Veus Parròquia del 13/1/2016

Tot és un drama a ràdio d'Esvern. Veus de la parròquia? Veus de la parròquia després d'unes llàrregues vacances nadalenques? Torna a ser amb vosaltres per donar-nos aquella informació tant de la parròquia com de temes socials? Avui tenim amb nosaltres la Quima Jiménez i el Jesús Castro, que, com sempre, ens parlaran de coses d'allò més interessants sobre temes socials i de l'Església a través de la finestra de Justícia i Pau. Bon atard a tots, si bé, i bon any, perquè no ens havíem vist. No, no ens havíem vist. Suposo que tot ha transcurregut bé. Heu menjat molt, us heu engreixat? No. Un quilo? Que bé! Però ni un quilo. Em vaig passar el dia 24 al 63. Em peso el dia 5. 63 quilos i em peso el dia 5. 63 quilos. Que no has menjat urro ni retratat així? Sí, però he fet molta activitat. Ah, així el sí? He muntat mòbles. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. I després de muntar-nos s'ha de treure pols. Donar una miqueta de llustre. Jo he dues cases. La meva era molt petita, però que els meus pares van voler canviar una habitació. Ah, dius. I vaig dir jo, no, no, fem nosaltres. Sí, va ser dolent. No va la teva mare amb el seu braçet pobret. Per això, pobret. Però va fer Déu-n'hi-do. Sí, per això és dolent. Perquè es carrega el braç. Ens ho vam passar bé, i ha quedat molt xula la meva exhabitació. Molt bé. Comencem ja amb els temes. Doncs, avui, com sabeu tots, aquest any és l'any de la misericòrdia. I el papa, realment, ens ha anat parlant molt, però és veritat que el que vol el papa amb el tema de la misericòrdia és que l'Islésia la fem oberta a tots. Això seria el ideal? Ja no és només oberts a la gent que vivim al poble, sinó a tot el tema de la imigració. Tant si ets un imigrant o ets un refugiant. Perquè se suposa que la misericòrdia, segons el que ens diuen els evangelis, és universal, i significa hospitalitat, significa portar la paraula de Déu amb tot el que ell significa, i entre altres coses és això. No tancar-te, sinó obrir, pensar que a tota persona tu li has d'obrir les portes i li has de donar la dignitat, no que necessitem. És un tema que dius, bé, ara sí, però no ben ni pintat, realment, és a dir, enlla la misericòrdia, amb tot el refugiats que tenim, que es mouen, per amunt ni per avall, crec que encaixa molt amb el temps. Abans comentava allò d'aquella llei del govern d'Innes. Sí, sí. Escolta, és horrorós, els hi retindran els cèntims que puguin per pagar la seva estança. I, a més a més, no hi ha els cèntims, joies i pertinences que siguin importants. Això no sé què em recorda. Bueno, l'època dels joves, els nazis d'una manera, doncs ara, bueno... Suposo que has sigut un clam contra... A més, d'una societat que no t'ho esperes. No, en absolut. És això el que crida més la tensió. Pensaries que és oberta, que ha tingut col·laboradors de tot arreu. Arreu? Doncs... Hi ha gent que va a Dinamarca i els països noruecs i de més. Hi ha molta gent que viu, que no són d'allà, que és multicultural. Sí, sí, té molta gent integrada d'arreu. A més, et faciliten el fet de poder-te estar allà, doncs et fan el que conec més, i se us l'ho, i et fan dir, si tu vas allà, et faciliten el fet que puguis estudiar noruec, perquè puguis integrar el millor possible. I és estrany que et xequis aquest matí, o a mig matí, el sortir amb aquest tipus de llei. M'he perdut alguna cosa. Jo no sé si és més... retenir-los, perquè... o és per por que no els facin... que no passi alguna cosa que fins ara tenen controlat. No ho acabo d'entendre. Jo crec que és com una mesura dissuasòria, perquè la gent no hi veig. No hi vagi. És que no té molt sentit. Jo crec que és això. Però si realment l'apliquen a la gent que hi tenen, es diu molt poc. M'ha vingut ara, a Bote Pronto, amb això que deies, de la misericòria per a tothom. Clar, dius. Estem intentant veure que el fet que la gent es pugui moure ja sigui involuntàriament, perquè, en realitat, tothom... Tothom es mou en aquesta situació. Tothom en realitat vol quedar-se on està. El papa també ho diu. La gent ha d'intentar donar la solució sense necessitat que la gent es mogui de les seves arrels, perquè no sigui una cosa voluntària. M'agrada voltar perquè vull treballar fora. I aquella persona li ha agradat anar a mirar d'aquí cap allà. Però l'altre és que sí, perquè aquestes circumstàncies, i a més que quan tu has vingut, a més els facis l'altra banqueta, dius, a veure, és que sempre jo faig la pregunta. Si fos el revés, t'agradaria que t'obicin a tu. Si la resposta és no, no ho facis a l'altre. Si en t'obicin a tu, estàs amb el lloc del que té davant. Ni l'escolt activa i l'empatia amb aquests casos funciona. Pobra ets, pobra ets, però no tinc o far res. De fet, aquestes manifestacions i d'altres que es fan a Europa, com que empedica els immigrants i els refugiats, passin directament a les poblacions de colliment. La veritat és que, si miris la declaració de rechts humans al quvent del vi, i també la convencció per als altres infants del 95, no encaixen absolutament. I la dotja del 2009, que també és un idò. També diu que cada nació té obligació de donar acolliment a aquelles persones que hagin de fugir de llocs perillosos que no puguin viure. Per tant, aquí hi ha una cosa que novetat amb això, i és que el seu pare francès, d'alguna manera, està recordant-se el que hauríem de tenir molt present, que és l'acollida de la gent i de malzins, sobretot, no hi ha els adults, sinó els infants... Pobres criatures. Garantils i el que un infant necessita, no? Per tant, hauria de ser molta la gent que parles d'aquesta qüestió i que es fes solidari. Clar, i fes una gran protesta sobre aquestes coses. És que jo crec que no ens hem posat a pensar que la societat està vivint un canvi i en molt poc temps, en realitat. És difícil de similar, eh? Ojo, sí, en molt poc temps has de pujar un carro que no estaves acostumat a res. Sabies que hi havia conflictes, però donava sensació que eren com uns conflictes que estaven com mig controlats, i dius, però sí que ara ja no... Perquè no et passaven a tu. Però hi estaven lluny, sí, sabies que... Sí, perquè jo vaig anar ja fa anys amb un creuer a Croàcia i ja havia acabat la guerra, naturalment, però, escolta, amb aquells edificis tan macos tots foradats per la metralla, i la gent trista, ja no? Hi havia, ja ara, reconstruït, perquè hi ha gent molt treballadora, i hi havien reconstruït el país, però estaven tristos. Jo crec que no pots... Si has passat una guerra més o menys... Més o menys forta, i penso que no és una cosa que has de poder país fàcilment. No, i tanca, no. I tanca, no. I més si has vist que s'ha matat sense cap tipó de mira, és a dir... No, no, sense cap explicació. No, com bon dia, txequis, comencin a saber que acaben bombes, les treuen mig país, si un bon dia es torna a acabar, més o menys, tornem a crear un país nou. Sí, sí, i aquí hi ha... Qui s'ha marxat és un número, no és ningú. No és res. És per la família que l'ha perdut, però res més. És a dir, aquelles persones no saben ni per què els hi ha passat, ni per què els hi ha hagut de canviar. Perquè els hi haguen la merder, un es relacionava amb l'altre, tothom s'entenia i de cop i volta. Jo crec que has de tocar de molt tocat, tant... Si et passa a tu, a primera persona, com si ets aquests voluntaris que vas ajudar. Jo crec que has de venir i tocar. L'altre dia vam fer el primer programa de fer-se exteriors amb el Miquel Calçada. Vaig veure alguns... El sud en del sud, no? I hi havia diverses persones catalanes que estaven de cooperants, un per la ONU, tal... I un li deia, el Miquel Calçada els diu, però vostès teniu vacances i tal. Diuen, no les tenim com més de vacances seguides. Si no, equits temps, la pròpia organització ens agafa, ens treu. I ens fa fer alguna activitat que, per uns segons, exigenem la ment, diu la idea. Per compensar. Per compensar la tensió que habitualment viuen, perquè una de les noies parlava que quan senten una sirena, aquella sirena significa que tu només has d'agafar, posar-te l'armilla d'antibales, una bossegueta ens preparada, i en el refugi antiari que tens en la mateixa zona, més o menys acudit d'una altra. És una falsa d'armes, el cap d'unes hores, tornes a sortir, i tu te'n vas al teu lloc, al teva feina, se queixes treballant, després te'n vas a casa teva, que són mòdus prefabricats. Amb 20 o 25 més esclares, perquè no us penseu que era gran cosa. Però, esclar, sempre has d'anar a aquella tensió. Ostres, a la mínima que sento algú, corro, corro, m'he de col·locar i de marxar. Llavors, tenen una manera, part, oxigenalament, perquè, clar, podien quedar afectats. Sí, bueno, això els hi passava també. També, quan em van anar amb la paròquia terra santa, al moment de marxar, ja ja teníem les maletes obertes, que estaven controlant, i de cop i volta també, una sirena, van saltar per sobre de les nostres maletes, quasi ens tiren per terra, i... Nosaltres, clar, tothom es va quedar paradíssim, perquè no estem acostumats, i el cap d'un segon era un d'això, un amago, diguéssim. Però han d'estar preparats per quan sentin una cosa d'aquestes. No crec que viure així no ha de ser com per les persones. No, no, però van saltar com d'any, n'estu, van desapareixer dels mostredors, i nosaltres tots es van quedar allà amb les maletes obertes, i quan va acabar el simulacre, llavors van tornar, com si tal cosa, tanca les maletes, i cap al aeroport falta gent. Mireu, deixem que recordi als uïdos una part del prembol de la creació universal dels drets de l'home. El prembol és el que fa l'entrada, no? Diu, considerant que és respecte a la dignitat, que el respecte a la dignitat i n'herena a tots els membres de la família humana, així que hi som tots, i els drets iguals inalienables de cadascú consisteix al fonament de la llibertat, de la justícia i de la poble al món. I després venen els articles, que especificen cada cosa, però és que totes la majoria de crisis que hi han obertes actualment incompleixen aquest principi. I tant, i tant. I és clar, algú falla. Falla lsr human. Lamentablement falla, fallem els césar humans. Allegiré un article que deia que els immigrants són els pobres entre els pobres. O tant, els immigrants són aquelles persones que s'obreixen més que a la crisi, que ells mateixos no han provocat, és a dir, que els hem vingut sobrevingut, és a dir, no s'ha fet res, no? I nosaltres mateixos ens hem preocupat tant per l'economia en la que vivim, que hem retallat fins i tot tants drets, que fins i tot els seus drets, és a dir, ells han hagut de marxar, perquè els ha vingut el que els ha vingut. I quan arriben al país que poden arribar, es troben que tampoc no tenen serveis, perquè com que també estan en crisi, els hem retallat. Aleshores es troben que són uns estrengers, i que no tenen serveis bàsics coberts. Ostres, a quin nivell hem arribat? Hem generat una pobresa, i si venen al nostre país també, que segueixen igual, perquè aquí tampoc poden fer massa més. I al final dius... Com més a més, concretament aquí, a Catalunya, són molt solidaris, i normalment acollim a la gent bastant amb els braços oberts. Bastant, eh? O sigui que els acceptem, accepta algun centre que hi ha, que està mal organitzat, i que realment no saps com funciona, perquè ni el defensor del poble, els gades, el deixen entrar. Però, esclar, és que són molts, com tu dius, i han retallades, i el pressupost s'ha anat enxiquint. O sigui que cada cop és més minso, i és un problema grossíssim. Tot el rato, doncs, dius que hem de crear societats més humades i més justes. Sí, sobre el paper. No, però dius, la societat en sí, és a dir, la persona civil, ja estem tots... Sí, estem tots mentalitzats. Mentalitzats, ojo, el problema és que, a vegades, els que ens manen són els que no tenen clar. Ni clar ni pressupost. Perquè si ho tenen no estan clar, i ells no volen fer-ho. Estàs brindant a fer qualsevol cosa. Jo crec que qualsevol persona de qualsevol municipi, escolta'm, si t'arriba una persona amb unes carencies i intentes de tots els mitjans entre tots donar-li-la, l'uminim perquè puguis estar bé. No és crear les societats més justes. I més humades. No és la societat, són els poders polítics que els has de crear més humans i més justos. Les societats més o menys estan així. No, no. Són els poders polítics. El que s'ha fet és que, a vegades, el que s'ha fet és que no té res a veure amb la línia, amb la gran recullida d'aliments que aquest any va ser també extraordinària. Sí, sí. Ara tocarem un altre tema. Sí. Que fa referència... fa referència al discurs que va fer el nou honorable president de la Generalitat de Catalunya, Carlos Puigdemont, que es va provar la seva investidura. Nosaltres, aquí es poden recollir molts aspectes. Cada persona recollir els seus. D'entrada, nosaltres n'hem recollit dos, que en sembla que són interessants, i enllà s'anen dues coses bàsiques per al país. Mira. Quin paràgraf. O sigui, hem recollit... o això ja ho has dit, no? Que en sembla en rellevant. És la primera vegada que un govern parla de la importància de potenciar les activitats de tipus industrials, i això és, a la nostra manera de veure, molt important, ja que a Catalunya, des de la primera revolució industrial, ha estat l'espina dolçal de la creació de riquesa. A la resta de carrers anys, les empreses industrials a Catalunya han estat greument colpesades per la crisi, obligant a multitud d'empreses a tancar i eliminar oficis històrics altrament importants. Qui ha patit més ha estat la petita i mitja en empresa i també als autònomes. L'ajuda que pot tornar a Catalunya en l'augment de la seva riquesa i l'augment del seu pip, és precisament el ressorgiment de les activitats de tipus industrials. I fer notar que una dels millors mitjans que tenim per arribar a aquest objectiu és la capacitat imaginativa i de treball que té la nostra població. A l'altre aspecte és la creació d'un banc nou. Aquest nou banc, que pot servir als interessos de la gent de Catalunya, d'hauria de col·laborar amb les petites mitjanes i autònomes del necessari per afrontar els primers anys de la seva creació i post en marxa. Per la qual cosa es necessiten crèdits i préstecs allà termini, costosos tos en interessos i convisions, facilitats, en preparar llurs documents i són molt i molt importants la creació de vals mancomunats o o bèdia entitats associatives d'empreses tipus sindicats, pi, mes, generitat o cambra de comerç entre d'altres. Això significa el canvi de modalitat d'una banca dirigida per acusar el preu a curt termini i beneficiar en una minoria de persones al llarg termini, ampliant beneficis de futur a la majoria de la societat i al país en general. I creant hores del treball al llarg de tot el país. La idea, els comentaris, són molt justos, són molt bones. Potser aquí hi ha un dels punts crítics d'un governant en el mateix, és que han passat i els que comencen ara, tant nosaltres com el govern d'Espanya, que també tenen el mateix problema. La manera de sortir de la crisi és pràcticament el fet de crear llocs de treball a partir de noves empreses i apuntar les empreses que hi ha actualment. La cosa trista és que hi ha hagut empreses que han hagut de tancar per culpa de la crisi i a vegades aprofitant la crisi que tot s'ha de dir. A més a més, tenim una gent molt qualificada, molt preparada, molt instruïda, com mai havien tingut. I a més a més, la història que han tingut la població de Catalunya des que va començar, no la de la revolució industrial, sinó molt abans, amb les manufactures que s'abricaven i que se servien a través del món mediterrà de la crisi. Hi ha un puncògen aquí. Tenim el que tenim, que és el que és molt important, però el que no tenim és capital per poder començar aquestes empreses que facin aquesta tasca. I aquí és on té bé la qüestió. A mi m'ha cridat molt l'atenció que per primera vegada un govern comença anunciant la importància de l'oportunitat de la crisi. I aquest és la qüestió. Han estat maltractant, tancant casi 200.000 empreses amb la crisi, i després sent notar que precisament aquest grup, que és la petita, mitjana i els autònoms, això és el 85% de la portació d'hores de treball del país. I a més a més, amb tot a l'ànima, perquè per a casa, per a ell va obrir a les 6 del matí o abans i tanca les 10 de la nit quan s'ha acabat la feina. Hi havia una tertulia, que ho vam comentar el vespre amb el Jesús, que ens vam veure, parlàvem dels autònoms, i un autonom deia que només fomut és que jo tinc feina. Tinc molta feina i la faig. El problema és que no la cobro, perquè aquesta llei de 60 dies sí, hi ha una llei molt malca, però ningú executa i a les 60 dies busquis els interessos de demora, que en teoria pots demanar, etcètera. Jo sí que he de deixar de treballar, no sé per què no tinc feina, és perquè com que no paga la feina que faig, el de 60 en diu que no hi va a 90, però el que he treballat fa un mes tampoc en paga, perquè em diuen que és una cadena. Jo vaig pagant, perquè no em perdonen ni els impostos, ni els dibuts. Al final has de tancar el final. I com que en venen tant de retrat, no puc accedir a pagar-ho. És que, a més a més, encara que intenten, no, és que no et paguen ni els interessos, tampoc. O sigui que aquesta pilota és enorme i acabes tancant. O sigui, jo ho sé, el de la meva carn. O sigui que ets una empresa, tens uns treballadors, hi ha dos o tres empreses que fan fallida, i ja està, ja està, s'ha acabat. O sigui, vostè està a la llista dels creadors, però a quin número, el 200, el 300? Escolta'm, i tant han fonsat. Tant han fonsat. És que aquests aspectes, sobretot la que ho sé dels ovals, gairebé ningú en parla a nivell de govern, però és el punt més important el nostre unitari, perquè a sobre de tirar endavant una empresa, sobretot els autònomes petites, han de passar el risc de que si l'empresa fa fallida o no va, o no surt, doncs la seva val vol dir perdre la seva vivenda, o perdre la vivenda dels pares d'aquests noies, o noies que han suscrit per ajudar els fills una polícia de cairit. Esclar, sí que això va molt bé a la banca. Sí, perfecte, perquè una part dels ingressos que tenen en els seus ingressos d'explotació és la venda del pis que s'han quedat. A més a més, tenint com a deudors, han quedat pendents apagos de les persones que els han tret el pis. Per tant, tenen uns beneficis extraordinaris. I aquesta és la qüestió. També, per això, la importància dels avals mancomunats, perquè llavors tot el grup d'empresaris o els que comencen, que tenen un aval mancomunat. Llavors saben que tenen una mica de respall. Si tenen un problema de tancament, o sigui, tot un recolzament d'entitats que no l'han de ser personal, sinó que poden ser d'entitats com sindicats, com Generalitat, com Diputacions, com la PIME, com la Càmbra de Comerç, que aquests són els que han d'ajudar, i augmentar la riquesa del país. I aquesta qüestió, vaja, sembla ser, fixeu-vos una cosa. El govern espanyol diu, ara hem sortit de la crisi i anem molt bé. Continueu aquí. Aquesta és una qüestió. Qui va bé? I l'altra qüestió, sabeu per què diuen això? Qui és el que ha anat bé? Simplement, que s'ha devaluat, a l'euro respecte al dòlar, al vocal. També, que se'n va pels terres. Això són les dues coses que fan que l'economia, però no es deu a cada acció del govern, es deu a un acció externo. Una acció concreta del moment. No pas per una acció que tu has fet per potenciar aquesta variació, i diputem millorant, o no? No, no. Que si la cosa torna, un altre cop. Perquè ja els Estats Units ja van començar, un altre cop, a augmentar els interessos. Aleshores, això vol dir que ells ja han començat a sortir. Si a tot arreu comença, estarem un altre cop empanyar-les. Sí, perquè amb aquests dos últims anys, el que no diu el govern, perquè ja és públic, és a dir que els deutes del govern espanyol, amb els seus acredors, que són els que marquen la pauta de l'economia dels governs, almenys el peninsular, bueno, el Portugal ara és diferent, ara hi ha uns governs, que hi ha una miqueta veuen, que això no ha de continuar així, però el govern nostre, el govern espanyol, aquest govern, o sigui, s'han deutat moltíssim amb aquests últims anys, amb els acredors banquers. Per tant, és el que deies tu, si els acredors augmenten, el car estava pràcticament a zero. Pràcticament a zero, sí. Tots els deutes que tenen un billó, deuros que deuen, o PIB d'un any, i ara ha augmentat, què ens passarà a nosaltres? Perquè són la garantia que l'estat ha posat en joc, per aquests préstecs. Doncs mira, han deutats, han deutats i sense solució. Per això m'he agradat aquest aspecte de la Generalitat, perquè si nosaltres podem tenir un banc, que realment treballi per augmentar la riquesa del país, i millorar la qualitat de la cosa, em sembla magnífic. Home, has d'estar recolzat, com deia madans. Saps què? Si tens una feina, tens uns provables clients, que en un moment donat no et poden pagar, a vegades no és que no vulguin, és que no poden. I a les hores que tinguis una mica de recolzament per passar, perquè tu has de pagar les nòmines. Tu has de pagar els impostos a l'estat. Tu has de pagar dels teus i els dels treballadors. O sigui, que és un problema grossíssim. Els autònoms on estan molt bé és a Anglaterra. Tu et dones d'alta d'autònom, i el primer any, com que és nova creació, no pagues cap impost de res, perquè se suposa que el primer any estàs veient si la teva empresa anirà bé o no. I després d'un any és quan comences a pagar les cuotes a nua mensuals. D'autònoms... I tot allò dels emprenadors, la llei dels emprenadors, a mi em fa l'efecte que... Tens unes lleis, possiblement, que en algunes funcionarien, però com que no l'executen, simplement estan escrites amb un paper i ningú les posa en pràctica, queden amb un calaix, buit, llavors... Doncs això és injustíssim. Això que acaba de dir l'equip de les empreses angleses, els autònoms, és que és una llògica implacable. I a més a més és curiós. És un país ric el que ho fa, perquè pensa que s'ha de beneficiar les iniciatives, ampliar els jocs de treball, i augmentar la qualitat de la gent del seu país. Possiblement, si hagués de reanalitzar-ho, veuríem que hi ha menys contractes fixes, i la gran majoria són autònoms, però allà els autònoms estan molt reculsats. Estan reculsats, en sembla molt bé. Estan reculsats, tenen els beneficis, i vull dir que no és com aquí que un autònom està entre cometes, que són malament, maltractat. Si està malalt el matxaca. La idea nostra dels catalans, jo me'n recordo, hi ha de petita, perquè el meu pare treballava per amo, però ell, a banda, era un petit empresari que feia, perquè com era paleta, feia coses a banda. I sempre deia, és que jo vull ser el meu amo. I el meu marit va ser igual. Va treballar molts anys per un empresari, però quan va poder semblar-li que treia el coll de la camisa, va muntar una empresa per ell. Va començar amb 3, després 4, va arribar a tenir bé amb mi treballador, però m'ho he donat la crisi de del 70. En primera. Han fonsat tot, totalment. Van començar a caure les empreses, i s'ha acabat la història. I això és molt trist, perquè és tallada a Socarrel, la iniciativa d'un poble que sempre ha volgut ser superior a tothom. Però tu fixes que té l'any 70 la primera crisi. I ara, crisi industrial, fixeu-vos en unes temes, que hem perdut no sé quantes empreses, sinó que hi haurà un teixit d'industria, com els anys 70, costarà molts anys. No és ni 10, ni 20, ojo, el que ens hem carregat costarà de tornar a tenir una indústria potent. Ens queda un minutet. Si teniu que dir alguna cosa... Sí, una cosa molt corteta. Demanar als oients que pensin en això de la misericòrdia, que és una manera de repensar altra vegada la coci dels aigüements. I l'apoll, en aquest cas, explici, que és molt important, en el temps avui, del Sant Pare Francesc. I tant que sí. Aquesta idea de reculsar el Sant Pare, és que, escolta'm, no ens ajudem. Ens hem d'ajudar tots. Fem parlant dels migrants, però la misericòrdia la podem fer amb el que tenim, amb el de sota, el de baix o amb l'última carrera. Amb ajuda econòmica o amb ajuda moral, que també a vegades... O un bon dia a temps o una rialla a temps. I interessar-te pels problemes dels altres. Bé, doncs, fins a la propèdica, que serà dintre de quatre setmanes. I us esperem el proper dimecres. O bé, si voleu tornar a escoltar aquesta audició, el proper dissabte estarem amb vosaltres a dos quarts d'onze. Bona nit. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Bona nit.