Veus Parròquia del 10/2/2016 — Refugiats a Europa, drets i por social; del negoci de les armes a les energies renovables i a l’habitatge social
Campanya de trànsit sobre distraccions amb el mòbil al volant i indicatius de Ràdio Tospet 98.1.
Salutacions entre Quima i Jesús, absència de la Joana per malaltia i apunt inicial que el programa tractarà la crisi de refugiats a Europa.
Crítica a la inacció de la UE i als protocols no activats (visat humanitari, rescat, corredors). Es mencionen més de 300 morts al mar a inicis de 2016, molts d’ells menors.
Recordatori de la Declaració de 1948 i del dret a una vida digna. Es denuncia la contradicció entre compromisos formals i realitat.
La població europea ajuda i acull (exemple de Lesbos i voluntaris), però sense eines institucionals l’impacte és limitat. Cal fer reflexionar els governants democràticament.
Sense garantir drets i seguretat, apareixen abusos, violències i traficants. Es critica reduir la seguretat a alçar valles.
La Convenció dels Drets de l’Infant exigeix protecció i reagrupament familiar. Es qüestiona si els estats estan garantint-ho, amb referències al Síndic de Greuges.
Als països mediterranis l’atur alimenta la por als refugiats/immigrants. Es demana responsabilitat política i mediàtica per no fomentar alarmisme.
Abans de la crisi s’atreia mà d’obra i es regularitzava; després, rebuig. Es denuncia l’oportunisme dels interessos econòmics.
Proposta de redirigir l’esforç industrial/financer de l’armament cap a energies renovables per crear ocupació, reduir conflictes i combatre la crisi climàtica. Es plantegen mesures davant la robòtica (repartir el treball, fiscalitat).
Paradoxa de la solar: menys desplegament malgrat més sol. Obstacles regulatoris com l’impost al sol i pes dels oligopolis energètics. Exemples exportables i oportunitat industrial.
Reconeixement a iniciatives locals (premi a Sant Just/Sant Xius). Crida a escalar models i a la coherència política amb el bé comú.
Crítica al capitalisme salvatge i símptomes de fragilitat (cas Deutsche Bank). Testimoni de pobresa creixent i demanda de noves polítiques centrades en dignitat i drets.
Augment salarial de mestres i revisió d’habitatge. Alguns bancs comencen a cedir pisos buits per a lloguer social gràcies a Justícia i Pau i la PAH. Necessitat de proximitat dels governants.
Crítica a la pressió de la UE sobre Grècia en matèria de fronteres i Schengen. Convocatòria de la marxa europea pels drets dels refugiats per exigir vies segures i acollida digna.
Comiat, compromís de seguiment i horaris per tornar a escoltar el programa.
Avanç d’un espai per a “arqueòlegs” de la música moderna dels darrers 50 anys, sense etiquetes ni caducitat.
Panorama general
Punts clau
- Crisi de refugiats i resposta insuficient de la UE: protocols com el visat humanitari, el rescat marítim i els corredors humanitaris no s’han activat com caldria.
- Drets humans vulnerats: es constata la distància entre els compromisos escrits i la pràctica, especialment amb els infants refugiats.
- Por social i treball: l’atur i la precarietat alimenten la por cap als nouvinguts, sovint amplificada per discursos polítics i mediàtics.
- Proposta de canvi de model: redirigir l’indústria armamentística cap a les energies renovables per crear ocupació, reduir conflictes i descarbonitzar l’economia.
- Polítiques locals i habitatge: petits canvis positius en salaris públics i mobilització de pisos buits cap a l’habitatge social; paper clau de Justícia i Pau i la PAH.
- Mobilització 27F: crida a la marxa europea pels drets dels refugiats per exigir vies d’accés segures i dignes.
"És com si no existissin" els drets que hem signat quan mirem la realitat al Mediterrani i a les fronteres.
Crisi de refugiats i resposta de la UE
Protocols inactius i víctimes
- S’esperava una reacció coordinada de la UE (padrons, acollida, distribució), però no s’han activat els mecanismes previstos (visat humanitari, rescat, corredors segurs).
- Dades colpidores: a l’inici de 2016 ja més de 300 persones ofegades, amb molts menors entre les víctimes.
"Quan hi ha un incendi s’activa un protocol. Aquí, cap d’aquests mecanismes no s’ha activat."
Drets humans i infants
- Recordatori de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i la Convenció sobre els Drets de l’Infant: protecció, cura i reagrupament familiar.
- Realitat sobre el terreny: no s’estan garantint aquests drets; molts infants arriben sols i corren risc de desaparèixer del sistema.
Societat civil vs. institucions
- Dues velocitats: institucions lentes i defensives vs. ciutadania activa. Exemple: a Lesbos l’ajuda principal prové de veïns i voluntaris que agafen excedències.
- L’ajuda ciutadana és reactiva i limitada; calen eines institucionals per garantir drets i seguretat i evitar abusos, violències i l’auge de traficants.
Por social, feina i immigració
- Als països mediterranis, l’atur més alt facilita la por a la pèrdua de llocs de treball i a la convivència cultural.
- Aquesta por sovint és alimentada per discursos governamentals i mediàtics, en comptes de ser abordada amb dades i polítiques d’acollida i inserció laboral.
- Contradicció històrica: abans de la crisi es cridava a la immigració (construcció, regularitzacions); després, rebuig. Els interessos econòmics han marcat el relat.
De les armes a les renovables: canvi de model
- Proposta: canviar hores de treball i inversió del complex armamentístic cap a la transició energètica: solar, eòlica, biomassa.
- Beneficis:
- Més ocupació sostinguda i distribuïda territorialment. - Menys dependència de combustibles fòssils (reducció de pol·lució i crisi climàtica). - Menys incentius als conflictes i fluxos forçats de refugiats.
- Davant la robòtica que desplaça llocs de feina: repartir el treball, considerar impostos a la robòtica i, sobretot, crear nous nínxols en renovables i economia verda.
Obstacles i potencial a casa nostra
- Paradoxa: països amb menys sol (p. ex., Alemanya) despleguen més fotovoltaica, mentre aquí hi ha hagut traves com l’impost al sol i retallades d’ajudes.
- Poder dels oligopolis energètics i decisions polítiques que penalitzen l’autoconsum; cal reorientar la regulació cap al bé comú.
- Exemples locals positius (p. ex., premi a Sant Just/Sant Xius per iniciatives verdes) mostren que és viable escalar aquests models.
Fractures del sistema i desigualtat
- Crítica al capitalisme salvatge: concentra riquesa i genera pobresa visible (gent remenant contenidors), amb esquerdes al sistema financer (p. ex., alerta sobre Deutsche Bank).
- Canvi polític en marxa: polarització entre continuïtat i demanda de noves formes de governar orientades a dignitat, treball i drets bàsics.
Polítiques socials i habitatge
- S’apunten canvis positius: increment salarial del professorat (1%) i reversió de retallades; política d’habitatge més activa.
- Mobilització de pisos buits: alguns bancs comencen a incorporar actius a lloguer social gràcies a la pressió d’entitats com Justícia i Pau i la PAH.
- Crida a la proximitat dels governants: “baixar al carrer” per veure la realitat i ajustar polítiques.
UE, Grècia i marxa 27F
- Crítica a la UE per pressionar Grècia amb l’amenaça de Schengen, prioritzant el tancament de fronteres sobre els valors humanístics europeus.
- Convocatòria: Marxa europea pels drets dels refugiats (27 de febrer, Barcelona i altres ciutats) per exigir vies segures d’accés i acollida digna.
Tancament
- Comiat amb el compromís de seguir informant i esperant bones notícies sobre refugiats, energia i habitatge. Recordatori d’horaris d’emissió i salutacions finals.

