Veus Parròquia del 28/10/2015

a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat i informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et servis tot el que fa el teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Vine al Besari Peràzia de Sant Just Desvern. Al Besari Peràzia trobaràs productes de la millor qualitat, el millor preu. Roba i complement. Per fumaria i cosmetis. Productes per a la llar. I moltes coses més. Vine i troba el que estàs buscant. Estem a la cantonada del Carrer La Forja amb la carretera reial de Sant Just Desvern, just al costat del restaurant Nou Món. Basar i Peràzia. Música Bona tarda. Aquí em veus a la paròfia i avui a la finesa de Justícia i Pau. El Jesús i jo el donem la benvinguda i bona tarda a tots. Hola a tots, bona tarda, bona tarda, Jesús. Hola, bona tarda, Quima. Avui hem d'excusar a la Joana que ha tingut un... Havia de fer unes coses personals i, bueno, la trobem a faltar. Això ja ho sabeu, cada vegada que no ens ve, sempre diem el mateix, la trobem a faltar. I, a més, com que ens veiem molt poquet, doncs ens fa molta ira, però, bueno, com que sé que ens sentirà segurament el dissabte, li diem, Joana, el pròxim dia et volem tenir entre nosaltres. Molt bé, molt bé. Doncs, bé, ja hi tornem a ser, ha passat un mes de l'últim dia que ens vam veure, és a dir, que déu-n'hi-grat. Sí, el tens al passant i no ens en donem compte. No, dins del poquet ja tornem a estar una altra vegada a Nadal, i ens haurem polit un any més. I tant, i tant. Bueno, avui, avui ja estàvem pensant que què us podíem explicar. Hi havia molts temes i volíem parlar-ne d'un, no? Que el 17 d'octubre era el dia internacional contra la pobresa i l'exclusió social. I aquí a Catalunya, concretament en el Parlament de Catalunya, va haver-hi una concentració de l'entitats socials on plantejaven als parlamentaris, i més ara que hi havia hagut votacions, el fet que agendessin a les seves agendes 41 mesures per intentar trencar aquestes desigualtats, que podien ser aquestes mesures, s'haurien d'anar a ocupació, habitatge, educació, salut, prestacions socials, fiscalitats, migracions, d'autopòblic. I, bueno, van fer un manifest on explicaven 12 afrons en la lluita contra les desigualtats, per fer una Catalunya un país més just, no? I d'aquí era una miqueta, explicar-vos tant en el Jesús com jo, una miqueta, que aquestes desigualtats que ha donat aquests poc temps, perquè podríem dir-les que a començar la crisi s'han fet unes desigualtats molt grans, no? Sí, sí, efectivament. I, clar, que reuneixin més de 3.200 entitats totes amb un mateix lemma que seria trencar, anar contra el que ells diuen la pobresa zero, aconseguir no tenir pobresa, no? Doncs hem cregut que era un tema com per aquesta mitjureta que tenim, fer-vos 5 cèntims, una mica del que ells comentaven en el dia internacional de la predicació de la pobresa. I era curiós perquè parlaven d'unes dades que és que un de cada 5 habitants del planeta viu en situació de pobresa, dius, ostres, dius, deu nidó, un de cada 5 habitants del planeta, és a dir, guiteu la quantitat de gent que està vivint sota mínims o fins i tot per sota d'aquests mínims, no? Quan llegim i equipeiem tots que les Nacions Unides hi ha un protocol sobre els drets de l'home, que en el segle en el que vivim trobem que hi hagi gent que no tingui ni els mínims per viure, dius, ostres, deu nidó, no? I mirant el que ells ens comentaven, totes el grup de pobresa zero, la plataforma era curiós perquè tampoc deien coses que dius, ostres, si tots ens omplim la boca de voler-ho fer, però no arribem a aconseguir, no? Els objectius d'un desenvolupament sostenible, que era el que va aprovar les Nacions Unides, i diu, inclou, posa fi a la pobresa, dius, i és adoptar noves polítiques fiscals, dius, ostres, nosaltres tot el dia sentient polítiques fiscals, que realimentin que el més pobre no pagui i el més ric pagui, perquè dius, home, aquests desequilibris que hi ha no és lògic, no? Parlava de polítiques salarials, perquè com podeu saber tots actualment són més pobres, és a dir, els salaris estan per sota els mínims, és a dir, no, és que cobres mil euros, sí, cobro mil euros, però fem el compte i dius, mil euros, i només amb despeses fixes del lloguer o hipoteca, llunga, aigua, menjar, ja quasi són aquests mil euros, i dius, ostres, tot això que no vegin de pagar el medicament si tenim algú que està malalt, etcètera, no? Altra de les coses deien de la protecció social, és aconseguir que tinguem una sanitat, és a dir, que la sanitat sigui per tothom, no? Perquè si no fa gaire els dies en el diari ara, no sé si ho recordareu tots, però no fa gaire els dies, no... Aquesta setmana passada sortia, dius, els veïns van fer un titular al diari ara que deia, els veïns amb pitjor salut a Ciutat Vella i Nou Barris. Sinalitza és una mica el mapa que hi havia, si s'arqueu la notícia, va sortir al diari Pungat, va sortir diversos mitjans i fins i tot recordar que el 324 també l'hi entreu, miraves el mapa i clar, era a Barcelona. Veies que la zona alta de la ciutat, és a dir, de Diagonal Cap en Amunt, clar, la vida se'ls allargava, i dius, ostres, i els de Diagonal Cap avall empitjorava, i dius, dium que els diners no compren la felicitat, això ho diem tots, i és cert, perquè tinguis diners significa que siguis més feliç, però hi ha una cosa que d'aquest informe una miqueta sí que t'ho diu, ostres, la persona que té uns ingressos cada mes més o menys normals, que pot viure amb una merenda de tranquil·litat sense patícia, arribarà un nou final de mes, que si està malalt i la sanitat pública té un mes de cua, dius, doncs me'n vaig a la privada o a l'hospital X i m'ho pago, és a dir, evidentment els diners no fan la felicitat, però sí que si ens donem compte ajuden una mica, i ajuden amb una cosa tan senzilla que, en aquest cas, podríem parlar fins i tot de la salut. Sí, efectivament, l'esperança de vida és molt diferent, en aquest estudi ho demostren, perquè hi ha entre 6 i 8 anys de diferència, entre els barris de rentes més baixes que els de rentes més altes. O sigui que és la realitat, això ho passa igualment amb el que deia abans de la quima sobre la pobresa del planeta. Si el planeta hi ha 6.500 milions d'habitants, i n'hi ha mil milions que no pràcticament tenen ingressos d'un dòlar al dia, de promis, llavors resulta que l'esperança de vida és de 50 anys o de 40, i és la realitat, o de menys, depèn del lloc. De veritat queda curiós. Ostres, sí que tots diem, no, els diners no fan la felicitat, però això d'una miqueta, i en aquest cas, salven vides, podem dir, possiblement, i enllaçant, com que hem enllaçat aquest tema, seguirem amb el tema del dia internacional de la radicació de la pobresa. També era curiós llegir que diu la necessitat, és a dir, tots necessitem que hi hagi un canvi de model econòmic i social, obrientat sobretot a la justícia global. Però clar, això, què podem reclamar en els polítics, en realitat, que són en realitat els que fan les lleis, o el que sigui? Creiem tots, que moltes podien fer les polítiques predistributives i redistributives per reduir les desigualtats, i és veritat. Tot el que recaudem, o el que recauden, haurien de ser per millorar aquestes polítiques. És a dir, redistribuim el que recaudes cap a la societat. Aquesta és la finalitat dels impostos. Els impostos tenen per finalitat repartir la renta, igualar-la, o almenys tendia a ser una mica justos, i això és la finalitat. Si aquesta finalitat s'ha manifest, que no es compleix, resulta que això, aquestes 3.000 entitats, ho han detectat, i si ho han detectat, el que han fet ha sigut posar-ho, posar-ho en aquest manual i donar-ho a conèixer l'opinió pública, no? Doncs era el que se'ls demanaven als polítics, en aquest cas, en el Parlament, quan van anar a fer la seva exposició, la seva denúncia. El primer que deien era que s'havia de construir un mercat de treball just i una economia centrada en les persones. I això és veritat, és a dir, tenim una regulació del mercat laboral, que, ostres, és una mica decepcionant. És a dir, tenim treballadors que tenen treballs fixes, però bastant precaris en quant a sou. Tenim contractes en pràctiques que s'han doblat, en el qual un contracte en pràctica serà tots que el cos que reps és bastant baix, en el qual tampoc no pots tenir una vida independent, no pots muntar la teva estructura de vida. I a vosaltres, escolta, que dius, si totes les modificacions laborals que fem, no les fem per millorar tot això, ostres. Potser que ens estudiem una mica millor, és increïble que avui en dia el que abans deia, oi, ostres, tens un treball fixe, i que bé, recordo l'època quan vaig començar a treballar, per dir-ho de manera que tenies la vida solucionada, ojo que actualment el treball fixe o un contracte indefinit millor dit, no es garantia actualment de res. Jo crec que una de les coses, i és veritat, és que aquí estic amb la plataforma que, ostres, hem de construir un mercat de treball just. Tothom hauria de tenir feina. A més a més, potenciar una altra vegada la indústria, amb això implicaria, també és veritat, modificar l'educació, i l'educació significaria, per exemple, tornar a realçar i buscar alternatives, sobretot en formació professional. Llavors, una altra cosa que enllaces amb això, és què fem amb l'educació. És a dir, en el moment que hi ha retallades, una de les coses que retallem, normalment, és que moltes vegades retallem l'educació, i ho estem veient amb els pressupostos aquests últims anys, que ha retallat sempre una para està retallada en l'educació. Per el motiu que sigui, però no es posen els mateixos diners que fa anys en l'educació, dius, ostres, no pot ser. Què passa? Que això ens obliga a que hi ha nanos que deixen dels estudis abans d'escolaritzacions. En nens frustrats que me volen estudiar, però clar, si no estudies, tampoc treballes. I la pregunta és, què fas amb aquest jovent que ni treballa ni estudia? Els hi has de buscar alguna cosa? Jo crec que, clar, les polítiques que estaven comentant socials s'han d'anar també encaminades. Tens una part del jovent que està totalment desbotivat. I els hi hem de donar eines per motivar-los i perquè puguin cercar un treball, per petit que sigui, buscar una alicina del seu dia a dia, no? Jo crec que també és una de les coses que s'haurien de millorar avui en dia, no? Tu veus això just? Sí, però és una cosa que és... La necessitat del treball realment hem fet un retroced molt gran de deu anys cap aquí. Però, a més a més, hi ha causes, unes causes directes que ens impliquen les persones. Per tant, també són causades... potser també són causades per un planteig per part dels governs, i amb això parlarem també dels governs a nivell d'Europès. es ponen a les realitats existents. L'economia és molt, molt en els paràmetres de la qüestió especulativa. I la qüestió especulativa l'únic que fa és moure diners i produir beneficis sempre a afegir riquesa i hores de treball. I, llavors, què passa? L'economia no funciona augmentant la riquesa ni les hores de treball de la població en general. Per tant, a més a més del que l'equip m'acaba de dir, tenim els contractes que es fan que la majoria són contractes precaris i que van des d'un dia fins a mig any o quatre mesos o tres mesos que hi ha quantitat, això ha de créixer molt amb els altis mesos. Aquesta reforma laboral que va fer el govern espanyol el va fer per presió de la comunitat europea. No corresponi molt menys a la realitat del país. Hi ha moltes causes que originen, que estiguem condicionats per a Europa. Però en canvi, hi ha països que no se senten condicionats i fan la seva política i no hi ha naturats on hi ha molt pocs indexaturats inferiors, el 5%, com és el cas dels països, inclús del deman de Catalunya, com és Holanda, Bèlgica, Dinamarca, etcètera. Què fan de diferent aquesta gent d'aquests governs del que fa el nostre govern? El que fan és que pensen en l'economia que benefici el poble, no que benefici a l'especulació. I això és molt fàcil gastar en funció del rendiment que vagi a favor del treball i de la justícia redistributiva. Per tant, han de prendre nota que es pot governar millor. I en quan a la qüestió del treball, bueno, el treball en aquí, parlem molt del treball, el govern parla molt del treball, però realment el treball no. Hi ha un dret d'aturats enorme, i a més a més amb unes condicions de salaris molt dolentes. Per tant, què passa aquí que no se soluciona? Doncs en principi hi ha una cosa, el treball el creen les entitats, les empreses, els autònomes, els professionals, aquestes entitats, aquests objectes, aquestes persones jurídiques, són els que creen el treball, i quin problema hi ha perquè això arrenqui i que torni amb un nou impuls? Bueno, hi ha varios problemes, però ja alguns ja s'han detectats, per exemple, la manca de mitjans de capital, per aquestes entitats que volen ampliar o iniciar un negoci, una empresa, molts problemes. El principi és que la banca, que en principi, històricament, es va crear per poder promoure la creació de riquesa a través de les entitats i empreses, resulta que allò que fa per això fa per especulació. La majoria dels beneficis, com té la banca a Europa, i els que té la banca espanyola, estan encaminats a un sistema especulatiu i sense risc, i això estan guanyant i tancant els balanços amb molts beneficis i continuen així. No fan el que els havia de fer. Per tant, la conclusió és que tendríem que teniu una banca pública que tingués les necessitats que fan falta de capital per promoure empreses i llocs de treball. Fins que això no es posi en marxa, difícilment canviarem l'ecosició actual. Hi ha uns cants molt important per invertir la indústia aquí a Catalunya, ha sigut durant molts anys el centre de gravetat de la riquesa a Catalunya. I això s'hauria de començar a fer altra vegada. En Llesana, us ho recomanem, perquè us volem parlar d'un altre tema i no ens queda massa temps, és que en Llesano, el que us acabem d'explicar hi ha un llibre que ha fet el senyor Antonio Argandonia, Carlos Lozada, i suposo que aquí sí que coneixeu tots més, que és la Francesca Arralba, que és una economia al servei de la persona. Aquell llibre, el que ens parla, és les bases d'una nova economia que tingui l'ètica com a font d'inspiració, i que representi realment un progrés per al desenvolupament global de la persona i dels pobles. Els autors d'aquest llibre entenen que l'economia ha d'estar al servei de totes les persones humanes, i inspirar-se en els principis de justícia social, de llibertat i de respecte a la dinitat del l'ésser humà, i de la integritat de la terra. I jo crec que amb el que us acabem de dir, el tema de la plataforma de pobresa zero, el manifest eren 12 fronts que s'havien de fer, us hem parlat només del primer, però jo crec que entre el que hem explicat, i si realment teniu ganes, si us llegiu el llibre, realment és una visió de veure que podem canviar les coses, sense aquesta poda que a vegades els empresaris tenen la poda. Ostres, si canvio el meu model productiu, el millor guanyo menys, o el millor... No té per què passar això, perquè és pensant en l'ètica, no? I per deixar-ne això que us ha quedat d'explicar, el Jesús us explicarà un escrit que es vol fer sobre els refugiats i els immigrants. Bueno, aquests dies estem escoltant les notícies que ens envien, i que veiem abastament per televisió i altres mitjans de refugiats que afugen de la guerra, bàsicament de l'origen pròxim, sí, Síria, i d'altres llocs, com pot ser l'Ivan, Jordània, Egipte, Eritrea, altres llocs. I llavors, hi ha una cosa, nosaltres, en l'altre dia, a la reunió de Justici Pau de la Junta, vam fer, ens hem donat compte, que parlem molt de refugiats, i això és important que ho veiem. Però també no parlem gaire dels immigrants, i llavors nosaltres ens ha semblat que havien de fer una nota per enviar a les entitats de l'administració i les polítiques que estableixi una visió més equilibrada de la qüestió, perquè tots són pobles i persones que estan en el mateix problema, supervivència. S'està vivint en situació mundial, desplaçament de les poblacions, de proporcions enormes, semblant a les viscudes abans i després de la Segona Guerra Mundial, conseqüències de l'abandonament de pobles i ciutats, fugint de guerres, i de la manca de perspectives i de futur per allors famílies, deixant enrere cases, propietats, cultures i formes de vida ancestrals per recuperar la supervivència i un futur digne per allors pobles, persones i fills. Això es ve molt bé en les imatges que estem veient avui mateix, penso que era d'Eslabònia. Significa això, marxar literalment dels seus països, sense pertinències, i amb un just per fer el viatge i disposats a recordar milers de quilòmetres a la trobada d'un país que els acollir. Aquestes persones les domenem com a refugiats, però hi ha un grup de pobles i persones que també inicien èxodes, fugint de la pobresa i la fam, malalties, que de llibertat, manca de treball, els canvis climàtics, Àfrica subsejariana, Illes del Pacífic, que ja són afectades per l'aument del nivell de les aigües, i aquest col·lectiu els diem immigrants. El fenomen de l'immigració té la seva explicació per la pobresa, existent en dos cers de la població mundial i per contra la riquesa de un terç de la mateixa població del planeta. Són milions els immigrants i no paren d'augmentar els seus contingents, que també cercen una vida digna per al llurs, famílies i futurs per als seus fills. L'entitat Justícia i Pau de Sant Just Catalunya demana les seves màximes autoritats administratives, polítiques de gaire autonòmic, nationals, europees i nacions unides que preguin consideració de tots aquests col·lectius, dels refugiats com immigrants, i que arriben l'atenció que mereixen d'acord a l'home de les nacions unides de l'any 1948 i de la convencció dels drets dels infants del novembre de 1989 entre d'altres. Ens permetem senyalar dos punts que considerem importants en aquestes dues qüestions. La primera d'elles és que s'està reproduint tristament el mateix rebutx als refugiats que cercen un país d'acollida per part de molts països europeus en èpoques anteriors i amb poques excepcions, com va fer la Segona Guerra Mundial, el tema dels jueus, els palestins. Però el que les nacions unides haurien de revisar són els principis de la carda fundacional i adaptar-les al segle XXI. També el canvi climàtic que estem patint produeix ja desplaçaments importants de poblacions, i aquest fenomen és probable que augmenti a menys que es posin mesures correctores que això ho impedeixin. Una mida que beneficiaria sense dubte fora ha de reconvertir a tot el món les fàbriques d'armament en empreses productores d'energies netes, anteriorment més pràctiques i col·licfordes, que el nombre vocal és del 8% i que vol exercir equips crít opres de foc per a els paraules espanyols i per a les escales que van scraure, i per al dagger de la informació HP savorycari, i per a tots els relentless d' savoir de bud科ali. Estàmeal que esosi de sobret groguetes per als 진행adors d'armarers Xbox i Xbox�. Anem a Bomtre o Xiaoli, home i mare en l'EXFNING fent distincions com si uns fossin ciutadans a primera i uns de segona, quan tots dos col·lectius fugen d'una pobresa, d'una manca de feina, d'un xanofili, perquè el que està amb una guerra fuig de les bombes, de les destruccions. I creiem que també hauríem de tenir una llei única. Un refugit i un immigrant fuig d'algú per trobar algo millor. Sí, nosaltres sabem que aquesta denúncia nostra és molt limitada, perquè a veure en Justícia Palos és una entitat relativament petita. Però és el que en aquest moment nosaltres creiem que hem de fer. De totes maneres, hi ha una cosa que en aquesta qüestió creiem que és important, i és tornar a la qüestió dels sòbriques d'armament, que a més a més que donen armes i això provoca guerres, dona l'impression que sempre hi ha guerres, perquè es puguin fabricar armes. Quan se n'acaba una comença l'altra, i si no comencen dos, i si no comencen tres, i si no ascendeixen una, però comencen quatre. I així portem des de l'any 48, semblava que després de l'escavatxina, dels 100 milions de morts de la Segona Guerra Mundial, i de la destrucció de les ciutats europees que van quedar reduïdes als combros, havíem après el lliçó? Doncs no. Resulta que no m'ha après el lliçó, continuament tenir els mateixos problemes, de sensibilitat i d'actuació, al llibre què vol dir? Que haurien de revisar alguna cosa que no funciona, a nivell de tant de pobles com de persones, com d'institucions. Penseu una miqueta quina és la finalitat de la vida a terra, i quina possibilitats tenim d'una vida digna per tothom, des d'un punt de vista seriós, que ja ens tocaria una miqueta fer-ho. De fet, les lesions unides, a vegades pensem que no serveixen, però sí serveixen, perquè segurament, si no hagués sigut, per aquesta institució estaríem en una situació molt més lenta. El que cal és renovar, i sobretot renovar la democràcia amb aquesta institució, perquè resulta que els que decideixen en les lesions unides són el Consell de Seguretat, que s'ha format per signacions, que resulta que són els primers fabricants i comerciants d'armes del món. Aquí hi ha una contradicció que ja ens donen tendre que el futur hauria de ser diferent. Jo crec que l'hem parlat més una vegada. El tema d'armament dona molts diners. Molts diners, molts, molts. Les empreses que tenen projectes d'armament, és una tranquil·litat, perquè l'armament no s'acaba, es van fent, en el qual normalment són contractes blindats. Per tant, tens allà una feinada, que dius sí, però clar, tens feina, però tens feina gràcies a aquella cosa que tu fabrices, mata a persones. En el qual dius, home, potser que ens pensem de fabricar altres coses, que siguin bones per la societat, però que no tinguis que matar una altra per tu tenir feina, perquè la realitat és això. Jo tinc feina fent un arma, perquè, clar, hi ha algú que s'està morint, perquè l'utilitza, és a dir, algú està utilitzant aquella arma per matar-nos una altra i, clar, em va perfecte. És a dir, com empresa dius, vostres, tu. Sí, com empresa. Com pot ser que arribi subvencions per fer projectes de desenvolupament d'armament? És que ja no hauria d'haver ni subvencions. Haurien d'intentar, doncs, tenir les subvencions però no pas per crear-me, que el fill i el cap, el que fa un arma, ho sabem tots, no és només protegir, és que si normalment la fas servir, per tant, mates. És a dir, si no hi haguessin guerres, per exemple, ho hem parlat més d'un cop, tot el tema de Síria i demés, és a dir, el problema que hi ha és que, clar, allà s'està utilitzant un adormament brutal. Tot el que està encastant d'armament ja hi ha l'empresa per tenir, una altra vegada, les municions preparades. L'estoc per... Ostres, no sé, jo crec que podem produir moltes altres més coses que siguin molt més útils i ètiques per la societat en què vivim, no? Hi havia un premi nòvel dels dos anys 50 que es deia Paul... Ara no m'ho recordo. Paul... Bueno, parlava dels carons i la vantequilla. Carons, Paul Sovelson, ara me'n recordo. Dèiem què hem de fer als països, produir carons o vantequilla. Aquests són el mateix dilema que tenim ara, el 2015. Què produgem? Carons o vantequilla. Però, a més a més, hi ha una altra qüestió, que ara tenim un dissifia ben mundial que ens afecta tots per igual, que és el canvi climàtic. I aquesta qüestió no es vol a dir, aquí ens la juguem tots. I si la juguen, està inclús als rics, que en un moment no s'hi juguen res. Per tant, els poderosos tenen en front aquest desafiament, i és el tipus planetari. Per tant, hem de posar-nos en marxa. Hem de posar-nos en marxa, i per això nosaltres fem la... donem-li, ens hem la idea de reconvertir l'indústia de l'anomament, amb indústies creatives i fabricants d'energia neta. Que això seria una cosa que donaria feina a tota la gent que separada ja els fills dels nostres fills. Doncs sí, sí. Bueno, veurem. Bueno, ens hem... se'ns esdecava el temps. Sí, sí. Crec que farem justa i justa, perquè ens queda res, molt poquets minutets, per recomiadar-nos. Recordar-vos que la transmissió la podia tornar a sentir al dissabte, i ens trobarem, si tot va bé, entre quatre setmanes de nou. Això, quatre setmanes, sí. I esperem que tinguem la Joana, i llavors ja estarem els mosqueteros, junts d'una altra vegada de nou. Així que us donem les gràcies per haver estat acompanyant-nos i les donem a tots nosaltres. I ens veiem a la propera audícia. Així que bona nit a tothom. I fins aviat. Bona nit. Bona nit.