Veus Parròquia del 18/11/2015

Muf i Jals Club. I esperem. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat i informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o el dispositiu mob. informatiucomercal.com Desperdanta, corrent, esmorzan, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Gràcies. Bona tarda, amics suïdors de ràdio d'Esber, en tots vostès veus de la perròquia. Com un dimecres al mes, estem amb la Montserrat Giró per presentar-se paraula viscuda, un dels nostres programes. I vostè recordarà que amb la paraula viscuda, normalment sempre tenim una persona, invitada, amiga, que ens parlarà de les seves experiències, d'alguna paraula que ha llegit, que ha vist, que ha experimentat. En aquest cas, avui, la cosa està lleugerament diferent, perquè nosaltres tenim un invitat d'honor, que és el bisbe de Boma. I jo ens ha vingut en aquí, i ara està allotjat a casa de la Lluís, a una bona amiga, i ells parlaran en francès, i aleshores nosaltres intentarem preguntar-li algunes cosetes sobre el nostre programa. És clar, com la cosa ha estat així, molt improvisada, tampoc no hem tingut temps que ell ens digués, perquè és clar, quan se vol lectura, tant de la Bíblia de l'Antic del nou testament, com el Psalms, com l'Avengello i com el que sigui, ell podria contestar. Aleshores, aquí tenim el senyor Bisbe, es diu Cipriano Ambuca, i viu a Boma, que està a la República Democràtica del Congo. De moment està visitant l'estat espanyol i ha fet de diverses diòcises. Aquest Boma és una ciutat portuària situada en l'Antic Baix Congo. En l'any 2004, tenia una població estimada de 171.552 habitants. Va ser la capital de l'estat lliure del Congo des de l'1 de maig de 1886, i va ser quin sent la capital del Congo belgà fins al 1926, anys en què la capitalitat va ser traslladada a l'Epolvil, actual Quinxacha. Disposa de port, estació de ferrocarril, railway, aeroport, i Boma exporta productes de fusta, bananas, cacao i productes de la Palma. I ara la Lluísa ens presentarà més coses perquè el Montseñor Ambuca s'ha vingut aquí, i quina és la seva missió aquí i per què ha vingut? Bona nit. Ell ve cada any a Roma i també ve a la seva... Ell no és diusassà. Ell és d'una ordre religiosa que està encardinada a Bèlgica. Doncs ell cada any ha de venir a Bèlgica, està amb la seva congregació i després ha d'anar a Roma, com tots els visbes. Però, a més a més, ell té 40 sacerdots repartits per Holanda, Alemanya, Itàlia i Bèlgica de la seva diòsessis que venen a fer missió a Europa, a fer costat a les parròquies que estan sense rector. Quina és la seva feina? Ell, la seva experiència li dona, que ha de venir cada dos anys a parlar amb el visbe, en on està encardinat aquest sacerdot per veure si realment està fent la missió que se li ha complert. O sigui, no venen aquí i se'ls deixen anar. Ell cada dos anys ve a veure-los personalment, a veure com estan, i si estan fent el projecte pel qual han estat sedits. Si ell creu que això no funciona i el visbe de la diòsessis tampoc, se'ls entorna. Amb això és molt formal. És una persona molt formal, és molt treballador, és molt entès amb les tècniques modernes. Ell a les 6 del matí el primer que fa després de la dutxa és posar-se l'ordinador, connectar amb la seva diòsessis i a parlar. I a la nit, a l'últim moment d'anar a dormir, fa el mateix, està connectat. Tenen molts projectes pel món. Ara tenen uns projectes amb uns italians per fer verdura, per fer verdura allà. Ells venen aquí per la seva diòsessis, pels seus capellans, per veure com van, i després per trobar projectes per a la diòsessis, per aplicar allà. Està molt incardinat. Una de les coses més importants que fa ell és que cada dissabte se'n va viure el dissabte i el domenge amb una perròquia. I tant, cada dos anys, volta tota la seva diòsessis. Si prien, tu per raconter, per què tu, cada dimens, s'ha medit dimens, t'hi part? T'hi part, t'hi part, ahir no és diòs, ahir no és perròquia? En tant que veig, jo soc pastor, i doncs, cal ser pròxim dels seus fidelos, els conèixer, les escoltar, parlar amb ell, dialogar amb ells. El fidel, és el moment propiç. Les persones no treballen, això em permet que puguin les trobar, puguin les escoltar, els infants, els adults, els homes, les famoses. Visiteu aussi les malades dans les hôpitaux, i aussi, profiteu del dimenge per tenir la mes amb tota la comunitat chrétiana, i, a través de la mes, li expliqués la bona notícia, i, a partir d'aquesta explicació de la bona notícia, fer amb ell un programa de treball pastoral. Donc, les objectifs de la visita dans les différentes paroisses, c'est pour connaître les gens, être proches des gens, les écouter, me faire connaître a eux, pour qu'ils me connaissent, aussi, et vivre la solidarité en étant proches des fidelos, qui sont mes fidelos, mes frères et sœurs. Voilà, en quelques mots, l'objectif de mes visites, chaque weekend, dans les différentes paroisses. Hem preguntat per què aquest objectiu és que ell creu que el dissabte i el domenge pot dedicar a aquella comunitat, a conèixer les necessitats, els objectius que tenen com a paròquia, ell pot parlar amb els infants, amb les dones i els homes, i ell escolta, primer escolta, després parla i després veuen els objectius d'aquella paròquia, i, a més, els objectius de l'adiòsesis. Ell té uns objectius com a visitador, i al cap de dos anys, perquè això li dona per dos anys, pot veure els objectius per seguir avançant. I llavors també troba les necessitats que tenen i com funcionen les seves comunitats, però perquè ell vol estar com a pastor al costat dels seus, i els escolta ell. Els dediquen a la trobada, i els domenges fan la gran missa, que duren tot el domenge. Hi ha gent que ha caminat quatre hores per arribar, a vegades n'hi dinen, i tenen que tornar quatre hores a casa seva. Per tant, és un esforç, però aquesta celebració és una gran celebració i una gran festa. Hi ha molt de joies, millor que aquí. No, el que li dic amb les misses, jo suposo que les misses que tenen allà estan plenes de joia i alegria. De mi, sí que s'importa, no? Hi ha la música, la cançó, hi ha acclamacions, aplaudiments, i hi ha els diàlegs entre ell i el poble. Jo poso unes qüestions, ell responde, llenço les proverbes, ell reacciona. I és una veritable feta, d'aquesta manera que una mesc a casa, dura almenys tres hores, tres a quatre hores de mesc, de danser, de xanter, de lire, de sota. És la gran festivitat. Molt, molt. Una gran festivitat, una gran joia, una gran alegria. Sí, sí, sí. Vola, sé que jo puc dir. Ah, per ells, la missa del diumenge és una festa. És una gran festa. Es canta, es dança, s'afana aclamacions, s'aplaudeix... I llavors hi ha un moment de diàleg. Ell fa preguntes i ells responen. Això és el més important. En aquestes preguntes, ell parla directament amb el poble. I la gent pot preguntar. Les misses tenen una durada de 3 a 4 hores. Perquè són alegria i són festa. Es troben per fer festa. Actualment que el Visbo de Roma, el Francesc, ens parla tant de la doctrina social de l'Església, com, o sigui, ells ho estan vivint aquesta renaixença que ens està portant a l'Església, el Visbo de Roma. En aquest sentit, més social, més d'encarnar Jesucrís a la vida diària. ¿Vos avez compris? Sí. Ell diu que, amb els pares francès, ell diu molt de parlar de la doctrina social de l'Església. Com vivim en les vostres diòceses, la doctrina social d'anar moment... très difficile, dans tous les pays. Perdona, très difficile, ici. Ici, a tout. Ici, a tout le monde. C'est difficile. I jo crec que el papa francès, en aquests diferents missatges, ens ha agafat molt, i ens sentim encorregats per a ell. Allà, vaig parlar d'anar a la gent, la proximitat, la joia. Això fa part de l'acció social. L'Evec ha de sentir l'odeur de la brèbia. És a dir, ha de viure amb les brèbies. S'offrir amb les fidèles. Sentir i viure les seves sorpreses. Què fem? Si tous les visite de malades. Puc les malades sas que i ne son pas abandoné. Les prisonniers, c'est aussi une action très importante dans notre approche pastoral. Mais aussi la solidarité entre les gens a travers des actions de mutuelle de santé. Fins que quan a quelqu weeks un éxite krè opens C pensem que quan algüğs est malades, s'Si cad Cause scope. Més que la model que creiem, qui tomba a mi, doncs a nosaltres. Llavors, hi ha també la solidaritat en la última encicle del pa, l'Audat, també, on es considera el món com la nostra casa. Ens parlem molt. Ens parlem molt. Sí, això. Ens parlem molt de l'Higiene. Il faut soigner le monde. Ça nous empêche, ça nous évite les maladies. Ça crée la propreté là où nous vivons et ça permet aussi à l'environnement d'être sain. Donc voilà comment nous essayons de mettre en pratique le message du pa. D'abord, la joie de l'Evangile, par la proximité, les fidèl, sentir l'odeur de fidèl, perquè nosaltres les ramassons. L'Audat, també, l'environnement, en sognant l'Higiene de la vida que vivons i la solidaritat amb les malades, els prisons, els infants, les famílies abandonades, si totes les veus, les famílies que són en situacions de divorces renvoyées par leur mari, les enfants de la Rue sont tous des signes de la miséricorde. Comme savez, l'année de la miséricorde qui nous invite d'être attentifs à tous ces signes-là pour que nous puissions ouvrir les mains et les aider. Voilà un peu comment nous essayons de vivre la miséricorde. No, l'adreçut. No, l'adreçut. No, l'adreçut. El pa, el pa, diu que la puja ha de ser l'opera porta. Sí. Entenem i hem de dir-ho. Quan li hem fet la primera pregunta de què creu el missatge del papa, ell diu que en la seva diòssea 6 és la voluntat d'aquest missatge que ho fan a través de ser pròxim a les persones, viure amb joia i estar al costat, sobretot de la salut, perquè tenen problemes de salut. Llavors han creat una cooperativa per poder atendre els malalts. Estan al costat dels malalts, que és una de les primeres visions. Si la gent té sanitat i té higiene, tot millora més. Ells fan unes coses molt concretes, les visites a malalts i la tesa a malalts, la tesa a les presons, perquè les presons estan abandonades i la gent en allà els hi han de portar al menjar. I després la solidaritat. I la solidaritat també passa per al cor de les persones i estan al costat de les dones abandonades, dels nens orpes, de les dones divorciades, que queden sense la tutela familiar, perquè l'home l'ha abandonat i els pares ja no la volen, i llavors ells estan molt a la pràctica de l'últim cicle que del papa, l'audat o sí, que per nosaltres és la casa comú, respectar i tenir en compte la casa comú, que és la natura l'esa, el medi ambient, i això ells és com ho posen en pràctica. I treballen ja el signe de la misericòrdia, que serà el tema de l'any que ve. Justament el diari d'avui, de l'Ara, el diari Ara, ens parla de Candi Atsuba, que és una periodista advocada i activista dels drets humans, que és del Congo, de la República del Congo. I aquest mateix diari ens ha parlat de la Guerra dels Minerals Malaïts, de diferents situacions de les dones, també. Llavors pensem que això és algo que ens està situant molt. I amb aquesta situació del planeta, però sobretot del Congo. Llavors, jo el que li volia preguntar és si la Guerra dels Minerals està al Colta, o ells ho viuen de prop, o és una cosa que tot està en el mateix Congo, ells hi tenen, no ho viuen directament. Ell demana que, aquest any, aquest dimens passés, que s'ha medi passat, jo ja ho diumente n'an. Un periodista, un periodista, i la parlés del Congo, sobretot dels Minerals Malaïts. Llavors, ell s'hi demana si a Boma, ell és a mi de cette situation, o poset en peu distancié de totes les problemàtiques que hi ha a causa dels Minerals, i després s'hi coneixerà un periodista, un jornalista, que hi treballa per les droits huments, que s'apel... s'apel Candi Azupa, si vau conèixer. Ell demana a Boma, en quina situació hi ha davant aquest problema. Boma, en relació amb els Minerals, no som capaç al cor del debat, i de guerres provocades per als Minerals. Allò que hi ha a casa, són qüestions que són suscitades per la pol·lició, amb l'exploitació del pètrel. Perquè nosaltres, tenim els pètrels amb l'océan. Aquest és l'exploitació dels pètrels, i hi ha totes les qüestions de la pol·lició de l'environment. És per això que l'enciclic del Pab François és molt important. La pol·lició que hi ha provocat per a l'environment, per a l'exploitació del centre. Ara, a l'últim punt, no sé si era d'âmbit, probablement que... L'hi ha, sí. L'hi ha, sí. L'hi ha, sí. L'hi ha, sí. L'hi ha, sí. Ell diu que ells no estan dins de la mil·laia que diríem, de la guerra pels Minerals. El problema que ells tenen és la pol·lició del patroli. Beu-te el patroli. I el medi ambient que està contaminat per la pol·lició. Ells no tenen guerres. Ells estan a l'altra punteta i mig abandonats, i mig abandonats del govern. Estan abandonats del govern, perquè en aquells no tenen riqueses. Sí, clar. Que no conegui aquesta dona. Aquí, el temps és exact. El 24 de febrer real. La gent s'ho ha generalitzat Subscribe News! L' Són-li dos minuts. Ho has de trobar per la gent. No, que tenim molt... només que ens queda dos minuts i el temps aquí a la ràdio està tan cur que ara llegirem a l'Avengelli que ja ho saben, els nostres soients que sempre ho fem, i és l'Avengelli d'aquest diumenge. És l'últim diumenge de l'any B perquè ja entrarem en l'any C. Diu Lectura de l'Avengelli segons Sant Joan. En aquell temps, Pilat diguei Jesús. Ets tu el rei dels jueus? Jesús, contestar. Surta-vos, això, que em pregunteu, o són els altres, els qui ho s'han dit, de mi? Responguer Pilat. Jo no sóc pas jueu. És el teu poble, dels mateixos grans sacerdots els que t'han entregat a les meves mans. He de saber què has fet. Jesús, responguer. La meva realesa no és cosa d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes s'haurien lluitat perquè jo no fos entregat als meus. I és que la meva realesa no és d'aquí. Pilat diguei. Per tant, vols dir aquest rei? Jesús, contestar. Teniu raó? Jo sóc rei. La meva visió és la de ser testimoni de la veritat. Per això he nascut. La meva veritat escolta en la meva veu. Això és el que escolta els nostres ullens, el diumenge, amb la Eucharistia que farem a l'església. Donem les gràcies al Bisbe, Montseñor, Boca. És un plaer haver-lo tingut aquí. És molt interessant, tot el que ens han explicat. No es tornarà a fer el dissabte a dos quarts d'onze. Fins a la propera hem acabat el temps. Bona nit. Moltes gràcies. Bona nit.