Veus Parròquia del 10/5/2017 — Riure al vent: viatge a Bali, identitat i autoacceptació — prejudicis, espiritualitat i l’Evangeli «Jo sóc el camí»

Context i convidada

• Programa: Veus de la Parròquia – Paraula Viscuda (Ràdio d’Esvern)
• Convidada: Mireia Redondo López, periodista i col·laboradora radiofònica
• Presentadores: Lina i Montse
• To inicial distès: aficions de la Mireia (futbol femení en auge, ball jazz, fotografia i viatges)

El llibre protagonista

Fitxa bàsica

• Títol: Riure al vent (castellà: «Reír al viento»)
• Autora: Sandra Barneda (periodista i locutora)
• Gènere: novel·la intimista amb fort component d’autoconeixement

Premissa sense espòilers

• Protagonista (Àlex) emprèn un viatge a Indonèsia (Bali) per «perdre’s i trobar-se».
• Dilemes: culpa i distància (deixa el fill a Espanya), contradicció entre allunyar-se dels seus i no poder viure sense ells.
• Aprenentatges a través de persones que actuen de miralls i d’experiències transformadores (inclosa una dona sàvia/xamana que l’orienta).

«¿Alguna vez has pensado en poner tierra de por medio…? ¿Te atreverías?»

Temes principals del debat

Identitat, prejudicis i autoacceptació

• Gàbia de prejudicis socials: l’autora critica els mots clixés que encotillen (matrimoni, hipoteca, camí únic).
• Corazes/closques per protegir-se que acaben aïllant.
• Orientació sexual: l’Àlex descobreix una altra manera d’estimar; es parla de la dificultat d’autoacceptar-se i de la pressió social/generacional.
• Punt de vista lector: el llibre funciona com a crítica social camuflada en una narració intimista.

«Viento que sopla en contra o a favor… pero viento, libre, hermoso e imposible de atrapar.»

Soledat i recerca del jo

• Eixos emocionals: soledat, incomprensió, desconcert i culpa.
• Missatge: allunyar-se pot donar perspectiva per veure el propi camí.

Bali i espiritualitat

• Bali com a escenari sensorial: platges, mercats, olors i gastronomia; una prosa molt descriptiva que «et trasllada».
• Pràctiques: meditació, connexió amb les energies i dimensió espiritual.
• Metàfora central: el vent com a llibertat i contradicció interna.

Mirada personal de la Mireia

• No s’identifica amb el gir de l’orientació sexual, però sí amb la sensació de desencaix en estereotips i la necessitat de replantejar el rumb vital.
• Destaquen els passatges espirituals i la idea de perdre’s per trobar-se.

Educació, empatia i Església

• Necessitat d’evitar etiquetes i fomentar empatia (escola i família).
• Referència a Francesc: «Qui sóc jo per jutjar?»; crida a l’acollida i a actuar segons consciència.

Recomanació i tancament

• Llibre «llarg però molt àgil» (unes 600 pàgines) i molt recomanable.
• Lectura de l’Evangeli (Joan 14) i missatge final d’amor:

«Jo sóc el camí.»

• Comiat i agraïments; després, falques informatives i publicitat de servei públic.

Punts clau en negreta

• Viatge a Bali com a marc de transformació personal
• Crítica als prejudicis i a les gàbies socials
• Autoacceptació de la identitat i l’orientació
• Espiritualitat, meditació i energies
• Empatia i educació sense etiquetes
• «Jo sóc el camí»: nexe espiritual del tancament