Veus Parròquia del 14/10/2015

Un encantador. Casada flavours, amb tots els pares, uyabnàfений y sorpresum. Ahora bien. Ara ve. Un programa per arqueòlex de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem amb els segons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Una vegada més, la parròquia és a les vostres llars per informar-vos sobre temes de fer, accions parroquials, assumptes socials i actualitat en torno a l'església. Vels de la parròquia s'ha net els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en segona audició els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podeu escoltar els espais, notícies d'església i fer i actualitat. En aquell temps, Jaume i Joan, els dos fills de Sabadeu, anaven a trobar Jesús i li diuen... Mestre, voldríem que ens concedissiu un favor que us demanarem. Jesús, els preguntarà. Què voleu que faci? Ells li diuen. Concediu-nos que el dia que sereu glorificat, puguem seure l'un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra. Jesús, els despongue. No sabeu què demaneu. Podeu veure alcalds a que jo veuré i ser vetejats amb el baptisme amb que jo sereu vetejat? Ells li diuen. Sí, que podem. Jesús, els respongue. És cert, vosaltres veureu alcalds a que jo veuré i sereu vetejats amb el baptisme amb que jo sereu vetejat. Però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no sóc jo qui ho ha de concedir, és per aquells a qui deu ho ha reservat. Quan els altres ho sentirem, s'indignaren contra Jaume i Joan. Jesús, els cridaria, les digueu. Ja sabeu que en totes les nacions, els que figuren com a governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos. I els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així. Qui vulgui ser important ha de ser el vostre servidor. I qui vulgui ser el primer ha de ser l'esclau de tots, com el fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per a tots els homes. Fa uns dies es va iniciar el curs escolar i a la parroquia ha començat la catequesi per infants que es preparen per rebre la primera comunió. Sobre aquest tema escriu mossènjo a Quinrius les seves reflexions al full informatiu de la parroquia. Una catequesi per a totes les edats. Ara que hem iniciat les trobades setmanals amb els infants de la catequesi i que, com cada inicida temporada hi ha hagut la reunió amb totes les catequistes d'Arxipar estat nostre, m'ha arribat a les mans l'agenda del catequista, que cada any la delegació de catequesi del bisbat regala a cada catequista. Extrec el text del present escrit d'un petit dossier editat pel Departament de Formació de Catequistes del secretariat interdiosasà de catequesi de Catalunya, que s'ha lliurat amb l'agenda als catequistes. Catequesi sona a infants. L'hem associat a aquella etapa de la vida com si la fe fos una cosa de criatures. Malgrat això hem de reconèixer que en moltes etapes importants de la vida falta una catequesi sistemàtica ben organitzada. En la mateixa infància la catequesi es redueix sovint a la preparació per a la primera comunió. La catequesi d'adults queda lluny de ser una realitat. Tot i que estem convençuts que una bona catequesi d'adults faria canviar el clima religiós familiar i la tasca d'iniciació dels fills resultaria més viable i faria un gran bé a la vida de fer de les joves generacions. La catequesi té com a destinataris la comunitat cristiana en general i cadascun dels seus membres en particular. L'atenció necessària a les diverses i variades situacions de les persones impulsa la catequesi a recórrer molts camins per a sortir del seu en contra i adaptar el missatge a cristiar i la pedagogia de la fe en les diverses necessitats. La catequesi ha de portar els catequins anys a conèixer el missatge de Jesús. La catequesi ha d'ajudar a llegir i interpretar cristianament la vida. La paraula de Déu en la catequesi és una llum que il·lumina el misteri del ser humà i del món, que descobreix el sentit profund de la vida i l'ajuda a viure. La catequesi forma i suscita aptituds cristianes, pretén suscitar seguidors de Crist, és a dir, maneres de ser i viure en cristiar. La catequesi ens fa donar que en ser vetejats formem part de l'església. Una església entesa com una comunitat de germans, poble de Déu, reunió viva i activa de germans, com experiència d'església. La catequesi ajuda a iniciar la trobada amb Déu, en la pregària i la litúrgia. No es tracta d'ensenyar només oracions, sinó d'ensenyar i pregar a relacionar-se amb Déu. La catequesi ha de desembocar en la oració individual i comunitària com a resposta del creient a la paraula de Déu. Signat Mohsen Joquim Rius. El proper diumenge celebrarem, a totes les esglésies del món, les jornades mundiales de les missions, el Domun. És la qüestió anual, l'acuestació, de les obres missionals pontificies per al recolzament als missioners i missioneres, que arreu del món, porten l'Avengelli de Jesucrist. I, a més a més, ajuden a la promoció humana, social i sanitària, allí on hi ha éssers humans, a qui els imanquen totes les oportunitats per al desenvolupament a que tenen dret. L'acuestació del proper diumenge és destinada a aquesta tasca. El col·laborar ja sabem que és una manera, la més cristiana, de complir aquest deure que tenim als creients segons paraules del Sant Pare Francesc, de evangelitzar en el nostre entorn mostrant la nostra solidaritat amb el prohísme. Com podem col·laborar? Resant per ells, perquè deu fecundi amb la seva gràcia el treball que realitzen. Econòmicament, per mitjà de les obres missionals pontificies. És l'organisme de les Iglesias, que, per encàrrec del Papa, distribueix equitativament els donatius dels Fidels entre tots els territoris de missió. Sense aquestes ajudes seria impossible l'activitat missionera i pastoral. Aquestes Iglesias naixents constitueixen el 38% de l'Església Catòlica. Podeu col·laborar a través de la parròquia o bé el compte de obres missionals pontificies a la caixa. Allà, com el número d'aquest conte és molt llarg, val més que ho pregunteu i de seguida sereu a Tessos. Demà passat, tindrà jo, a la Casa de l'Església de San Feliu, una reunió de delegats de família i vida presidida pel Visbo Agustí, que és el responsable de la Conferència Episcopal de Reconència per a la Pastoral Familiar. Ja podeu escriure-us el despatx perroquial si decideu participar a la Romeria Montserrat de la parròquia. Serà, si deu vol, el popè en 23 de novembre, potser el 22. El preu tot inclòs transport i restaurant és de 40 euros. També us volem recordar que ja teniu a la vostra disposició els telonaris i participacions de la loteria de Nadal, perquè de vegades, fins i tot toca, que almenys no us quedi la recansa de no haver participat. He buscat notícies d'Església. Obrim ara l'espai fer i actualitat. Els delegats de família i vida en Josep Maria Guardiola i la Dolors Ripollés signen una recenya publicada al Full Setmanal del Bisbat sobre el Cino de dels Bisbes, el Baticà. La titulen l'evocació i la missió de la família en l'Església i en el món contemporani. Del 4 al 25 d'aquest mes s'està desenvolupant el Baticà l'Assemblea General Ordinaria del Cino de dels Bisbes per abordar el món de la família. En realitat és la segona part d'aquest esdeveniment eclasial, ja que del 5 al 19 d'octubre de l'any passat va tenir jo la tercera assemblea general extraordinària dels bisbes amb el títol Els reptes pasturals sobre la família en el context de l'obengalització. Entre aquestes dues cites al Baticà hi ha hagut un treball realitzat a cada diòsisi. A la nostra, a partir de febrer d'aquest any, ens hem anat reunint els dissabtes a la tarda durant 5 setmanes un grup de 7 matrimonis i el bisbegustí portant a terme un treball engreascador de reflexió i diàleg a partir de la qüestionari que la secretaria del Cino de va fer arribar a l'esdiòcesis. Vam tractar temes tan interessants com la possibilitat de despertar la presència de Déu a la vida de les famílies, educar i fixar relacions interpersonals sòlides a favori política socials i econòmiques útils per la família entre d'altres temes. Van estar parlant algunes situacions més extremes i absència dels pares a la llar, la desestructuració de la família i la discriminació de la maternitat. Van proposar algunes estratègies prevertives en aquests terrenys. Afloraven el debat als valors propis de la família catòlica i en l'anàlisi escrutàvem si algun d'aquests estava en les diferents unions entre home i dona que es donen a la societat actual, plantejant-nos la possibilitat real de promoure el diàleg amb aquestes famílies i preguntant-nos com fer-ho des d'aquest espai comú en la perspectiva de la nova evangelització que ens proposa el papa francès. Aquestes han estat algunes de les reflexions i aportacions que hem realitzat des de la delegació de família i vida per al sino de què es desenvolupa aquests dies. Signat Josep Maria Guardiola i Dolors Ripollers, delegats de família i vida. El papa francès ha estat predicant a llarg de molts dimarts, de molts dimecres, de l'any una catequesi sobre la família, tot preparant el sino de dels bisbes que, com ja hem comentat, s'està celebrant el bàtica. Està dividit en diferents capítols basats en els membres que composen la família. El dimecres set de gener va estar dedicat a la mare. Farem lectura d'aquesta catequesi. Evidentment que va sortir publicat en el full dominical tant del bisbat de Sant Feliu com de la nostra veïna a Barcelona. I suposo que també el de Terrassa, el que passa és que el de Terrassa no el tinc. No, suposo que a tots tres bisbats. Mare, l'Església és mare. La nostra Santa Mare és glècia. Qualsevol persona humana deu la vida a una mare. I gairebé sempre li deu molt de l'existència successiva pròpia de la formació humana i espiritual. Les mares són l'antídot més fort davant la difusió de l'individualisme egoista. Les mares es divideixen a partir del moment en què acullen un fill per donar-lo al món i criar-lo. Sí, la seva mare no significa només portar un fill al món, sinó que és també una opció de vida. Una societat sense mares seria una societat inhumana, perquè les mares saben testimoniar sempre, fins i tot en els pitjors moments, la tendresa, el lliurement, la força moral. Les mares transmeten sovint també el sentit més profund de la pràctica religiosa. Sense les mares no sols no hi hauria nous fidels, sinó que la fe perdria bona part de la seva calor senzilla i profunda. I l'església és mare. Amb tot això és la nostra mare. Nosaltres no som orfes, tenim una mare. La mare de Déu, la mare església i la mare nostra. No som orfes, som fills de l'església, som fills de la mare de Déu i som fills de les nostres mares. No cal dir que més l'església és mare i mestra, m'ha atret magista. O sigui que els seus ensenyaments són per a tots vitals i importantíssims. Bé, ara a la segona vegada ja va fer una catequesi sobre el pare. Què diu així? Avui ens deixem guiar per la paraula pare. Una paraula més que cap altra amb valor especial per a nosaltres els cristians, perquè és el nom amb què Jesús ens va ensenyar a anomenar Déu. Pare. El significat d'aquest nom va rebre una nova profunditat precisament a partir de la manera com Jesús utilitzava per adreçar-se Déu i manifestar la seva relació especial amb ell. El missari Benait, de la intimitat de Déu, pare, fill i esperit, revelat per Jesús, és el cor de la nostra fe cristiana. Pare és una paraula coneguda per tots, una paraula universal. El problema dels nostres dies no sembla ser ja tant la presència manefra dels pares sinó més aviat la seva absència. El fet de que de vegades no hi són presents. Ara vull dir a totes les comunitats cristianes que hem d'estar matents en l'absència de la figura paterna en la vida dels petits i dels joves que produeix llacunes i ferides que poden ser fins i tot molt greus. El sentiment d'orfanesa que viuen avui molts joves és més profund que no ens pensem. A vegades sembla que els pares no sapiguem gairebé quin és el lloc que ocupen en la família i com educar els fills. Cada família necessita el pare. Vull dir-hi a partir d'algunes expressions que es troben en el llibre dels proverbis, paraules que un pare adreça al seu fill i diu així. Fil meu, si el teu cor és faç avi, també el meu cor se n'alegra. Tot jo ho celebraré quan parlaràs i et portaràs un radament i això és el que diu un pare avi, un pare madur. La primera necessitat és que el pare estigui present en la família, que sigui proper a l'esposa per compartir-ho tot, alegries i dolors, cansaments i esperances i que sigui proper als fills en el seu creixement. Pare present sempre. L'Avangeli ens parla de l'exemplaritat del pare que està en el cel. L'únic, diu Jesús, que pot ser anomenat, veritablement, pare bo. Tothom coneix la paràbola anomenada del fill pròdic, o millor, del pare misericordiós. Els pares han de ser pacients. Moltes vegades no hi ha altra cosa a fer més que esperar. Resar i esperar en paciència. Dolor, dolçó, magnanimitat i misericòrdia. Un bon pare sap esperar i sap perdonar des del fons del cor. És cert, sap també corregir en farmesa. No és un pare dèbil. Completament. Serà complaent. Sentimental per la fort. Si hi ha algú que pugui explicar en profunditat la pregària del pare nostre, és precisament qui viu en primera persona la paternitat. Sense la gràcia que ve del pare que està en el cel, els pares perden valentia i abandonen el camp. El cino de dels visbes del Bàtica ha donat lloc a que es facin xerrades sobre el tema, es publiquin articles i llibres. Per exemple, un que es titula així. El llibre de la família. És un humil projecte que en guanyes far realitat. El podreu adquirir a la Casa de l'Església i pretén ser un recull de les dades pròpies de la família des del casament al naixement dels fills, recopilant els esdeveniments més importants de la família catòlica. El segrement. És alhora un breu recordatori de les principals pregàries i un recull de textos del Magisteri i l'Evangeli sobre la família. Incorpora alguns rituals, com ara la conseguració de la família o la benedicció del fill al ventre de la mare. És un projecte desenvolupat amb molt damor a la família i amb el desig que serveixi els agents de pastoral imocents per tal de favorir un itinerari de contactes periódics amb els nous matrimonis que es formen a les nostres parròquies. I ara llegirem aquelles glosses que assignava Enric Puig Xiofre, de la companyia de Jesús, que sempre ens han agradat tant. Ens agraden i ens enseien molt a tirar endavant, que és molt important. Diu aquesta, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu, que adeu. Vibraven, la gent tremolava i l'Avangeli parlava del bon pastor que no abandona el seu ramat. Què dir, mantinguem-nos units en el senyor perquè ell ens sosté davant els nostres tamors. La persecució ha acompanyat sempre el palagrinatge dels cristians per la terra. Jesús, el nostre referent, la seva pobreza i el seu abaixament a la creu, també són actuals en aquestes situacions en què les tenebres es volen imposar a la llum. De nit els combats s'intensifiquen. Aquesta nit és terrible. Les bombes cauen molt a prop nostre. La gent experimenta uns trencaments dolorosos. Subtadament s'enfonsen els edificis i desapareix tota la història personal i tots els records. Res tan només les runes i les persones que tremolen espantades, desproveïdes materialment i psicològicament de tots els objectes que estimen, quan no han perdut també les persones estimades. Pou, pànic i inquietud davant el que pugui passar demà. Els rumors diuen que hi haurà combats farotxes. Pascinisme general, l'èxode dels cristians ha començat. Molts diuen, tenim por de les nits on podem dormir. Una vegada més la comunitat cristiana mostra un esperit solidari. Tothom comença a acollir els desplaçats. Avui he vist en aquests barris jo l'home aprovat. Ara Déu m'ha deixat abatut. M'ha pres els qui m'envoltaven i el cos aflequit m'acusa. Així parla jo en el capítol 16, versicle 7. Difícil tascar-la d'encorenjar els altres quan s'experimenta la pròpia flaquesa. Déu dona, però, fortalesa els perseguits per causa del seu nom. La fortalesa dels qui afronten l'avui, segús de la fidelitat de Déu pare. Acabar el correu amb aquesta petició confiada, que Déu ens ho guardi fins demà, que l'esperit s'han em sostingui i em doni valor perquè sento una gran debilitat en el més profund de mi mateix. A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reponeixeré davant el meu pare del cel. Mateu, versicle 10, capítol 32. Quan es defensa una causa justa, convé no de fugir les dificultats, afrontar la pròpia i vencer la por. Donat testimoni d'aquell d'en qui es confia. Signat, Enric Puig Jofre, de la companyia de Jesús. I continuem amb una altra glossa que també és molt, molt entendidora. I que porta per títol servir la comunitat. Diu menys al matí, arribo a la parròquia d'un barri, em disposo a substituir-ne el rector pendent de passar pel quiròfan a la missa de les 9 del matí. Feia anys que no entraven aquelles glècies, sorprèn la netedat i l'ordre dominant amb totes les dependències. Les cartelleres abunden en informació actualitzada. Un grup de seglars i una religiosa que tenen cura d'aquesta celebració en posen el corrent. Cadascú m'exposa la seva responsabilitat. Direcció de cans, interpretació de la música l'orgue, recerca de lectors, control de megafonia, elaboració i gestió del powerpoint, organització de la recapta, segristia i preparació de l'altar. Comença la celebració amb una assistència notable. El ritme és àgil. Tothom sap quan ha d'intervenir i ho fa amb un cert domini del servei encomenat. La participació en els cants és nodrida. Tot i ser alier a la Comunitat Perroquial, em sento acollit i esperonat. Convocats per Jesús, estem celebrant el diumenge i ho fem en joia, sense perdre el sentit profund de la trobada. És una comunitat que celebra la fe i que implica els seus membres. Després m'assevento que entorn d'un actiu consell perroquial, que funciona un grup de càrites, de litúrgia, de formació i d'economia. Aquesta comunitat perroquial no és única. Són moltes més situades arreu les que han aconseguit una implicació dels laics i les laiques que les integren. Bona tasca, la dels seus pastors, promovent i animant aquesta participació. Bona resposta, la del laicat, que se sent cridat a col·laborar amb els pastors per servir la comunitat, per donar-li vitalitat i fer-la creixer, aportant el bon fet de cadascú, segons les necessitats i crides del moment, la pròpia vocació i les aptituds i els dons personals. Un testimoni de fe de resposta a les exigències de la fe i de lliurement a la comunitat que es devé treballar per regne, un acte de mort que té el centre i l'ànima a la Eucaristia que depèn de la Unió Personal i Comunitària amb Crist. Més aviat, mantenint-nos en la veritat i en l'amor, creixerem en tot vers el Crist, que és el cap. Per ell, tot el cos es manté unit harmoniosament gràcies a tota mena de juntures que el sostenen. Així, d'acord amb l'energia distribuïda, segons la mesura de cada membre, tot el cos va creixent i edificant-se en l'amor. Signat, Enric Puig Jofre. Hem arribat als moments finals de Beus de la Perròquia. Avui us hem parlat, Joan Algarra i Pere Oliver. Ha controlat el so i ha posat les musiques en Carles Hernández Ríos. Us esperem aquí, a ràdio d'Esvern, al proper dimecres, a dos quarts de vuit del vespre. Recordeu que al proper dissabte repetirem aquesta audició, si deu vol, a dos quarts d'onze del matí. Fins a les hores, a tothom. Adeu, si ja ho. I ara, bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Fins a les hores, a tothom. Fins a les hores, a tothom. Fins a les hores, a tothom. Fins a les hores, a tothom. Fins a les hores, a tothom. Fins a les hores, a tothom. Fins a les hores, a tothom.