Veus Parròquia del 4/11/2015

N'hi ha dades de caducitat. Veus de la barroquia? Un programa d'informació i informació humana i cristiana de la barroquia dels tànis Justi Pastor de Sant Just Desbert. Oh, lovelies you dwell in place, Lord God of Hosts, Alleluia! Alleluia! Alleluia! Alleluia! Oh, la mosquera de l'angui, après les barres du Seigneuse. Alleluia! Alleluia! Comencem el programa d'avui. El nostre espai, Música i Can Revigosos, fa una trajectòria al llarg d'aquests 9 mesos de temporada 2015-2016 per a les diferents temàtiques que s'entrada amb l'eclésia catòlica, però també altres confessions cristianes i espirituals, en general, amb publicat música i can, com expressió sincera, personal, adreçada Déu i adreçada als altres. Avui tenim el Gotge, tornarà a obrir els micròfons de Ràdio Desvern, a un col·laborador habitual d'aquest equip d'E, després de la barroquia, ben retrobat, Roger Poll, hola. Hola, Lluís, bona tarda. Amb ànims de poder-se reincorporar. Sí, i sobretot de prendre una mica de la saviesa que ens portes, a veure què ens expliques avui. Tot és feina de l'equip de documentació de Ràdio Desvern. I tant, normal. Bé, avui l'espai és la liturgia vernacle i el seu cant. Què et diu aquest liturgi? Bé, jo com que comentàvem ara fora micròbius, el Consell Ibatica II i els camis Cribaveri, i un dels quals va ser aquest, en comentaves, la introducció de les llengües vernacles en el cant. Bé, doncs jo voldria començar a preguntar-te quan va començar l'església a admetre el cant en llengua vernacle, si realment va ser durant aquest període el Consell Ibatica II, com deia, o abans, o com ha anat això? A les esglícies ja es feien petites cançons en català, per exemple, en el nostre país, que no érem part fonamental de la missa. Per exemple, les Nadales, el dia 24 de desembre, o el dia mateix de Nadal. Tot a la vida han sigut en català. Fum, fum, fum, Sant Josep i la mare de Déu, aquestes ja es cantaven a les esglícies, però no tenien la categoria que té tota una missa sencera, amb les seves parts ben diferenciades i ben catalogades. Potser més aviat un cop acabava de la, vols dir, un cop acabava de la, el que és l'acte liturgic, no? Sí, o durant... A tall de comiat, potser... O durant la duració de l'imatge del Nen Jesús es cantaven cants així. Però no va ser, fins al Consell I, efectivament, que va acabar l'any 65, doncs l'any 66, gentes, etcètera, ja les esglícies locals, en aquest cas, la catalana, anaven traduint primer, primer traduint els cants llatins amb la mateixa música a lletra en català. Doncs si et sembla, podríem posar unes parts d'ordinari de la missa, el Quiri, els santos i l'anyos, com són, com eren, en llatí, estem parlant de la missa brevis, i després com va ser la traducció al català. Escolta'm el Quiri, els santos i l'anyos, en llatí, que angreguaria de la missa brevis. Hòstia, la Santa, en llatí, que angreguaria de la missa brevis, i després com va ser la traducció al català. Añús de Déu, ho et vols dir cada cop. M'hi sé, Déu, ho et vols dir cada cop. Añús de Déu, ho et vols dir cada cop. M'hi sé, Déu, ho et vols dir cada cop. Añús de Déu, ho et vols dir cada cop. M'hi sé, Déu, ho et vols dir cada cop. Doncs aquells són els quittes, els santors i l'anyos de la Misa Bredi. Dels청, 1968, Moussen el Tissenc va traduir aquestes paraules latines per al seu equivalent en català. El mateix títol va canviar. Ja no serà el quíria, sinó serà la llatenia, ja no serà el santos, sinó serà el sant, ja no serà l'anyos, sinó serà l'anyell de Déu. Per cert, han de demanar disculpes als nostres oïdors, l'anyell de Déu, amb aquesta tonada que hem sentit, no ha sigut possible reproduir-lo per qüestions tècniques, no estava en condicions de ser a més. Però escoltem la llatenia i el sant amb la mateixa tonada, que l'hem missebrevis amb una versió de Moussen el Tissenc. Moussen el Tissenc va traduir aquestes paraules latines per al seu equivalent en català. El mateix títol va traduir aquestes paraules latines per al seu equivalent en català. Senyor i meu viador, san, san, s'hagués el senyor del darrere, al seria verda, s'entra la vostra moriria, usarà l'anàl·l·l del senyor, que veït el vida amb l'anàl·l·l del senyor, usarà l'anàl·l·l del senyor. Bé, hem sentit doncs la versió catalana d'un quiri i uns santos grevoria. Lluís, fent aquesta primera escolta que hem fet, un senador que el canvi, almenys en la melodia, el canvi és evident, en la melodia, la tonalitat... Jo et volia preguntar si els canvis es van limitar només a les lletres o també es van introduir cans i donades noves i estils nous. Com va anar per aquí el canvi? De fet, la idea d'aquest programa era que els radioscoltes veguessin, a la primera part, qui és aquest que acabem d'acabar, simplement traduïen les paraules. Ara, segons la teva pregunta, es van fer ja melodies noves, melodies noves que poden ser senzilles o melodies noves d'autors una mica consecrats, per exemple. La primera sintonia d'aquest músic i cant revajosos, que hem sentit avui, és una laluya de TZ. Si recordem, la laluya era una melodia no gregoriana, una melodia nova, amb una lletra en francès. Aquí, en seguida, van aparèixer autors d'aquí que creaven imnes, Psalms, parts de la missa, amb català, però amb melodia nova. Però no solamente això, sinó que va dir qui va voler rebuscar els archius internacionals de grans autors per posar-los lletres de parts de la missa o de pregàries. Aquí, s'enjuus, ha tingut bastant ressò, un autor que va crear un pare nostre, que és una oració que res en totes les misses, i que es canta amb algunes misses solemnes. Estem parlant d'enriski Korchakov. Enriski Korchakov va fer aquest pare nostre que amb la música d'ell i lletra catalana són així. Aquí, en seguida, van aparèixer autors de grans autors per posar-los lletres de parts de la missa o de pregàries. Aquí, en seguida, van aparèixer autors per posar-los lletres de parts de la missa o de pregàries. Aquí, en seguida, van aparèixer autors per posar-los lletres de parts de la missa o de pregàries. Aquí, en seguida, van aparèixer autors per posar-los lletres de parts de la missa o de pregàries. Aquí, en seguida, van aparèixer autors per posar-los lletres de parts de la missa o de pregàries. Aquí, en seguida, van aparèixer autors per posar-los lletres de parts de la missa o de pregàries. Aquí, en seguida, van aparèixer autors per posar-los lletres de parts de la missa o de pregàries. Aquí, en seguida, van aparèixer autors per posar-los lletres de parts de la missa o de pregàries. Aquí, en seguida, van aparèixer autors per posar-los lletres de parts de la missa o de pregàries. Aquí, en seguida, van aparèixer autors per posar-los lletres de parts de la missa o de pregàries. Aquí, en seguida, van aparèixer autors per posar-los lletres de parts de la missa o de pregàries. Aquí, en seguida, van aparèixer autors per posar-los lletres de parts de la missa o de pregàries. Aquí, en seguida, van aparèixer autors per posar-los lletres de parts de la missa o de pregàries. Aquesta ha estat la tista a la serada d'en Joquen Sebastián Bach. Molt bé. I a aproximar-nos més a casa nostra, dels autors d'aquí i d'ara o dels terres temps, què m'en podries dir? Bé, hi ha cants que s'han imposat d'autors d'ara la liturgia habitual de l'església catòlica. Per citar alguns quants podríem dir en Soler Amigo, en Xavier Morlans i en Domènec Cols. Farem un incís i ens atendrem un moment en Domènec Cols. Ha estat, fins al seu traspàs, Canonja de la Catedral de Barcelona, i músic director del seu cor. A part té tot un salteris, a dir, un cantoral amb els saums que es canten a l'església catòlica, tots els diumenges davant l'itòrgic. Però és que no és la llitòrgia, són 3 anys l'itòrgics. El cicla A, el B i el C. I ell té un cantoral que s'ha popularitzat bastant. Aquí mateix, el Peròc i el Sant Josep Prestó, el fem servir amb certa recorrència. Avui escoltarem dues obres d'en Domènec Cols. La primera, en Quincotxos Excalço, que es canten el Cicle A del 22, el Cicle B del 28, i el Cicle C del 23. Escolta'm, doncs, en Quincotxos Excalço, senyor. En Quincotxos Excalço, senyor. En Quincotxos Excalço, senyor. El seu rigor dura un instant, el seu favor tota una vida. Cap al tard tot eren plors, l'endemà som crits de joia. En Quincotxos Excalço, senyor. Bé, després d'en Quincotxos Excalço, i trobem la següent pisa, que serà com la cèrbola, també la música del compositor Domènec Cols. Escolta'm, com les cèrboles de l'eix. Com les cèrboles de l'eix, corran la vida, d'en Quincotxos Excalço, i trobem la música del compositor Domènec Cols. Tot jo tinc set del meu dolceu que vestia, quan volia veure el meu caro caro. Com les cèrboles de l'eix, corran la vida, d'en Quincotxos Excalço, i trobem la música del compositor Domènec Cols. Lluís, hem vist el cant espiritual, l'hitorgic, el llengua vernacle darrere i des dels seus inicis, mirant de cara al futur, tu que ja estàs molt relacionat amb el futur. Com veus la seva projecció de cara als propers temps? No és cert que la cosa estigui en declivi. No ho he insinuat. Però hi ha una corrent d'opinió que diu que l'església està en hores baixes. Com podria ser tota la gent que d'una manera silenciosa, però constant, prepara les celebracions dins d'elles els cants. Jo no penso que el cant l'hitorgic, per ser ja en català i ser propé nosaltres, tingui que desaparèixer. Si fem una mica de repàs, i ara no ho farem perquè posi diríem alguna de la falsa, de moltes parròquies d'Obaj d'Obregat, de Barcelona, es canta regobament en totes les misses. I en alguna, hi ha acompanyaments de grans músics a l'Orga. Grans músics no cal que siguin compositors, sinó intèrprets. El diumenge va ser el concert en què 11 organistes de parròquies del nostre entorn van interpretar una peça. Són gent que cada diumenge interpreta una missa, si no dues. Per tant, segurament el cant l'hitorgic en relació amb el que preguntaves en el futur serà un cant. Jo diria que de més qualitat, de més qualitat que cada vegada, no pot ser tan popular, perquè certament la disminució hi és, en quanta assistència, als actes l'hitorgics, però serà un cant amb una qualitat espiritual cada vegada més intensa. Potser més reservat en tesis, però... Sí, més reservat a la gent que sent l'espiritualitat com una cosa pròpia, i que vol seguir endavant amb la seva relació amb el transcendent. I bé, doncs, si et sembla, desbalem el contingut de l'Ensem, el contingut del propè programa. Perquè tinc una pregunta en relació al... Per anar introduint i fent que els clients es dalleixin per escoltar-lo, el dia el donar-me's a dir, Lluís. T'ha de dir que el primer programa d'aquesta música i can rau i jossos serà el 2 de desembre, si Déu plau. I si tot va comadanal, el 2 de desembre, ens farem un tasc de folk song espiritual. Sí, l'equip de documentació de Raül Esverdi a Faores, que està buscant, sota uns criteris ben clars, misses folclòriques. Sentim el folclòric, no missiga, misses? Tuna dilleres, eh? Ahà, que també podria ser, podria ser, i potser n'hi ha. Exacte, home, fa por que el dia, hauria de ser el dia 12 d'octubre, la Casa Estravadura Sant Just va tocar la missa rociera. No, no sé si era rociera, la missa Estravanya. Per nosaltres hem encarregat la cerca de la missa Luba, la missa Criolla, la missa Campesina i d'espirituals negres de varios autors. Potser, i aquí anava la pregunta que avançava abans, potser l'alternativa més popular de cara al futur passa per aquí? Ja troben, eh? Ja troben. Hem dit que hi havia una gent que s'espressoritzava i feia música interpretacions de qualitat, però paral·lela això, això ha d'haver-hi la versió més col·lectiva, menys reclada, si tu vols, de la música, de la missa litúrgica. Per això ens farà gràcia el dia de desembre, péssara que et fan una cosa实a. Championships косgítiques de l'Ajuntament Com que ens sobra temps, pregarem el Carles, que des de les guies de sol, ens posi encara una altra obra, que ens hem quedat amb la meua boca, d'en Joan Sebastián Bach. Concretament, bossa o senyor mafortalesa. Endavant. Bossa o senyor mafortalesa, marat de vives o senyor, bossa o senyor marat de vives o senyor, bossa o senyor marat de vives o senyor marat de vives o senyor... Molt bé, adeu-siau, Roger, fins a la repetició amb els guions del dissabte a dos quarts d'onze d'aquest programa. Moltes gràcies, Dom, i fins la primera. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.