Vam fer de tipus oficial, va ser provir d'aliments en els boscniants com a negociant. Sí, sí, me'n recordo perfectament, sí. I les manifestacions que varen fer, perquè la guerra s'aturés i no es vingués una tragèdia com vas de venir. Realment, va ser burros. Llavors, nosaltres, la activitat que fem cada durant l'any, ens posem en els temes més actuals i que afecten a la població, a la gent que ens afecta a tots. Naturalment, aquest any ha sigut un punt bastant important l'acostia de la crisi econòmica i de manca de treball. Continuem aquest any també una mica en aquesta línia. La pròxima reunió la farem el dia... La pròxima reunió la farem el dia 17 d'octubre, que és dimecres a les 9.00. A la paròquia. I esteu convidats als que voleu assistir per veure com... Per informar-vos, realment, de la tasca que porta a terme justícia. Sí, amb la qual sempre va bé que vinguin persones del poble per poder acostar-se a la nostra costat. Llavors, també fem un article mensual o bimensual a la Vall d'Avers, explicant una mica els temes que tractem. Després, unes conferències que fem a nivell de poble, l'any passat varen fer dos de l'Arcadi Oliveres i dos, una sobre els nostres agies alternatives. Ara, centrat amb el poble d'Egypte, que ens va venir un periodista del poble, el Quim, que ens va fer una introducció molt interessant. Doncs, i a part d'això, fem una conferència amb testimonis petites, reduïdes de persones que poden ser interessants, sentir la seva veu. Llavors, també, a Ràdio d'Esvern, estem un cop al mes, com el programa com aquest, participem a la Regidoria de Solidaritat amb els temes que són d'aquest interès en el poble i també donem informació a la Regidoria, perquè també estigui informada dels punts de conflicte que hi ha en tant a nivell de poble. Jo em recordo, sobretot, és el principi que feies molta, molta... O sigui, amb l'assumpte de les beques de l'Egi, de menjador, perquè és clar, llavors no era tan punyent com ara i imagina't. Sí, és un dels temes que van treballar el grup per fer... vam arribar a fer un greuge, un escrit, el de greuge, el Sindi, i va respondre bé el que passa és que aquesta crisi s'ha portat en que l'Argidoria, la conselleria d'infants de la Generalitat, ha portat amb una reducció dràstica de les beques per manca de diners. Aquest any hem tingut la sort que l'Ajuntament de Barcelona ha agafat una miqueta una bandera i ha fet una importació extra per suministrar menjar tal com vendit als nens, perquè menys a l'escola. Sí, perquè desgraciadament, segons tinguem test, hi ha criatures que només fan la menjar de bona al moment de l'escola. Ara també, avui llegia panza de venir aquí, sobre aquesta pobres infantil, que sí que hi és, sobretot els nanos que hi ha en l'èpoques, de més bon poder econòmic en el nostre país, que eren pobres i que tenien aquesta opció de les beques, doncs estan fent, des de càrretes, estan intentant fer un seguiment, perquè doncs, cap nen, quedi sense la possibilitat de fer algun àpid bo. I sobretot les famílies, que tenen fills, també, d'alguna manera, els donen recursos. A veure si el que es pot fer, perquè tothom es pot fer. Recursos perquè aquesta de vivenda, de del que sigui, perquè aquesta pobresa no els arribi a engullir de ple, perquè els que hi eren pobres, realment aquests els costa molt sortir. De fet, també hem de donar les gràcies als Ajuntaments del Baig d'Obregat, que també s'han fet resoldre... El pla social tenen moltes... O sigui, són molt generosos, a dintre de les seves possibilitats. Sí, es pot dir que n'hi ha totes les demandes, que s'han presentat per manca de beques en les ciutats i viles del Baig d'Obregat. Després, també estem en la Justícia Pau de Barcelona, amb la qual ara que ho anem als seves escris, conferències, nosaltres fos part de la Junta de Govern de Barcelona com a vocals. I, bueno, participem en les activitats del poble, quan podem. Ara hi ha el correllengua, que també hi participarem com cada any. I els activitats que ens emanen una... La festa de la pau. Com que estem a la parròquia, també tenim la pregària per la pau. Exacte. I mans unides. A mi no la tinc per aquí, dintre de la carpeteta. Quan arribo al tema de mans unides, doncs també estem pendents de col·laborar amb la fam. Crec que és una activitat que pots anar posant el teu granet de sorra. Tu et sents una mica que col·labores, i a la vegada et formes, perquè tots aquests temes de pau, de justícia, doncs s'està en continua formació. Perquè és molt fàcil que se t'escapin coses, i no sé, és important aquests corups així. Sí, sí. Escolta'm, algú ha d'haver-hi que vagi... que vagi espoçant els temes socials des d'un punt de vista senzill del poble, sense cap interès de dissèntims. Sí, sí, sí. I la miqueta que es pot fer, jo sempre li deia al Jesús que era un utòpic, però a les grans coses s'han de fer enrere de les grans utopies. Sí, sí, sí. O sigui, és marcar-te uns objectius, i els objectius de justícia i pau, en general, és que els drets humans sigui la nostra carta magna de relació i de convivència dels pobles. Sí, sí. Els drets humans van marcar una vegada i un després. Sí, sí. Amb la justícia n'he vist plenatari. El que passa és que a vegades et desesperes, que veus que segons qui hi ha en quin lloc, els drets humans són tan trapitxats. Sí. Que a vegades és esfarraïdor. A vegades és esfarraïdor. Per això sempre d'alguna manera s'ha de tenir present els drets per defensar-los, no? Naturalment. Sí, sí, és així. D'altres d'aquesta primera reunió, un dels temes potser del setembre, un dels temes que teníem tots molt a sobre era el tema del moment històric que està vivint Catalunya, com a poble. Llavors, si em permets, Jesús. Sí, sí, no van. Hi ha una reflexió a fer, que només la lligiré, perquè forma part de la dutrina social de l'església. Lligir el trosset, perquè, doncs, es presa molt bé aquest dret que tenen els pobles petits, d'alguna manera ser ells si realment el poble demana aquesta situació. Llavors, estem parlant, que és una reflexió sobre un tema complex i sempre actual, els drets dels pobles en el mar de la globalització i el dret internacional. El pensament social de l'església recorda que el dret internacional es basa en el principi d'igual, respecte del dret d'autodeterminació de cada poble, i la seva lliure cooperació a la consecució del bé com a superior de la humanitat. La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l'home i de la dona, sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret de la independència. En aquest sentit, els drets dels pobles no són, sinó els drets humans. Conreats a aquest nivell específic de la vida comunitària. La nació té un dret fonamental a l'existència a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva soberania espiritual, a modelar la seva pròpia vida, són les tradicions pròpies, excloent tota violació dels drets humans fonamentals, en particular l'operació de les minories. Això està escrit dins de la dutrina social de l'església. Penso que és un altre col·lectiu que queda ben especificat als drets dels pobles. Després vindrà tota la cosa de que si és possible o no és possible. Però si mantenim una correcció, i mantenim un respecte, i mantenim... Intentem dialogar, per exemple, amb aquesta idea que volem ser un poble, doncs penso que... Jo crec que la llarga s'aconseguirà. I penso també que el poble espanyol és un poble molt dign, un poble que no és que marcis perquè te deixi d'interessar, ni molt menys. El que passa és que tant... Tindrem una relació. Sí, tant. Però el que passa és que hi ha una relació amb aquella ràdio. Fora d'aquí hi ha uns mitjans de comunicació que estan intoxicant les idees del poble senzill. Però amb una esborbaritat sobre nosaltres, que és mentida. I no els arriba la informació? No, no, no és exacte. Jo a vegades poso una missió renacional que truca gent de fora. I no sé si és que seleccionen les trucades que s'han de fer. No hi ha dret, diuen unes coses que no són veritat. És que la manipulació dels mitjans d'informació a vegades poden fer molt de mal. Molt mal, molt mal. O ho ha dit la ràdio, o ho ha escrit el diari. Tinguem respecte per tothom. I diguem la veritat? Sí, sí, sí. És una cosa que va sortir a l'altre dia de la nostra reunió. Evidentment ho acabàvem de viure al carrer i el grup té diferents opinions. Naturalment. Però veia aquest espai de diàleg. Doncs aquest era un dels temes que d'això és l'altra. Aquest tema de la pobreza, que real d'aquesta dinàmica que ens ha portat la crisi, ens ha comportat situacions molt greus. Que hi ha, sobretot amb els infants, ja es nota. Després també, tot aquest tema de la cooperació que ha quedat tallat d'acut a les retallades. Entre les retallades i que fan servir els cooperants per estreure diners segons quins pobles també ha sigut una cosa molt lamentable. Però, curiosament, l'ésser humà té una capacitat molt gran. Buscant informació, no sols d'aquí Catalunya, sinó d'altres llocs, hi ha un tema molt interessant, que hi ha un llibre que es tracta del tema de les àvies. Les àvies, si els ha vist, cada vegada agafen més aquest compromís reivindicatiu global. Llavors, hi ha una senyora que es diu Paula Jean Turco, que ha fet un llibre que és el poder de l'àvia, diu de l'àvia, un fenomen global. És a dir, en molts llocs del tercer món, les àvies han agafat aquell espai reivindicatiu per aconseguir coses. Llavors, per exemple, des de Talllàndia, fins a Perú, fins al Canadà, fins a Irlanda, han agafat les regnes de la lluita per la justícia social. Va explicar en diferents casos, no? Des d'intentar que hi hagi un espai d'escoles, i la sàvia s'han posat de ferm a aconseguir escoles pels seus fills, des de l'espai de poder, com a dones, tenir un petit treball, que doni aquella cosa, perquè els seus nens puguin disfrutar d'un mínim de menjar. Hi ha una manera... La globalització ens està aportant a uns punts que coneixem la lluita de moltes persones. I això també t'ajuda. T'ajuda a entendre que sí que és un moment complicat, però sí que estan sortint coses... Sempre hi ha una esperança, sempre. Sempre estan sortint coses molt àcodes. Hi ha que parlant d'esperança, no sé si us en recordeu, que al final del curs de l'any passat de la paròquia, vam fer un tema, el tema de tot l'any de la paròquia era, paròquia acollidora socialment atenta. I vam finalitzar el 17 de juny amb una trobada amb dinar en clòss, a nivell de paròquia, i ober al poble que era davant de la crisi propostes d'esperança. I intentava haver-hi una mica d'exposició de... que a vegades no cal ser tan consumistes. Hi ha un consumisme alternatiu. Hi ha un consumisme que ens podem ajudar a nivell de país aquest consum proper, de productes propers dels pagesos nostres, que tenim aquí mateix. Que també dona riquesa a l'entorn. Les diferents associacions d'alternativa de treball alternatiu per gent que no té l'ocasió d'integrar-se en altres llocs i que són empreses d'inserció laboral. Tenim un exemple molt mal com Solidança. Perquè ara me'n recordo d'aquesta, no? I no sé, hi ha tot un aspecte proper que hem de continuar anant amb aquesta direcció. De intentar recolzar'ns uns amb els altres, no cal un consumisme tan... que ha deteriorat tant la terra, que l'ha fet molt bé tant, sinó que podem reciclar i podem fer una vida de qualitat. I només una última pregunta. Una última informació de tot aquest tipus. Que hi ha canvi del Consell Perroquial, Jesús. Ah, sí? Això és important. Sí, el Consell Perroquial, ara aquesta curs li ha tocat el canvi amb les persones que intervenen al Consell. Nosaltres teníem el Dules Cardona, com a representant de Justícia Civil al Consell, i a partir d'ara tindrem l'Angelina Gasull, que també formarà part del Consell. De fet, l'activitat de la Dules ha sigut molt interessant, ha treballat força, i han fet molt bona feina. L'Angelina també presumirà que farà també una bona feina. Sí, també, també. És bo aprofitar l'espai del Consell, perquè és un espai en què ens relacionem tots els grups de la Perroquia i podem portar també el nostre oterenà, la nostra visió cristiana o el AIC, o el que sigui. No, perquè no tots som cristians, però no cristians actius de Perroquia, però que podem aportar la nostra visió, que és molt important, de com entendre el cristianisme en el moment actual. Clar, o sigui, fer, com diu moltes vegades el mossèn, no fer-ho només que cristianisme venin aquí als diumenges. Mostreu-lo amb el terrenà diari amb el vostre entorn. Exacte. Realment, això és la manera de... allò que deien, predicar-ho amb l'exemple. I evangelitzar-ho a tu, al rededor. Clar, si tens un familiar, si tens un company, si tens un veí, demostra que ets cristià, comportant-te, tal com diu Jesús. És posar la pràctica del que... Sí, sí....de les ensenyances que reben. No hi ha dubte que la crisi que estem patint ens traurà l'exercici de la solidaritat. Aquest és un valor que es pot aplicar a totes les persones, perquè es pot ser molt efectiu, i si tenim que resumir alguna paraula de concret i aquesta lluita positiva per sortir-ne, és aquesta, la solidaritat. Solidaritat. No, no, que més i més el poble català és molt solidari. M'està demostrat al llarg de coses grans i petites. Sí, sí. De fet, sempre ha sigut un poble molt treballador, que ha tingut en compte molt l'esforç a les persones, i que en un país pràcticament no massa ric. No, però ja hi ha una dita que diu els catalans de les pedres es treuen pans. Exacte. O sigui que això ha demostrat sempre. Una cosa que m'he deixat de dir abans a les coses que hem fet, nosaltres hem portat a terme durant alguns anys les campanyes de les guerres oblidades que van a conèixer a l'escrivint en el planeta, i també una altra que estem donant a compte ara, l'any passat, ho van fer, que és la guerra de l'aigua. La qüestió de l'aigua. La injustícia que es fa en l'aigua. La injustícia que es fa en l'aigua. I això va ser perquè un catedràtic de biologia de Ceregorsa va recollir tots els testimonis dels indígenes del planeta que havien sufer el expoli de la seva aigua i de les seves terres. I llavors nosaltres el que fem és denunciar, que és una dels activitats també de Justícia i Pau, denunciar a l'opinió pública les injustícies que es fan en aquest territori. O sigui, per explotació de l'aigua, perquè l'aigua és tan important com l'or, la persona que diu al costat de l'aigua és treta del seu entorn per explotar i treure un profit d'una cosa que és per tots i és de tots. De fet, hi ha hagut moltes injustícies que han denunciat els indígenes i els pobles i que val la pena de dir-ho. D'anar-lo dient. És que l'espoli de la Terra està en mans d'uns magnats. Te'n no tenen escruples, no hi ha escruples. Sí, ja com a la Iglesia hi hem estopat, Amigo Sancho. I, a més, el capital no té mai prou. Si té dos, en vol quatre. I hi ha una cançó molt antiga que ja ho deia. I és una trista gràcia que realment les coses que són de ben comú hagin de ser absorvides per aquest capital, només que per treure guany. Bé, tenia una coseta curta perquè ens queden dos minutets. Nosaltres creiem una mica, hi ha molta gent, moltes entitats. Hi ha creus i estan convençuts que estem al final del sistema capitalista salvatge. Hem arribat amb un sostre. Ja no pot donar més així el sistema. Si els debats deixen de consumir també, no sé, el capital aquí vendrà. I d'això ens són testimonis, les manifestacions que hi ha al Palpegrec, actualment. Sí, avui ha sigut molt, molt, molt... Molt forta. És una vaga general molt, molt forta. Les que hi van haver a Madrid ahir també, la gent també demana canvis de governs i noves eleccions. Sí, sí, és molt discontent, la gent protesta i amb tota la raó del món. I el poble portugès abans ahir, és a dir, que cada vegada més és de manifest, que el sistema ja no pot crear riquesa, perquè de l'especulació no es creen riquesa, i l'especulació ja no dona més així. Ja no dona més així. Bé, doncs, de totes maneres, tinguem esperança i donem aquesta visió una mica d'esperança. Hem arribat a la fi del dia d'avui, de veus de la paròquia en la seva secció de Justícia i Pau. Moltes gràcies, Jesús. Moltes gràcies, Dolors. I, dintre de quatre setmanes, tornarem a continuar parlant d'aquestes coses tan importants. Ha controlat el sol i ha posat la música en mar Pere Arnau. Bé, us recordem que aquest programa el podeu tornar a escoltar al dissabte, a dos quarts, doncs, del matí, en diferit. Bé, fins a la propera. Molt bona nit a tothom, o molt bon dia si escoteu el matí. Gràcies. Fas-hi bé. Fas-hi bé. Seixanta i més. Avui és dimecres, 26 de setembre, de l'any 2012. Ho saludem des d'aquí, ràdio desvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. El 26 de setembre és el 270-t dia de l'any del calendari Gregorià de Trespàs, com és aquest any. Avui és festivitat dels sants Cosme i de Mià i Santa Justina. Felicitats a totes i a tots els qui celebreu el vostre sant o aniversari. Moltes felicitats. Gràcies.