Veus Parròquia del 8/6/2016

El magasín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar, actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les onds en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins els racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Veus de la parròquia? La parròquia dels 6 anys Justi Pastor és a les vostres llars per informar-vos sobre temes de fer, raons perroquials, assumptes socials i actualitat en tornen de l'església. Veus de la parròquia se met els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i, en segona audició, els dissabtes a dos quarts d'onze del matí. Avui obrirem la finestra de Justícia i Pau. Molt bona tarda, Quima, molt bona tarda, Jesús, també saludem el Carles, que està allarradera posant-nos les músiques, encara que no el veiem gaire bé, però... Ara estàs molt guapo. I tant, i tant que sí. Tu sí que l'has vist bé d'aquí d'on ets, però jo d'aquí no el veig. Bé, doncs ja estem disposats a començar aquella mitjoreta que tenim per aquells temes que són tan interessants sempre. I que sempre ens queda curta el temps. O sigui que com ens queda curta el temps, correm-hi. Doncs mira, avui anàvem a parlar perquè no sé si ho sabeu, però s'han presentat ja les memòries de Càritas del 2015, tant a nivell de la diòsisi de Sant Feliu com de l'àrea de Barcelona, de tot. I, bueno, us volíem comentar, bé, per saber una miqueta com estem o com estàvem l'any passat i com estem ara, no? I breuament ens comentàvem que respecten a l'any anterior, Càritas havia expandint una lleugera disminució de les persones ateses, però, aquí ve el paro, malauradament no podem atribuir un descens de les necessitats i de les famílies en situació de risc d'exclusió. És a dir, aquesta situació de precarietat econòmica, laboral i de vulnerabilitat que es prolonga en el temps fa que els serveis que presteva a Càritas no baixin, no? Potser seran menys persones, però ha augmentat les necessitats. Les necessitats. Llavors, què passa, que, clar, Càritas, com que també té altres ajudes, et necessita o ha de cobrir altres necessitats, què passa? Moltes de les ajudes estan demanant ajudes als ens locals, que són els ajuntaments, perquè l'administració central, com tothom sabem, no ajuda massa. Llavors, ho han d'assumir o està demanant que siguin els municipis, els ajuntaments, que ajudin i que acompanyin a aquestes persones que ja tenen una pobresa de llarga durada a veure si els poden acompanyar en el procés de buscar feina, la busca subvenció, les ajudes cies. A més, a vegades, també, tenen habitatges protegits, tenen ajudes familiars. Això ja serà una mica, i ho deixarem dit, perquè com encara queda temps per fer la declaració de la renda, doncs cal recomanar que la gent, que no els hi costa un duro, que és igual. Marc i les dues caselles. Perquè la de l'Església és la de l'Església i que també té les seves ajudes, perquè Càrites és una entitat dintre de l'Església, i a més a més, doncs si és altres necessitats socials, també es treu diners per ajudar una mica aquesta acció de Càrites. Sí, sí, ni més ni menys. Càrites ens deia que per seguir, seria el curs que el 2016, que ja portem mig any, segueixen fent actuacions perquè els segueixi preocupant el tema que la gent es quedi sense habitatge i del mil carrer, on podeu comprovar, aquí potser és en just. Tenim jo crec que una persona que l'altre dia em comentava que hi havia per aquí, per la carretera. No, a vegades una persona. Sí, però a vegades és una cosa, no conec el cas. No, no, jo m'ho van dir l'altre dia. El cas que de veri, si us en recordeu, ja fa uns anys que estava allà a la sortida de l'autopista, o sigui, aquí a l'entrada que passen just, era aquella persona que s'havia construït una casa allà, amb cartrons. Estava a la residència de la Madre, aquí, de les germanites. De les germanites, de la mare de Déu de Lourdes, i l'anaven a buscar allà, el renyaven, el banyaven, li desfeien la casa i després se la tornava a fer. I quan ja estava... És que saps que tothom parava i li preguntava coses, i li donava cèntims, i és clar, l'home vivia a la mar de bé, clar, quan això era l'estiu, quan era hivern era criminal, però ell estava allà, i al final van aconseguir, van netejar tot el tros, i van aconseguir... Hi ha alguna persona que té ànima de conèixer, però, normalment, no és aquest el cas. Doncs bueno, Carit, es pretén que, com que veu que el tema de l'atur, de la infància, és a dir, que els nens mengin i tinguin com a mínim un àpat garantit al dia, i l'habitatge segueixen treballant i fent accions per arribar a millorar aquesta situació amb la inserció laboral, o buscant unes economies solidàries, i també una miqueta fent una tasca de sensibilització i denúncia, reclamant que una societat amb valors que pensi en les persones i en la sostenibilitat del nostre món. D'acord, hem assolit un lèxic més robó i més... Però, escolta, darrere de les paraules no hi ha accions. L'altre dia, no sé si ho veu sentir, li van fer una petita entrevista, els dos minuts que jo vaig, i més el vaig posar en Facebook, de l'Òscar Caps, del que va guanyar el català de l'Ànsin. Vam preguntar què es podia fer a la situació dels refugats, i ell va dir que els refugats tenien una problemàtica i és la que és. Però nosaltres l'acció més directa és que mirem al costat i veiem que hi ha gent que va amb el carrer i que no pot menjar. Ja podem començar a fer acció directa, aquí al costat de casa mateix. I no cal anar a buscar. I l'altra d'ella, que és el que tu deies ara, que és educar amb valors. Segurament la societat, és a dir, el que hi ha muntat, la estructura que tenim ara muntada, és molt difícil de canviar-la i traient molt de temps, i a nosaltres ni ho podrem veure. Però com a mínim, el que sí que està a les nostres mans és educar millor a la gent i educar-los amb valors. I això és el que hem de aconseguir, perquè si que aduques a les persones amb valors i amb sensibilitats, segurament poden fer canviar la roda molt a poc a poc, evidentment, perquè no és una cosa d'avui per demà que puguin canviar. Jo, en aquest cas, són molt escèptiques. Per què pots fer? És que s'ha de votar, és a dir, anar a votar i que votem amb serranitat. Sí, sí, tant, això és votar. És un dels esques que tenim. Home, a més, em va costar sang, em votar, i a les dones em va estant. Sí, hi ha països que les dones d'avui encara no poden votar. Però em vull dir que el nostre jovent és el que deia un dia. Potser està massa ben acostumat, no petit, els valors per ells són diferents als nostres. Doncs se no li ha costat gaire tenir el que té, no? No li ha costat gens, perquè sobretot parlo per la meva època, la meva edat, perquè no passin el que jo vaig passar, perquè clar, a la postguerra no tenies res de res, i no hi havia campanyes fora d'aquí dient, anem a portar joguines als nens d'Espanya, pobrets, anem a portar els i menjar, el que tenia gana es fumia, i les nines, te les feies, amb trossos de draps, i els cabells enllanades feta. Vull dir que ara la cosa és més universal i es fan més coses per al conjunt de la humanitat, però hi ha hagut èpoques que no. És clar, nosaltres, perquè els nostres no passessin el que nosaltres havíem passat, doncs és clar, potser s'han tractat massa, massa tovament. Massa tovament, no? A totes maneres, el que és evident és que joves sí, fins fa poc, de càrrega no és així tampoc, la gent jove ja no té tot el que vol, perquè hi ha moltes famílies que estan en pobreza, que tenen ingresses molt fluides, que vol dir que també han de prescindir de moltes coses i anir a prioritzar les famílies. Aquesta etapa ja m'ha dit que s'ha anat acabant. Ara el que passa és que Càritas fa una labor de sorprensia i ara està dient que ja no pot fer més del que fa, i cada dia ja les necessitats van augmentant en lloc del judici. Clar, en aquí el govern central, que és el caminista de tots els caudals públics, a través dels ingressos que té, a través dels impostos i a través de les rentes, continua tenint la mateixa política respecte a la pobreza i a la falta de llocs de treball. No, tant que els ulls diuen que no hi ha de pobreza. Aquest és un dels problemes que s'haurien de solventar per augmentar els ingressos de la gent a base de tenir llocs de treball. Ah, aquí està. I això és el que no fa d'una manera taxativa, perquè costa molt de veure, a part del que deia vosaltres abans de les paraules, que no van acompanyats de fet. Tots diuen que crem tants mils o milions de llocs de treball. Però això, on és? Com es materialitza? En quin sector? No, perquè dintre dels pressupostos, a l'altre dia ho comentava un economista a la ràdio, que ho vaig enganxar també així, i deia, fitxeu-vos que als pressupostos hi ha moltes partides per això, per allò, per allò més, sanitat, no intercometes. En plan de fomentar la indústria, en plan de fer feina perquè hi hagi llocs de treball, quines partides hi ha? La veritat és que si els que governen fossin persones que anessin a governar, tenim clar que el que s'ha de fer és treballar pel bé comú de la gent. Pel benestar? Pel seu benestar. Aquesta és la obligació seva? Pel seu benestar, és a dir, tenir llocs de treball, tenir una bona formació, donar el futur als fills. Els objectius que es podrien fer, nosaltres els coneixeríem, però actualment, cap govern explica què pensa fer amb els diners de la caixa, i com pensa distribuir-se els ingressos? No, són uns ingressos que no són factibles, estan agafats amb pinces. Tot està amb un núvol, sembla que estigui al núvol. És virtual, tot. És tot virtual. I la solució, clar, mira, com que els municipis i els ajuntaments són els que estan a la bord del ciutadà... Clar, són els que van traient la feina. La feina, les demandes, una mica, carreguen el mort de l'ajuntament. Però els ajuntaments no tenen més ingressos que els que tenen. Ui, tant, i a més, a més, reduïts, perquè ja durant aquests quatre últims anys, el pressupost dels ajuntaments ha sigut reduït. Per tant... I tu ho saps millor que ningú. Per tant, això vol dir que... Considerablement, eh? Ui, tant, en un temps percent bastant elevat, eh? Això vol dir que aquesta qüestió no funciona. Per tant, què s'ha de fer? Doncs demanar i exigir a les administracions que compleixin amb aquesta qüestió primària. I si no compleixen, doncs molt bé, la gent exigim i hem d'arribar a exigir que marxin. I que els hi posin, siguin capaços de fer... Lo mateix que fan els governs, que administren, els diners de França, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Alemanya, Gran Bretanya, Suecia, Noruega, Dinamarca... Hi ha hàstia a tots aquests països. Cada any augmenten el nivell de vida, la qualitat de vida. Sí, i aquí no. Amb les seves contravencions. Doncs, escolta, per què ells ho fan i nosaltres no? Per què? A l'altre dia vam comentar com una gran cosa que havíem arribat a estar també com el 2009. Han passat 7 anys, eh? 7 anys. I han anat enradere. Els pensionistes han perdut poder adquisitiu. Hem perdut poder adquisitiu. La classe mitja se l'està carregant. La classe mitja ja no existeix. Clar, els que tenen molts cèntims, pos tenen més. Però els que no... Però els que no han baixat, però... En la facultat s'està compartint una monovicé. El que té diners anirà fent una carrera, el que no tingui diners, o no aconsegueixi beques, troruts. I les beques cada cop també estan restringides i més controlades. Què dir-vos d'aquí, les beques menjadors, per tenir-les, no? Això de les beques menjadors, que també hi havia uns apartats, amb això que no s'han aprovat els pressupostos, es perdran. Hi ha uns milers d'euros que no es podran aplicar a totes aquestes avantatges socials que hi sèiem, en febrí. Els ajuntaments, en aquest cas, podem dir que el nostre, per la forma de pensar de la gent que el formen, han sigut corosos i han sigut... Sí, han tingut sempre molta cura per al palavenís. No n'has tirat més el que la màniga, doncs podem dir que totes les beques menjadors que no cobreixen uns les cobreixen des del municipi, però hi ha ajuntaments que no podem ni fer això. Deixes els nens sense menjar, sense les beques... M'ha esperat, ara ve l'estiu. O sense ajudar, perquè tenim les lleis de dependència que tampoc no arriben. Tens una població que s'està fent, i que necessita ajudes. Llavors queda de fer la família deixar de treballar, de cuidar l'avi... No té diners, tampoc para mantenir-ho. Tot aquest emullir que algú ha d'assumir, i dius, si l'ajuntament està més o menys sanejable, encara pot ajudar, però si és un ajuntament que està amb manca rota, ja m'hi des tu com s'ho fa. Aquesta és la pregunta, dius, com s'ho poden fer, no? De fet, la situació cada vegada més crítica en aquestes qüestions, i cada vegada, jo crec que els ciutadans hem de fer el pas següent, és a dir, exigir els que tenen càrrecs polítics, que s'espavilin, que es mullin. És la seva obligació per això els paguem, eh? Que defensin totes els sectors que estan debilitats per la crisi, i que demanin comptes. I llavors això exigiu. I si això no responen, demanen que se'n vagin. Però ja demanen que ho facin bé abans de les eleccions, ja. Oh, clar, clar. Perquè després ja estan allà dintre. No, durant la legislatura ja s'ha de demanar a tots els nivells que la gent compleixi. I si no compleixen, que deixin pas a uns altres que puguin complir. A més, tenim desigualtats entre sexes, perquè, per exemple, la mateixa informada que ha dit que us hem comentat al principi, et resulta que la distribució per sexe és que els homes demanen una ajuda a un 39,3%, demanen un 60,7%. És a dir, imagineu-vos, clar, que en calçades són més baixos, en el moment en què entra a formar part de la pensió, clar, si són dos a la família, entre el marit i la dona, molt bé. Però quan falla el marit, que se suposa que normalment és el de la renta més alta, trobes que la dona queda una mica desvelguda. I tant, desvelguda. És una de les que ha d'anar sí o sí a serveis socials. Sí, sí. I dius, doncs que a part de tot aquest follon que tenim, a nivell laboral tenim un problema de desigualtat econòmica per sexes, no? Així ho diuen també les listes de la turma. Sí, sí. Hi ha molt més atur, en de part de les dones, que no per part dels homes. Sí, sí, vull dir que caiu. I avui diria que la feina la fa igual, una dona econòma. O sigui que hi ha condueixen camions, que no condueixen autobusos, es compren el carrer i les fàbriques estan a la cadena igual que l'altra. Jo crec que hem d'endreçar. Jo crec que també toca una feina, actualment com està tot, i una vegada analitzem entre tots, que analitzes el que crec que hi ha. Jo crec que hem d'endreçar. Jo crec que les administracions públiques estan de s'endreçar. Sigui pels anys que porten... Les polítiques sí, o perquè hi ha hagut anys de bonança. Això passa com a l'altre dia, justícia que tenien, no sé quants mils i mils i mils de... de... patients per a les ordres. S'havien de fer, ara, en bon temps, X, molt curt, diu, i els que no es facin, doncs quedaran, ja estaran, donat per fets. Escolta'm, tu estàs pensant d'una cosa d'aquestes, que t'han de resoldre, o ve un assuntor en l'administració, o una cosa de diners, o una cosa important per tu, que el teu espadien el tirin a la paperera, Escolta'm. Aprescrito o ja està solucionada, ja està. Ja està. Bé, és evident. Bé, nosaltres hem fet un... un escrit. Sí, perquè estem a 49. Sí, els dirigirem una mica, perquè no podien estar obtsents davant de les crítiques que hi ha per a les eleccions generals del 26 de juny, que són les segones, que es fan en 6 mesos. Sí, sí. Quan desemportem. Exacte, i a vegades hem fet un anàlisi, a veure, vosaltres coses semblen. Aviam, que fem dos paràgres, d'alguna manera. Sí. Bé, diu les eleccions generals no desitjades. La població del país entén en la seva majoria que la feina de la classe política és la de resoldre en primer lloc els problemes de governança del país, de manera que les solucions aplicades afavoreixen els ciutadans. El proper 26 de juny estem convocats a les eleccions després de 6 mesos d'haver-ho fet per primera vegada. El cos aproximat d'aquestes eleccions és d'uns 136 milions d'euros, sense comptar les despeses de seguretat dels cossos de la policia, Mossos, Guàrdia Civil i d'altres. La paraula gestió, diu entre d'altres, és la forma de fer òptima de les decisions polítiques per a la consecució dels objectius previstos en el compliment del benestar de la seva població. El model de bona gestió a nivell familiar ho és quant de vegades en dificultats i ara ja per a moltes famílies es pot arribar a final de mes, malgrat els inconvenients. Creiem que la classe política sorgida de les primeres eleccions generals està ben lluny d'aquesta gestió dels diners públics, dels quals són responsables d'administrar. I això ens porta a pensar que els objectius de governar no els tenen fets o bé els interessos que tenen no casen amb els objectius del món govern. Gastar de l'erari públic 130 milions com a mínim deixant de tendre necessitats bàsiques urgents com poden ser entre d'altres en la llei de la dependència que estan rebent els ajuts concedits des de fa dos anys amb dos de retard i en ocasions quan els beneficiaris han mort. No motiva aquesta qüestió als governants i així podríem afegir d'altres qüestions com el temps d'agistes d'espera per operacions clíniques, per les sales d'hospital tancades per manca de pressupostos o per la substitució dels mestres malalts a les escoles de manera adequada. Afegirem un aspecte determinant que és el d'aplicar els principis d'una economia productiva que augmentaria els llocs de treball i disminuiria la tur. En lloc d'un sistema econòmic especulatiu basat amb pobriment de la seva població i l'augment de la tur. El govern central és evident que ha prioritzat interessos de partit en aquesta qüestió de les segures eleccions generals. I ens preguntem si els governs disposen de fulls de ruta i objectius dirigits a millorar l'equalit tant de vida de la seva població majoritària. En tot cas, ho hauríem d'explicar molt bé abans i després del seu mandat. El que no és de rebut són les promeses fàcils abans de les eleccions, que semblen uns premis afiretes que, després, quan governen en la majoria dels casos, no compleixen. Si tenen dubtes sobre la gestió d'un bon govern que miri la qualitat de vida amb poder adquisitiu i percentatges de tur als països europeus de França cap d'al d'Europa i es pregunten com ho fan per governar, administrar, gestionar i prioritzar les seves economies. O sigui, que calen que es gestionin les eleccions de la majoria i que ens ho demanin. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. que es produeixen perquè no han fet la seva feina els que van ser llegits a les primeres eleccions. Però tant tu, em sembla que ja ho he comentat altra vegada. Durant aquest temps, els diputats, hagin governat o no tots, han cobrat el seu sou, les despeses de distribució, les lletes, tot i tot. O sigui que han estat treballant per no res, no? Sí, perquè se suposa que jo l'altre dia vaig ser local ministeri de treball per un tema laboral. I em van dir que no, que mentre no hagués d'ho govern, no ens creuia que havia cap insantiu laboral per contractar més gent i res de res, eh? Sí, sí, sí. I dius, bueno, clar, però sí que veure quina culpa hi té el ciutat que vostès no s'hagin aclarat. Com a mínim, aquestes lleis que havien de provar o que s'havien de fer o que s'havien de modificar, feu-les perquè... Sí, però bé que han portat a terme lleis. I de crets que no tenen cap dret de fer-ho. De fer-ho? Perquè estan... No, no, s'han governat sense govern. Sense govern, no hi ha govern. O sigui que senyors meus... Han fet el que han volgut i es va estar enfrustrant, perquè hi havia coses que es podien haver solucionat i portem 6 mesos que les empreses privades estem esperant. I què ens explicaran ara? Ara, demà, suposo que començarà la campanya. I què? Què tornarem a tenir els mateixos... És clar, que són les mateixes cares. Sortirem dient-nos un sopas de duro. Segur. També és una trista gràcia. És que no s'hauria de permetre gastar-se 106 milions d'euros. Però és que no s'han posat d'acord. Ni anem mai, ell tampoc, perquè... Escolta'm, no costava res, un sobre gran envia la propaganda de tots els partits i que cadascú escollís el seu. Ja sabem el que hi ha. Ja se'ls coneixem de sobres. Ja sabem quina és qui, com deia aquell jo. Ja els sabem, no? Sí, sí. Una mica de ràpid per sobre, expliquem-ho. Una mica com va anar la reunió de... La trobada. La trobada. Bueno, el Carles també hi va ser, que ens va ajudar molt pobra. Va fer unes fons pobres, no d'aguantar-nos tot el dia, des de primera hora, fins a vespre. No, ella fa molt de gust. Ella fa molt de gust. Ens ha aguantat on? Jo crec que va ser molt positiu. Jo crec que... Clar, és que dir-ho, les persones que ho hem fet, queda una mica com... No, no, però els objectius, més o menys... Jo crec que la gent va sortir amb idees, amb idees i amb ganes de treballar per un món millor. Que no és fàcil, perquè, clar, una vegada més, no només depèn de nosaltres, no? Clar, les bones intencions hi són, però... Necessitem una ajuda que va per sobre de nosaltres, no? Però jo crec que la gent va sortir molt contenta, amb ganes de, fins i tot, de portar algun altre ponent, ens van demanar que, per favor, el curs vinent el portéssim, intentarem portar-lo. Ell no ens va dir que no, per tant, s'hi intentarà moure ja pel curs 2016-2017. I, per això que ho expliqués a Bellsasús, que no era... Sí. Però aquí era un mallor que, diguéssim, eren... Les illes? Les illes? I llavors tot Catalunya. Tot Catalunya, l'Ònidor. Sí, sí. L'Ònidor. De fet, en les manifestacions que van fer, la gent que va venir tant als de Sant Just com als de fora, van ser molt positives. Nosaltres estem molt satisfets del treball que ha fet tot el grup institucional de Sant Just, perquè va ser terminant, perquè les coses anessin ben explicades, ben ligades, ben organitzades. I després, també, el missatge, jo crec que es va entendre. És a dir, parlar de l'ecologia, parlar de la qualitat de vida, parlar de les necessitats a millorar tot el que significa l'estàndard de vida, en aquest sentit, jo crec que es va aconseguir que tots fossin sensibles i a tots ens aprofitéssim d'alguna manera. És que són imprescindibles per la bona marxa de la vida. De lo que es va explicar, es va dir, es va raonar. Les energies alternatives van estar molt ben explicades, l'eficàcia, les energies... Està molt ben explicada, però no tenen subvenció. Els hi han retirat les subvenció. No, però... Dèiem que hi ha iniciatives, però tens per on aglir-les, però no pots pagar-les. El que passa és que, necessàriament, ara no volen els que parlen dels adjectius. Quins adjectius tenen aquests que no volen energies alternatives? Per què ho fan? No ho expliquen? No. Per què d'alguna explicació amb això? Però, bueno, serà un diumenge. Sí, sí, el cas és donar un pas. És veritat que l'economia... Perdó, el tema energètic, en aquest cas, l'ecologia social ha d'anar amb una ecologia social, economia social... Ens havíem d'unir molts conceptes per poder-ho aplicar tot. És a dir, no podem... No podem fer les coses separades, sinó que són coses juntes. I, també, jo crec que amb això va ser molt positiu, perquè, bueno, creiem que és veritat, no pots fer una cosa si no fas l'altre en paral·lel. Van unides també els cèntims. Per això et dic, si no fas una economia social, és difícil que tinguis una ecologia social. També el que va regir molt va ser les exposicions de justícia i paus de Sant Just, sobre els refugiats d'Europa, concretament en les vivències viscudes a Calèia i Domainí, a Lesbos, que fins i tot van arribar a fer, quasi, quasi, que plorar... Més d'un vent plorar. Sí, que això va ser molt ben rebut, perquè era realista. Va ser in situ. No va ser explicat. Qui ho va explicar ho havia viscut. El dematí va ser, diguem-ne, en el pla un mica teòric, però la tardor va ser pràctic. Molt bé, doncs mira, hem arribat a la fi. Sempre ho diem que ens falta temps. Hem de proposar el Cuscavé. Això. De veritat, aquesta no és l'última. Sí, és l'última. Avui és l'última nostra de justícia i pau. Llavors quedarà la de Lluís la setmana que ve i tornarem al setembre. Però la nostra ja és l'última. La nostra d'aquesta temporada. Ens despedim de la gent. Ens veurem al setembre. Ja veurem. Fàcil el que volin. Bé, molt bona nit o molt bon dia, perquè tornarem a estar amb vosaltres al dissabte. Bé, fins a les hores. Moltes gràcies, bon estiu. Bon estiu a tothom. I ens veiem al curs vinent. Això mateix. Un abraçament fort a tots. Ara escoltes Radio Desfer.