Veus Parròquia del 15/6/2016

60 i més. El magasin fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes... Tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre. I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Veus de la Perròquia. Programa de formació i informació humana i cristiana de la Perròquia dels Sants Just i Pastor de Sant Just Desbert. Benvinguts, oïdors de Ràdio Desbert. Veus de la Perròquia amb el seu espai música i can religiosos. Arriba el seu nou programa d'aquesta temporada de ràdio. I ho fa amb un concepte que és generador de múltiples cans. Cans que, en la joventut, han arribat ben a fons. A la joventut que busca una espiritualitat nova. Una forma de relacionar-se amb Déu d'una manera diferent. Estem parlant de l'espiritualitat de TZ. Tenim tot el programa d'avui per anar a introduir en TZ. Farem ara només què són els cans de TZ. El seu desig de colir a cadascú la comunitat de TZ, lloc d'encontres per a desenes de milers de joves a dos continents, intenta que l'horació sigui el més accessible possible. Els cans de TZ permeten una multitud que renova cada setmana, sense una llengua comú, permet la participació en l'horació. A través de la belleza dels cans, l'horació comuna transmet l'alegria de Déu a la terra dels homes. Aquests cans sostenen també l'horació personal. Inombrables cristians a través dels segles han repetit i repetit algunes paraules com, fins a l'infinit, convertint-les en camí de contemplació. I han construït, poc a poc, una humitat de la persona en Déu. Quan aquestes paraules es canten, potser penetren encara més a les profunditats de l'ésser humà. Un can que no acaba ens acompanya en el treball, en les converses, en els descans, unint oració i vida de cada dia. I la crida d'una multitud continua nit i dia, fins i tot sense donar-nos compte en el silenci del cor. La acrylica s'ha al·lucrat, i no s'hi reben, i no s'hi reben, i no s'hi reben, i no s'hi reben, i no s'hi reben, Solo accedos a luna, solo accedos a luna. De noche iremos, de noche, que para encontrar la fuente, solo la acet no es alumbra. Això és el que deia Teresa d'Ávila, i és el que diu aquest can de tesé, que a partir d'aquesta primera versió castellana, per l'original, es pot cantar amb molts idiomes, dels que els joves aporten a tesé. Tot i això sembla un contrassentit, no? De nit anirem de nit per trobar la font o manantial, la Déu, a la set ens il·lumina. És a dir, les ganes d'asseciar aquesta necessitat de Déu ens porta fins a la font, fins a ell mateix. Bé, aquest és un exemple dels cans de tesé, en trobarem molts al llarg del programa d'avui. Però què és tesé? O millor dit, on és tesé? El llog de tesé és un llogarret de la Burgonya. Burgonya és una regió del país veí de França, està en el centre nordest d'aquest estat, i podríem localitzar com a ciutat important la borda de tesé, encara que no immediata, d'Ijong. Si es vol anar, s'ha d'agafar el tren i baixar a Chalon-Siston, o bé fins a Maçó. Allà, en 1942, en Roger Schultz, que després seria conegut com Germà Roger, va fundar una comunitat de germans. Aquesta comunitat de germans, actualment, està formada per més de 100 persones de 25 països. És una comunitat acomènica. Vol dir que et met membres catòlics, protestants i ortodoxos, a partir de l'origen protestants de Germà Roger. Els cants formen part d'aquesta pedagogia de tesé, de mostrar Déu i d'encaminar els germans i els joves que participen dels actes de tesé cap al senyor. Escolta'm, ara, un altre can de tesé. Adorem-vos té domino. T'adorem, senyor. Fixeu-vos que és reiteratiu, repetitiu, interiorista, espiritual. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino. Adorem-vos té domino.