Veus Parròquia del 16/12/2015

... 60 i més. ... El magacín fet per gent gran per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. ... ... Bona tarda, amics suïdors de Ràdio Desbert. En tots vostès, veus de la parròquia. ... Avui, com els minuts dimecres, un cop al mes, aquí estem, la Montserrat Giró, la que us parla la Lina, i la nostra amiga, molt amiga, invitada, la Soledat Gasco. Bona tarda, Soledat. Hola, bona tarda. Bona tarda, Montser. Hola, bona tarda. Bona tarda a tots els oients. I el programa que fem dins dels veus de la parròquia és Paraula Viscuda. I la Soledat, que és molt maca, s'ha vingut a ajudant-se. I amb ella la consultarem i després parlarem sobre el que ell ha llegit. No, i el que ha escrit, perquè la Soledat no és només el llegit, sinó que ha escrit i ha escrit molt bé i ha escrit pensaments molt filosòfics. Ara començarem el programa i endavant. Bé, jo us situaré amb qui és la Soler. La Soledat Gasco i Salvador és nascuda a Castelló de la Plana, però podem dir que és filla de Sant Just, perquè des dels 3 anys que diu a Sant Just, és una persona que ha dedicat en el seu temps el segon d'aire de l'opció d'Enric Morera. Ja fa anys. Ja fa anys, va. I continues de vegades també... Sí, i si puc col·laborar, hi vaig. I col·labores. Després també la seva feina com a laboral ha sigut una feina molt enriquidora i la vegada molt de molta dedicació, perquè ella és treballadora social, oi Soler? Sí. Després també hi ha una de les seves facetes, igual que la música, que és una persona que li agrada molt escriure, com ha dit la Lina, poemes. Aquests poemes, de vegades, ha estat premiada per ells, i després també fa recitals de poesia a diferents llocs, com és la Casa Guaforix o la Casa Limone, i he guanyat premis a diferents llocs de fora de Catalunya. Molt valenci, em vaig aconyar a un important... O sigui que possiblement sigui una persona que els seus poemes són coneguts en llocs determinats, però no té cap publicació. En el temps, potser n'hi veurem de publicats, i això és el que desitjaríem, perquè realment té coses molt boniques. Té una sensibilitat, i això ho veureu amb el que ens llegirà i el que ha escollit. Tant benvinguda a Soli aquests dies, que són realment com d'una sensibilitat extrema. La Soli ens ha agafat un... quan li vam dir si era tan amable de venir amb nosaltres, li vam dir si hi havia alguna cosa que ell el llegiria, algun filòsof o pensador, o alguna cosa que vella verdaderament li cridés l'atenció. I aleshores ens va triar amb un autor, que per mi i per la Montse amb un principi era desconegut, però que ara té una certa atractiu, o més que certa, un gran atractiu, i que potser aleshores també llegirem les coses i els pensaments d'aquest senyor. Aquest és un hindú que es diu Eric Parvati Kumar. És hindú, sí. Com dic hindú, perquè si dic hindú, el millor es pensa que és de l'Amèrica, no? Res d'indú, hindú, no? I a més a més, és un filòsof, un home que té moltes coses, i que és un gran comunicador, i sobretot porta un pensament que és molt bonic, perquè amb la introducció al que aquest senyor diu, diu, acostumava a dir... Comentarem una mica, ja que estem en una època nadalenca, comentarem una mica la figura de Jesús i una mica el seu missatge. Ell té un llibre que es diu El Mestre Jesús. I aleshores aquest autor diu que acostumava a dir que les pràctiques espirituals només tenen valor si contribueixen al benestar econòmic, cultural i social de l'humanitat. També deia que la prosperitat no és massura en termes de diners, de negocis, sinó que es massura per la riquesa de vida. I és aquí l'introducció d'aquest autor. Ara, la Soler ens dirà coses que en ella l'he cridat a l'atenció, que l'ha fet pensar, que l'ha fet sentir. Bé, a mi m'agrada la manera que explica les coses a aquest mestre, sobretot la conferència aquesta que va fer sobre Jesús, que clarifica molt qui la persona de Jesús va ser i què va fer la seva obra. Ja no com a fill de Déu, sinó com a home. Llavors, ell diu que Jesús va ser el mestre de la viesa, un curador i un reformador social, que és així. Va ser el mestre que permet tothom rebre el que vulgui d'ell. Ell no anava a tocar en casa per casa. Es posava en una plaça i feia les seves conferències. I tothom l'escoltava i treien d'ell el que revien. A la cèntia. Perquè Jesús va entregar el seu jo, que és un dels senders més difícils que hi ha, l'entrega del jo. Es pot entregar tu el que tens de material, però l'entrega del jo és el sender més difícil, i ell es va entregar. Bé, l'entrega del jo tenim alguns exemples, com Indira Gandhi, Matelo Turquín, però ell va transcendir aquesta entrega. Potser la mare treu-se de calcuta, també. També, sí. Ell va transcendir aquesta entrega, perquè, clar, va arribar al món en una època en què els dirigents tenien poder sobre la vida dels altres. Mataven aquí el que no... Comulgàvem les seves idees. Exacte. I ell va venir al món a portar una doctrina d'unitat, d'amor diferent a salvar, i sabent que havia de morir. Aquell exemple que fora de ondes, fora de ràdio, tu vas dir que ja des d'un principi, quan neix Jesús, n'hi ha tres símbols que són molt importants, que venen els Macs. Sí. Que els Macs, nosaltres diem els tres reis magos. Els inglesos diuen que els tres som bressàbios, però és igual, vull dir, van venir. És una cosa simbòlica i no tan simbòlica. Ens expliquen sobre mi que això, que també és molt interessant. Sí, perquè això, potser tothom no ho ha pensat, que els tres Macs, quan van anar a batllem, van anar a durar, li van portar l'or, l'encens i la mirra. L'or ja ha sabut que és perquè per ser rei del reix. Per demostrar la seva realitat, en el sentit de dir estar per sobre dels altres. Era el símbol. L'encens era el símbol de que era de natura, l'esa divina. Però la mirra, per què li van portar mirra? Perquè la mirra, en aquells temps es feia servir, era una resina que es feia, servir per als rituales funeraris. Però no esticava, no esticava de teda, del fi de... Perquè Maria, quan mories, li pogués unir amb la mirra. Ells ja sabien d'alguna manera que moriria jove, com ell també ho sabia després, quan va ser més grandet, Jesús. Sí, amb això que deia el rei i els Macs, el trobem als evangelis de Mateu, perquè és l'únic que ens parla de l'infància de Jesús, és l'avangelista Mateu. Els altres no ens en parlen del seu naixement, de la seva infància. I surten, evidentment, el que els Macs, i sembla ser que eren de procedències diferents, no eren d'un dosi, si la estrella els va anar guiant i els va anar portant. Perdona Montse, però hi ha, inclusive, simbòlicament, tenim que sí, que un és de raça blanca, un de raça, un de raça pobrice, i un altre negre. Sí, això és el que era més vingut d'Egypte, o sigui que venien de procedències diferents, i sí, com dius tots, els tres presents, l'ort, l'end i la mirra. I sembla ser que la simbologia és l'ort del rei, l'encens, com a Déu, i com a home, la mirra. I com a home, la mirra, si no hi ha tant l'explicació d'aquesta delongit, sinó que valsem que representava la condició humana. Aquesta és la condició humana de la mirra. I és bonic de saber-ho, perquè de vegades són coses que es van dient, però que el significat és molt bonic. O sigui, llavors veiem que, segons, podem veure-ho escrit d'una manera o d'una altra, i aquí està la riquesa. Però de totes maneres és... Aquesta simbologia és molt, molt, molt gràfica per veure que en part és Déu que baixa la terra, però que el representa com la figura humana. Les tres condicions que dintre del ser humà poden estar. La part, com si diguéssim, de la viessa, que seria la de l'or, la part d'espiritualitat, que seria l'incens, i la part humana amb els defectes i l'amor, que l'amor és de moltes coses, no solsament l'amor física, sinó l'amor dels teus mencances. Això també, per mi, seria un amor. Les mencances que són, a vegades, no les podem... Les veiem o tenim les nostres debilitats. També podria ser una cosa d'aquestes. I a les hores és la mira aquesta, que queda posada així, com a humà. Ell va ser el gran escollit de Déu, però ella sabia que venia a morir. Llavors, ell va venir a portar un missatge de llum, per això el Nadal es representa com un dia de llum, a ni de Nadal. Però, en realitat, és un dia, també, la naixement de Jesús, és una història, doncs, molt, molt... Tràgica? Tràgica, perquè ella sabia que tenia una missió, que tenia una missió, i que aquesta missió seria molt, molt difícil, i que patiria, que patiria la creu amb els dolors propis que sent un ésser humà. Va ser una gran injustícia. Però, clar, aquesta injustícia, nosaltres la rebem com que va venir a sacrificar-se per la humanitat, a fer un canvi. Que la gent se n'adonés de tot, sí. Però no deixa de ser una història ésquinsadora, que protegeïn potència i ràbia. Bueno, perquè, bueno, si això és veritat, mira, jo tinc una experiència personal, però abans, que ara amb aquest mossèn, ja no fa tant, però que fèiem allò de la Pasqua, quan fèiem la Pasqua i fèiem la... llegíem els passatges aquests de la d'allò, que està el poble, que està Jesús, i que està... i que el poble... eren tres personatges. I el que és el poble, el narrador, el poble que a vegades contesta, i després la figura de Jesús, i llegíem tres persones, i aleshores, com pot ser la passió. I em fa gràcia, perquè el que dius tu, que és desgarradora, la història és desgarradora, jo mai vaig voler ser el poble, perquè en el poble, un dels passatges, una de les coses diu, crucificeu-lo, crucificeu-lo, i jo això no ho faria mai, no ho faria mai. Com igual que no ho faria mai, quan agafen amb una persona que se l'acusa de moltes coses, que corrent se n'allà, o no, o no què, i penso, no, espereu-se, espereu-se a veure què. És que hem de tenir en compte que, en aquella època, la gent era molt supersticiosos. I ara, Montser, ara soler. Però llavors passava, que el mateix que primer l'admiràvem a Jesús, perquè feia miracles, però després, quan va curar aquell home que tenia esquizofrènia, que li veien que estaven dimoniats, la serenitat i la seva llum va curar, doncs també després el volien apatregar, perquè deien que ell feia tactes amb el dimoni, perquè va curar. Digui-s'hi el poble, el mateix que es posen al favor, o d'algú que es posen en contra. Perquè hi havia, com has dit abans, tots els poderosos que ja atiaven tot el foc, perquè es posessin en contra. I de la tava, la col·lupció que hi havia llavors, també. I de la tava, doncs, ell anava de part de les dones, que eren les grans víctimes, de la prosa, tots els marginats, i això no interessava els poderosos. Perquè ell feia la doctrina de la unitat de la vida. O sigui, si ens mirem, sota la seva trajectòria, que va a la resolució, ell tota la seva missatge és revolucionari. Total. Totalment revolucionari i transgressor. Quan la persona hem d'arribar a ser, o voldríem ser revolucionaris, aquí tenim tot l'espost del món, i ell era un home que no tenia por. Però inclús ara és revolucionari aquest missatge d'ell. I ara hi ha una existència, que diu que només hi ha una existència, no existències separades amb el regne vegetal i el regne animal. Perquè si anem a mirar, tots tenim una part que és nostra i una altra que no és tan nostra. Perquè l'ésser humà és un ésser social, necessitem dels altres. I tant mateix, necessiten dels altres, els altres persones que són com nosaltres. El que deies del Pabà Artí Cúmar, ell sempre ha dit i diu, que mentre l'ésser humà no es desfasi dels prejudicis de les llengües, i vagi imposant llengües, religions, els altres... El seu èxit ho perdona, que no queda prou clar. Imposar. No m'hagi ocupat imposant llengües, d'octrines i creences, mai no poden arribar a la unitat. Quan tu vols tenir un domini sobre l'altre, no el veus a l'altre, com un semejante. Per això que el missatge de Cris és totalment un missatge de llibertat. A la persona, sinó que és de creure, és lliure, no és de imbuit. No és imbuit. Sempre inclou. Si inclou, sumes. És el que fa ell. És inclou. És totalment inclusiu. No és de creure, sinó que és de creure. La Rosa Maritana va recollint... Aquí hi ha un passatge del Babàticum que diu les guerres i el derramament de sangre en nombre de los conceptos que tengan de Dios. Lo único que hace es presentar la cumbre de la ignorancia humana. El maestro Jesús, que és aquest que tens tu ara aquí a la mà. I el senyor, jo suposo que aquest senyor deu de ser... No crec que sigui cristial. Deu de ser un senyor en la seva... O sigui, tots els grans mestres, tots els grans pensadors, tots els grans filòsofos, i sobretot les persones que en parlen amb aquesta generositat, i clarividència d'idees. Consideixen sempre amb una sola veritat que està per sobre de totes les altres. És el respecte a l'Humà. El respecte al dia l'Humà, vull dir, al ser humà. El respecte a la diferència. I el respecte a la diferència. No ho sé. Què vols dir, alguna cosa més d'ell? Bueno, d'aquí, del pagatiu, com ha de veure de Jesús? No, de tot el que t'ho vulguis. Perquè si a tu t'agradava i s'ha agafat això, és perquè estem en una època que, és clar, nosaltres aquí, majoritàriament, i això és un programa d'Església, també ens agrada molt, que parguis de Jesús. De bé, doncs jo, el que volia dir, és que Jesús va fer uns 40 miracles, i això ja s'ha hagut perquè ho posa a la Bíblia, i doncs preguntar-nos, també, si hem millorat gaire des de llavors. Si tenim els dirigents, que sàpiguin fer front, els enreptes, que ja estan demanant solucions, avui dia. Ens podíem preguntar, no està passant el mateix que l'acobdixa dels negociants, impideix posar solucions a l'esclafament global, del planeta, no està passant el mateix en la corrupció dels polítics, podíem preguntar-nos aquestes preguntes, no? Perquè arriba un moment que ens hem de preguntar, ens hem de preguntar si veiem l'ombra, que ens fa ombra als essos humans, perquè quan pensem que res m'importa, importa tot. Clar, bueno, si passem de tot, no estem foment part d'aquesta congregació de persones que tenim que viure juntes. Quan dius que va fer molts miracles, però quan estava a costat d'una persona, no ho sé, per exemple, quan l'Avengellins parla de la dona que estava, que tothom li deia que era una pecadora, i els va dir que estigui sense pecat. Que tindria la primera pedra. Exacte. Llavors li va dir, vés ningú, de allò, jo tampoc, vés-te'n i no pequis més. O sigui, aquest pecament, no pequis més, es pot dir de moltes maneres, no? Però sempre, o sigui, quan està que fa una acció per un altre, sempre li demana que l'altre respongui, també. O sigui... No ho deixes. El factuar, el factuar, l'altra persona que li està fent una... No diria un favor, sinó que l'ajuda creixi. Ell l'ajuda creixi també demanar-li que actui d'una altra manera. Clar, perquè és un home fort. No li diu que ha de fer, o sigui, vés a fer aquesta acció, sinó que el deixa amb llibertat, però que aquesta llibertat que li dona, ell li correspongui a la seva manera. Que no actui com un subjecte passiu, sinó com un subjectiu. I aquí és aquesta grandesa que tu ara després anaves dient, no? Que el fa diferent, i que fa que ens fa fer diferents quan nosaltres veiem aquestes injustícies, perquè els poderosos hi han sigut en totes les èpoques. Llavors, o sigui, allà ens demana que siguem diferents. Cadascú, com vulgui, però ens demana que siguem diferents. Sí, siguem diferents, perquè ell no era gens feble, Jesús. A la seva bundat no el feia feble, era fort. I, a més a més, tenia la característica que tenia molta voluntat. Molta voluntat. El que es demana és la voluntat de les persones per voler ser així com ell. Com ell predicava. Bé, doncs... Mira, ania un passatge també que diu quan parlàvem d'ell, inclús els sacerdots, els publicants, i tota la gent que el benvoltava, deien, no és autoritari, però parla amb autoritat. I el que parla amb autoritat doncs té... El que parla amb autoritat, parlem, no vol dir menai cridar. El que parla amb autoritat té una força interior, té una força, que els demés ho donen per cert el que està dient. No és que ho facin així, sinó que saben que el que està dient és verdader. I, aleshores, aquesta és una de les facultats que, com a persona, la tenia. I per això també convencia els demés que se'l creiesi, no se'l creiesi, i això és una altra cosa. Però quan deia alguna cosa, parlava amb autoritat. I això està expulsat. I és veritat, quan una persona a vegades en una reunió parla d'una certa manera, tothom se l'escoltarà. Però és que parlava amb autoritat, perquè parlava en veritat. Per això és el que dic, que parlar amb autoritat és la veritat que aquella persona té, és que la té. I les demés no dubten. Que és bo pels altres. Doncs no dubta. Podríem dir també que una societat, avui dia, que tenen tants problemes que no tenen fènecs, tan amb l'atur. Doncs aquí, a casa nostra, però després fora d'aquí. Totes les desgracies que veiem. Podem dir que tenim una societat malalta, perquè la societat malalta té insatisfacció. I capacitat de viure amb tot allò que és elemental. I tranquil·litat. Perquè si una família no té ingresos per poder pagar l'elemental, el bàsic, és tan malalt. I sí, sí, anem sumant moltes famílies. A veure, una societat ha de tenir el bàsic per no caure en aquesta por. Perquè és por. Fixa't quina d'allò. Parlem d'una societat malalta i, en canvi, des dels poderes se'ns parla de la societat del benestar. Quina contradicció. Perquè potser no han... A vegades és com un parany. A vegades, a les persones que tindrien una certa, tindrien que tenir, o haurien de tenir, per dir-ho ben dit en català, una certa autoritat. Que deixis convençut del que t'estan dient, perquè és els que tenen la veritat. I aleshores, en se sona malament, en se sona fals. No hi ha una solidesa. Cosa que sí que estava amb l'època aquesta. I els dirigents tindrien que pensar-ho això. Una societat malalta no pot tenir plenitud, ni esplendor de vida. Perquè està pensant, continuament, en com sobreviure. I necessitem pensar que l'essència ha d'haver ser un més bona. I necessitem pensar-ho. És que ho és. I llavors ens agafem... Ens hem d'agafar a la belleza, a l'art. Però la belleza i l'art ens omplen quan tenim l'obasi complet. Tu tenies una cosa per aquí que jo te l'havia llegida, aquesta de la belleza, que és molt interessant, que la tenies tu amb els teus papers, l'has portat? T'ensenyem-ho, perquè és molt bonic. Sí, deixem-ho, que teniu la belleza. Existeix una paraula que resumeix la idea del que hauria de ser la vida, esplendor. L'esplendor de la vida. És el que fa que la vida tingui esplendor. No ho fa la riquesa de luxes i plaers. Tampoc ho fa l'estat en voltat de comoditat i de prestigi social. L'esplendor es troba en la salut, en l'armonia, en un esperit emprendedor i creatiu que rebent sap donar. Amb això? I això, senyors, no són del filòsof aquest del que estem comentant, que són paraules de la filòsofa que tinc al costat, que és la sola. Que, a més a més, m'agradaria que veguessin la seva lletra del escrit, que és preciosa. Volia dir que l'Oscar Wild ja encantava el parlar parabòlic de Jesús, que acceptava l'amor, la bondat i la caritat. L'Oscar Wild també va patir la gran injustícia, perquè per ser homosexual el van condemnar els treballos forçats. Sí, sí, sí. Ell també va patir les injustícies. Després també volia citar la Màriam Wollman, la que va escriure l'Escutra de la Virginidad, que ella sempre diu, aquesta frase m'encanta, que diu, hauríem de viure sempre com si estiguessin embarassats, o sempre oberts a noves possibilitats. En plenitud. Aquesta no l'havíem comentada i torna a llegir. El seu llibre, els fotos de la Virginidad, és preciós. No, no, torna a llegir aquesta frase. Hauríem de viure sempre com si estiguessin embarassats, oberts sempre a noves possibilitats. Això és per marcar-ho, senyors. I hem de dir que sense estar acabant el temps, temps, temps, no ens hem donat i pràcticament ja no tenim res més. Hauríem de llegir, com vostès saben, a l'Avengellit, que es llegirà aquest diumenge, que ja és el quart d'advent, i que ens parla de quan Maria va anar a veure a la seva cocina Isabel. Quan estava embarassada. Quan estava embarassada, eh, vull dir, que tot va lligat aquí, eh. Diu, lectura del Evangel i segon senyor. Per aquells dies, Maria s'ha anat decididament a la muntanya, a la provincia d'ajudar, entre a casa de saqueries, a saludar l'Isabet. També un punt a l'Isabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltat dins de les seves entranyes, i el l'Isabet, plena de l'espritzant, cridar amb totes les seves forces. Ets beneïda entre totes les dones, i ets beneïda al fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu senyor vingui a visitar-me? Mira, tampoc no hi ha sentit la teva salutació, el nen ha saltat d'entusiasme dins les meves entranyes. Valis tu, que has cregut allò que el senyor t'ha fet saber, es complirà. I nosaltres hem complert el nostre programa, i els desitgem un bon Nadal, perquè serà l'esban a pròxima, i si volen tornar a escoltar aquest programa, es podrà fer el dissabte vinent a dos quarts d'onça. Bona tarda, i moltes gràcies per tot. Gràcies, Soler. Bona tarda i moltes gràcies. Soler, bon Nadal a tothom. Bona tarda i moltes gràcies.