Reforma vaticana, vocacions i fe en temps d'increença

Veus de la parròquia Aquesta és l'audició de la parròquia del Sant Just i Pastor a la sintonia de Ràdio d'Esvern, amb el 98.1 de la freqüència modulada. Us oferim espais sobre temes de caire religiós, humà i social dintre d'aquest programa que és amb vosaltres, els dimecres a dos quarts de vuit del vespre, I en segona audició, els dissabtes, a dos quarts de onze del matí. Avui podeu escoltar Notícies d'Església i Fe i Actualitat. Iniciem l'audició d'avui amb la lectura de l'Evangeli del proper diumenge. Diu Sant Joan. En aquell temps, digue, Jesús. Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo la reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna. No es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el pare m'ha donat val més que tot. i ningú no ho podrà arrencar de les mans del pare. Jo i el pare som un. Notícies d'Església Demà dijous, 18 d'abril, s'escau l'aniversari de l'ordenació episcopal del nostre bisbe. Donem gràcies a Déu per aquests 15 anys de servei al poble de Déu, primer d'Eivissa i des del 2004 de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat de Nova Creació. Jornada mundial de pregària per les vocacions. 21 d'abril, diumenge del Bon Pastor. Enguany, en lloc d'una celebració a la catedral de Sant Llorenç, la delegació de pastoral vocacional vol compartir amb els equips de les diverses delegacions diocesanes les reflexions que al llarg d'aquest curs estan realitzant al voltant de la cultura vocacional. Amb aquesta intenció, són convocats els delegats i els seus equips el proper 21 d'abril de 17 a 20, o sigui, de les 5 de la tarda a les 8 del vespre, a la Casa de l'Església, per una trobada que acabarà amb el res de vespres i un pica-pica de germanor. Comentem ara el peu d'una fotografia apareguda al full dominical del bisbat, on podem veure a dos sents pares, circumstància excepcional, tots dos pregant. En la història de l'Església mai no s'havia vist una imatge de dos papes, tots dos vestits de blanc, resant a la capella del Palau Pontifici de Castell Gandolfo. Benet XVI oferir al papa Francesc un reclinatori especial reservat al papa, però el nou sant pare va voler pregar amb el seu antecessor en un banc de la capella, tot dient-li, som germans. Què hem de fer per completar la segona etapa d'aquest any de la fe? Pensem que seria bo poder centrar-nos en la reflexió, en l'estudi i lectura de textos que ens puguin orientar sobre qüestions que ens fan, de vegades, un tant difícils d'entendre. I, sobretot, dedicar un temps a la pregària i la meditació sobre la figura de Jesucrist, fill del Pare. Això ens motivarà per aprofundir en l'amor vers aquell que es va sacrificar per tota la humanitat suportant sobre ell tots els pecats del món Aquest amor queda palès en una sentida pregària d'Antonio Chebrier que per la seva bellesa i sentiment no ens hem atrevit a traduir-la de la llengua original en què està escrita el castellà Oh verbo, oh Cristo Que bello y que grande eres Quien acertara en conocerte Quien pudiera comprenderte Haz, oh Cristo que yo te conozca y te ame. Tú, que eres la luz, manda un rayo de esa divina luz sobre mi pobre alma para que yo pueda verte y comprenderte. Dame una fe en ti tan grande que todas tus palabras sean luces que me iluminen, me atraigan hacia ti y me hagan seguirte en todos los caminos de la justicia y de la verdad. Oh Cristo, oh Verbo, Mi Señor y mi único Maestro, habla, que quiero escucharte y poner en práctica Tu Palabra. Quiero escuchar Tu Divina Palabra, que sé que viene del cielo. Quiero escucharla, meditarla, practicarla, porque en Tu Palabra está la vida, la alegría, la paz y la felicidad. Habla, Señor, Tú eres mi Señor y mi Maestro. Quiero escucharte solo a ti. I dintre d'aquest any de la fe tornem a les trobades que sota el lema vine i veuràs La parròquia convida a tots els feligressos a una hora de pregària i recolliment amb la paraula de Déu. Demà passat, divendres, a les 9 de la nit, als locals de la parròquia serà un espai de música, meditació i silenci. Si sents que la fe que vas aparcar fa anys potser ara t'ajudaria a viure, si et fas preguntes sobre Déu o si no hi has pensat mai, si passes una mala temporada... I voldries trobar una ajuda, un sentit. Si necessites trobar-te tu mateix i cerques un ambient propi. Si la teva vida és molt feliç i dius, què més em pot donar la fe? Si tu ja creus però desitges conèixer més a fons el missatge de l'Evangeli. Si busques una vida més justa i humana per a tu i per al món. Si et preguntes, és possible creure en Déu en el segle XXI? Són compatibles, ciència i fe? Si tens ganes d'escoltar la paraula de Jesús de manera viva i nova, vine i veuràs. El proper divendres, a les 9 de la nit, a la parròquia. En aquest temps, Pasqual, escoltarem la paraula de mossèn Joaquim Rius, que escriu així el full informatiu de la parròquia del passat diumenge. Creure en temps d'increença. El fet de viure entre persones no creients, moltes vegades amics i familiars, qüestiona la pròpia fe. Però, sobretot, el clima general d'increença que erosiona la fe de tants pot perturbar també la nostra. Per això, Ens hem de preguntar com hem de viure-la enmig d'una increença ambiental i quina és i quines han de ser avui les seves característiques peculiars. Potser descobrirem que la crisi de fe actual pot ser estímul per a madurar en nosaltres una adhesió més fidel a Jesucrist. La fe és i centre de la vida. Bastants consideren avui la fe com un refugi pels que no saben o no s'atreveixen a aventurar-se enmig dels enrenous de la vida moderna. El tranquil·litzant barat pels atemoritzats per la vida, els desanimats, els qui cercen alleugement i consol. No volem ocultar que nosaltres mateixos creiem veure en certs brots de pessimisme, acovardiment, intolerància, doctrinarisme, segregacionisme, signes d'una fe deformada que ja no és font fecunda i joiosa de vida. Fe que fa viure. La fe només és autèntica quan es converteix pel creient en centre i eix de llorbida, en estructura primordial de lloreexistència i no un afegit artificial que pot tenir més o menys importància, però del que, en definitiva, es podria prescindir. El veritable creient sap apreciar i valorar moltes coses de la vida, potser com pocs, però en realitat viu la seva fe. D'allà broten estímuls i tot allò que es desplega en un projecte de vida. Qui afirma tenir fe en Déu, però en realitat creu més en el diner, el benestar o la pròpia ideologia, aviat es descobrirà no creient, no viurà de la fe. És el diner... la moda o el sistema als que viuen en ell. El que necessitem cultivar i madurar avui és una fe que capaciti el creient per integrar, orientar i fecundar la totalitat de l'existència. Fe personalitzada. Una fe així sols pot brotar d'una opció personal lliure i joiosa, d'una conversió radical del cor a Déu. La fe no és simplement quelcom que es té i que, per tant, uns la posseeixen i d'altres no. La fe és una relació viva i personal amb Déu que s'aprofundeix, creix i madura. Per això ningú ha de córrer en considerar-se feliçment creient pel sol fet de sometre's dòcilment a les fórmules de la fe i observar fidelment les pràctiques obligades. La fe del creient no finalitza en les fórmules dogmàtiques ni en les pràctiques rituals, sinó en el Déu vivent i veritable. La crisi actual pot ser destructora pels qui no visquin la seva fe com el fruit d'una decisió personal i d'una conversió arriscada i permanent. Avui serà cristià només aquell que ho vulgui ser, doncs hi ha d'altres maneres de fer front a la vida. A tots se'ns fa la crida. No siguis incredible. Sigues creient. Heu escoltat Notícies d'Església. Presentem ara Fe i Actualitat. Un mes després de la seva elecció com a Sant Pare, Jorge Mario Bergoglio ha donat el primer pas per reformar la cúria romana, o sigui, la burocràcia del Vaticà. En un curt comunicat de la Secretaria d'Estat de la Santa Seu, es va informar que el papa Francesc ha designat un grup de vuit cardenals de cinc continents, cap d'ells espanyol, per cert, perquè l'aconsellin en el govern de l'Església Universal, dos d'Europa, tres del continent americà, un d'Africà i un d'Àsia. El portaveu va afirmar que el ser cardenal de tots els continents significa que el papa vol continuar escoltant la veu de l'Església de les diferents parts del món. En el mes que porta el papa Francesc en el seu càrrec, ha imposat un estil propi de senzillesa i d'enteniment en un món en què la majoria dels seus habitants són senzills o pobres. Escoltem ara la crònica d'Oriol Domingo, publicada al diari La Vanguardia del passat diumenge. Diu així. Era l'última setmana d'octubre de l'any 1962, L'Església acabava d'inaugurar l'esperançador Concili Vaticà II. El món es trobava a punt d'iniciar una tercera guerra mundial. La Unió Soviètica instal·lava a Cuba míssils en caps nuclears que apuntaven als Estats Units. I aquest país no estava disposat a consentir-ho, encara que era difícil aconseguir-ho sense provocar una guerra de conseqüències inimaginables. El Sant Pare actua com a mitjenser en el terrible conflicte que al final es va resoldre satisfactòriament. Arran d'aquesta circumstància, el Papa... redacta l'encíclica Passem in Terris, que surt a la llum l'11 d'abril de 1963. Aquesta és l'anàlisi que fa Josep Sols Lúcia, director de Càtedra d'Ètica i Pensament Cristià de l'Institut Químic de Sarrià, Universitat Ramon Llull i Cadiu. Un interrogant plantejat és si l'encíclica és vigent en l'Església i en el món del segle XXI, ja que la humanitat pateix avui violència, desigualtats i dictadures. Les causes són profundes i l'encíclica Passem interris ens dona pistes per analitzar-les i trobar vies per la seva solució global i estructural. L'Església té la missió de donar testimoni. que la vida basada en una pau justa és possible. Aquest és un gran repte pel papa Francesc. Joan XXIII va enviar l'encíclica als presidents nord-americà i soviètic. En Josep Sols ens comenta que entre els tres líders mundials es va produir una sorprenent comprensió mútua, tot i que estava en marxa la Guerra Freda. Els tres volien personalment la pau, però hi havia en aquell moment una estructura mundial molt complexa. Ens preguntem, van contestar els dos presidents al Sant Pare? No va haver-hi documentació realment d'importància que així ho demostrés, ja que, a l'interval de poc temps, aquests tres grans homes van desaparèixer de l'escenari de la història. Joan XXIII va morir el juny de 1964 i el president Kennedy fou assassinat el novembre del mateix any a Dallas. Khrushchev fou destituït un any després pel seu mateix partit. Sobre si és una encíclica política o religiosa En Josep Sols ens afirma. Passem interris és un text sobre la dimensió política de la vida humana inspirat en la fe cristiana. És el testament espiritual de Joan XXIII i constitueix una defensa oberta dels drets humans en tot el planeta. També és una proposta per aconseguir que el respecte al pròxim estigui estructurat políticament. En el seu encapsulament diu que aquesta encíclica ha de versar sobre la pau entre tots els pobles, fundant-se en la veritat, la justícia, l'amor i la llibertat. Escoltarem la glossa que signa Enric Puig i Jofre, jesuïta, que té com títol Em sento satisfet de ser catòlic. Dies després de l'elecció del papa Francesc, un jove manifestà a la reunió d'un grup d'universitaris cristians del qual forma part. Els pares sempre m'han acompanyat pel camí de la fe. D'ells vaig aprendre a estimar Jesús. Ells m'ensenyaren el Pare nostre. De la seva mà vaig anar a la catequesi. Han estat al meu costat en el moment de la primera comunió i de la confirmació. És cert que en la meva vida he passat per moments en els quals he experimentat dubtes, moltes vegades provocats pel que veia i escoltava al meu entorn, on què m'he sentit allunyat dels ensenyaments de Jesús per la meva actuació poc coherent. També he qüestionat les meves activitats, derivades del desig de servir i estimar, de manifestar la fe en les obres. He afrontat crítiques sense fonament i d'altres defonamentades, somriures compassius per ser creient. Em sento content des de fa temps de ser fill de Déu, germà de Jesús, compromès amb el Regne. Fa, però, unes setmanes que, a més, em sento satisfet de ser catòlic. Tot comença amb la renúncia del Sant Pare Benet. Quin gest d'humilitat i senzillesa personal model per a tots els cristians i per a tots els qui tenen responsabilitats. I ara, l'elecció del papa Francesc, que anava en autobús o en metro i que, en la seva primera intervenció, ens va convidar a pregar, a pregar per ell, i que dies després ens ha dit «Ah, com m'agradaria una església pobra i per als pobres». És per tot això que fa unes setmanes que, a més de viure la joia de seguir Jesús, em sento satisfet de ser catòlic, amb una satisfacció que em compromet. El gest del Sant Pare Emèrit Benet XVI s'afegiren uns dies després les paraules i els fets del nou bisbe de Roma i pastor de la Iglesia Universal, el Papa Francesc, que vol estar a prop dels pobres, dels necessitats, i que convida el testimoni i el compromís quantes famílies devien dir fem un moment de silenci que el papa Francesc en demana que preguem per ell quantes persones van rebre emocionades la benedicció del sant pare i van fer el senyal de la creu allà on eren a casa, davant el televisor en el cotxe, escoltant la ràdio Simó, fill de Joan m'estimes? ell li respon Sí, senyor, tu saps que t'estimo. Jesús li diu, pastura les meves ovelles. Els dos sants pares han obert un horitzó d'esperança a l'Església perquè esdevingui més universal i testimoni veritable de la mort de Déu a la humanitat. Així ho ha copsat el jove universitari i moltes altres persones. Signat Enric Puig Jofre, jesuïta. I continuem amb les glosses del pare Enric Puig Jofra de la companyia de Jesús La força de l'esperança Un mossèn amb una llarga experiència missionera ha passat una temporada entre nosaltres properament es reintegrarà a la parròquia on presta servei. Abans, però, escriu una carta oberta als seus companys i amics que restaran aquí. Els diu Cada vegada que retorno entre vosaltres noto més canvis. Molts immigrants, molts edificis inacabats i d'altres en venda. Molt de desànim entre la gent. Cal que els cristians mantinguem la força de l'esperança, recordant el que diu el Salmo. Deixa en mans del Senyor el teu destí. Ell et mantindrà. No permetrà mai de la vida que el just sucumbeixi. I també la salutació del Crist ressuscitat als deixebles. Pau a vosaltres. Sóc jo mateix. Paraules senzilles, però suggeridores. Des de la seva experiència, el mossèn constata que nosaltres estem vivint una situació difícil i a fer que ho és. Cada dia són més les persones i les famílies afectades per una crisi que colpeixi a tota la societat i fa estralls en les economies més febles. Però el pitjor és que ens ha trobat a més desanimats. És a dir, sense ànima, sense esme, abatuts. El desànim és una actitud que entorpeix la superació de les dificultats reals econòmiques, polítiques i socials que ens afecten. El mossèn ens encoratja com a cristians a mantenir l'esperança, a ser-ne portadors, amb confiança en la proximitat de Jesús, que és amb nosaltres, en els que ens envolten i en les situacions de la nostra vida, i ens vol donar la seva pau. Una esperança fonamentada en la confiança en Déu Pare, que ens convida a viure com els justos, sabent que el Pare no els abandona. Nou motiu i reflexió, Viure com els justos, que avui demana si som dels afortunats, no colpejats durament per la crisi, viure solidàriament, donant vida a la caritat, que passa per compartir el que el pare posa al nostre abast. Són temps difícils i són temps de gran solidaritat. Bo i que hi ha molts exemples que són mostra de sensibilitat solidària davant la situació, no podem baixar la guàrdia. Al compartir generós porta a la pau de Crist, la del fons del cor que és la fita. I continuem amb una altra glossa d'Enric Puig i Xofra, de la companyia de Jesús. Mai no deixava tirat ningú. Un jove de 18 anys llegia unes paraules en el funeral de la seva àvia. La meva àvia ha estat al llarg de la seva vida una gran persona i un exemple a seguir. Com veu poder comprovar els qui la vau conèixer. M'agradaria que la recordessin tal com era. Tota la seva vida ha demostrat tenir una gran força de voluntat i ha estat fidel als ensenyaments de Jesús. El jove s'atura amb segons i amb força i emoció alhora afirmar Mai no deixava tirar ningú. En més emoció, però, amb en Teresa, continua. Sempre ajudava qui ho necessitava en tot el que podia i més, i sempre es podia comptar amb ella. Mai no demanava res a canvi. És important que conservem els valors d'honestedat, amabilitat, confiança, força i valentia que ens ha transmès, tot a partir de la seva fe i confiança en Déu. Per això hem de reflectir aquests valors a la nostra vida i fer que se senti orgullosa de nosaltres. Si ho aconseguim, l'àvia no haurà viscut amb ella. Aquell noi va saber condensar el terrenar generós de la seva àvia amb una expressió molt gràfica. Mai no deixava tirar ningú. No deixava tirar ningú és acompanyar, callar, escoltar, parlar quan convé, oferir ajuda, donar la mà quan cal tant de temps com sigui necessari, i tot evangèlicament. Així s'ajuda a créixer i s'apropar les persones a l'amor de Déu. Tota la teva exhortació ha de conduir a l'amor que neix d'un cor net, d'una consciència recta i d'una fe sincera. No oblidem, però, que l'àvia havia fet aquesta seva actitud des del seguiment de Jesús, del seu dir i del seu actuar, des de la proximitat d'ell a la seva vida en la pregària senzilla i profunda. Jesús era el seu capdavanter en no deixar tirat mai ningú. Els nubis de Canà, la sogra de Pere, el seu amic Llàcer, la filla del cap de la sinagoga, els que el seguien I no tenien menjar, els apòstols, pescadors, en hora de tempesta, la pecadora penedida, el sec de naixement? Ja sabeu com Déu el va ungir amb l'esperit sant i amb poder, i com va passar fent el bé. Aquest net, quan diu de l'àvia que mai no deixava tirar en ningú, és com si afegís... I jo tampoc no ho faré, perquè l'àvia ha estat un exemple a seguir. I no oblidem que ella seguia Jesús. Signat també per Enric Puig i Jofre, jesuïta. Hem arribat als moments finals de Veus de la parròquia. Avui amb les veus de Joan Algarra i Pere Oliver. Ha controlat el so i les músiques en Marc Pere Arnau. Us esperem en aquesta sintonia Ràdio d'Esvern el proper dimecres a dos quarts de vuit del vespre. I recordeu que el proper dissabte tornem a repetir aquesta audició a dos quarts d'onze del matí. Fins aleshores, a tothom, adeu-siau. Adeu-siau. Fins demà!