Veus Parròquia del 19/6/2024 — Resurrecció a Marc 16, dones com a primeres testimonis i camí del deixeble: teologia feminista, context de Pau i concilis (amb Núria Jiménez)
Identificació de l’espai “Veus de la parròquia – Paraula Viscuda”, presentadors (Lluís Segura i Montserrat Giró) i presentació de Núria Jiménez: pedagoga, activista comunitària i vinculada a la parròquia i Càritas.
Es proclama el text: dones al sepulcre, pedra remoguda, missatger vestit de blanc i anunci de la resurrecció amb l’encàrrec d’anar a Galilea; final amb por i silenci.
Núria explica l’estudi mensual de textos de Marc centrats en dones, sovint anònimes; algunes figures amb nom conegut a les comunitats (Maria Magdalena, mares de deixebles, Maria de Cleofàs).
Reflexió sobre el “no van dir res a ningú”: lectura teològica del final obert i la continuïtat del testimoni a les comunitats i altres evangelis.
Context cultural de l’ungiment (tasca de dones), resolució davant l’obstacle de la pedra, el missatger que anuncia “Ha ressuscitat” i el sentit simbòlic de Galilea com a camí del deixeble.
Marc és escuet; altres evangelis afegeixen aparicions i la cursa de Pere. Context de poca credibilitat social de les dones i por generalitzada dels deixebles.
Marc posa l’accent en caminar sense aturar-se, amb el referent clar des de l’inici: Jesús, el Messies, Fill de Déu.
Abans dels evangelis, Pau i les comunitats; conversió, retir al desert, expansió a entorns grecs, moltes dones a les comunitats i abundant epistolari.
Controvèrsia sobre la circumcisió resolta al Concili de Jerusalem (49-50). Més endavant, definició cristològica al Concili de Nicea (325).
Proposta de lectura no literalista: contextualitzar, identificar elements simbòlics i fer una lectura que combini discerniment personal i comunitari.
La por inicial de les dones és humana però no les paralitza; prenen la paraula i anuncien. Els deixebles també tenen por (Tomàs, tancament) fins a les aparicions.
Crítica a la relegació patriarcal; la teologia feminista rellegeix i pregunta. Proposta d’homilies compartides homes-dones per una Paraula més vinculada a la vida.
Crida a participar en grups de revisió de vida i d’estudi compartit de l’Evangeli (simbolisme, context, discerniment) per créixer personalment i com a comunitat.
Agraïments a l’equip de Ràdio Desvern, anunci de final de temporada 23-24, repeticions i desig de bon estiu.
Identificació d’emissora i freqüències; entrada de la programació següent.
Panorama general
Conversa del programa “Veus de la parròquia” (espai Paraula Viscuda) amb la convidada Núria Jiménez sobre Marc 16,1-8: la trobada de les dones amb el sepulcre buit, el missatge pasqual i el paper de les dones en l’anunci, llegit des d’una lectura contextual i la teologia feminista, amb mirades a la tradició primerenca (Pau) i als concilis.
"Ha ressuscitat, no és aquí... Aneu a dir als deixebles i a Pere que ell va davant vostra a Galilea."
Temes principals
- Marc 16,1-8: el relat del sepulcre buit
- Dones que van per ungir Jesús, pedra remoguda, missatger vestit de blanc i crida a anar a Galilea. - Final sobtat de Marc: “no van dir res a ningú perquè tenien por”.
- Dones com a primeres testimonis
- Valor i límits socials: en aquell context, les dones no podien testimoniar en tribunals, però obren camí en l’anunci pasqual. - De la por a l’empoderament: la por inicial no les paralitza.
- Lectura bíblica contextual
- Distingir elements culturals i simbòlics dels nuclears de la fe. - Marc és escu i directe, altres evangelistes amplien detalls (aparicions, Pere, Emaús).
- Tradició primerenca i marc teològic
- Pau: de perseguidor a apòstol, cartes i construcció de comunitats amb presència de dones. - Debats dels orígens: circumcisió i Concili de Jerusalem; cristal·lització cristològica al Concili de Nicea.
- Teologia feminista i vida comunitària
- Relectura crítica: fer-se preguntes, escriure, i homilia compartida (homes i dones) per una mirada més vinculada a la vida.
Punts clau del comentari
- -
- Les dones van al sepulcre per un gest cultural d’ungir, no per cercar un ressuscitat; troben el signe i el missatge.
- -
- Galilea com a símbol del camí del deixeble: sortir, caminar, no quedar-se tancats en la por.
- -
- El final de Marc deixa la porta oberta perquè la comunitat continuï el relat amb la seva fe i testimoni.
- -
- Els evangelis recullen veus de comunitats; no són cròniques lineals, sinó testimoni teològic.
- -
- La teologia feminista aporta mètode: rellegir, contextualitzar i preguntar per recuperar el pes de les dones en l’Evangeli i en l’Església.
"Que la por no ens paralitzi."
Moments destacats
- ### Dones i sepulcre buit
- -
- Resolució i iniciativa femenina malgrat la pedra “molt grossa”.
- -
- El missatger: “No us espanteu… Ha ressuscitat”.
- ### De la por a l’anunci
- -
- Por inicial compartida també pels deixebles (tancats, incrèduls, Tomàs).
- -
- Malgrat tot, l’anunci prospera: si no, no hi seríem.
- ### Lectura en clau de deixeble
- -
- Marc comença contundent: “Evangelio de Jesús, el Messies, Fill de Déu”.
- -
- El deixeble mira endavant i camina cap a Galilea.
- ### Església i comunitat avui
- -
- Cal vincular vida i Evangeli en petites comunitats.
- -
- Homilies compartides enriqueixen la paraula amb l’experiència de tota la comunitat.
Conclusions i invitació
- Clau de lectura: Distingir entre el nucli de fe i els condicionaments culturals per actualitzar el missatge en el segle XXI.
- Valoració: Les dones són primera memòria pasqual; reconèixer-ne el lideratge en l’anunci i en la vida comunitària.
- Invitació de Núria: participar en grups de revisió de vida i estudi compartit de l’Evangeli (simbolisme, context i discerniment) per créixer personalment i comunitàriament.
"Vivim en aquest segle i no fa 21 segles": llegir, rellegir i viure l’Evangeli avui.

