Veus Parròquia del 25/11/2015

conductat, conduint, desconecta, evita les distraccions. Milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Veus de la parròquia. Aquesta és l'audició de la parròquia dels sants Justi Pastor a la sintonia de ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. Avui us oferim l'espai Finestra de Justícia i Pau. Bona nit. Bona nit. Bona nit, Jesús. Ja tornem a ser-hi. Ha comentat aquells temes que sempre són punyents i que val la pena posar en coneixement dels uïns. Doncs sí, i ens agradaria, potser, algun dia, canviar de temes. Sí, explicar-ho. A vegades, de tant en tant, potser... Potser un dia haurem de fer alguna sessió així. Més divertida. Buscar una punt de molt. Sí, encara que sigui dintre del mateix, però buscar-hi el cantor de riure. Jo crec que sí. Mentre nosaltres estem aquí, avui cal recordar el bus que justament a l'ACET ha començat l'acte sobre la violència de gènere. Adiós. Nosaltres, nosaltres estem aquí, a la plaça Bardaguer, estan fent l'acte contra la violència. Que, bueno, uns altres... Vols dir que quan més actes es fan, no hi ha més violència? Jo crec que la única manera potser és molt utòpic, és canviar la forma de pensar. És difícil. És molt difícil. Fixa't que comença tot per l'educació. Sí, sí, precisament l'altre dia, en un altre programa, comentava, encara, la joventut, els instituts, a les escoles, fins i tot, comença a fer-hi aquesta cosa de tipus masclista. No entens per si a casa els nanos no ho veuen. Per què han de ser-ho a l'escola? És complicat, perquè no ho entens. És a dir, una altra persona es cregui superior a una altra persona, per un simplement de sexe o de gènere. És una mica... Se't fa difícil, no? L'altre dia agagia, en varios articles, que els nanos actualment de l'institut, cosa que tu comentaves, que fins i tot, quan tenen les primeres novietes, segons com entren a classe, els diuen que d'aquella manera no poden anar vestides. I et sorprèn que nens de 14, 15 o 16 anys, que comencen així, re, dius clar, és que són uns potencials, el millor. El millor fan sense malícia, però és una cosa que dius. És estrany, no? És dolent que comencin així. Ostres, a mi no se m'ha corregut mai pensar en una altra persona, però a mi també em vas vestitació, una cosa que a així, jo què sé, amb mitges de topos, una faldilla... Però és igual, i si van així és igual. Dius, el millor dius, home, vas una mica cantona, no? Però d'aquí a... Però és un pla amistat, no és un pla de crítica. Per això que dius... Infondre-li la teva opinió. Exacte, però d'aquest comentari de dir, que se t'hauria un poc o des de lejos, fins i tot arriba a l'extrem de l'escoltar, no pots anar, perquè ho dic jo, sorprèn que comenci a dar tant, tant, tant... Tant propera, no? I, a més, amb l'època que vivim, que tant tenim més o menys una educació, que et dona una sensació que no hauria de passar. Sí, l'única cosa optimista és que dones maltractades o mortes aquí a Catalunya, l'any passat, no sé si eren d'11 o 14, no me'n recordo ben bé aquestes alçades d'any, i aquest any només sis, que és horrible, perquè ni sis, ni cap... No hauria de ser zero. Però, amb tot i amb això, ha disminuït una mica el nombre de dones mortes, almenys. I, a més, cap d'elles havia fet denúncia dels maltractaments? Jo suposo que és que... La pregunta és per què no es denuncia, no sé si és per por, si és per vergonya, o perquè, al millor, com a dona, no pots agafar la maleta i marxar, perquè no tens recursos, no ho sé. Tot, tot confluer. A més, a més, és que passa que moltes vegades els maltractaments són cíquics. Que són els pitjors? Que són els pitjors, perquè, llavors, no es nota. Però, aleshores, aquesta dona... aquesta dona arriba pensant que l'ocupa a la teva, per no comportar-se com de humana. Segons el seu maltractador, oi, tu no vals re, i tu sense mi no seria re, i això és espantós. Però van matant a l'autoestima, fins i tot, el nivell que et creus, que sense aquella persona no ets capaç de quedar en res. Aquesta manera és el domini que té l'altre, sobretot el 100%. O sigui, bueno... Imagina't que hi ha un tango que deia la mate, perquè era mi. Imagina't si fa superes del principi del segle XX, i estem igual, estem al segle XX, tio. No hi seguim, eh? És curiós, eh? No sé, no sé pas. Què hem de fer? Tu què penses, Jesús, d'aquest problema? Bueno, la veritat és que jo, com que aquesta qüestió... la desconeixia fins que no apareixen anys enrederat, perquè la meva vivència no era aquesta. En el meu barri jo vaig deixar la vostra oneta, poble de pescadors i de comerciants, i de gent que treballava a la maquinista. Doncs la veritat no n'havia sentit per a mai. Perquè normalment no hi que treballàvem, homes i dones, al teu barri, al leu de Gràcia també? Sí, sí. Mai havia sentit tota la gent, els veïns i tot això. Això no es coneixia. Si hi havia algun cas, era molt dintre de casa, que no sortia a fora dels murs del pis, però no era en general com ara. Ara a mi em fa l'efecte que posar de les coses tal com estan, la veritat és que penso que l'educació és bàsica. És bàsica. Per arreglar o bé, almenys, a millorar aquesta situació. Perquè és evident que no hi ha perquè discriminar ningú. No, no, en absolut. Ni per raça, ni per gènere, ni per res. Tu ets una persona, jo sóc una altra persona. Jo sempre he dit que amb un matrimoni, amb una parella, el que sigui és un 50% que deu amb les seves obligacions i les seves idees, perquè no necessàriament la teva parella ha de pensar igual que tu. De cap de les maneres. Jo sempre dic una frase que li he dit de més d'un cop, que l'estima l'altre amb els seus defectes. Oi, tant! Perquè tots ens acostumem a viure amb les virtuts de l'altre. I dius, no, estima amb els defectes que tinc. Amb els pros i els contres. Si t'adaptes a viure amb una persona amb els seus defectes, és a dir que el millor dia està de mal mort, o que no té ganes de parlar amb aquestes petites coses. I dius, si aprengues a viure que aquesta persona que tinc al meu costat és així, ostres, però ja està, perquè l'altre, a lo bons acostumem tots. Sí, i és molt graciós. Llavors, dius, amb això no hi ha problema, acostumem-nos amb aquelles cosetes que l'altre... No és que no ens agradin, que potser no encaixen, o potser escolten cadascú és diferent, perquè l'ubó de la societat és que cadascú siguin diferents. Aquí està. Però et sorprèn que dius, ostres, el respecte ha de ser a la punta, no? Aquí està, aquí està el kit de la qüestió. Mentre ens perdem el respecte, ostres, molt bé, en el moment que ho inferta el respecte sobre l'altre, és igual si sigui l'home a l'home. Perquè també hi ha violència a la inversa, no es coneix tant, però també hi ha els senyors molt tractats. I el respecte jo crec que ja no només amb el fet de quan convius amb algú o el teu marit o la teva parella, sinó amb totes les relacions que tenim de l'estat, de feina, del que sigui. Fins i tot quan anem a comprar, jo sempre heu dit que el respecte i el sisplau i les gràcies, que moltes vegades esperen, no? Sí, tant. I el bon dia. I el bon dia. No, i el bon dia i passiu bé. Exacte. Aquest poble sempre havia estat, com ens coneixíem tots, perquè era un quatre i el gat. Doncs esclar, bon dia, senyora Fulana. Tothom et coneixia fins i tot quan venies... Ah, jo vaig ser nòvia del meu marit, vuit anys, i esclar, venia molt el poble. Tu eres la forestera. Jo era la forestera, però de totes maneres, i, a més, el meu carrer era el més difícil. Perquè al carrer de la sala hi havia moltes senyores grans, i ho tenien tot en compte. Però, de totes maneres, després, a força d'integrar-te, i de ser... De ser persona. Sí, sí. Amb tothom, veies que tothom es deia bon dia, tothom saludava, d'entrava les botigues. Clar, després, ens hem fet més grans, encara que el nostre poble no és dels més populosos, diguéssim. Però, a vegades, entres en bon lloc i dius bon dia. Fins i tot en bon lloc oficial, en un banc, dius bon dia, ben fort, i no et contestes ningú. Ningú, eh? O sigui que és trist, eh? Llavors, sumant aquestes petites coses, dius, bueno, final, que estem creant. Quina societat estem fent? Jo, per exemple, l'altre dia, jo quan vaig viure fora, comprava la compra grossa, la feia per internet, no? Perquè era més còmode i m'ho portaven a casa. Llavors, anava al barri d'on vivia, d'Anglaterra, a comprar les coses del dia a dia, però tot l'hora es m'ho feia portar. Però, clar, trobaves a faltar aquella proximitat, no? Quan vaig tornar a Sant Just, vaig dir, no, és que seguirem... Tothom em deia, però tu ara seguides comprant online, perquè altres supermercats d'aquí que es pot fer... No, no, no, la gràcia de tornar aquí... Tornar-ne al mercat, anar a buscar el pes, anar a buscar la carn... Els llocs típics que passa a comprar del kil poble i trobar-te amb la persona era molt fred, davant de l'ordinador. Necessito una caixa d'aigua... És que això era molt avorrit, perquè queda tu amb una màquina, que la màquina no respon. Que va bé, com molta gent treballa precisament a la xarxa, molta gent ja ha perdut fins i tot aquesta manera de correspondre'ns amb els altres. Bé. Doncs, seguint amb això que estàvem dient de l'educació, amb tot això dels refugiats, ens hem de donar en compte que, clar, els nens deien que la base és amb l'educació, no? I ara, amb el que estàvem comentant de l'educació, del saber... Clar, els nens refugiats els hi passa després del mateix, marxen... I, clar, ells perden una part de si mateixos. No deixen d'anar... Han de ser molt petits, perquè no es donen. Normalment, imagina't que tu fots i deixes d'anar a estudiar el teu col·legi, deixes els teus amics, deixes els teus costums, deixes el teu dia a dia, llavors, quan l'educació, que és el que estàvem comentant ara, no sigui la base, i no em vagin a que torni a agafar el seu rol, i és bastant complicat, no? I l'altre dia llegia una nena de 13 anys, us ho diré perquè us ho puc traduir, però us ho llegirem castellà, eh, vella? És una nena refugiada de Síria, no de menys, té 13 anys. Aquesta nena sí que és conscient del que està passant. He hecho de menos mi casa, mis amigos, mis recuerdos. Podíran la escuela en el Líbano, es todo para mí. No he ayudado a no estar triste todo el tiempo. Ells fins i tot busquen, dintre de tot, la normalitat i la normalitat només la troben a l'escola. El problema del refugiats, i sobretot de les nenes, i ho diguem també una mica amb el que estàvem parlant de la violència de gènere, que clar, les nenes són les que entaurien, quan arriben a un lloc, les deixen per seguir ajudant a les tasques de la família, que al principi sempre són els nens, i les nenes queden de retruc al darrere. I dius, ostres, estic general una persona vulnerable tardor d'hora, perquè si no la tinc educada, si algun dia formo una família, aquella persona dependrà sempre de l'altre. No serà el que suficient ni independent, no? I és curiós, com dius, ostres. A vegades ens diem, ui, els conflictes de caràstres, que els millors conflictes de guerra, amb els anys, molt greus, que no sabem quina serà, molt greus. Però que dius, ostres, aquesta diferenciació hi ha que fem entre les nenes d'alcohol i no, i primer els nens, i dius, ostres, ja estic general d'aquesta diferència. Aquesta cosa que es veia aquí, al sud, sobretot, fa 40 anys. Exacte. Això ja s'havia superat una mica. Al sud també, aquí, al sud d'Espanya, també s'havia superat. Però, noi, ara sembla que... tornar a la cosa anàvem a pitjor. Jo crec que també hi ha una cosa que fa que... una qüestió que fa que les coses s'hagi intencionat. Per exemple, hi ha moltes coses. Però una d'elles és quan una família no entra en ingressos, perquè tots dos han perdut la feina. Llavors, clar, l'atmosfera que es crea... crea tensions, s'haurà de les tensions, perquè les dificultats són tantes i més hi ha fills. Llavors, això és una atmosfera que són situacions eficients. Ells tenien una dita que deien, donde no hay harina, todo es moína. Sí, és clar. Si no hi ha recursos, tothom... D'on treus per alimentar la teva família? Després, també desgraciadament, ja no diguem que agafi, que hi ha gent criatures, o bé que no puguin alimentar-les bé, o bé que passin fred a l'hivern, perquè passar fred a casa, quan un li toca, és molt fumut. Sí, i tant. Fixa que les companyies elèctiques els importa ben poc. Sí, els importa cobrar. Les cifres no les hi captades. Però en 8 anys ha pujat un 85%. Sí senyora. Diu que ara el govern que farà un estudi i que pagarem uns 5% menys això és absolutament electoral. Totalment. Perquè és mentida. Perquè, a més a més, les companyies han processat el govern, perquè d'això els últims estudis surten perjudicades amb els seus guants. O sigui que quin cinisme? Molt, perquè t'ho imagina. Tu dius que han pujat un 85%. I els salaris no pujan res. Els salaris? Han disminuït? I llavors dius, com pretén que jo pagui la llum? O el gas? La que més bèstia jo crec que sigui la pujada sigui la de la llum. Jo no sé si a vegades... I això com estem en enten, eh? A vegades dius, si tothom, tothom, tothom ens posessin d'acord... Avui no paguem. O no paguem, cap rebut. A vegades ens prenguin el pèl. Perquè, si tu mires, la gent... Hem estalviat, és a dir, ja hi posem... Ja controles el consum energètic molt. I tant, i tant. I dius, si tu mires la teva factura, el que puja més són tots els impostos, no dius? Sí, sí, sí. Això d'aquest 5% és sobre el que costi, no sobre els impostos. Veus? Que és on hi ha problema. Clar que sí. El problema d'arrere l'estana, en tot aquelles partidetes, que són impostos, no sé què... Aquestes partides, dius, és que jo en realitat no, tothom consumeixo molt poc. Totes els recàrrecs que tinc a la facturació... és d'altres coses. No, però això també passa a tots els serveis, passa al gas i passa a l'aigua. O sigui que els serveis... Tu has de pagar, ja, només que per connexió, a tota una sèrie de serveis que escoltem. Sí, sí, quan et dones d'alta aparèntia per primera vegada, tot el que pagues són. I dius, encara no he fet servir res. I tot de 0, 0, 0. Però ja he començat a pagar una quantitat de coses. Sí, i en un cop l'any, l'aigua concretament, un cop l'any pagues a Musa, que no sé quin empresa deu ser. Qualití no tecnològic, no sé què és. Perquè l'aigua que dèiem no ens en varia ni. Això deu ser, suposo. La veritat és que no entés mai, però també dius, aquest rebut és com un impor revolucionari, sembla. Perquè, clar, dius, jo què pago durant els dies cada mes o cada dos mesos. O que no hi sóc. O que hi ha gances que estàs un mes fora de casa. Escolta'm. Fonsum zero, tot i l'altre són els diversos. Sí, sí, sí. Doncs seguida amb el que estàvem, que anem d'una cosa a l'altra, però que es lliguen totes. És veritat que aquests dies, malauradament, parlem tots dels refugiats, no? I avui concretament volíem parlar dels refugiats concretament amb els nens, que és el que hem començat a comentar-vos. Però, a més a més, el tema dels refugiats... engloba moltes coses, perquè ja no és només pensar que imaginem-nos per un segon que nosaltres hem de fer el mateix. Unes pacències. Dius, ostres, és que, clar, jo estic molt bé a casa meva, i d'un dia per l'altre he de marxar. Doncs he de trencar les meves cústumes, no? Doncs arrel de tot això, a la veritat és que nosaltres tenim un poble que és molt bo. Oi tant. Perquè la gent ens hem mobilitzat i... Sí, som molt solidaris, sempre. S'ha fet, no? Perquè els refugiats és veritat que tothom volien fer alguna cosa. Però és clar, també és veritat que què fas? Perquè, clar, els refugiats estan per tot arreu escampat. És a dir, van caminant, però no hi ha un lloc fixe, no? I crec que tenim una iniciativa per part del Consell Municipal, no? Sí, crec que sí. Aviam, mira, aquí tenim aquest comunicat que diu... Senyor, senyora, atenent la situació que està patint l'Orient Mitjà des de fa un temps, abocant que persones i famílies de la zona es trobin en situacions de risc i d'emergència, el Consell Municipal de Solidaritat, òrgan de participació, formant, entre d'altres, per les entitats, acció solidària i logística, Justícia i Pau, Sant Just Solidari i Asociació, l'Arrel i, conjuntament amb l'Ajuntament de Sant Just Desbert, té previst organitzar, durant el proper mes de desembre, una campanya de recollida de material per enviar a les persones refugiades que es troben a la ciutat de Caler, a França. En aquesta ciutat, actualment, hi ha instal·lat un campament per refugiats en aproximadament unes 5.000 persones que es troben en situació precària, de manca de menjar i roba, així com de serveis bàsics mínims, com a aigua, llum, etcètera. Aquesta recollida de material es realitza en col·laboració amb l'organització francesa L'Oberts de Mitjans. Bueno, aquí hi ha una adreça electrònica que no cal, de moment, donar-la, perquè és complicadeta. Seguidament, us relacionem el material que segueix aquesta organització. Actualment, és necessari mantes, tendes de campanya, sacs de dormir, mitjons, gorres, guants, bufandes, botes d'aigua de dona fins al número 39, sabatilles, botes de dona fins al número 39, botes d'aigua d'home fins al número 43, sabatilles o botes d'home fins al número 43, roba interior nova, dona, home, infants, capellines, totes les talles, anoracs, totes les talles, xequetes d'abric, totes les talles. Si voleu col·laborar, podeu portar aquest material, el lloc de recollida que estarà situat a la plaça Camuapa, durant el mercat de Nadal als dies 12 i 13 de desembre, de 10 del matí fins a les 8 del vespre. Animeu-vos a participar en aquesta proposta. Atentament, la Quima, que està aquí al nostre costat, i que és la regidora de solidaritat i cooperació. O sigui que ja ho sabeu, esteu convidats, i jo crec que tots podríem... una petita cosa, perquè entre tots fem un molt. Més és molt... ha sigut divertit, perquè... És veritat que molts ho haurem sentit, i és veritat que ho comenten. La fe del fons català era partidari de no fer cap tipus de recollida, perquè t'ho enviaves un convoy, però en aquest cas el convoy no és. Aquí hem nombrat, de moment, que és acció solidària, que és fet als bombers, més a Justícia i Pau, que és concretament una persona. El Joan pretén agafar una foroneta ells mateixos, carregar totes aquestes caixes que hi aniran rutulades, i marxar cap a Caler, entregar-ho personalment, a la noia que ho porta, a l'organització, i tornar cap aquí. És a dir, que ho deixarem. Demà, per enviament, no costarà ni un duro. La idea era fer-ho, perquè tothom està sentint nostres, moltes de les entitats oficials ens estan dient que no ho fem, però en aquest cas són que fins i tot una tècnica, que és la Mònica Parr, ha estat allà, malauradament durant els dies dels atemptats, ha estat també allà. Però, bueno, ha estat allà treballant, i el qual també sabem perfectament el que ens necessiten, el qual és de tu a tu. Ens hem arriscat a fer això perquè sabem el contacte ràpid. Creiem que sí. I que no hi ha llocs on no es pugui dispersar res. I, suposo que a partir d'allà, l'organitzes la noia que ho porta i els voluntaris quan aniran a entregar-ne les persones necessitades. Perquè, a més, és veritat que ve l'època pitjor, fred. Fins ara, mira... I, a més, allà més, fa més fred que aquí, eh? Exacte, no hi ha més relativament no tenim a prop. En 11 hores de cotxe podem arribar, i llavors pots tot ho deixar. Jo crec que ha sigut una iniciativa per part de tota la sentitat del poble, que és molt d'agrair que tinguin aquesta voluntat, i llavors ens falta que només nosaltres, com a ciutadans del poble, no puguem aportar les petites cosetes que tinguem. Doncs animeu-vos, i encara que sigui una petita cosa, porteu el que pugueu. De fet, recordem, anem una miqueta a la televisió que hem tingut de molts anys enrere. M'hem començat per recollir roba aquí al poble, per enviar al Kurdistan, quan hi havia aquella emigració forçada, també, fa uns anys. Després va venir la guerra de bòstia, i, en dues ocasions, ens vam recollir menjar aliments que havíem hagut. Menjar i complement. I llavors, en aquell temps, una entitat, una ONG que es diu Fiemen, es va fer carregat de portar els camions des de Sant Jus i Barcelona, fins a Bòsia, i, personalment, cada una d'aquesta entitat, cada persona, anava a entregar la roba, en el moment que descarregava. Després, Sant Jus també vam intervenir amb la guerra de Kosovo, també van fer el mateix, també van recollir. Per tant, ara hi ha una altra nova edició. Vosaltres, oients, ja hi esteu acostumats a respondre amb aquestes crides. Això és molt necessari, perquè pensem que hi ha més de 50% de nens que estan en aquests camps i que tenen moltes dificultats per sobreviure. I és clar, vull dir... Abans parlàvem de la cosa de la violència de gènere, però és que això és una violència total en els infants. Ja no és de gènere. Dilancer els drets, dels infants. Però si estan conculcats tots, els drets, estan conculcats a tot arreu, perquè ja veies a la televisió aquelles pobres persones creuant Europa, que ja havien passat el tràngul pitjor, i amb aquelles fronteres, amb aquelles ferros que no podien passar, ningú se'n recorda de quan ho havien passat malament, no? Ningú. Els països de l'est, sembla mentida. Fa quatre dies que no eren res, i ho patien. I ells, no, no, que la seva suposada tranquil·litat d'ara, que aquesta gent els hi estronqués, no podria ser. Escolta, amb la humanitat, em sembla que cada cop va pitjor. Bueno, la veritat és que... Podem pensar això, però... No cal pensar-ho. Tu no en penses mai.A la conta. És tan maco. A l'altre cantó de la qüestió, hem de pensar que les coses s'han de millorar. I si no posem tots una mica, no es millorarà. Perquè tenim motius per millorar. A més a més, alguns que ens forcen molt. Sí, i tant que sí. El que passa és que aquesta... Ostres, dius, porten quatre anys així, i dona la sensació que no s'hagi fet res per intentar solucionar aquest problema. I ara... Perquè és polític, absolutament. És total. No són persones de... que pobres tenen fam. No, no. Són persones de la classe mitjana que estaven molt ben colocats. Fugen perquè no siguin mortats.I tant. I em fa gràcia dir-ho. Que no perdeixen on estan els jihadistes. Però suposo que entre els jihadistes també deu haver-hi gent normal i porrent. A la població civil. Però, escolta'm, és una manera de descarregar armes que el millor estan obsoletes i que un pè treure dels magatzems i de un perdoni si estic dient una barbaritat. No se'ls diuen cap barbaritat. I, a més a més, és una part dels ingressos molt importants d'actors que treballen per això. Oh, clar. Que són els sauricans armes. Els bancs que els faciliten la financiació. Clar, clar. Els governs que utilitzen el seu situació, inclús a les Nacions Unides, per poder marcar la política mundial respecte a les armes. Ah, això mateix.I etcètera, etcètera. Bueno, és un interès. Tothom diu, ostres, és que, clar, estan amb guerra. Sí, sí.I qui l'ha fet, la guerra? I dius, perdona, però és que els mateixos caràstem dient... No, pobra gent. Perdona, però gràcies. Hem sigut fabricants, aquestes armes. Les hem venudes allà i ara les han utilitzat. Això s'acaba radicalment, si tu no fabrices ni una miqueta d'armament. Així que, clar, el problema segueixes tant sobre les salades nostres. Que no són nosaltres els que decidim, però... No, nosaltres, en els nostres mans, només que podem denunciar-ho. De nunciar-ho, no? Que dius, ostres, el propi país que estem caixant, que està passant això, són dels fabricants d'armes, també. Sí, sí, sí. I què podem dir? Doncs bueno, que ens esperem a tots, que ens veiem el dia 12 i 13, al mercat de Nadal, al carrer Ayalaga, plaça Camuapa. Sí, i tant. Que, a més, al davant, us explicarem, perquè segurament a Justícia i Pau, aquest any del 2016, tindrem segurament alguna festa important aquí al poble. Molt bé. Us anirem en breu, us anirem dient coses, però guardeu-vos que, a més de maig... A maig, molt bé. Tenim alguna sorpreseta, així que estigueu tots alerta. El temps de la festa a la pau, potser? El temps de les flors. Ah, de les flors, sí. Mira, flors de solidaritat, l'està malament. Exacte. Bé, doncs, hem arribat a la fi, tal dia d'avui, d'aquest programa de Beus de la Parròquia. Avui han estat amb vosaltres la Quima Jiménez, el Jesús Castro i una servidora a la Joana, al Carles, a posar-les músiques, i moltes gràcies a tothom per sentir-nos i, sobretot, si podeu col·laborar una miqueta amb aquestes coses de solidaritat, o s'estarem tan agraïts? Doncs sí, per cert, també faran gorros, podrem fer gorros allà, in situ, de genin, de genin, paig, gorra, aquí al poble, fa la iniciativa... Ah, per fer-los allà mateix. Per fer-los els dies, 12 i 13. Els feu i els porteu corrents a la paradesta. Això mateix, doncs esteu convidats. Fins a la propera, molt bona nit. Si ho ens escolteu a mi de Mecres, o molt bon dia, si ens escolteu un dissabte. Doncs bona nit i bon dia. I bon dia. Sintonitzes, ràdio d'Esvern, la ràdio d'San Junts, durant de Vuit puntus. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens...