquell indret, veia l'home i passar de llarg per l'altra banda. Però un samarità que anava de viatge, va fer arribar a prop d'ell, va arribar a prop d'ell, el veia i se'n compedia, i s'acostava, li amorosia les ferides, em volia lliure, i les va anar. Després el puja a la seva pròpia cabalgadura, el dugeia a l'hostal, i se'n va ocupar. L'endemà va treure dos dinaris, i els va donar a l'hostaler dient-li, ocupa't d'ell, i quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més. Quins d'aquests tres es sembla que va comportar com a prurisme de l'home que va caure en mans dels bandolers? És esponguer el que va a tractar, el que el va a tractar amb amor, llavors, Jesús li digui, ves i tu fes igual. Aquesta és la paràbola del bon samarità, que és coneguda, sobre aquesta paràbola, sobre aquest text evangèlic, teníem uns punts de reflexió, que eren... en el nostre tema es donen situacions semblants, com reacciono de bandelles, què en destaco, d'aquest evangèlic, què insisteix o què sugereix Jesús a mi mateix, etc. De les respostes que la gent va aportar a l'església, n'hem destacat unes quantes que m'atreviré a resumir. Es va dir, hem d'estar alertes a la realitat i actuar després de jutjar-la a la llum de l'Avangeli. Aquesta actuació comporta una reoació amb els altres i on donar-se. Una adversona va dir, podem considerar que la societat està castigada pels poderosos i necessita dos gestos de la gent petita per anar endavant. Era allò que diem, quanta gent no fa favors a veïns, a amics, quan no treballen amb ONGs, moltes d'aquestes cristianes. Els altres dels quals parla Jesús són els que pateixen una situació injusta. Es necessiten samaritans per canviar això. I és possible de fer-ho, potser que hi ha molta gent bona a limitar. I si va dir, cal estimar tothom sense cap tipus de distinció. Actualment anem atabalats per la vida i no veiem els altres. Estem actuant bé si ens passa això. Els apallissats d'avui en dia són molt a prop nostre. Els ajudem. A cops, sentim ploure en casos com els de l'Avangeli. Sentim ploure aquests esadots que canvia de vorera per no veure el ferit. L'altre, etcètera. El samarità respecte al maltractat, el veu, s'atura, es compedeix, se'l carrega, se'n fa càrrec i torna per veure si ha de fer un pas més. A nosaltres se'ns demana una conversió en aquest sentit que passi per tot aquestes fases, per tot aquests nivells. Una persona es preguntava, què n'espera el senyor de mi? Doncs que estigui atent i a punt. La lliçó de l'Avangeli de Lluc és que cal ajudar els altres sense esperar res a canvi. Estimar sense mesura els altres, tan sols es pot fer si estimes adeu. Vols... Sembla que és la genuina, Llis Maria. Sí, és que és així. Jo parlava del proísme. I de demanar adeu que ens ajudi, ell que té tot el poder, que ens ajudi a estimar el proísme, com a nosaltres mateixos. Que sí, de veritat, que estimem el proísme. Perquè només estimar el proísme podrem fer... Podrem aconseguir la nostra salvació. Podem fer el que volem, no. No es tracta de fer el que volem. Es tracta de fer que el que volem fer es pugui fer senzillament. Molt senzillament. És per això que hem d'aprofundir molt més amb els ensenyaments de nostre senyor. Perquè som molt superficials. Som molt superficials. Les dues darreres aportacions que tenim ressenyades són aquestes. La primera, per tenir la vida eterna, cal actuar aquí, segons diu Crist, el mestre de Ballet. És a dir, fes això. Actua igual. Com aquest samarità. I la darrera intervenció d'una feligresa va ser la següent, també. La coneixença de Jesús ens porta a estimar i a referir a ell la nostra vida. Bé, després d'aquesta humilia col·lectiva va haver-hi també les pregàries, llegides pels propis autors, que s'enfilaven el faristol... Sí, sí, sí. I pregaven a l'assemblea que preguessin junts amb ells. I d'aquest treball s'enferà una síntesi, el diumenge que ve, que serà aquest diumenge present, dia 17. Aquest diumenge passa una cosa curiosa, aquí a la paròquia de Sant Josep Bern, que hi ha una trobada festiva. Tant de dues misses en fa una. Sí, sí, sí. No hi haurà missa de les 12. Correcte, ni 12, ni una, sinó que una única missa a les 12 del migdia. Hi ha, a dos quarts de 12, hi haurà una ambientació, amb uns plafons al entorn de la plaça de l'Església, d'accions socials, tant de moviments d'Església com d'empreses de caida social com de ONGs. De pressa i pressa d'informació, celebrarem l'oqanistia, i al sortir, a partir de l'una quarts de dues, ens hi posarem a baixar, cap al renta Pèus, on hi haurà el dinar. El dinar ha servit per una empresa de treballadors de risc. Sí, sí, sí, sí. Que, bé, no són bas d'activitat lucrativa. Tots els que vulguin assistir-hi, doncs els esperem a partir de les 12.00, a partir menys de dia 17. Per acabar aquesta informació, direm que aquesta trobada té un tema. Es diu canvi davant la crisi i propostes d'esperança. Al acabar, a partir de quarts de quatre de la tarda, un cop llest al dinar de Germanó hi haurà una sobretàula musicada i el comiat. Doncs aquesta està la intervenció, diguéssim, a favor de l'anunci d'aquesta trobada festiva de la paròquia. Bé, el programa Cristianisme i Cultura arriba al seu final. Han estat 10 mesos. Sí, sí, molts mesos. En què ens hem apropat aquest concepte i hem arribat als nostres oïllors, l'equip de veus de la paròquia continuarà. Se sol fer que el darrer programa sigui un resum o es faci una mica de valoració del que ha estat tot ell. Preguntos si en Lluís Maria s'atreveix a fer una mica de valoració d'aquest Cristianisme i Cultura de la temporada 2011-2012. És un programa que es pot dir que m'atreviré amb una mica de sort. Molt bé. D'estagues d'un programa respecte als altres? El més pràctic, el darrer més, que va ser amb la fundació Joan Maragall. Jo em penso que, malgrat les condicions de la derivació, el contingut era molt, molt, molt, molt important. Perquè la fundació Joan Maragall primera, que està a la base de tothom. Segona, que la persona que s'ha de tindre sembla molt oberta en rebre a tothom. I tothom pot fer allò per allò que estigui preparat per fer. No tothom el mateix, sinó tu estàs preparat per fer això i t'agrada fer això, doncs fes-ho. Tu estàs preparat per fer, no sé què, doncs fes-ho. És curiós que alguns dels plantejaments de la fundació coincideixen amb alguns del programa cristianisme Justícia, que nosaltres ens han defensat al llarg de... quan s'esmentava aquesta pèrdua de presència cristiana, és a dir, la jamonia de cristianisme excessiva per a d'altra banda. S'hagi perdut. Ha portat a una situació en què la presència dels fidells seguidors del Crist no diria que és menys tinguda, però és menys rellevant. Per tant, cal un esforç per per nostre per fer-nos present en aquest món. Esclar que sí. En llocs culturals, en moviments polítics, organitzacions socials, en el món de l'art, el teatre, la comunicació... Però és el que tenim de fer. I només ho podrem fer-ho, és el que deia abans, només ho podrem fer, o sigui, coneixem més l'avangeli de Jesús. És a dir, els ensenyaments de Jesús. Per tant, se recomanava tenir presència i capacitat de dialogar uns amb els altres. Això és preu difícil. Ens queden tres minuts, llegiré que, al llarg d'aquests mesos, hem parlat de la rebació a Catalunya entre cristalisme i cultura, dels calendaris feiners i festius, dels pas dels dies i del temps, de la música, la sacra, la profana, la popular, la culte, la litúrgica... Les menges i la gastronomia... Els àpats. Exacte. Els costums d'origen religiós que aneu a un món. I tant, i tant. Van parlar també de l'art, com la pintura, l'esculatura i l'arquitectura, sobretot aquests tres arts, guarden la presència de Déu a la Terra. Van parlar de la ciència i la fe, com dialoguen, aquí sí que hi ha un debat permanent obert. També de la literatura i la comunicació audiovisual, sobre les influències cristianes. El treball, l'oci, el descansa manàl, el diumenge com a dia del senyor, que en altres cultures i altres tradicions religioses, doncs és el sàbat. Avui hem parlat de la religió i la política, dels moviments socials. I, com hem dit abastament, fa quatre setmanes del paper de la Fundació Joan Maragall, amb la Soja de Catalunya. Quan vam entrevistar a la Mar, no me'n recordo del nom, la senyora Mar, que era membre del patronat de la Fundació Joan Maragall. Molt bé, doncs aquests tres minuts de cultura s'acomiada de moment fins dissabte que ve. El dissabte, a dos quarts d'11, hi haurà repetició d'aquest programa. Estem parlant del dissabte, dia 16 de juny, i l'equip d'E, format per en Lluís Maria Domènec, l'Aima Pariques, en Rússio Polls, o podem escoltar els seus compromisos, si jo mateix és Lluís Segura, intentarem estar amb vosaltres a partir del mes de setembre. Moltes gràcies a tots i adéu-siau. Gràcies. La comissió europea aclarita com a ràdio, notícies. Bona tarda, són les 8. La comissió europea ha aclarit com a ràdio que l'afectació del rescat bancari al déficit espanyol serà mínima. Diu que l'Estat compensarà la despesa amb els interessos que cobrarà els bancs pels diners del rescat. Recordem que aquesta tarda a l'Eurostat l'oficina estadística de l'Unió Europea havia assegurat que el rescat tindrà un impacte en el deute i també en el déficit d'Espanya. Anem a Brussel·la. Bona tarda, doncs sí. Brussel·la escrida la calma i precisa que el comunicat d'Eurostat que afirma que el rescat espanyol afectarà el déficit és una nota d'orientació basada en casos anteriors que eren similars, però que encara no se'n pot entreure conclusions definitives, com si aquest rescat a la banca comportarà un nom més retallades, perquè els plans de restructuració de les entitats financeres espanyoles no existeixen. Ho ha explicat el portaveu econòmic de la comissió en declaracions a com ràdio. Amadeu el Tafas. Aquests diners, quan els presti el froc en els bancs que necessitin, ho farà un tipus d'interès clarament més elevat, que podria estar pel damunt del 8%, i per tant, els interessos d'aquests préstecs als bancs se'ls embutxarà al llarg del temps l'estat espanyol i compensaran clarament aquest impacte negatiu en el déficit dels préstecs europeus. És a dir, que si hi ha impacte negatiu a aquests interessos del 3 o del 4%, que l'estat haurà de pagar pel préstec, estaran compensats pels interessos que el seu torn, l'estat demanarà els bancs a qui rescati, en torno al 8%, com ràdio Brussel·les. A tot això la Comissió Europea estudia també proposar el tancament de les entitats financeres petites en problemes en el plec de condicions per lliure Espanya als 100.000 milions d'euros. Els bombers ja han donat per controlar l'incendi que crema des d'ahir a Castellet i la Gurnal, i Vilanova il·legia el tru, un foc acalcinat més de 630 hectàrees d'arbres i matolls. Durant la nit, no dotacions dels bombers continuaran treballant en la zona per evitar que el vent que bufa faci rebufar les flames. El govern central impulsarà un canvi de codi civil que prioritzi la custòria compartida en casos de separacions i divorcis. Van ser tal ministra de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón. La resposta de un divorci d'una separación muchas veces debe de ser adoptada precisamente en el interés del menor, porque mantener artificialmente una habilidad familiar cuando desaparecen esos vínculos de afecto puede producir un efecto que no es paradójico, sino que es real, que es un sufrimiento mayor para el mismo menor. Y ahí es donde tiene que entrar el legislador a que en esa nueva realidad el menor pueda tener una plena capacidad de disfrute de ese derecho que es suyo a relacionarse directamente con sus progenitores. Aquest canvi legal vol eliminar que, automàticament, la custòria que havia mans de la mare en cas de ruptura com passa en aquests moments.