Veus Parròquia del 11/11/2015

Els dimecres, a dos quarts d'avui, del vespre i els dissabtes han diferit a dos quarts d'onze, del matí. Els dimecres, a dos quarts d'avui, del vespre i els dissabtes han diferit a dos quarts d'onze, del matí. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat, tots els dimecres, a les vuit del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Anem a fer entrevistes, reportatges, agenda. Ara, la informació del basll obrigat al teu ordinador o dispositiu. Informatiucomarcalfontcom. Desperta't, corrent, esmorzan, compren, passejant, caden, treballant, celebrant, A veure'm, sortim... conduint. Vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, i apareix de ràdio Generalitat de Catalunya. Veus de la parròquia. Ara mateix, la parròquia del Sant Justi Pastor és a les vostres llars per informar-vos sobre temes de fer, accions parroquials, assumptes socials i actualitat en torn de l'església. Veus de la parròquia sement als dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en segona audició als dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui podreu escoltar als espais notícies d'Església i fer i actualitat. Iniciem l'audició amb la lectura de l'Avengelli. Diu Sant Marc. En aquell temps, Jesús digue els seus decebles. Aquells dies, després d'aquelles desgràcies, el sol se'n fosquirà. La lluna no farà claró. Les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran. Llavors, veuran venir el fill de l'home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant, enviarà els àngels per reunir els seus elegits que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més lluyants de la terra i del cel. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó. Quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles, sabeu que l'estiu s'acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s'acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s'hagi complert tot això. El cel i la terra passarà, per les meves paraules, no passarà. Ara, del dia i de l'hora, ningú no en sap res. Ni tan sols, els àngels, ni el fill. Només ho sap al pare. Després d'escoltar l'Ovangeli de Marc, iniciem l'espai Notícies d'Església. Parables de Mossell Joaquim Rius. En motiu de la Jornada de Germanó, 2015, del proper diumenge. Arribat al mes de novembre, cada any, ens arriba totes les nostres esglésies l'anunci de la Jornada de Germanó. Ho recordo. És el dia en què totes les parròquies, esglésies i llocs de culte en tota l'adiòsisi, i també amb comunió amb totes les esglésies de l'Estat, es fa la col·lecta per ajudar a sostenir tota la nostra església diossesana. És el gran compromís de tots els que hi participem, i ens en sentim fidels, per a sostenir-la econòmicament i poder realitzar tota l'obra evangelitzadora, que s'ha d'eduaterma usant dels mitjans normals, que ha de disposar qualsevol col·lectiu en el nostre món d'avui. Parlar dels recursos econòmics sembla que no s'ajusti en l'ideal espiritual de l'avangelització, però cal tenir en compte que els materials, recursos, medis de comunicació, espais habitables, mobiliari, medis per imprimir, materials litúrgics, manteniment dels temples, i sobretot el pagament als treballadors en el funcionament de la Casa de l'Església que està al servei de tota la diosa-sí, en les seves delegacions, el sosteniment dels preveres que estan dedicats a la pastoral dels de les barroquies. Tot plegat és deure dels fidels que sostengui tot allò que està al servei de tothom, que s'apropa per fer servir els mitjans de que disposem a la dedicació i missió de fer créixer el regne de Déu. Per què és en l'esperit de les persones que es fa aquesta feina? Aquestes estem situades en un món que funciona d'una manera determinada, que podria funcionar d'un altre, potser sí, però ara funciona amb la que tenim arreu. Ens cal assumir a tots que ens som responsables segons els recursos que disposem. Ens cal mentalitzar que tots plegats els cristians formem l'Església, i que tots hem de col·laborar per sostenir-la. No ho hem de fer quan us hem dels seus medis, sinó sempre, perquè sempre que aquests medis estan al nostre servei. No es tracta de portar ajuda econòmica valorant el servei que hem rebut, sinó valorant el que significa l'Església per a cadascú de nosaltres, amb l'amplitud de mires, de la responsabilitat personal i solidària que compartim com a germans de la mateixa mare en la fe. No hem de perdre de vista que molts d'aquests serveis estan portats per persones voluntàries que amb llurs d'edicació faciliten el funcionament i l'ús dels serveis concrets en tot l'àmbit eclasial, i que són una ajuda molt valuosa i mai suficientment agraïda. Amb aquesta mirada amplia, amb la dinàmica necessària d'una comunitat viva, oberta i acollidora, envers tothom, hem de col·laborar generosament, com ja hem dit, segons les possibilitats de cadascú i de les famílies. En aquesta diada de germano, siguem conscients del nostre deure en la col·lecta del diumenge vinent, i també de tot el llarg de l'any per un millor servei i funcionament de tots els serveis de la nostra comunitat diosasana i perroquial. I sempre gràcies a tothom, s'ha d'acabar d'anar signant mossèn Joaquim Rius. I ara l'informe que ens fa Carites perroquial de Sant Just desvern sobre el rebost de Carites del nostre poble. Què fa el rebost de Carites? Gestiona el banc d'aliments de Sant Just, en conveni amb l'Ajuntament. A més dels aliments procedents dels accidents de la Unió Europea, Carites perroquial ha de comprar aliments per un valor de 350 euros mensuals per garantir un lot bàsic d'aliments per a cada persona. Com es pot col·laborar? Es pot col·laborar donant aliments en espècies o bé fent una aportació econòmica, puntual o periódica en un compte bancari exclusiu de Carites de Sant Just. Campanya de Nadal 2015. Com cada any es fa una recollida d'aliments per Nadal a les escoles, a la parròquia i també al carrer. Per això es farà una recapta d'aliments al proper dissabte, 14 de novembre, de les 10 del matí a les 14 hores davant del mercat i dels supermercats del poble. Fem una mica més amables aquestes festes a les famílies de Sant Just que més ho necessiten. Gràcies de tot cor. Recordem que serà aquest proper dissabte. Recordeu la data, 14 de novembre, des de les 10 fins a les dues del migdia. Davant de tots els supermercats i del mercat municipal. Segrament de la confirmació. El diumenge Vinèndia 15, el nostre visba a gustir, confirmarà en Daniel Martínez Cortés la celebració de la Eucaristia del matí a les 11 hores. Enhorabona, Daniel, que com sabeu, és també un colobrador d'aquí de la ràdio. I un gran colobrador de l'església. Per molts anys i que duri. La Romeria Montserrat la farem el propè 22 de novembre per inscripcions al despatx perroquial. El preu total és de 40 euros. 10 marts, dia 17, serà l'últim dia per apuntar-vos. Ja tenim la loteria de Nadal. Podeu disposar dels talonaris o participacions dels sortets de Nadal. Els podeu adquirir al despatx perroquial. No seria fantàstic que ens toqués a tots. I tant, però per això recordeu-vos que heu de comprar la loteria. I recordem també que hi ha un concert d'Orga el 17 de dia 21 a les 6 de la tarda. Podrem recrear les nostres huides i sentiments amb el concert d'Orga interpretat pel mateix organista que va interpretar el concert de la inauguració ara fa 10 anys. En Bernat, Bailebé i Cristau, aportació voluntària 5 euros. I tornem a recordar-vos que, diumenge a diner, és la col·lecta de germenó pel manteniment de la cel·lació i de les seves necessitats. Ja ho sabeu, sigueu i siguem generosos. Heu escoltat notícies d'Església. La cadena de pregària per les vocacions. La cadena de pregària per les vocacions és una iniciativa de les delegacions de pastoral vocacional de l'esdiòcessi Amceu a Catalunya, en la qual és resa durant 720 hores ininterrompudament per demanar a l'amo dels sembrats que hi faci anar més sagadors. Mateu, capítol 9, verset 38. Els dies assignats a la nostra diòcessi són el 9, el 19 i el 29. El passat més d'octubre s'ha celebrat el Cino de la Visbes per reflexionar sobre la família. Sabem que la llar cristiana és església domèstica i, per tant, estem convençuts que és d'ella d'on s'origeixen totes les vocacions. Per això, el lema d'anguany, la família font de vocacions, vol mostrar que és en el sí de les famílies que neixen les vocacions, perquè de la mateixa manera que la família cristiana és la que educa i ensenya a rezar i a viure en el senyor, també és en ella on cadascú descobreix la seva vocació. Aquest és un recull de les paraules del Visbe de Terrassa encarregat de coordinada pastoral vocacional del senyor Josep Ángel Said Meneses. Els pares cristians són col·laboradors de Déu en la generació dels seus fills, en la tensió a les seves necessitats i en la transmissió de la fe. Ara bé, la transmissió de la fe en la família s'ha establit en els últims temps. Aquesta és una de les preocupacions més greus de l'església a casa nostra. En gariga bé totes les famílies. La fe creixia en les noves generacions, les dels més grans pel suport d'una cultura, que incorpora les referències religioses en tota normalitat. Avui això s'ha perdut en bona part. Els pares d'avui en dia no tenen temps per conviure amb els seus fills. Hi ha molta temps per conviure, per compartir, per dialogar, per jugar. Ara bé, la pedagogia de la fe ens diu que cal conviure i practicar la fe amb persones clients que inspirin admiració i confiança. Per això, per a un nen o per a un jove, no hi ha millor forma de prendre a viure com a cristià que practiquen la fe al costat dels seus pares. Se apren a creure vivint amb els que hi creuen. Per això l'àmbit més adient és la pròpia família. Doncs bé, tal com la família, és l'àmbit primer natural de la transmissió de la fe, també és l'àmbit primer i natural de la pastoral vocacional. Per això és tan important potenciar la cultura de la vida i també la cultura de la vocació, perquè vagin impregnant l'àmbit familiar, perquè els matrimonis acollin generosament el do de la vida i acollin la vocació sacerdotal d'un fill com el regal més gran de la nostra senyor. La crida d'un fill, el sacerdosi, és signa i naquívoc de la benedicció de Déu sobre aquella família. Els pares estan cridats a educar els seus fills en la fe i en la disponibilitat i seguiment de la crida de Déu. D'aquesta forma, els ajuden a créixer com a persones i com a creients, a trobar la felicitat i l'alegria. En aquesta forma, la família és d'haber com un primer seminari on poden germinar les llavors de vocació, que el senyor ens concedeixi per intercessió de Maria les vocacions que les nostres diòseses necessiten. Signat Josep Ángel Saïd Meneses. Us proposem un model d'horació per a poder pregar individualment o en comunitat per la família font d'evocació. Reunits amb la família de Netzaret, model i imatge de la humanitat nova, alabem el pare a la nostra pregària, perquè totes les famílies siguin lloc de creixement, ensaviesa i gràcia. Per la Santa Església de Déu, perquè en el seu interior i en les relacions amb el món, doni la imatge d'una veritable família que s'ha de estimar, perdonar i valoritzar a cada persona. Preguem. Pels pares de família església domèstica perquè inspiri els més propers i els que estan lluny d'aquesta confiança en la providència que ajuda a acollir i a promoure el do de la vida. Preguem. Pels pares de família, perquè sàpiguen transmetre la fe cristiana als seus fills i educar-los en la gent oruscitat per acceptar juillossament la voluntat de Déu. Preguem. Pels fills, perquè trobin sempre en els seus pares, models de vida cristiana i tinguin fortalesa i saviesa per construir la seva vida sobre el fonament segur de Jesucrist. Preguem. Per les vocacions el sacerdosi a la vida consagrada, perquè les seves famílies donin suport en fer i generositat la crida de Déu. Preguem. O Déu, que en Jesús, Maria i Josep, ens heu donat un exemple perfecte d'amor i adació a la teva voluntat divina, renova en totes les llars les meravelles del teu esperit, perquè les famílies cristianes siguin un planter d'evocacions als diferents estats de vida cristiana. Per Crist, senyor nostre. Relleu de l'Arcavisbat de Barcelona. Juan José Omella ja és el nou Arcavisba de Barcelona. Se n'ha ben rebut a Catalunya. Lavat de Montserrat Josep Maria Soler, l'ha saludat efectuosament amb un missatge. Sabrà assimilar i estimar la llengua, la cultura i la personalitat de la nostra terra. Entre les personalitats que donen suport al Visba Omella a Roma, han de saber que un nom, el cardenal Santos Abril Aragonès, diplomàtic de la Santa Ceu, que va fer bona amistat amb l'Arcavisba de Buenos Aires, Jorge Vergallio. Vergallio, sempre el batejo jo, el Sant Pare, quan era anunci a l'Argentina entre els anys 2000-2003. Fregments d'article de Montseñor Jaume González Agapito a la vanguardia de diumenge sobre aquest relleu. La sucessió a la seu de Barcelona, del cardenal Lluís Martínez Sistak, ha estat, durant 3 anys i 6 mesos, un tema constant de diàleg i de preocupació a l'arxidiòsasi catòlica de Barcelona. Els 42 mesos de gràcia que heu obtingut, la minutíssim cardenal metropolità, respecte de l'edat per escriu el còdx Lluís Canónici, perquè els clergues presentin la seva dimissió han estat interpretats pel mateix agraciat com una mostra de la gran estima que el Bisbe de Roma tenia pel Clergue de Barcelona, fins ara, el Bisbe de Barcelona. El candidat papal era el Bisbe de Calaorra i la Calzada, L'Ogronio, Montseñor, Juan José, Omella, Omella, un aragonès que parla català i que té una germana que viu a Mataró. Va ser rector fins al 1996 i vicaria episcopal de l'arxidiòsasi de Saragossa. Durant un any va ser missioner al Zaire. El 15 de juliol del 1996 va ser nomenat Bisbe auxiliar de Saragossa. El 27 d'octubre de 1999, Bisbe de Barbastre-Monsó. El 8 d'abril de 2004, Bisbe de la diòsasi de Calaorra i la Calzada L'Ogronio. És conciliar i de mans unides d'Espanya. A la Conferència Episcopal Espanyola és membre des de fa molts anys de la Comissió Episcopal de Pastoral Social, de la qual va ser des del 2002 al 2008 president i ho torna a ser ara des del 13 de març del 2014. Finalment, el papa francès ha imposat el seu candidat, Juan José Omella Omella, que serà el nou arcavisbe de Barcelona. El papa el coneix i l'aprecia molt. Sap que és un home evangèlic, un pastor veritable i un clerga compromès amb la pastoral social. A més, Omella parla català, ha residit a Catalunya i té família aquí. Lluís Martínez Sistak va ser arcavisbe de la diocesi de Barcelona des del 2004 al 2015. Divendres passat, en la seva roda de premsa de Comiat, Lluís Martínez Sistak va fer el seu propi balanç i va destacar la visita de Benet XVI fa 5 anys per la dedicació de la Sagrada Família al culte. Els quatre plans pasturals dius a Sants, la missió Metropolis, la recreació recent de la Teneu San Pacià, la gran tasca de càrites durant la crisi, el Congrés Internacional de Pastoral de les Grans Ciutats i la Consolidació de Barcelona com a provincia glaciàstica. No es pot negar que ha estat també una gran tasca durant aquests anys llargs que ha estat el front de la diocesi de Barcelona. Ha fet una gran devor innegablement. En aquesta catequesi, voldria parlar del fill o millor dit dels fills, m'inspiro en una bonica imatge d'isailles. Tots aquests s'han plegat per venir cap a tu. Els teus fills arriben de lluny. Les teves filles són dutes als braços. Ho veuràs i destremiràs de gotx. El teu cor meravellat s'exemplarà. La joia dels fills fa batagar els cors dels pares i reobre el futur. Els fills són la joia de la família i de la societat. No són un problema de biologia reproductiva ni ens una de tantes maneres de realitzar-se. I encara menys són una possessió dels pares, no. Els fills són un do, són un regal. Ho enteneu? Els fills són un do. Cada escur és únic i repetible, i això no obstant està sense dubte lligat a les seves arrels. Ser fill i fills, de fet, segons el design de Déu, significa portar en un mateix la memòria i l'esperança d'un amor que ser realitzat engendrant la vida d'un altre és serumar original i nou. I per als pares, cada fill en ell mateix és diferent. A un fill se l'estima, perquè és fill. No perquè és maco o perquè és així o així. No, perquè és fill. Perquè no pensa com jo o fa el que jo vulgui, no. Un fill és un fill, una vida generada per nosaltres, però destinada a ells. El seu bé, el bé de la família, de la societat, de tota la humanitat. El cuarmenament demana als fills, i tots en som, un ra el pare i la mare. Que Jesús el fill etern que va ser fill en el temps ens ajudi a trobar el camí d'una nova irradiació d'aquesta experiència humana, tan simple i tan gran que és ser fills. Hem arribat als moments finals de Beus de la Parròquia. Avui us hem parlat, Joan Algarra i Pere Oliver. Ha controlat el so i ha posat les músiques en Carles Hernández Rios. Us esperem aquí, a ràdio d'Esvern, al proper dimecres, a dos quarts d'avui del vespre. Recordeu que al proper dissabte repetirem aquesta audició, si deu vol, a dos quarts d'onos a del matí. Fins a les hores, a tothom. Adéu-siau. Gràcies.