Veus Parròquia del 25/5/2016

F.A.M. Després, internet, radiodesvern.com Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610.777.015. Radio Desvern, cada dia, més a prop teu. F.A.M. Deus de la Perròquia Tots els temes de caire, religiós, humà i social, que es produeixen en el moment, procurem tractar-los en aquests minuts de ràdio que són amb vosaltres tots els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui us oferim notícies d'Església i feia actualitat. Sempre en aquesta sintonia de Radio Desvern en el 98.1 de la Freqüència Modulada. Un dia Jesús parlava del regne de Déu a la gent i curava els qui tenien necessitat. Veient que començava a fer-se tard, els 12 anaran a dir-li que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant i puguin trobar-hi que viures. Aquí és un lloc despoplat. Jesús se'ls digue. Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells respongueren. Només tenim 5 pans i 2 peixos. Hem d'anar nosaltres mateixos a comprar menjar per tota aquesta gentada. Tots plegats eren uns 5.000 homes. Ell digue els de Xebles. Feu-lo seure en grups de 50. Els de Xebles ho feren i tothom se segueix. Jesús prengue els 5 pans i els 2 peixos. El sa, els ulls, el cel, els beneí, els partí i els donaves de Xebles perquè els servicin a la gent. Tothom en menjar tant com vulguer i recollirem 12 coves de les sobres. Podeu escoltar notícies d'Església. Fida curs de la catequesi. El propè divendres, dia 27, a les 17.30 hores, dos quarts de sis de la tarda, donarem per acabat el recorregut de la catequesi d'aquest curs. Ho farem amb una trobada festiva d'infants, pares i catequistes amb una estoneta de pregària i una mica de berenar. Més solemne serà la missa familiar del 17 de dia 28 a les 8 del vespre. El propè diu menja, dia 29, en motiu de ser la festa del corpus cristi, a dos quarts de set de la tarda farem la pregària de vespre amb exposició del sentíssim i benedicció solemne. Casulada, demà, dijous, dia 26. Per manifestar el desacord en les mesures que es prenen i del tractament en torn dels refugiats i immigrants a nivell de tot Europa, Justícia i Pau convoca una casulada a la plaça Bardague, demà, dijous, a les 19.30, dos quarts d'avui del vespre. Si ho veieu bé i no hi podeu assistir, manifesteu des del balcó de casa vostra a la mateixa hora fent soroll amb les cassoles. En la festivitat de Santa Maria Magdalena de Pazzi. Aquest any es compleixen 450 anys de la mort de la Santa Carmelitana Maria Magdalena de Pazzi, la gran mística florentina. L'ordre del Carme s'ha proposat celebrar aquesta efemèride amb el propòsit de donar a conèixer la seva vida i doctrina riquesa i patrimoni de tota l'església. Amb aquesta intenció, el bisbe-gostí ha estat convocat i convidat a presidir l'eucaristia al convent de les Carmelites de Vilafranca. Aquesta tarda ha estat a les 18.30 tot celebrant el dia de la festivitat d'aquesta santa de Florencia. Jornada, però, oràntibus. Contempleu el rostre de la misericòrdia. El passat diumenge, dia 22, solèmnitat de la sentíssima trinitat, per celebrar aquesta jornada. Un dia, perquè el poble, cristià, prenguem consciència, valorem i agraïm la presència de la vida contemplativa. El tema d'aquest any en consonància amb l'any de la misericòrdia és, contempleu el rostre de la misericòrdia. En aquesta jornada és just i necessari que prenguem per les persones contemplatives a dirigir a la mirada i al cor els seus monestis i demanem per les seves intencions. Trobada catalano-valear de Justícia i Pau, 2016. Tindrà lloc el proper dissabte, dia 28, al centre cultural i de lleure la vegoneta de Sant Just Desbert i s'aprofundirà el contingut de l'encíclica del papa francès, l'Audato Si, que és, a l'hora, un alluançadeu pel do de la natura. Una dura denúncia dels greus problemes ecològics cabossats per l'activitat humana i una crida respectar, protegir, estimar i administrar la natura per a les generacions futures. A la salutació de la benvinguda intervindran el bisbe Agustí Cortés i el rector de la parròquia del Sant Justi Pastor, mossèn Joaquim Rius, en nom de Justícia i Pau de Sant Just Desbert. Aquesta és la programació sota la que es desenvoluparà l'acte. A les 9 i quart del matí, acollida. A 2 quarts de 10, presentació de la jornada. A les 10, conferència, cap a una ecologia integral. A les 11, una pausa per fer un cafetó. A 2 quarts de 12, conferència, cap a un nou model de desenvolupament. A les 13 a 45, 3 quarts de dues del migdia, dinar amb una bona estona de germanó. I a les 4 de la tarda, taula rodona, cap a un nou estil de vida personal i comunitari. Experiències i propostes. A les 18, sis de la tarda, cloent de l'acte. Per inscripcions i receptes, reserves, perdó, Justícia i Pau de Barcelona, el 933-176-177. O ve enviant un email a Justícia i Pau a robajusticiaipau.org. Festa del Veat, Pere Terres, el diluns dia 30 de maig. A Barcelona, a la parròquia de Sant Vicens de Serrià, on hi ha el seu sa púlcra, a dos quarts de 8 del vespre, con celebració eucarística, presidida pel dret. La feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina és la feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina. La feina de la feina de la feina de la feina de la feina de la feina és la feina de la feina de la feina de la feina d'a ningú drink la pedra de la feina d'Sapagnola. El veat Pere Terres era un metge molt competent a la medicina, com ho testifica el seu professor, el doctor Francesc Esquerdo, que el reconeixia com un de xeble amb una precosma duresa professional i clínica, i també, com ho diuen els nombrosos testimonis que van declarar en el procés de canonització, els quals el presenten com un metge molt preparat i de primera categoria. Premi Vivències Mèdiques Doctor Terres és el guardó que atorga anualment, en la festa de la vigília de Sant Lluc, la Junta Comarcal del Bages, del Col·legi de Metges de Barcelona, que recompensa l'economia, l'altruisme i la dedicació professional d'un metge envers els malalts i que fa o concedit l'any 2014, el pediatre doctor Josep Maria Marc i l'any 2015, el doctor Josep Sorribes, metge de geriatria, medicina d'empresa i medicina interna. Exposició sobre el doctor Terres. El dia 23 de maig inaugurar a Roma una exposició sobre la vida, virtuts i situació del procés de canonització. Aquesta exposició, posteriorment, s'exposarà en altres llocs. Euskuntat, Notícies d'Església. Us oferim ara l'espai Fer i Actualitat. Un altre any hem de fer la declaració de la renda i se'ns planteja l'oportunitat de decidir on volem que vagi a parar una part dels nostres impostos. De fet, es tracta d'una petita part, però la decisió que d'octem serà molt significativa dels nostres valors i desitjos. A la pagina 2 de la declaració hi ha una partat, la Casella 105, en què podem decidir donar a l'Església Catòlica un 0,7% del que paguem i un altre, la Casella 105, per assignar un altre 0,7% a altres finalitats socials. Què hem de fer? Les nostres diòseses recomanen posar totes dues creuetes i preguntem quin és el motiu. Estem convençuts que s'adopta per l'Església Catòlica. Per què volem que pugui dur a terme la seva missió? Ja que sense aportacions econòmiques, cap institució tampoc l'Església és viable. Per què necessitem una estructura organitzada amb una distribució de serveis i responsabilitats que faci possible una acció pastoral seriosa? Perquè valorem el treball que moltes persones creients i moltes institucions i congregacions religioses estan fent a la societat i encara que gran part d'aquesta activitat sigui voluntària. Perquè ens agrada que els nostres fills puguin escoltar la bona notícia de Jesucrist i fer la part integrant d'una vida viscuda en plenitud. I per això necessitem espais i publicacions. Perquè promou ajudes pasturals i socials a les pressons i als hospitals. Perquè s'esforça en la difusió d'una sèrie de valors ètics per a la convivència social, per aconseguir-ho amb professionalitat i serietat que calen agents pasturals. Perquè s'ocita i forma milers de voluntaris que treballen dins i fora de les institucions eclasials. Perquè educa milers de nois i noies en centres educatius i esplais. Perquè col·labora amb el tercer món a través d'un teixit d'entitats i de voluntaris i missioners. Sense diners és impossible una acció eficaç i de llarg abast. Però estem convençuts que també hem dubtat per la casella d'altres finalitats socials. Perquè l'acció social de l'església no cobreix totes les necessitats que hi ha a la societat. Perquè les administracions en l'àmbit espanyol de comunitat autònoma o municipal no poden arribar a tot arreu. Perquè hi ha milers de associacions i altres entitats que realitzen una tasca d'ajuda que molta gent necessita. Perquè entre les entitats que s'ajuda n'hi ha també de caire cristià, com ara, càrites. Perquè entre totes les administracions i religions i entitats socials poden constituir una societat més justa. Perquè optant per la casella de l'església catòlica i la d'altres finalitats socials, estem duplicant la nostra aportació al món social sense que augmentem la nostra càrrega d'impostos. Per això, sí, a marcar les dues caselles. 0,7% per a l'església catòlica i 0,7% per a altres finalitats socials. Aquesta petició és designada per Mohsen Antoni Matavós Soler, econom de l'Arcabisbat de Barcelona. Mohsen Francesc Xavier Escola Gener, econom del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. I el senyor Francesc Ortiz García, econom del Bisbat de Terrassa. L'església no té cap regem fiscal especial diferent a altres institucions o únic per a ella. Per tant, no hi ha cap tracte de favor amb l'església catòlica. Simplement, pel fet d'estar considerada com una institució que desenvolupa una tasca valuosa per a la societat, l'església està submès al regim fiscal general de les restes d'entitats no lucratives que permeten excepció de l'IBI, és a dir, l'església està submesa a la llei de messenatge exactament igual que a totes les altres institucions. És lògic que un estat democràtic com el nostre, que espira respectar tots els ciutadans i les seves iniciatives, sempre dins de la llei, promogui i incentivi també fiscalment els qui treballen en favor del bé comú. Escoltarem ara uns fragments publicats en el Full Informatiu de la Paròquia del discurs del Sant Para Francesc davant del cos diplomàtic el motiu d'haver rebut l'important premi Carlemany. Aquestes que escoltareu seran els trets més pastorals, en més evangeli, en més exhortacions, però també va haver una part del seu discurs en moments de gran passió, de reformament, de tot allò que ell pensa íntimament sobre l'egoisme d'aquells que hi viuen en aquest dit primer món, ple de dificultats, potser, però en més probabilitats de combatre-les i que es descentenen de la tristor i la indefensió d'aquells que ho han perdut tot, fins arribar a perdre la consideració d'ésseres humans, a ser tractats, com a desferres, sense els drets que els atorga la declaració de l'any 1948. I el posterior article que figura en la Constitució de la Unió Europea, envers els deures que estenen amb els refugiats que arribin en demanda de cil. Aquests són els fragments del seu discurs dirigit a Europa. Aquesta família de pobles, que en aquest temps s'ha fet de manera meritoria més àmplia, en els últims temps sembla sentir menys propis els murts de la Casa Comuna, potser aixecats per tant se del clarivident projecte dissenyat pels pares. Aquella atmosfera de novetat, aquella ardent desig de construir la unitat, semblen estar cada vegada més apagats. Nosaltres, els fills d'aquell somni, estem tentats de caure en els nostres egoismes, mirant els que ens és útil i pensant en construir recintes particulars. No obstant això, estic convençut que la resignació i el cansament no pertanyen a l'ànima d'Europa i que també les dificultats poden convertir-se en fortes promotores d'unitat. Una Europa tentada de voler assegurar i dominar espais, més que de generar processos d'inclusió i de transformació. Una Europa que es va atringerant en lloc de privilegiar les seccions crevor nou en nous dinamismes en la societat, dinamismes capaços d'involucrar i posar en marxa tots els actors socials, grups, persones, en la recerca de noves solucions als problemes actuals, que fructifiquin en importants esdeveniments històrics. Una Europa que, en lluny de protegir espais, es converteixi en mare generadora de processos. Aquesta transfusió de memòria ens permet inspirar-nos en el passat per afrontar en valentia el complex quadra multipolar dels nostres dies, acceptant, amb determinació, el repte d'actualitzar la idea d'Europa. Una Europa capaç de donar a llum un nou humanisme basat en tres capacitats, la capacitat d'integrar, capacitat de comunicació i la capacitat de generar. La pau serà duradora, en la mesura que armen els nostres fills amb les armes del diàleg. Els ensenyem la bona batalla de la trobada i la negociació. D'aquesta manera podrem deixar-los en herència una cultura que sàpiga dibuixar estratègies no de mort, sinó de vida, no d'exclusió, sinó d'integració. Aquesta cultura de diàleg que hauria de ser inclosa en tots els programes escolars, com un eix transversal de les disciplines, ajudarà a inculcar a les nova generacions una manera diferent de resoldre els conflictes que els estem acostumant. Avui és urgent crear coalicions no només militars o econòmiques, sinó culturals, educatives, filosòfiques, religioses, coalicions que posin en relleu com darrere de la ciutat, darrere de molts conflictes, està en joc en freqüència el poder de grups econòmics, coalicions capaces de defensar les persones de ser utilitzades per a fins impropis. Armem a la nostra gent amb la cultura del diàleg i de la trobada. I segueix el discurs. Hem de passar d'una economia líquida que tendeix a favorir la corrupció com a mitjà per obtenir beneficis, a una economia social que garanteixi l'accés a la terra i al sostre per mitjà del treball, com a àmbit on les persones i les comunitats puguin posar en joc moltes dimensions de la vida. La creativitat, la projecció del futur, el desenvolupament de capacitats, l'exercici dels valors, la comunicació amb els altres, una actitud de duració. Per això, en l'actual realitat social mundial, més enllà dels interessos limitats de les empreses i d'una incoestionable racionalitat econòmica, cal que es continui cercant, com a prioritat, l'objectiu de l'accés al treball per a tots, segons la laudat o sí 127. Amb l'ament i el cor, amb esperança i sense bar de nostàlgia, com un fill que troba en la mare Europa les seves arrels de vida i fer, somiu un nou humanisme europeu, un procés constant d'humanització. Somiu una Europa jove, capaç de ser encara mare, una mare que tingui vida, perquè respecta la vida i ofereix esperança de vida. Somiu una Europa que es fa càrrec del nen, que com un germà auxilia el pobre i els que venen a la recerca d'acolliment, perquè ja no tenen res i demanen refugi. Somiu una Europa que escolta i valora els malalts i els ancians perquè no siguin reduits a objectes improductius de descart. Somiu una Europa on sei migran, no sigui un delicte, sinó una invitació a un major compromís amb la dignitat de tot és ser humà. Somiu una Europa on els joves respiren l'aire net d'una estedat, estimin la belleza de la cultura i d'una vida senzilla, no contaminada per les infinites necessitats del consumisme. On casar-se i tenir fills sigui una responsabilitat i una gran alegria i no un problema a causa de la manca d'un treball prou estable. Somiu una Europa de les famílies amb polítiques realment eficaces, centrades en els nostres més que en els números, centrades en les persones, en el naixement de fills més que l'augment dels vents. Somiu una Europa que promogui i protegeixi els drets de cadascú sense oblidar els deures envers tots. Somiu una Europa de la qual no es pugui dir que el seu compromís pels drets humans ha estat la seva última utopia. Aquest estat l'aveu del Papa Francesc, davant el cos diplomàtic en ocasió d'haver rebut el premi Carlemany. Continuem escoltant l'aveu del Sant Pare. Ara, amb una pregària en ocasió de l'any de misericòrdia. Gràcies, pare misericordiós, per tantes persones creients i no creients que donen el seu temps i s'hi cal la vida a favor dels més necessitats. Et preguem que els enforteixis, que els animis a no defallir en la seva tasca, siguin mal Sant Guaridó, de les ferides obertes que s'ofreixen tants homes i tantes dones privats de llibertat. Tu demanem, per intercessió de Josep Crist, el rostre de la teva misericòrdia. Un signe important del jubileu és també la confessió. Acostar-se al Segrament Mitjançant, al qual ens reconciliem en Déu, és tenir una experiència directa de la seva misericòrdia. És trobar el pare que perdona. Déu ho perdona tot. Déu ens compren, fins i tot també, en les nostres limitacions. Ens compren també en les nostres contradiccions. No sols això. Ell, amb el seu amor, ens diu que quan reconeixem els nostres pecats, ens pot tenir més a prop nostre i ens anima a mirar endavant. Aquest gran signe de la vida cristiana es transforma després en tants altres signes que són característics del jubileu. Penso en tots els qui travessaran una de les portes santes, que són veritables portes de la misericòrdia. La porta ens indica Jesús mateix que ha dit. Jo sóc la porta. Els qui entrin per mi se salvaran. Podran entrar i sortir lliurement i trobaran pastoratges. Traveçar la porta santa és el signe de la nostra confiança en el senyor Jesús, que no ha vingut per jutjar, sinó per salvar. Hem arribat als moments finals de Beus de la Peròbia. Avui us hem parlat, Joan Algarra i Pere Oliver. A posar les músiques, ja ha controlat el so en Carla Ceznarnia-Crius. Recordeu que aquesta audició serà repetida el proper dissabte a dos guardonsa del matí. Fins a les hores, molt bona nit a tothom. O bé, bon dia, si ens escolteu en dissabte. Adéu-siau. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna.