Veus Parròquia del 7/10/2015

100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth jazz club. I esperem. I t'estimes els clases? I els clases? 60 i més. El magazine fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. 100 i més. Veus de la parròquia. Programa de formació i informació humana i cristiana de la parròquia dels anys Justi Pastó de Sant Justes Verne. Música i cants religiosos. Música i cants religiosos. Amb aquest cant de TZ, veus de la parròquia inaugurar un curs dedicat a la música i cants religiosos. En aquella temporada 2015-2016, els nostres participants habituals, us presentarem unes interpretacions musicals i vocals de la història de la música sàcrica i espiritual. Intentarem comentar-les directament a través d'especialistes, fins i tot a l'espressió del sentiment religiós, a la seva qualitat compositiva i interpretativa, amb la popularitat o exclusivitat de la peça i també en la seva projecció de continuïtat, és a dir, fins a quin punt la música i aquest cant són presents actualment a les celebracions religioses, o bé amb concerts i amb gravacions, i quina projecció de futur tenen. Per començar música i cants religiosos, tenim a nosaltres en Ramon Moragues. En Ramon Moragues és un dels experts catalans en can greugoria. Volem començar aquesta temporada amb una persona de prestigi i també amb una certa profunditat, un tema que ha aportat altres músiques posteriors, com és el cant greugoria. Actualment és una mica desconegut, si ens ho permeteu, però ja té la primera pregunta a punt. Ramon, ens vols explicar què és el cant greugoria? El cant greugoria és el cant oficial de l'església catòlica, des del seu principi, com el cant, el que és catòlica, que va començar el segle I, evidentment, però en aquest cas parlem només del cant, i el cant, el que volem parlar avui, que és el cant que en diem greugoria, apareix al segle, al final del segle IX, al principi del XIX, apareix, perquè encara que es cantava, però no hi havia la possibilitat de reproduir-lo, no hi havia llibres, no s'havia inventat encara l'escriptura musical, i, per tant, estem parlant d'una melodia que es va compondre per al segle IX, com us deia ara, i que continuava el que s'havia fet des de sempre a l'església romana. Es diu gregoria, en honor de Sant Gregori, perquè Sant Gregori el mang, que va viure i va ser papa dels 590 al 604, en parlant del final del segle VI i principi del VII, va reorganitzar tota la liturgia romana, i per això qualsevol cosa que referia a la liturgia tenia l'emprente de Sant Gregori, en aquest cas no és que hagués fet ell el cant, però hi havia un moment que no sé pas en quin moment es va voler donar un nom en aquest cant, i s'hi va donar el nom del papa que havia treballat més en la liturgia, i des del principi. I per això s'haurà de dir gregoria, no perquè ell hagués fet res estrictament en el cant, en el costat de la música. El cant gregoria és el llatí, perquè la llengua emprada per l'església catòlica, com el idioma oficial és el llatí. És el llatí. Precisament el que agregoria que és el llatí és una de les dificultats que té actualment per a la gent que canta, perquè ens trobem amb una mica de dificultat, que som directors, a fent tendres a vegades la música, no per a ella mateixa, sinó per a l'adaptació que fa en el text. Hi ha gent que no sap llatí, canta el gregoria igualment, però no té aquella facilitat de comprensió del que està cantant com una persona que sap gregoria llatí. Però bé, el fet és aquest, que el cant gregoria és el llatí, i és el cant oficial de l'església catòlica. Actualment, fins i tot actualment? Actualment, continuo sent un cant oficial, però ja no s'hi fa gens de força amb això, perquè les coses han evolucionat molt. A veure, el cant gregoria té, i m'avanzo una miqueta, té una possibilitat de futur, o no té possibilitat de futur, perquè ja no es canta, quasi, es canta molt poc. Llavors, jo penso que té una qüestió, una qüestió molt important, és que el cant gregoria, per la feina que ha fet, mundialment per dir-ho així, a tota la cultura del món, té la importància d'haver trobat l'escriptura, l'escriptura musical. Gràcies a la can gregoria, sempre es va poder començar a compondre moltes peces, no solment les gregorianes, que van ser les que van permetre que aparegués l'escriptura, sinó que l'escriptura usada pel cant gregoria va servir després perquè tothom es vellés en cor de compondre. I no solament a l'església, sinó també, diríem, cívilment, els trobadors, els cors dels reis o qualsevol monestir, que tothom podia compondre, perquè ja tenia un instrument per compondre. Es pot dir, a les hores que el cant gregoria és l'origen de la música occidental, realment és així. El cant gregoria, sinó que és tal de cant gregoria, ve de seguida després com s'hauria pogut trobar l'escriptura, però és el segle IX, XIX, troba la forma d'escriure la música. La notació, diríem-ho. La notació, és a dir, allò de poder escriure amb un paper o un cingles que permetessin cantar. I a partir d'aquí tothom, perquè es va començar amb uns cingles petits, molt concrets, que se'n diuen neumes, després veient que no n'hi havia prou encara per compendre, va començar a tirar unes ratlles, unes, després dues, fins a arribar a quatre, el que en diem ara, el tetragrama, i són unes evolucions de l'escriptura que van permetre que llavors tothom s'hi pogués agafar. I, a més, va trobar una cosa curiosa, que és que hi va haver un moment que, davant d'una peça musical, podíem veure l'escriptura, però no sabia com dir les notes en concret, i van trobar una manera de trobar un nom a les notes, a l'escala musical. I això va ser gràcies a un hymne que va compondre el monge del segle XI, que es diu l'hymne Utkoianlaxis, en el qual la primera estrofa d'aquest hymne de les 6 parts que té l'estrofa, van anar posant... El principi de cada una d'aquestes parts, d'aquests versets, anava pujant de to, de manera com començava per... No... Vosaltres com posem? Teniu una cremació que era del segle XI, però és l'Utkoianlaxis del disc o Magnum Mysterium, dirigit precisament per en Ramon Morales. Utkoianlaxis, persona equís, I ara podríem tornar-los a sentir i posar-los en una llengua de la vida. I ara podríem tornar-los a sentir i posar-los en una llengua de la vida. I ara podríem tornar-los a sentir i posar-los en una llengua de la vida. I ara podríem tornar-los a sentir i fixeu-vos en aquest començament. Començant per ut, que és ut. És la paraula que es va dir per dir el do. Després es va canviar per do, però era la primera. És ut, res, mi fa solar. Fixa-vos-hi com cada un d'aquests versets i que és d'aquí, d'aquesta silva, de cada una d'aquestes paraules, pujades de to, pujades d'anar pujant de to, que va sortir tota l'escala. Aniria bé de tornar-los a sentir i fixeu-vos. Amb el si tenim un problema, que és la lletra S del Santis i la I dels Joanis, diguem-ne, l'última nota, o ho explicaràs tu. Anem a repetir aquesta timna. Així que vam trobar uns signes per veure les notes i unes ratlles per col·locar-ho sobre unes ratlles. I ara ja els hi puguem donar nom. Vam donar nom a 6 sons. Ut, res, mi, fa, sol, la. I prou. A mi el que em greuaria no necessitava més sons que aquests per la seva composició. I el si, que es va necessitar al final del segle XIV, al principi del XV, per la composició de la música d'aquell moment, va ser que el van tenir de fegir i per donar-li un nom van aprofitar, d'aquesta mateixa estrofa de l'imne, que deia l'última estrofa, deia santa i joanes. I van agafar la S de santa i joanes, la I, per fer el C, aquesta nota, per completar l'escala musical actual, perquè el moment de Can Gregorià no era necessari el C. No sabem, amb els altres no sabem, ni jo. Sí, el Can Gregorià va tenir alguna seu inicial, algun núcle europeu. Sí que sabem, perquè ha mirat una mica l'història, que va tenir una gran difusió i la mitjana pràcticament tota l'Europa, que era cristiana, es cantava Gregorià. Va haver-hi algun error per facilitar aquesta irradiació del Can arreu de les esglícies, monestis, etcètera? Sí, es va poder el Can Gregorià difondre, perquè prèviament, en aquest moment d'aquesta nova escritura, prèviament, hi ha l'època que l'emperador de l'imperi europeu, diríem, que el C. és el que va fer el C. Vam anar a Roma, perquè el coronéssim... Està parlant de Carlemany. Carlemany. El papa li va dir que molt bé que el coronaria, però acabés de fer una cosa, em pega per una contraprestació ja que ell el coronava, que difungues de l'Itúrsia Romana a tot arreu. Es va imposar a tota Europa, i va fer desaparèixer altres l'Itúrsia, que hi havia com la Gàlica, i va fer desaparèixer més tard, un segre més tard, també la l'Itúrsia Vigigòtica i el Can Vigigòtic, perquè es va imposar la l'Itúrsia Romana per ordre, diríem, del papa. A tarmís d'agar. A l'Imposal, a l'Itúrsia, el Can també es va imposar, òbviament. En sucari, ara, tornarà a escoltar una peça. Havíem pensat, amb el gradual, Cristus Factus Est, és una gravació d'un monestir benedití alemany de Mossès Berzac. Hi ha alguna presentació al respecte? Qui és un gradual i qui col·legritament aquest Cristus Factus Est? De què parla? Les peces de la missa que es van escriure en aquell moment eren l'introy, el gradual, la lluita, el tracte, l'ofertoi i la comunió, i, en aquest cas, es tracta d'una peça que es diu gradual, que ha vingut a fer-se de la primera lectura. Aquest, en concret, com tota la música, és molt solemne, és molt seriós, perquè en general el cant de Gregorià dona la impressió de solemnitat i de cantar, que fa impressió sentir les veus aquestes, sobretot, d'homes, cantant el Gregorià. També de dones, però sobretot d'homes, perquè el cant, a una sola veu, és molt diferent d'un cant polifònic. Però s'imposa, si per cas, per uns altres motius. En aquest cas s'imposa perquè és el cant de l'església. Escolten, doncs, aquell gradual Cristus Factus Est. Cristus Factus Est con lovis. Acabes. ...com si... ...i... Ramon, a les parts fixes de la missa, com el Quiri, el Gloria, el Santos, d'anglos d'Ei, són Gregorianes, també? Sí, no hem dit que... Hem parlat sempre del Gregoria, que es va compondre tot en aquell segre nou 10, al principi, però és un lucre principal, de les peces principals, tant de la missa com de l'ofici d'Ivi, que són de l'ofici d'Ivi, són les antifones i els responsaris. Però, un cop, trobat la manera d'escriure, hi va haver una proliferació extraordinària, no només per compondre peces mundanes, o de ball, o d'altres peces, com també més peces de l'esgrésia. I aquesta part, que són els Quires, Gloria, Santos, d'anglos, i les sequències, són peces que es van compondre a la segona part. Podíem dir que el Càncer Oriol té un núcle molt curiós i molt uniforme de composició, i que són el que es va transcriure al segle XIX i XI, i, a partir del segle XI, tot el que es va afegint, com són això que deia mare, de Quires, Gloria, Santos, d'anglos, i les sequències, i altres peces que s'han atrapagint, que són la segona part de Càncer, que també podem dir Càncer Oriol, perquè es canta l'esgrésia i es canta l'església. Però és un Càncer diferent per la manera de compondre i de ser, de la primera part, que és el més autèntic, Gloria, i l'altra és Gloria, o en diem Gloria i és de l'església, però és una segona floració de Càncer. O aconseguir una tren, que era el segle XVI, va tenir alguna incidència, que era la Gloria. Precisament perquè tothom podia compondre, es van compondre quantitats de peces musicals, de tot tipus, ja hem dit, de feines o profanes, moltes, però de religioses també se'n van compondre moltes, i cada església o cada monestir o qualsevol paròquia, era capaç de compondre alguna peça i cantar-la a ells. Hi va haver tanta perfusió i hi ha una enciclopèdia que recull totes les músiques aquestes, que són 58 volumes de la biblioteca en blume, que recull totes aquestes milers i milers de peces, que són... algunes són profanes, algunes són d'església, però les que són d'església, com va venir el Concili Batigar, el primer Concili del segle XVI, doncs... El segle XVI Batigar o Trent? El Concili de Trent, al veure que hi havia tanta proliferació de gants i que alguns tenien una qualitat molt... certa qualitat que no era prou bona, va creure el que havia de fer un tall i va suprimir... algunes peces les va suprimir comparatament de que no es cantessin. I d'altres em va deixar molt poques. Va deixar tots els quires glòlics i santos, i em va deixar només cinc sequèrgies, que n'hi havia moltes més, i altres peces les va suprimir. I així és de conservar fins ara. Ja el núcle antic, el segon núcle, però deporat pel Concili de Trent, i igualment és el que tenim. En Can Gregoria et dona la impressió que sobretot ha estat en mans de monjos, d'homes, i les dones, quin paper hi tenen aquí? O hi han tingut? No hi havia problema amb això. Les dones, en aquest cas, no... Hi havia unes sis de dones, i les dones cantaven el cant igual que els homes. I mai hi ha hagut problemes. Deixem-ne que no hi ha hagut mai problema de cantar al poble on es va rejar homes i dones, les veus d'homes i nens, d'homes i dones i nens, es va rejar en totes les cantes. Per tant, no hi ha problema per cantar Gregoria, que és veritat en les dues veus, o que la canti només d'homes o que la canti només d'homes. I les dones no se'n van cantar com els altres, que els monestis de dones, cantaven igual que els d'homes. Hi ha peces Gregorianes que per la seva popularitat han arribat, pensem que bastant intactes, fins al nostre dia. És el cas d'aquest can a Lubicaritas. Potser és propi del Dijoussant, però s'escampa més allà. Per exemple, a la versió catalana, on hi ha Caritadi Amor, la vam cantar el diumenge passat a l'església Sant Just, quan hi havia un batej, una confirmació i una primera Eucharistia. És així que aquest can està gravat com es cantava anteriorment, ha arribat igual en els nostres temps? Sí. És un can de la segona època, que hi ha molts menús crits que surt aquest can. No hi ha problemes d'aquest can, se suposa que és un can acceptat completament, i no ha tingut... Això com els primers va ser, que es van compondre, es van compondre per primera vegada, els que no ho deu. Aquests altres se van compondre molts més, i no se'n van compondre per cada peça, sinó que cada peça se'n podien compondre els que es mogués. Hi havia una llibertat total per fer el que volies. No escoltem aquesta versió del disc comandom misteriom del Grup Grigorià de Catalunya. Fulgirà la vida, accedà-la, de uns dies. Fulgirà la vida, accedà la vida, de uns dies. ...que ganino a si muro Cristiano. Em penso que val la pena de dir que el càlid hauria tal com el tenim actualment, doncs ja és un càlid acceptat per les grès i que es pot cantar perfectament. La que passa és que ja no els canta perquè s'han dit uns altres cants amb llengua vernàcla. És a dir, la llengua vernàcla, la llengua pròpia de cada comunitat, s'ha imposat en un lletí que ja no es coneix i, per tant, té la sentència al Can Grigorià. Llavors quin futur es preveu del Can Grigorià? El Can Grigorià difícilment tindrà la importància que tenia el Can Grigorià, com per exemple aquí, a Sant Just, en l'època que havia de ser en torni a una terra, tenes que eren un bon Gregorianista i teniu en aquí una escola cantòrum, que són l'origen una mica aquests els cantors, els que van permetre de poder fer actualment un grup de Can Grigorià, que ara és el grup de Can Grigorià de la Taneu. Hi ha hagut una tradició a Sant Just de Can Grigorià. I s'ha cantat a tot arreu. I s'ha cantat molt bé. I ara actualment s'ha perdut a tot arreu. No es canta, ve ser quasi com a can de cultural. Es canta en concerts, en molts llocs, com a concert. I penso que aquesta serà la seva tendència, desaparèixer de l'església com a can pràcticament de la liturgia, però en canvi sempre serà el can que ha donat origen a la música occidental, que s'haurà de tenir sempre en consideració. I de la mateixa manera que no cantem les peces de vac a les misses, però en canvi toquen el concert, perquè les peces de vac que entrem tots, les cantàvem totes, les va compondre vac per les seves misses. I allò ha passat a ser unes peces de concert, que són bàsiques per la música, la música de gas de vac. Igualment passar amb el Grigorià, que s'haurà de conservar, però és un punt de vista històric o cultural. Moltes gràcies Ramon. Tot arriba al seu fi, no Grigorià, sinó que programa. Atrearíem aquesta presència, aquesta última parafada que quedarà simplement com a aspecte cultural. Però abans que l'església canti amb la llengua vernàcla i una riquesa, que es perdeu Grigorià no deixa ser una pobresa. Molt grat que ens quedem 15 corals aproximadament a Catalunya, que el mantenen amb aquest punt de vista concertista, o d'espectacle, o d'audició. I que canten les seves paròquies. Molt bé, moltes gràcies. L'espai de les dues paròquies, s'acomiades, sabeu que hi ha repetició als dissabtes de dos quarts d'onze, i els dos companys estaran amb Radius Bern, el dimecres que ve, a dos quarts d'avui d'oves. Gràcies i adeu-siau. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat.