Veus Parròquia del 17/12/2025 — Rebeca al Gènesi i el paper de les matriarques

Context i presentació del programa

Paraula Viscuda és un espai de reflexió religiosa emès a Ràdio Desvern dins l’àmbit parroquial de Sant Just Desvern. En aquest episodi, conduït per Montserrat Giro Selma amb la participació de Dolors Cardona Pera, es continua el cicle dedicat a 20 dones de l’Antic Testament, centrant-se avui en la figura de Rebeca.

Les locutores parteixen de la seva experiència en grups de dones de l’Església (col·lectiu Dones en l’Església, Sembra Veu i grup Nostra Dona de la parròquia) i situen la reflexió en clau de lectura bíblica amb sensibilitat feminista.

Marc bíblic: Gènesi, patriarcat i matriarcat

Què és el Gènesi?

• El Gènesi és presentat com un llibre del Pentateuc que parla dels orígens: la prehistòria de la humanitat i el naixement del poble d’Israel.

• Es distingeixen dues grans parts:
• Una primera secció més mítica/simbòlica (creació d’Adán i Eva, Caín i Abel, el diluvi de Noè…), en paral·lel a altres relats d’altres pobles antics.
• Una segona part, que és la que interessa al programa, dedicada a l’origen del poble escollit i als patriarques i matriarques (Abram, Sara, Isaac, Rebeca, Jacob, etc.).

Patriarcat i matriarcats bíblics

• El context és patriarcal: fa uns 4.000 anys, «és la veu de l’home» la que compta socialment i jurídicament.

• Tot i això, les ponents remarquen que les dones sempre hi són presents en la història de la humanitat i de la fe:
• De manera activa, agosarada, desinteressada i de servei.
• Amb tasques de responsabilitat en el desenvolupament del missatge de Déu.

• Es diferencia entre:
• Patriarcat: estructura on el poder formal recau en els homes.
• Matriarques: dones com Sara, Rebeca, Raquel i Lia, que tenen un paper decisiu en la descendència del pacte diví.

• S’assenyala que ja hi havia antics cultes matriarcals religiosos abans que Israel fos escollit com a poble de Déu, on es venerava la figura de la mare o deessa. En aquest marc, les figures femenines bíbliques –tot i viure en patriarcat– demostren una gran força i influència.

Recordatori de Sara i Agar com a precedents

Sara, mare del poble

• Sara queda com la mare del poble d’Israel, la que vincula les promeses de Déu a Abram i infanta el fill que encetarà una descendència nombrosa.

• El programa subratlla que:
• Sara no és només origen de la història d’Israel, sinó origen també de la història dels creients cristians.
• Els qui creuen en Jesús –fill d’Israel– reconeixen en Sara una mare en la fe, i volen tenir el seu mateix esperit obert i confiat al camí de Déu.

Agar, mirada feminista

• Des d’una lectura feminista, Agar és destacada com l’única dona que rep directament paraules del missatger del Senyor sobre la descendència.

• Agar es converteix en una mena de teòloga:
• Pren consciència del que ha succeït.
• Dóna nom a Déu («el Déu que veu»), a partir de la seva experiència amb l’àngel.
• Utilitza la seva capacitat de lectura espiritual del que ha viscut.

• Amb Sara i Agar ben situades, el relat bíblic del Gènesi introdueix Rebeca.

Qui és Rebeca dins el Gènesi?

Identitat i lloc en la genealogia

• Rebeca és presentada com un personatge clau de l’Antic Testament, tot i que sovint ha quedat poc visibilitzada.

• El Gènesi la descriu així:
• Filla d’Abetuel i germana de Laban, del mateix clan familiar que Abram havia deixat en escoltar la crida de Déu.
• Esdevé esposa d’Isaac, fill d’Abram.
• És mare d’Esaú i Jacob, els dos bessons que marcaran dues nacions.

• A la història bíblica, Rebeca queda emmarcada entre dues grans figures:
• D’una banda, Abram i Sara, iniciadors de l’aliança.
• De l’altra, el seu propi fill Jacob, pare de les tribus d’Israel.

• Per això, sovint és vista només com un esglaó en la cadena que porta al naixement del poble escollit. El programa reivindica que, tot i això, la seva acció és decisiva.

El relat de Rebeca: crida, decisió i matrimoni

L’encàrrec d’Abram i el viatge del servent

• Quan Abram s’adona que envelleix, vol garantir la continuïtat del clan escollit per Déu.

• Manda el seu servent de màxima confiança perquè torni al seu antic clan i busqui esposa per a Isaac:
• No vol que el seu fill es casi amb dones d’altres pobles.
• Vol mantenir el llinatge vinculat a la promesa de Déu dins el mateix clan.

• El servent emprèn el viatge amb camells i arriba a una zona amb un pou, un lloc de trobada molt simbòlic:
• El tema de l’aigua i el pou apareix sovint a la Bíblia com a espai de vida, convivència i trobada (Agar, la samaritana, etc.).

La trobada al pou i la veu de Rebeca

• Rebeca hi apareix com una noia jove, valenta, espavilada i bonica que ha anat a buscar aigua.

• El servent queda impressionat pel seu tarannà actiu i decidit i li demana que el presenti a la seva família.

• Un fragment clau del Gènesi remarca el dret de paraula de Rebeca:

> «Cridem la noia i demanem el seu parer».

• Li pregunten si vol marxar amb aquell home, missatger d’Abram. Podia quedar-se uns dies a casa, però ella respon de seguida que sí. Això mostra la seva llibertat interior i capacitat de decisió sobre un punt que li canviarà la vida.

Benedicció familiar i acollida per part d’Isaac

• La família la beneeix amb unes paraules solemnes:

> «Tu ets la nostra germana, que de tu en surtin milers de miriades».

• En arribar a Canaan, Isaac la instal·la a la tenda on havia viscut Sara i la pren per esposa:
• Col·locar-la a la tenda de Sara és un gest simbòlic d’una gran força.
• Mostra que Rebeca hereta el lloc d’honor de Sara i és acollida com a nova matriarca estimada pel poble.

• Després de la mort d’Abram, Isaac i Rebeca passen a conduir el camí del poble dins l’aliança amb Déu.

Rebeca mare de bessons: Esaú i Jacob

L’oracle sobre els dos pobles

• Rebeca queda embarassada de bessons, cosa que el Gènesi carrega de fort simbolisme.

• El text bíblic recull l’oracle del Senyor sobre el seu ventre:

> «Hi ha dues nacions en el teu ventre. Dos pobles naixeran de les teves entranyes. L’un serà més fort que l’altre i el més gran servirà el més petit».

• Això anticipa que Esaú, el primogènit, acabarà servint Jacob, el petit, trencant l’ordre habitual del patriarcat.

El naixement i la primogenitura

• El relat subratlla el significat teològic del naixement:
• El primer en sortir és Esaú, descrit com roig i pelut com un mantell.
• Tot seguit surt Jacob, agafat al taló d’Esaú, imatge de lluita i rivalitat des del naixement.

• L’episodi de la primogenitura venuda per un plat de llenties és presentat com un primer gran moment de conflicte:
• Esaú torna exhaust de caçar i demana del guisat de llenties que cuina Jacob.
• Jacob, amb intenció calculadora, li diu que només li’n donarà si li ven els drets de primogenitura.
• Esaú accepta, menyspreant a la pràctica el seu dret d’hereu.

• D’aquí neix l’expressió popular «vendre la primogenitura per un plat de llenties» com a imatge de perdre alguna cosa molt valuosa per una gratificació immediata i irrellevant.

Preferències i tensions familiars

• El programa remarca la dinàmica afectiva complexa dins la família:
• Isaac simpatitza amb Esaú, el més fort, caçador, capaç de portar pràcticament el pes del clan.
• Rebeca s’estima més Jacob, sensible, dolç i d’un altre tarannà.

• Aquesta preferència materna genera rivalitat i necessitat de protecció per part de Rebeca envers Jacob.

El gran gir: la benedicció robada

Isaac envelleix i prepara la benedicció

• Amb la vellesa, Isaac queda cec i sent que s’acosta la seva hora. Decideix que ha de beneir el seu hereu per transmetre-li la continuïtat del llinatge.

• En aquest context, el programa insisteix que cal entendre l’actuació de Rebeca no només com una manipulació sinó com resposta a una crida interior de Déu:
• Ella també se sap cridada.
• Coneix bé el caràcter dels dos fills i discernirà qui és més adequat per encarar el futur del poble.

L’engany dissenyat per Rebeca

• Rebeca trama una estratègia perquè la benedicció recaigui en Jacob, en sintonia amb l’oracle que havia rebut:
• Sap que Esaú és pelut i que Isaac està cec, de manera que confia en el tacte del pare.
• Fa vestir Jacob amb pells suaus (pell de be) per tal que, en tocar-lo, Isaac cregui que és Esaú.

• Isaac, enganyat pel tacte i l’olor, beneirà Jacob com a primogènit, tot i que oficialment ho hauria d’haver estat Esaú:
• Un cop feta la benedicció, no es pot desfer, i aquest gest consagra Jacob com a hereu del projecte de Déu per al poble.

Conseqüències: ruptura i exili de Jacob

• Quan Esaú descobreix l’engany, se sent traït profundament. A partir d’aquí s’enceta una cadena de ressentiments i enganys.

• Davant el perill, Isaac envia Jacob lluny i s’obre una nova etapa del relat bíblic:
• Jacob marxa a la terra d’origen del clan d’Abram.
• Allà es trobarà amb Lia i Raquel, dones que seran també protagonistes del Gènesi.

• El programa destaca l’astúcia de Rebeca, però a la vegada la interpreta com a dona forta que discerneix el camí de l’aliança, confiant que Jacob és el més idoni per continuar el projecte de Déu.

La visió teològica i de fe: llinatge i fidelitat

Configurant el llinatge d’Israel

• La història de Rebeca s’emmarca en un temps en què la humanitat cerca el seu Déu o els seus déus. Hi ha diversos cultes i deesses, però el poble d’Israel manté una línia de fidelitat a un Déu únic.

• Mitjançant decisions com les de Rebeca, el poble va teixint el seu camí de fe:
• Es procura que l’hereu (Jacob) busqui esposa dins el clan d’Abram.
• Es vol evitar matrimonis amb dones hitites, com havia fet Esaú, que haurien diluit o desviat el projecte religiós del clan.

• El teixit del llinatge es fa així pas a pas, amb una barreja de lliure decisió humana, enganys, preferències i, alhora, providència divina.

Envelliment i final de Rebeca

• Amb el temps, Rebeca també es fa gran. El programa remarca el seu final en clau simbòlica:
• És enterrada a la cova de Macpela, juntament amb Abram, Sara i Isaac.
• Aquest lloc és vist com una penyora de les promeses de Déu sobre la terra que donarà al seu poble.

• Així es tanca la trajectòria de Rebeca com a dona forta i decidida, que fa gairebé 4.000 anys va obrir-se pas en un món dur i difícil, mentre Déu anava mostrant a poc a poc el seu rostre enmig de la història.

Tancament: connexió amb el Nadal i la migració

Advent i naixement de Jesús

• En la part final, les locutores connecten el relat bíblic antic amb el temps litúrgic present:
• Són al tercer diumenge d’Advent, a les portes de Nadal.
• Nadal és presentat com el naixement de l’infant Jesús, el Fill que Déu dona a la humanitat.

• Es destaca la humilitat i vulnerabilitat d’aquest naixement:
• Neix en una cova, fora de casa, en context de precarietat.
• Els pares de Jesús han d’emigrar, de manera que la migració apareix ja unida des del principi a la seva vida.

Actualització del missatge

• Les ponents subratllen que la vida dels pobles està marcada per moviments, desplaçaments i migracions, i hi veuen una resonància actual del relat bíblic.

• El programa es tanca amb un agraïment a l’audiència i al tècnic Carles, i amb una salutació final:
• «Bon Nadal, Bon i Sant Nadal», tot desitjant continuar el camí de fe l’any vinent.

Nota sobre el fragment final

• A partir aproximadament del segon 1492, la gravació canvia bruscament a un tall d’un altre programa esportiu radiofònic (no relacionat amb Paraula Viscuda), amb tertúlia sobre:
• El discurs del president del Barça, Joan Laporta, i el retorn de «l’alegria al barcelonisme».
• Qüestions econòmiques del club i campanya electoral implícita.
• Modificacions del reglament del fair play de La Lliga i possibles efectes sobre el Barça.

• Aquest fragment no forma part del programa religiós inicial, sinó que és un enganxament tècnic d’emissió d’un altre espai.