Veus Parròquia del 18/5/2016

Tant de fred com tu. 60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Tant de fred com tu. Veus de la parròquia. Programa d'informació i formació humana i cristiana de la parròquia dels sants Justi Pastor de Sant Justesbert. Adéu de la parròquia, avui d'espai, música i can religiosos. És un fill d'esquerra. Diuen i diuen que amb laическойi. No, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Ben voguts amics de ràdio d'Esvern, el nostre espai has repassat al llarg d'aquest curs el 2015 o el 2016 diversos tipus de música i can religiosos. o Gregorial, l'eliturgia vernacle, el foc song espiritual, les grans obres sacres, els cants del Mar de Déu, la missa i cants de difunts, etc. I amb els Psalms, que toca avui, volem fer un punt i a part. Punt i a part vol dir entretenir-nos una mica més que les altres vegades, amb la versió teòrica, una certa explicació o comentari del llibre dels Psalms, que són uns poemes pensats per ser cantats. Seurem a l'Immaculada Periques, bona tarda, Immaculada. Hola, Lluís, bona tarda. Seurem també a Carles, està a les guies d'això, sóc el Lluís. I comencem. Dèiem que els Psalms són un recull de 150 poemes destinats originàriament a ser cantats, pertanyen a l'Antitestament, i recullen episodis en què la vida del poble d'Israel relacionava o s'interpretava en funció de l'acció d'Ajabé, en funció de l'acció de Déu. La major part d'aquests Psalms tenen autor, i bona part d'ells són recullits per al rei d'avit, més altres autors, mestres de can, etcètera, que instruïen a la gent, que els ensenyaven, i que el poble els cantava en determinats moments. Hi ha un intent de classificar els Psalms segons l'estil literari que contemplen. No és una classificació, diguéssim, ni el que estiva, ni perfecte, ni arrodonida, però assajarem una mica d'explicar-la a tots els oïdors. Hi ha els Psalms que són imnes, consen d'una invitació a la lluança, seguida d'una exposició dels motius. Al final, pren diverses formes. Es poden dividir amb imnes de lluança Déu, o també càntics de la rei l'esa d'Ajabé i de Ciú, com a ciutat precursora del cel de la salvació. Després hi ha els Psalms de súplica, de confiança, d'acció de gràcies. Són, potser, els més extensos i també els més nombrosos. Hi ha les súpliques individuals, les súpliques col·lectives, els Psalms individuals de confiança, els Psalms col·lectius de confiança, les accions de gràcia individuals, les accions de gràcia col·lectives. Aquí els individus o els grups s'adrecen al senyor amb aquesta súplica, amb aquesta confiança o amb aquesta acció de gràcia. El tercer grup són Psalms reials. Incloen, sovint, l'auguri o la promesa d'un bon govern, d'un triomf sobre els enemics, de prosperitat que durarà per sempre, amb intervenció de Déu, tot és possible segons el poble. Hi ha un quart grup, Psalms de tema instructiu. Es poden considerar la tema instructiu la reflexió sapiencial sobre la llei o sobre la vida de l'home, les reflexions sobre la història, les reflexions o exortacions profètiques, els Psalms rituals, etcètera. Això, podríem dir, és el conjunt de què són els Psalms, amb aquesta petita nota històrica i espiritual. Sobre aquests tipus de Psalms que hem dit, en veurem alguns al llarg del programa d'avui. Però comencem ja posant uns quants Psalms cantats a les trobades d'animació de Montserrat. L'equip de Rai d'Esber ha trobat una joia del passat amb aquests cants dels anys 71, 77 i 78 cantats de Montserrat. Escolta'm, amb quin cotxe us exalço i com la cèrbola. Amb quin cotxe us exalço, senyor. Amb quin cotxe us exalço, senyor. El seu rigor dura un instant, el seu favor tota una vida, cap al tard tot eren plors, l'endemà són crits de joia. Amb quin cotxe us exalço, senyor. Amb quin cotxe us exalço, senyor. Amb quin cotxe us exalço, senyor. Tu jo tinc set del meu, do'l Déu que vestia, no volia veure el meu caro, caro. Com pot ser, porta'l a l'ésser, a l'aigua i a l'hidria, i l'endemà l'ésser és joia, de vosaltres, Déu que vestia. Hem descobert una estructura del sal. El sal té una tornada que es va repetint i una sèrie d'estrofes que es llegeixen, es reisen o es canten, com estava previst des de sempre, acompanyat de música de flauta o de música d'acorda, es va repetint entre cada una de les estrofes. Aquesta és la estructura dels salms que ha arribat fins als nostres dies i que l'església ha anat potenciant. Ara bé, en quins moments de res o de celebració es reisen o es canten els salms? Tots bé, la liturgia de les hores, els que són ordenats o els monjos, tenen les seves lectures de maquines, l'audes, les hores primes, extenona, vespres completes, les més importants són els l'audes i els vespres, i amb la major part de dies, sobretot els dies importants, dissabtes, diumenges, festes, etc. Hi ha salms que arriesen la comunitat dels ordenats en el major pas o cas de les vegades, amb les portes obertes, a gent, per exemple, a Montserrat, és un bon costum de la gent que resideix allà, que estava a celles, etc. anar a sentir els monjos i a participar del camp. Matines. Matines, les l'audes, i els vespres. Alguna experiència amb aquest sentit? Jo he anat alguna vegada i, realment, ara mateix, que em sentia els monjos, la veritat és que arriben dintre, el camp, la música, i ajuda que la lletra et penetri, realment, et emocioni o et faci vibrar. És així. Escoltera'm a continuació, durant bastantes tones, diverses intervencions, unes peces musicals, originàries d'en Xemén Morland, un capallà cantautor, que ha musicat salms. Nosaltres els hem dividit en salms del temps de vent, en salms celebratius, de cuaresma, de comunió, de durant l'any. Començarem per un salm propi de l'atvent, concretament el salm 121, quina alegria, quan en digueren. És un salm individual de confiança. Quina alegria quan en van dir. Anem a la casa del senyor. Quina alegria quan en van dir. Anem a la casa del senyor. Quina alegria quan en van dir. Anem a la casa del senyor. Quina alegria quan en van dir. Anem a la casa del senyor. Quina alegria quan en van dir. Anem a la casa del senyor. Ja ha arribat els nostres peus, amb el teu indà, Jerusalè. Quina alegria quan en van dir. Anem a la casa del senyor. Quina alegria quan en van dir. Anem a la casa del senyor. Quina alegria quan en van dir. Anem a la casa del senyor. És aquest salm individual de confiança. A la casa del senyor, Déu ens acull, i tot va bé. Aquest és un salm propi del temps en què esperem la vinguda de Jesucrist. Havia un comentat que l'església, en els seus moments de res, es dirigeix al salm, dona mà, utilitza el salm, però també això es fa a la celebració litúrgica, concretament en la missa. El salm és un espai entre les dues lectures. La primera lectura és a costum a ser de l'antic testament i la segona lectura, anteriorment a Pístola, que és un text d'algun apòstol. Aquest salm pot ser llegit o pel celebrant, o per tots els assistents, però millor, com he dit sempre, cantat. Quan veig, estic maculada, a través del can, per anar a tre'n més en el text i en el sentit del salm. Doncs bé, la major part d'esglésies de Catalunya, si hi ha un moment de la celebració en què convida la gent a cantar, és en el salm. Hi ha diversos autors, diversos músics, que han publicat canturals, discs, publicacions de salms per ajudar a la celebració. Anem ara, presentament, a un salm celebratiu, és a dir, un salm que no cal que sigui interleccional, entre primera lectura i segona de l'església. Pot ser un salm d'una entrada de la missa, pot ser de comunió, pot ser d'un enterrament, és el tan conegut salm 22, el senyor és el meu pastor, escolteu perquè és un salm de súplica individual. El senyor és el meu pastor, no manca res, no manca res. El senyor és el meu pastor, no manca res, em fa descansar amb braços deliciosos, em mena el repòs, m'ora l'aigua, i allà em retorna amb guia per camins segurs, per l'amor del seu nom. El senyor és el meu pastor, no manca res, no manca res. Aquest salm, jo penso que és molt bonic quan es canta en els enterros, en els funerals, perquè d'alguna manera dona confiança en la gent que està acompanyant el seu difunt en el sentit de que estan bones mans. Jo penso que és un camp d'esperança en aquest moment. Sí, hi ha unes trofes que no podem pujar tota. La número 4 diu, la vostra bondat i el vostre amor m'acompanyen tota la vida i viuré anys i més a la casa del senyor. És a dir, és acompanyar el difunt perquè prengui possessió de la casa del senyor. Parlem moment dels salms d'aquaresma. Aquí, els editors d'aquest programa de ràdio tenim el permís de recrear-nos una mica. Hem seleccionat dos, perquè és molt propi de l'aquaresma els salms de Súplica, o també els salms de Lluança. El poble fa camí i es dirigeix cap a la meva terra promesa o cap a Jerusalem. Assoltarem ara un salm inicialment cantat, composat pel poble d'Israel, quan estava captiu a Babilònia. I per no oblidar el seu passat i la seva relació en Déu, tot i que era una terra estranya, cantava. Cantava els cants de sempre, però fins i tot s'obligava. Si mai t'obligava a Jerusalem, que se m'encàstia el lingüe Paldàs, i si deixés de cantar el senyor i el meu poble, que se'n faci molt bé, amb l'aparell forador. Que em quedis sense veu, exactament. Doncs escoltem aquest salm 136, que és un hymne de Lluança Déu. Si mai t'obligava a Jerusalem, que se m'encàstia el lingüe Paldàs, si mai t'obligava a Jerusalem, que se m'encàstia el lingüe Paldàs, si mai t'obligava a Jerusalem, que se m'encàstia el lingüe Paldàs. Si mai t'obligava a Jerusalem, que se m'encàstia el lingüe Paldàs, si mai t'obligava a Jerusalem, que se m'encàstia el lingüe Paldàs. Si mai t'obligava a Jerusalem, que se m'encàstia el lingüe Paldàs. Si mai t'obligava a Jerusalem, que se m'encàstia el lingüe Paldàs, que se m'obligava a Jerusalem, que se m'obligava a Jerusalem, que se m'obligava a Jerusalem, que se m'obligava a Jerusalem, que se m'obligava a Jerusalem, que se m'obligava a Jerusalem, que se m'obligava a Jerusalem, que se m'obligava a Jerusalem, que se m'obligava a Jerusalem, que se m'obligava a Jerusalem, que se m'obligava a Jerusalem, que se m'obligava a Jerusalem, que se m'obligava a Jerusalem, que se m'obligava a Jerusalem, que se m'obligava a Jerusalem, que se m'obligava a Jerusalem, Déu nostre, recorda les promeses per sempre. El senyor Déu nostre, recorda les promeses per sempre. Déu que conegui senyor les vostres rutes, que prengui els vostres camins, encamineu-me en la vostra veritat i ens trobem perquè vosso el Déu que ens el ve. El senyor Déu nostre, recorda les promeses per sempre. Aquest és el Sal 24, propi de la comunió, bastant utilitzat també. I arribem, o qui seria, Psalms Comodís, que per qualsevol moment del dia podien ser cantats. En realitat això és passar a tots, però els que són de súplices col·lectives és més propi a aquesta escripció. Escolta el Sal 94, que dona títol al disc que tant repetidament estem posant avui, i el Sal 94, si en titula, tant de bo que avui sentíssim la seva veu. Tant de bo que avui sentíssim la seva veu, no enduriu els vostres cor, no enduriu tant de bo. Tant de bo que avui sentíssim la seva veu, no enduriu els vostres cor, no enduriu tant de bo. Veniu, celebrem el senyor amb crits de festa, aclameu la roca que ens salva. Presentem-nos davant seu aiu a l'un, aclament-lo amb els nostres cap. Tant de bo que avui sentíssim la seva veu, no enduriu els vostres cor, no enduriu tant de bo. Aquesta és la col·lecció del disc tant de bo que avui sentíssim la seva veu que havíem seleccionat. Tant de bo que avui sentíssim la seva veu, no enduriu tant de bo que avui sentíssim la seva veu, no enduriu tant de bo. Potser és molt la versió del Xavier Morlans, potser valdria la pena que l'anissim introduint nosaltres a la nostra liturgia, no hauríem de parlar amb el rector. No ho sé, potser és més moderna o potser també si canviem una mica tornem a donar sentit a les paraules, que a vegades quan està tan conegut el que cantem ens oblidem del que estem dient. I en aquest sentit jo penso que seria una idea per aquesta línia. Llegeixo un trosset d'alcalde en del sal número 30 que a mi em fa gràcia en aquest moment. Diu, el seu rigor dura un instant, el seu favor tota la vida. Cap al tard tot eren plors, l'endemà són crits de joia. Jo pensava quan em veia segur, no cauré mai. Xavier, quan m'afavories, m'asseguraves l'honor i el poder. En amagar-se la teva mirada vaig quedar trasbalçat. He clamat a tu, Xavier, he suplicat al meu senyor. Què hi guanyaràs que perdi la vida i baixa la fossa? És la pols que et lluarà que proclamarà que ets fidel. Escolta, Xavier, compadesta de mi, ajuda'm, Xavier. Molt bé, moltes gràcies. Jo penso que aquest sal també seria un sal de demanar confiança, o d'esperar aquesta confiança amb el senyor, com aquells els que sembraven en llàgrimes dels ulls. I per acabar, doncs, trobem aquells cants gravats amb un cerrat, pels que participàvem, participàvem, amb la trobada d'animadors litúrgics, quan la música, a Lleonada, anava en cinta magnetofòrica, hi ha, per si ho caset. Escoltarem, toc jo tinc set de bosc, és bo d'alluar-vos, i, si tenim temps, deixarem posar-te la cinta fins al final del programa amb altres cants de comiat. Moltes gràcies, tothom, i endavant amb els sals finals. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.