Veus Parròquia del 21/10/2015

A l'escoltes, ràdio d'esper, Sintonitzes, ràdio d'esper, La ràdio de Sant Just, Durant l'8.1. Ràdio d'esper, Durant l'8.1. Ràdio d'esper, Durant l'8.1. Bona tarda, amics suïdors de ràdio d'esper. En tots vostès, veus de la parròquia. Com cada dimecres, un cop al mes, amb el Montserrat Giró, bona tarda, Montserrat. Hola, bona tarda. Avui especialment amb una gran amiga, Joana, bona tarda. Tornem a fer el programa paraula viscuda. I vostè recorden que paraula viscuda, aquí tenim la nostra amiga, que ens ha tirat un llibre, perquè quan l'han llegit, li ha impactat, li ha agradat, s'ha sentit molt... No ho sé, li ha agradat molt, no, Joana? Després ho comentarem i parlarem sobre aquell llibre. Estem contents de tenir-te aquí i començem el programa. Bé, doncs tenim amb nosaltres la Joana Clius i Taracena. Sí, correcte. La Joana és una persona molt estimada per nosaltres, perquè tenim el plaer de tenir una persona que treballem d'una manera continuada amb el seu fill, amb en Carles. Ah, això no volia venir, eh? Sí, sí, sí. Ho portàvem una mica i m'agai. No, no, no. És la madre que no té, tu. No, no, no. En Carles, doncs, és un professional excepcional i és una manera, doncs, d'agrair-li la Joana, perquè veureu que, d'alguna manera, sortirà aquest efecte, aquest fet de família, de mare, i la Joana té la seva mare a casa, que té 92 anys, és mare, és àvia, que té els fills, els nens, o sigui que sí. Té una generació de dues o tres generacions. Tot un estoc de família, sí. Familia molt maca. Ella no es nascó de Sant Just, però des dels 12 anys que hi viu, diem que és de Sant Just, o sigui que és molt nostre. Benvinguda, Joana. Moltes gràcies. Joana, quan li preguntàvem, Joana, tu, que diu que no, jo estic una mica a la sombra. Aquí el que destaca és un dels meus fills i, aleshores, ella està a cofoia i està molt contenta d'haver-los tingut, no? Home, sí, la veritat. Una bona mare té una bona ta mare. Jo crec que és l'experiència més mala que he tingut a la vida. Tenir aquests tres fills, que a l'actualitat, la veritat, són tres grans persones. Bueno, no queda massa bé dir-ho a la mare, però és així. Si ho diu la mare, és així. Si ho diu la mare, és així. No li fa falta que ara posarem el Carlos i el millor s'equivoca de sintonia, eh? No, no. Joana, ara ja hi entrem dins de la matèria. Joana, quan li van preguntar, vols venir, per favor, i va ser tan amable de dir que sí, li van preguntar, com a tothom, a veure si havia llegit alguna cosa que li agradava, que li agradava o que l'hagués fet pensar. Ella ens ha triat un llibre, molt maco, un llibre que potser el sorprendrà pel títol que té, perquè es diu Sopa de pollo para l'alma. Això de sopa pa de pollo para l'alma, només el títol en sí, ja penses, ai, carambes, és de broma, és en sèrio, com va això? Però abans d'això, a mi m'agrada més pacificar una mica. Jo recordo que fa 50 guadranys, ara faria 50 guadranys, que em vaig casar, i el viatge d'anonsers va anar a Madrid. I aleshores, en Madrid, i en aquella època que feia fred, perquè era el dia 24 de cap més, una cosa que et donava era un consumer de pollo. Un consumer de pollo et reconfortava, de tal manera, que anaves a Madrid i de llas, i després unes capves que et donaven de allà a la barra, una cosa que a mi em subtava una mica, perquè no estava acostumada a això. Però aquell consumer, aquella sopa de pollo, era com un reconfortant. I ara penso que aquell llibre, no sé si la Joana, ella, confirmarà, aquesta sopa de pollo, doncs és para l'alma, es ha dit, es reconforta. Sí, la veritat que sí. Jo crec que sí. Màquíssims, molt macos, inclús. Hi ha algú que et fa saltar llàgrimes, eh? Sí, són... Són sentimentals, són fets de la vida real. Vull dir, realment, eh? Vull dir, som fets reals. Aquí et diu la portada de davant, ens diu, bueno, els dos sector autors, són el Jack Coffill i el Marc Victor Hanssen, que amb aquestes dues persones, que són psicòlegs, que donen moltes conferències, i que van a puestos per orientar la gent, no? Diu, diu, és el llibre que ha originat un autèntic fenomen o de renovació espiritual en tot el món. No sabem estar a quin punt consideren espiritual, però sí, que suposo que ha arribat a l'ànima de la gent, per dir-hi, no per dar-les esperances. I el que jo que la cosa va per aquí, que és que per això el que tu l'has agafat, no? Sí. I jo he tingut el plaer de llegir-lo, i a les hores doncs sí que se recomanen. Tens que llegir tot d'un tiró, perquè si no potser no el saboreixes. És com un caldito, que te'l tens que prendre, mica en mica, si està calentet. Doncs ell ha triat varias coses, però una d'elles, que és la que llegirem, doncs després ens ho explicaràs, el part que ho has fet, abonucant. Molt bé. I dintre del llibre, la Montse ha trobat una altra cosa, que no sé si l'has posat d'aquí. Aquell del... Te'n recordes? El preverbio. El preverbio. El llibre sí es tracta d'una sèrie de... de portacions que han fet diferents persones i de totes les categories. No és que sigui un llibre amb una continuitat, amb una... com si diguéssim, una intriga, o no, no, no, no. Tots són petites nèndotes, petites vivències, doncs que... que estan firmades per tots els autors. I que a les seres és molt interessant. I a les seres, per començar, i per agafar boca, farem això. D'un proverbi xí, xinès, diu... Si hay luz en el alma, habrá belleza en la persona. Si hay belleza en la persona, habrá armonía en la casa. Si hay armonía en la casa, habrá orden en la nación. Si hay orden en la nación, habrá paz en el mundo. Començant per aquí, suposo que és un... una espècie de consell tan universal, que ja després podem passar a l'altre, no? Igual com aquest, això és petit, és un proverbi només, però després hi ha vivències molt xules, el que vulgui agafar-lo, i es veu que molta, molta, molta gent ha llegit, ha sigut un boom, d'aquells que potser en un moment que el món està tan trasbalçat, i sobretot, perquè avui dia, per les mitjans de comunicació, tenim el fet, i el fet dolorós, el fet trist, que el veus el moment que està ocorrent, que a vegades et quedes una mica insensible de veure tantes coses, no? Doncs aquest és una mica deia i el tanto. Hi ha una part de gent molt bona, que té uns sentiments molt bons, s'enversa els altres, no? Molt bé. A veure, li vols fer alguna pregunta a la meva amiga? Qui és la amiga teva? No, penso que... El vescollit d'aquell llibre... diu molt de tu. Sí, perquè ets... perquè ets una persona molt delicada, i penso que diu molt de tu. Sí. Va ser un llibre que me'l van recomanar, i la veritat és que... No t'ha de fer el dret? T'han necessitat, a vegades, els regalos i tot, eh? Ah, mira... Bueno, aquí ja l'ho dic tres més, eh? Que no s'entiende. Aleshores li vam dir de totes aquestes anècdotes, no anècdotes, vivències, i que podem treure una conclusió, li vam dir, Joana, quin és el que... Perquè és clar, no tenim temps de dir-ho tot. I quin és un dels que t'ha fet una certa gràcia, i ara el parlarem i el farem. I el comentarem. Ens tens que dir moltes coses. Diu, el pare fa aquest, o el text d'aquest, diu, si t'havirà que vivir, otra vez en mi vida. I aleshores diu que, esclar, ells van fer una sèrie d'entrevistes a persones grans, a malalts que ja estan terminals, a persones que, bueno, que encara poden dir si que hagués pogut jo fer. I aleshores li van donar una sèrie de coses que... és el que farien si poguessin viure d'una altra manera, no? Primer. Per què va s'agafar aquest? Bueno, pues no sé, perquè potser penses que... que si tornessis a néixer, vull dir, tornaries a fer les mateixes coses que sí. Val-hi. 10 puntes per a la nena. Ha-ha-ha. No ho fan voler. Sí. Hi ha coses que no, però les més importants les tornaries a fer. Les tornaries a fer. Sí, sí, segur. Per exemple, tornaries a casar-te amb el mateix home? Em tornaria a casar amb el mateix home per tenir els tres persones que tinc al meu costat, els meus fills. Sí, la veritat és que sí. Tornaria a casar amb ell amb els ulls tancats, per tenir un Carles o un Òscar i un Jordi. Jo no sé, el teu veritat diu Josep? Sí. Josep, no sé si ens estàs escoltant, però ja, després d'això, nen, aquest tenim més el que no supis. Bueno, això és veritat, perquè si tu no t'haguessis casat amb el Josep, doncs potser tindries un Carles, tindries un Òscar o tindries, però no... No serien aquests. Molt bé, molt bé. Molt bé pels teus fills, molt bé per tu. Aleshores, en aquí hi ha petites oracions, les que són. Per exemple, diu... I aquesta m'agrada, eh? La pròxima veig, perquè el llibre està escrit en castellà. Jo no sé, no crec que l'hagi introduït, encara en català. No, no, possiblement no. És relativament no. I això us ho llegiré per no perdre el sol del castellà aquest, eh? Diu, la pròxima veig, m'hi atreveria a equivocar-m'hi més. Ho trobo sensacional. Potser sí. Sí. Sí, perquè de les equivocacions aprens. Sí o no? Sí. Molt bé, eh? Aquí sembla que fem com un test. Perquè sí. És que... S'ha greu equivocar-te, però penses, bueno, experiència per anar a treballar. Quan no té la humilitat de donar-se, de que si s'ha equivocat, doncs farem una altra cosa, no? Sí, una persona em va dir... Jo li vaig comentar que jo prenga estètic dels meus nens, em va dir, home, dels nens petits, s'ha de prendre. Dic, sí. I que els nens diuen coses a vegades que et quedes al·lucinada. Dic, aquí dius, mare meva. Diu, sí, sembla que... Que sembla que aquest és on no pugui arribar. Sí, sí. A ell mateix li vaig dir amb un dels meus nens que em va dir que no hi havia gràcies i berenat. Ui, aquest no hi havia gràcies. La veritat és que... Sí, sí, sí. Quan la gent no donava gràcies per no? Sí, no, no em vull, no tinc gana. Vull dir que, en canvi, aquest no hi havia gràcies. La veritat és que he pensat, mare meva. Jo, a vegades, no ho sé, però també donava gràcies al salubnós perquè m'ensenyava. Sí, sí, sí. Aquesta per totes 3. A veure, les equivocacions. Si la persona que diu que no m'equivoca o no ve... O sigui, hi ha una rigidesa, no? En canvi, si hi ha una... Em puc equivocar, m'he equivocat, amb la equivocació prengue. Doncs això vol dir que hi ha una amplitud de mires i una humilitat que, en l'altre cas... A més, no m'importa demanar perdó. Penso que demanar perdó amb una cosa que t'has equivocat. No tens per què dir, ara tinc amà. Sí, no. Jo crec que aquesta és una de les coses que la gent es queda amb la seva posició. I aquí està millor. Penso que això no porta en joc. Ara veu-ne aquí, que també és xula, que es diu... M'hi relaxaria més, hi hauria més exercició. I és tu aquí, què les digues, senyores? Va de l'edat, no? Què dius d'això? Sí, bueno, sí, penso que... Jo no puc relaxar. Perquè amb nens, fills i àvies no puc relaxar. Però penses, hòstia, si ara me'n puc anar a la piscina, tirar-me de cap i fer 40 piscines... Però, com que no pot ser, ja no la propera vegada. És l'altra vida, no? Bueno, diu... Me permitiría ser más tonto de lo que he sido en ocasión, en alguna de las ocasiones, ¿no? Pues también. ¿Por qué no? Sí, ¿por qué no? Sí, yo tengo una tía que tiene 95 años. Digo, ¿tú te tienes que hacer pasar por tonta? Yo no estoy... yo no estoy tonta, digo. Si no estás tonta, no eres tonta. Pero pásate por tonta y tú sabes lo bien que te va a ir. Claro. Y aquí, ¿permitiría ser más tonto? Perquè, a vegades, si vas del estillo... Sí.Vale, ¿tú qué dius? M'has comprobit. No, no? Bueno, i després dius... Me tomaría en serio muchas menos cosas. Això sí, això ja m'ho tendria que podia aplicar, des del meu caset. Sí, perquè ja m'ho penen tot molt en sèrio. I els meus signes enranyen moltíssim, el meu marit, també. Però, bueno, no puc fer-hi més. És innato, innato, clar. Bueno, és que saps què passa? Això també penso que som així. Que, quan no n'he agafat el sentit de la responsabilitat, de lo que tu has de fer, segons com tu, penes molt en sèrio. Ara, el que passa és que sí que és veritat que a l'apartat anterior és el que aniria bé. Potser no prendre-te en sèrio i viure una mica més relaxats. Veure les coses una mica més en distància. I com ho fas, això? Aprendint, Joan, ha fet més jove que jo, però... Sí, però jo crec que en aquest tema hi ha una miqueta i perdut. No, no és perdut res. Estàs a la cuina, tot. Sí, perdut el tren. O sigui, parlem d'un altre... Si torneixi, torneixi a viure, no? Sí. I la vida que tenim és la que tenim ara. O sigui, la que hem de disfrutar, la d'ara, no? Clar. I llavors fins i tot hi ha coses, que justament per l'essència de llibre, és aquest... et dona aquests diferents... espais que et fa reflexionar, no? I llavors, d'aquestes coses... O sigui, em puc aplicar alguna ara? Clar. Potser m'ho vaig perdre més en sèrio. Sí, penso que no m'haig de prendre tan en sèrio. Sí. Que no passa res si sóc una mica tan... I buscar aquests... Doncs per què no puc gaudir d'una mica més de vegades? Passa per demanar complicitats amb les persones que tens algú tant, no? Doncs sí. I penso que el llegir i el reflexionar, per ara. Sí, sí, és per ara, clar. Bueno, però espereu, espereu el que ve ara. Dur i dret. T'acaba de dir tot això i diu... Correria amb els riesgos. Sí, correries amb els riesgos, i estem aquí amb aquella cosa de poder dir... Sí, sí, no m'importaria llançar-me, per tant. Sí, bueno... Aquesta que la deixava saltar... Aquesta jo no me l'explicaria. Però després tenim l'altre que ve, que ve després que és xula, i aquesta crec que les tres sí que ens agradaria. I diu, viataria més. Això sí. I diu, i... D'allò diu... Escalaria amb les muntanyes i nadaria en Marrios. Jo, de nadar amb Marrios, no ho faria, perquè no sé nadar, ja ho faria. A l'escalar de muntany, sí. Com sóc una estic una mica cabra del xioca, cap al monte, cap allò. No, però vol dir que... Gaudir més de tota aquesta natura. Sí, sí. Però, clar, quan t'ha arribat potser el moment que pots gaudir d'aquestes coses, no? Fins que són grans i dius, bueno, ara et trobes una altra vegada amb el teu marit una mica. Doncs, clar, també tens... Si tens la mare o una àvia o... Sí. Jo et recomano que... Fa por que puguis, te'n vagis amb una espontanya, són riu quan puguis, eh? Però... Serà quan puguis. Serà quan podràs. Aleshores ens trobarem bé com ara estem. I quan, aleshores, no sé... Bueno, és que tampoc no cal pensar-ho. No cal pensar-ho, no cal pensar-ho. No cal si arriba un dia, doncs arribarà i... Sí. I la que ve ara, i la que ve ara, és molt, molt americana. Perquè diu, comeria més helados i menys judies. Home, no sé què dir. A menys helados d'entrada no me buscan, per tant, ja no comeria. I les judies, si són verdes, oi? Sí, però si no... Jo tampoc, jo ni judies ni helados. Poses helados, millor que els judies. Vale, digo que les judies, que les verdes són bones, eh? Diu una altra que ve, diu, dice... Talvez tendría más problemas reales, pero menos imaginarios. Que éste es muy chula. A vera, venga, y os cuidir, señoras. Sí. Perquè el dit tendría más problemas reales, vol dir que donaria importància als problemes que verdaderament són. I no, moltes vegades, als problemes que nosaltres ens crem. Eh? Sí? Sí, sí. Estàs d'acord? Sí, sí, tant. El que ve, tu, aquesta és una... Una taula que tots estem d'acord, eh? Sí, perquè de vegades ens avancem els problemes, no? Sí, sí, sí. Avui és avui, demà ja serà demà. Sí, sí, ho dic, és que... Diu, fíjate que jo sóc una d'elles persones que lleven una vida sensata i cuerda, hora, tres, hora, dia, tres, dia. El que ha dit això, molt bé, potser sí posa de real que és sensata i cuerda, però és una mica... Una mica, què? No, potser... Bueno, no. És una mica com avorrit, no? Sí, sí, és sensata i cuerda. Hora, tres, hores, hores, hores... No, si em llegiro davant, dius-me, potser... Potser no. Dice... Dice, oh, jo he tenido mis momentos, y si tuviera que volver a empezar, procuraría a tener más. En realidad, trataría de no tener nada más que momentos. Sí. És veritat. A vegades dius, oh, és que és clar, amb un estat boníssim, no podem estar tot el dia amb un estat boníssim. N'hi ha un moment. Hi ha un moment, sí. I quan dius, sí, va ser un moment no maco... Va ser un moment exacte, però... Una negència d'un fill... Una negència d'un net... Clar, són moments que... Coses petites. Poses petites? Sí, de vegades els han fet de trobar una persona... Una persona que fa temps que no l'hagis de parlar. Sí. Això que dèiem dels espais, no? No, no, clar. Continuem, Pep, perquè com aquí el temps se la radio, és una de les coses que tenim, Joana, que tenim que estar molt pendents de l'horari, que si ja estem acabant, fixa't bé. Viviria tantes anys adelantant-me a cada dia. Aquesta, potser, és el món del futur. Avui que deien que avui venia el cotxe d'aquell, s'haurà de parlar-ho estant dient... El cotxe del futur. Bueno, potser aquí també va bé, com volguen dir... No quedar-me amb la cosa que rinclona... de... de... de... de... de... de lo que ha passat, o plorar per lo que ha passat, sinó pensar que, bueno, queden anys per viure, o queden temps per viure i que és necessari, eh? I torna a dir, he sido una de esas personas que nunca van a ninguna parte sin llevar el termómetro. La bolsa de agua caliente es impermeable y el paracaides. Bueno, si lleva el paracaides tú, pues... Si es tira de l'avió, el millor sol hi haurà, no? La bolsa de agua caliente. Ara, després us diré que la que firma aquest article és una senyora que té 85 anys. Però jo crec que aquí n'hi ha expressions de varios mesos. No diuen la... és la Nadine Estel i és igual. Bueno, aquesta, què? Portaríeu la bolsa de l'aigua caliente? No, però jo soc una persona que... Portaries el termòmetro? Sí. I una pastilla, perquè tinc un mal de cap. Una pomada, perquè em fa ir un cop. Sóc una persona que no surto, si tinc a sortir, sense un botiquin. Bueno, però no et xupo cap allà. No estic un botiquin. Ara em renyaran. No, és igual, no. Aquí no renyen ningú. Cobra de carre. No, no, no. La farmació, la farmació. Exacte. Bueno, sí, penso que hi ha una diferència... Jo sóc així, jo sé. Però hi ha una diferència sense ser previsor o ser hipocondriac. Ah, clar que no té res a veure, no? Sí. No, però ja tens el que dius, bueno... Sí, marxem de cap de setmana, bueno, pues... Bueno, per què? Aquí també demostra una mica... És una psicologia pura, demostra el caràcter del personatge. Que és responsable de lo que pugui passar. Això et dic a provisor o no? Sí, bueno, bueno. Són coses que prens quan els fills són petits i després ho has de fer quan ets gran, perquè ja necessites... Sí, ja. Jo no necessites la pastilla, el doble allò, el citron, si cal la de la pressió, el que diguis. No, però sí que és perillós. El caràcter del tres més diu... Si t'havia de començar de nou, iria més liger d'equipatge. Així és que hi ha la meitat de la farmació a la castorra. És perquè... Ara també és veritat. I ara això ja sí que és fici i real. Una vegada anem a fer algo, un viatxec petit, i t'acarregues d'això, de que sigui... I després resulta que no has fet servir res. I vas carregat... Ara és clar, com a el savió, si agafes un avió, tens que pagar, si poses un més quantitat o una maleta grossa, ja la gent s'ha acostumat a portar una muda i s'ha acabat tu. Sí, sí, sí. Però potser aquí fa... No sé, potser jo ho he entès d'una altra manera, com vulguem dir... Atens la casa, et t'hi fos res de roba, tot ho guardes, tot ho guardes, i llavors això has d'agafar un dia i començar... A llençar. Jo no llenço mai. Jo moltes coses no llenço, que a la meva sembla un trastir. I com són tants anys més trastir encara, però inclús guardo petites postals, petits de allò que van escrit als alumnes. I encara els tinc, eh? Ja fa 20 anys, 25 o 30, eh? Fem una altra? Potser també fa referència a aquesta equipatge personal, no? No només de... M'ho mirava més en aquest sentit, no? No tant de allò que tinc, sinó que... menys equipatge, menys acumulant aquelles coses que, moralment, de vegades, em poden fer mal. M'ho mirava més en aquest sentit. Ah, me'n recordo, sí. Se n'ha d'esprendent aquelles que... Aquesta és ràpidíssima, no? Exacte. Sí. No vei massa plena d'aquesta equipatge. Com que ho pots anar, si estàs dolent totge, però filmeu... Però ho vull dir. No t'agrada que t'ho quedi. I no, no se'l rancorosa. Potser gens, no mica. No, i no... No se'l capaç ni de barallar-me, ni... T'hi agrupa amb una altra banda. Dice, per això se conserva, també. Dice, per això serà, perquè jo no discuto, no? No, no. Ve una altra que diu... Si t'havia de voler avivir, em pegarien d'escalfar a comiencions de la primavera. I així me quedaria hasta finales del otoño. Molt bé, mentre l'aconseguiria clavos per el camí. Eh? Aquesta, bueno... Ah, i després fixa el que diu. Diu, iria massa a ballers. Vale. Daria més voltes en un carrossel. I cortaria més margarites. Això ja és la Nadina Esther, de 85 anys, no? El passatge d'aquest s'acaba aquí. Conclusió. Que podries dir-li les persones que ens escolten. De tot això, i tu també, Montse. Us heu quedat callades, eh? Després de totes aquestes, sí? No. És com una mica... Una mica... Jo crec que tot el que està dient aquí és una cosa que podem aplicar per moltes coses, no? Sí, sí. Per... no sé... Potser tenen... Em pensava més això de que... d'aquelles... les coses les pots anar refent o recusint mentre vius. O sigui, llavors aquí... són aquestes reflexions espirituals que et poden anar bé per anar... canviant l'equipatge... O sigui... Veient, doncs, muntanyes meravelloses sense moure't de casa. I nedant sense ficar-te dintre el riu, no? Mira, és que queda molt, molt, molt poquet i resulta que hi hagi en el nostre programa. Un que... Sí, però també perquè ens queda molt poc i tenim que dir del de allò. Saps què passa? Que com aquest és un programa de la parròquia, normalment llegim l'Avenjali que el diumenge diran a la parròquia. I aleshores aquí tenim el nostre senyor Mulmaco, que ens vigila, però que ens diu que queda poquíssim i que no tindran temps de fer res. No ens renyen perquè és molt maco, però ell té el temps més que... ajustat. Senyor Carlos, que ens queda 3 minuts, 2 minuts, 1 minut? 2 i mig. Bon senyor, no tenim temps de res. El pròxim dia tornarem a inventar la Joana i busquem un altre tros del llibre d'aquest, eh? Això no... És que com que he començat dient que ets la mare i això em sembla que lliga molt, perquè diu sobre la condició de pares. Diu, quizà el major servició social que pugui ofrecer a algú en el país i a la humanitat ser a formar i llevar-hi davant una família. Jo crec que et quedes amb aquesta... Em quedo, i tant. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Estar-les que mare és això, no? Sí, sí, ho he vist. Ara, com vostè ja saben, llegirem una mica l'Evangelii que és el que podran escoltar el diumenge d'aquesta setmana. És la lectura de l'Evangelii segon Sant Marc. En aquell temps, Jesús sortia de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Bono camí hi havia assegut demanar en caritat un seg que es deia Bartimeu. Quan sentia dir que passava Jesús de Nasseret, començà a cridar, fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi. Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort. Fill de David, compadiu-vos de mi. Jesús, s'aturar i diguer, crideu-lo. Ells el cridaren, el seg li dieren. Anima't i vine, que et crida. El seg llança la capa, s'aixecava amb una revolada i anava cap a Jesús. Jesús li preguntava, què vols que et faci? Ell va respondre, rebonir, i ho dic bé, rebonir. Feu qui vegi, Jesús li diu, ves la teva feita salvada. I a l'Istan hi veia, i seguia camí allà. Aquest és el evangeli que vostè es podran escoltar. I a nosaltres potser també ens podran escoltar el dissabte que ve a dos quarts d'11, si de vol, que no hi hagi cap element meteorològic que ho espatlli. Carlos, moltes gràcies. Moltes gràcies, Joana. Ha estat un plaer i et donem una altra vegada les gràcies. Gràcies. El evangeli ens diu que ho demanava per aquells moments. Sí, per aquells moments. Per aquells moments. Senyors, fins la propera. Fins la propera.