Salut mental en guerra i desplaçaments forçats: Ucraïna, Síndrome d’Ulisses i resposta de l’OMS (amb Justícia i Pau)

Ja que la llengua... La llengua... Bona tarda a totes i a tots. Comencem ara un nou capítol del programa Veus de la Parròquia aquí a Ràdio d'Esvern i aquesta setmana ens acompanya el grup de Justícia i Pau. Avui comptem amb la presència d'Ester Martra i Pilar Sánchez, membres de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just, que ens seguiran parlant del tema que ha triat l'entitat per tractar aquesta temporada al Veus de la Parròquia, que és la salut mental en situacions d'emergència, concretament parlant de guerres i de desplaçaments forçats. Hem de fer menció que és el primer programa amb l'absència del president de l'entitat, en Jesús Castro, va traspassar el passat 19 de març. Obrim els micròfons a l'Ester i a la Pilar. Què tal? Com anem? Hola, bon dia. Hola, bon dia, Núria. Doncs sí, com comentes, estem de dol perquè hem perdut el nostre president de fa 30 anys, una persona entranyable, molt significativa per tot el poble i especialment pel nostre grup. i li voldríem retre homenatge a tot el que ha significat la seva figura i el que ha incidit individualment a cadascú de nosaltres i com a grup, dedicant el pròxim programa que compartirem amb vosaltres, el 7 de maig, a ell, a tot el llegat que ens deixa i als plans que tenim. i la intenció és venir tot el grup per fer una miqueta aquesta trobada i aquesta, bueno... Aquest homenatge, no? Sí, homenatge, realment. Exacte, i prendre relleu, no? Que és un gran compromís que volem assumir. Oh, i tant. Doncs sí, ens anotem la data i segurament serà un programa amb molt sentit, molt emocionant i bé, que en Jesús, doncs, se'l mereix també. Totalment, totalment. Vinga, anem a fer un resum d'aquesta temporada dins d'aquest cicle, no?, d'intervencions que s'han anat fent dels drets humans, de salut mental. De moment heu estat parlant sobre salut mental i el món laboral, sobre com afecta la crisi climàtica en la salut mental, també del benestar emocional dels joves, de l'esperitualitat i la religiositat en la salut mental, i també de la resiliència i l'acompanyament en la salut mental. Tot això ho podeu trobar, de fet, a l'audiència o pot entrar a la web de radiodesmerc.com i consultar els altres programes. Seguim avui, per això, amb un nou tema, Esther, sobre salut mental. Exacte, sí. Aquesta vegada volem parlar de la salut mental, com afecta la salut mental aquestes situacions d'emergència, que són les guerres i els desplaçaments forçats que es provoquen moltes vegades per les mateixes guerres. De fet, aquest mes de març, a TV3, al Telenotícies, van parlar de les ferides invisibles d'Ucraïna i els traumes psicològics de guerra entre els seus soldats. La veritat és que em va impressionar força de veure aquest reportatge. Es veia un hospital, un hospital que ara van els soldats que tenen problemes mentals en el front i els tracten de recuperar en tres setmanes i tornar-los al front, i hi havia un noi que estava parlant, un soldat, que portava ja 10 anys a l'exèrcit i quan estava al funeral del seu millor amic, doncs alguna cosa se li va trencar per dins i es va esfonsar psicològicament i estava aquí. Explica que ell i molts dels seus companys i dels soldats que estan al front amb ell, que només que hagis sobreviscut a un parell de cops, a atacs amb míssils, tens flashbacks. Quan sents un soroll d'un tren circulant o un soroll fort qualsevol al carrer, et tornen a l'acte aquell moment de les explosions. Llavors, és una situació que es troben molts i un altre soldat, que era un desactivador de mines que també estava en aquell mateix hospital, comentava que tot el seu exèrcit està malalt d'estrès posttraumàtic, que tots necessiten ajuda i que cap tornarà normal ni serà com eren abans i que a la societat no es fa prou la idea del patiment que ells tenien en el front i en aquesta situació. I la mateixa directora també comentava que ja sabien que en tres setmanes era impossible comentar la seva síndrome, però que simplement els donaven recursos i prou estabilitat perquè puguin tornar al front. Sí, sí. Els efectes traumàtics de la guerra no sols afecten, però, als soldats, sinó que també afecten a tota la societat. I l'OMS calcula que uns 10 milions de persones, és a dir, una tercera part del país d'Ucraïna, té problemes de salut mental i necessita ajut psicològic. Clar, i com definim? Salut mental o com ho fa l'OMS? Què diu que és? L'OMS defineix la salut mental com un estat de benestar en què l'individu és conscient de les seves pròpies capacitats, pot manejar les tensions normals de la vida, pot treballar de manera productiva i fructífera i és capaç de contribuir a la seva comunitat. Per tant, podem dir que si no tenim salut mental no podem saber de què és la nostra pròpia capacitat, ni a controlar certes tensions... Normals, sí. Ni podem treballar de forma productiva, ni podem ser capaços de contribuir, tampoc, en el nostre entorn. Exacte. Exacte. Llavors, clar, el cas d'Ucraïna, aquest alt nivell de problemes, de traumes, això farà que necessitin una recuperació molt específica en aquest sentit. Després de tres anys de guerra, hi ha bastanta demanda per al suport de la salut mental, per tenir cura d'aquests traumes, la rehabilitació... Com s'està plantejant ara i de cara a un futur, quan acabi la guerra, quantes persones poden deduir que hi ha afectats? Bé, actualment s'ha vist que és una guerra i l'OMS ho té documentat, que l'assistència sanitària, els centres d'assistència sanitària, estan rebent molts atacs, més de 2.300 atacs fins ara, i aquest any 2025 continuen amb aquests atacs a la sanitat. I ja hi ha ara uns 50 atacs registrats. Tot això provoca que, clar, per exemple, un dels importants va ser a Odessa, quan tots són importants, però va danyar la clínica infantil més gran i innovadora de la regió, interrompent els serveis vitals i provocant tots aquests danys físics i psicològics a tota la gent tan ingressada com familiars i tal. i llavors posa de manifest els riscos constants que s'enfrenten també els mateixos treballadors sanitaris. I com la prestació mèdica no pot ser donada d'una manera ininterrompuda. parlant amb una directora d'un centre d'aquests d'emergències, comentava que tant els professionals com la gent estava esgotada i ells seguien endavant perquè els pacients ens necessiten per seguir endavant i hem de superar la fatiga per continuar la prestació i l'atenció que es mereix la gent que hi ha a Ucraïna, tant en el front com en altres zones. Les més afectades són les del front, però també a segona línia o a tercera hi ha aquests problemes. Després de tres anys de guerra i onze anys d'invasió, tota aquesta situació ha tingut un impacte profund a Ucraïna i aproximadament el 70% de la població ha tingut un empitjorament de la seva salut. Aquests problemes de salut, actualment hi ha un 46% de les persones afectades per problemes de salut mental i trastorns neurològics. Però també les malalties no transmissibles, els càncers, qualsevol patologia que són normals, entre cometes, com si diguéssim que també tenim aquí, representen un 84% de tots els morts d'Ucraïna i també està tenint un empitjorament per la falta de serveis, amb aquest bombardeig i atac dels centres, i per l'elevat cost dels medicaments. Veiem, Esther, que la guerra ha intensificat realment les necessitats sanitàries, sobretot en àrees com el trauma, la rehabilitació, i veiem algunes dades que diu que el Ministeri de Salut, a mitjans del 2024, deia que havia realitzat 100.000 amputacions a causa de la guerra. Els serveis de rehabilitació, i a termini per a persones ferides de guerra, seran essencials, per tant, en aquesta recuperació tant física com psicològica. S'està fent alguna cosa en aquest sentit? Veient un informe de l'OMS, sí que s'està construint un sistema de salut resilient. Tot això donant la situació que actualment hi ha a Ucraïna. I s'està treballant per garantir l'accés a una atenció sanitària de qualitat per a tots els ucraïnesos, centrant-se en l'enfortiment de l'atenció primària de salut per combatre la prevalença d'aquestes malalties no transmissibles i ampliar l'accés a serveis vitals de salut mental i rehabilitació. Perquè els hi farà molta falta aquesta rehabilitació, tant física com mental. I el que estan fent és que, com que tenen poc personal, s'està amb la rehabilitació. És un aspecte clau dels esforços de l'OMS en la construcció de la capacitat dels professionals, de formar nous professionals. Hi ha no solament nous centres especialitzats en aquesta rehabilitació, sinó també que puguin tenir el personal necessari. Perquè l'accés a l'assistència sanitària continua sent un problema crític a Ucrània. una de cada quatre persones informa d'una disminució d'aquest accés als serveis mèdics. O sigui, el 25%, no? Exacte. I és desigual en funció de si està més al front o menys, però aquesta seria la mitjana. També hi ha hagut un encariment del cos dels medicaments i el tractament continua sent una barrera important per a l'atenció. L'atenció sanitària és cada cop més desigual, especial en les zones de primera línia. Que, a més a més, qui s'ha quedat en zones de primera línia solen ser persones més vulnerables, com ara gent gran o també discapacitats, que no s'han pogut desplaçar cap a altres zones. I en tot això, Esther, quins esforços? Està fent l'OMS? És a dir, està donant alguna mena de resposta? Està fent alguna reforma? Què hi fa? Sí, estan donant suport amb aquesta recuperació que serà posterior i ara mantenir aquests nivells i ja no estan tan centrats en l'ajuda a l'emergència com a la creació de les capacitats. De les capacitats i en les àrees d'atenció primària i les àrees crítiques, com les malalties no transmissibles, aquests càncers que ara no poden ser seguits fent el seguiment o les vacunacions, la salut mental, la tuberculàgia, l'OBH, el control d'infeccions i abordant la resistència als antimicrobians. Llavors estan creant clíniques modulars de salut primària, les regions afectades i s'estan ampliant les oportunitats de desenvolupament professional per a les infermeres i els treballadors sanitaris per a abordar l'escassetat de mà d'obra i reforçar el sistema sanitari en general. Mirant cap al futur, estan reconstruint la salut per a restaurar l'esperança. La salut és la base de la pau i la recuperació. Reconstruir els sistemes de salut significa restaurar l'esperança, la dignitat i assegurar el futur. Esther, hem parlat de persones que s'han quedat al país, però què passa amb les persones que s'han vist obligades a deixar enrere de forma molt brusca, traumàtica, el seu país d'origen i en aquest cas del que estem parlant, de la gent que ha hagut de fugir d'Ucraïna? Sí. Estem parlant del cas d'Ucraïna que segur que és extrapolable a molts altres casos, però com aquest el tenim més documentat, el tenim més a prop i l'hem viscut més directament, per això ara estem parlant del cas d'Ucraïna. Es coneix com el síndrome d'Ulisses, un quadre d'estrès crònic i múltiple que es desencadenen deixant enrere el món conegut en situacions extremes com ara una guerra. Clar, ara hi ha 5 milions de persones desplaçades pel conflicte d'Ucraïna que podrien estar patint aquestes ferides psicològiques provocades per aquest desplaçament que és forçós. I els símptomes que tenen són l'angoixa, l'insomni, els malsons, són alguns dels símptomes comuns en persones que han abandonat Ucraïna a causa de la guerra. i a l'arribar a un altre país on existeix una xarxa de suport i acompanyament no es borra tot allò viscut fins al moment. No, no, clar. Això ja no ho treu ningú. Exacte. Perquè la llar és un bé material com un cotxe o una casa però també hi ha intangibles com la família que deixes, les amistats, la feina i una cosa tan senzilla com les rutines que tu tens en el teu dia a dia. Sí, quan marxem de vacances a vegades ja, no? Exacte. Estem en un entorn agradable ja el trobes una mica faltant, no? Quan portes molts dies la rutina, imagina't en una situació així. Exacte, que a més és obligatòria, no és que l'hem triat. No, no, sí. I clar, a més de deixar tot enrere, les persones que han fugit han temut en molts casos per la seva vida inicialment i les altres persones abans d'emprendre el seu viatge i de les seves famílies que deixen allà. I tot això, doncs, pesa. Podem dir que el més important, no? A l'hora de tractar el trauma és detectar-hi, doncs, quines són aquestes necessitats més bàsiques. Per exemple, l'allotjament, no? Tenim els aliments, l'atenció mèdica i poder-la satisfer. Al cap i a la fi, tot seguit, arriba després també el moment d'escoltar, no? De transmetre tranquil·litat i de donar un cop de mà o ser persones que escolten sempre que faci falta. I a tot això se li suma el ressampliment, doncs, de la confiança per la qual cosa, doncs, cal posar el focus en les persones, als països o a les entitats que, doncs, sí que estan donant ajuda. Sí. Exacte. Es necessita aquesta ajuda, no? Però... I no tothom, perquè hi ha gent com molt resilient i que no tindrà tants símptomes, però tots ho patiran, no? Aquest trastorn, aquest com posttraumàtic, és un dels més freqüents en persones que han viscut una guerra o un conflicte d'aquestes característiques. Clar que si la situació millora, tot després té marge de millora per la persona i de recuperació, eh? Hi ha especials col·lectius que són més... Vulnerables. Vulnerables, exacte. Sí. Com són el cas dels infants i dels adolescents. Els infants que es troben en un període de maduració i creixement necessiten més una protecció i una ajuda. Que en aquest context, no? Si el necessiten sempre, doncs, se'ls veuen alterats. i això els provoca situacions de nerviosismes, plos continuats, dificultats per dormir... Déu-n'hi-do. Clar, les seves mares i pares, que són les seves figures de suport, doncs, estan en situacions que no són les idònies, que també estan patint, no? I després hi ha l'altre col·lectiu, que són els adolescents. Aquí, en algunes experiències, com per exemple de la Creu Roja, a l'Ican, he mirat, però segur que es fan en altres llocs, no? Doncs s'organitzen tallers grupals que permeten generar un vincle entre els adolescents que estan vivint aquesta mateixa situació. I, Esther, ara estem parlant, no?, d'Ucrània, però què diu l'OMS d'altres regions? en guerra que tenim a la Mediterrània, no? També, potser no en zones europees, no?, dins d'aquesta zona europea de la comunitat, però sí de la mateixa zona territorial. Exacte. Bé, sí que hi ha, efectivament, altres regions de... com podria ser el de la Mediterrània Oriental, no?, perquè hem parlat sobre la guerra d'Ucraïna. A la Mediterrània Oriental, que acull dels països de Palestina, Egipte, Líbia, Líban, Jordània, Síria, Afganistan, també els Balcans, que també vam tenir una guerra, doncs, no fa tantíssims anys, eh? és una de les zones que hi ha molts conflictes o que hi ha hagut conflictes a lo llarg del temps. I així com a Ucraïna parlàvem de 10 milions de desplaçats, aquí hi ha hagut 70 milions de desplaçats. Aquests desplaçats forçats han anat a tot el món, però sobretot, quasi la meitat s'han quedat en països de la mateixa àrea de la Mediterrània o de la mateixa regió. Vale. Els països veïns dels conflictes també es veuen greument afectats pel gran nombre de persones desplaçats que hi busquen refugi. En aquesta regió i més enllà, el conflicte està afectant greument la salut de les poblacions desplaçades i les seves comunitats d'acollida. Vale. I augmenta també la seva necessitat de serveis de salut mental. Mhm. La disponibilitat, però, de professionals en salut mental és escasa i la de medicaments també. Així com la interrupció general de sistemes de salut en cas d'emergència. Vale. S'estan creant barreres perquè les persones accedeixin als serveis on més els necessiten. És a dir, parlem una mica de salut mental i aquest suport també psicosocial que hi ha d'haver en situacions d'emergència. Exacte. Aquí, en aquesta àrea, la de la Mediterrània Oriental, hi ha diversos, les persones en situació d'emergència poden experimentar diversos tipus de problemes psicològics. van. Aquests van des de preexistents fins a problemes induïts per les emergències, que és el dol, l'angoixa no patològica. I els problemes relacionats també amb l'ajuda humanitària. Per exemple, l'ansietat per manca d'informació sobre la distribució d'aliments. Gairebé totes les persones afectades per emergència experimentaran malestar psicològic, com ara sentiments d'ansietat i tristesa, desesperança, dificultat per dormir, cansament, irritabilitat, o ràbia i dolor. és important pensar que això, si la situació s'estabilitza i millora, també podrà millorar-se. Però els trastorns mentals comuns i greus també es fan més freqüents en les crisis humanitàries, especialment entre els més vulnerables, les dones i els nens. Quines són les estimacions de l'OMS, més o menys? Doncs, com a mínim, un de cada cinc persones, un 25%, i ara, en el cas d'Ucraïna, també es va veure que era un percentatge més alt, que s'ha pogut analitzar més, existeixen, pateixen depressió, trastorn d'ansietat, trastorn d'estrès traumàtic, bipolar o esquizofrènia. Esther, abans de passar a les conclusions, com que tenim aquí a la Pilar, sabem que va poder anar a l'Ateneu fa uns dies a visualitzar un documental, una projecció audiovisual que s'hi feia i una mica tractava, no concretament ara que hem passat el tema potser de Gaza o d'altres zones, però sí de tot el que hem estat parlant en aquesta sessió sobre Ucraïna. Pilar, quin documental era que s'hi exposava allà? Sí, és que al llegir el treball de l'Esther sobre el tema aquest de la salut mental en els conflits bèl·lics i situacions extremes, em vaig recordar que el 14 de febrer en el cicle que es fa en els Ateneus i en el nostre de documentals, em va fer un que es titula Mina i la ràdio dels presos. Està ubicat a Noruega i es tracta de l'experiència d'una periodista que té la iniciativa de crear un programa de ràdio fet exclusivament pels presos. I, bueno, és superinteressant, és superinteressant. Però llavors la relació amb el tema de l'Esther, que em va venir la connexió, és que un dels protagonistes és un xicot que acaba de sortir de la presó i en un moment donat està absolutament perdut i tal, tema també d'alcoholisme, etcètera, i va de voluntari a Ucraïna i es veuen imatges on ell està en els bombardeixos i tal. Es aconsegueix sobreviure però després al final mor, és molt trist perquè, bueno, es fiquen problemes. La relació és dir qui són aquests soldats que van a la guerra, tant de voluntaris com que no. Doncs és el sector de la població el més valuós perquè és la gent jove i a la vegada és el grup més feble perquè qui s'allista a l'exèrcit no seran els fills de les famílies benestants. No, no, clar. O sigui, és la reflexió de dir la guerra com molt bé ha explicat l'Esther té tantes víctimes però els soldats que teòricament són els que disparen, no? Sí, disparen. Tenim la idea aquesta. Correcte. Sembla que siguin els agressors però en realitat són víctimes del sistema i dels polítics i és gent que ja de principi és molt vulnerable també a nivell psicològic, no? Sí, sí, sí. Estan a l'exèrcit alguns provenen de presons o de situacions límits i bé és aquesta reflexió de dir és un mal terrible i les guerres ens arrebaten el millor de la nostra societat que són els que haurien de construir el futur i tant marionetes de matar depenent d'aquests jocs de poder abominables. Ester amb quines conclusions ens podem quedar de tot aquest programa que hem fet? A veure a part de ja veiem el mal que les guerres estan portant el dia d'avui i per la reconstrucció de les persones i els països actualment hi ha més de 30 conflictes o guerres actives al món i hi haurien com dos conclusions una seria a curt termini o a mig termini i l'altra a llarg termini i a mig termini està clar que l'important és acabar amb aquests conflictes armats amb la intervenció dels països afectats i de les institucions internacionals i a llarg termini la idea que pensem i en base a lo que també Justícia i Pau està fent és donar més importància als drets humans que el tractat de la declaració dels drets humans que va ser aprovada a l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1948 es doni difusió i a les escoles a tot el nivell d'educació que hi hagi aquests principis que compleixin i que la gent ho tingui més interioritzat la importància dels drets humans aquesta seria a llarg termini la nostra recomanació o aspiració que la importància d'aquests drets humans que constitueixen el fonament de la llibertat de la justícia i de la pau al món i després hi ha ara els objectius de desenvolupament sostenible que també està aprovat per Nacions Unides i que té un horitzó el 2030 que ja han dit que no s'assolirà i que serà més enllà però també s'ha de donar a conèixer perquè és un pla d'acció a favor de les persones del planeta i la prosperitat i també tenen la intenció d'enfortir la pau universal i l'accés a la justícia llavors per nosaltres el missatge seria aquest a part de la resolució d'ara de les coses concretes de poder donar aquestes capacitats perquè la gent es pugui recuperar i de tot que hi hagi una petjada a llarg termini que estigui en base a l'educació i en el foment d'aquests drets humans tots ens hem d'implicar en aquesta difusió dels drets humans doncs amb aquest missatge que ens dona l'Esther amb aquesta implicació precisament de parlar-ne dels drets humans deixem aquí el capítol que fa justícia i pau dins de veus de la parròquia a l'espera del proper programa en homenatge al programa especial que li dedicaran els seus membres al seu president en Jesús Castro que ens va deixar fa uns dies moltes gràcies a les dues Pilar i Esther ens tornem a retrobar en aquest programa especial gràcies que vagi bé Núria que vagi bé m'e m'e Fins demà! Ara escolta Estàdio Desvert, sintonitza Estàdio Desvert, de l'any de Sant Lluç, de l'any de Sant Lluç. Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desvert, amb 98.1, de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Paneu gauzats. Exacte. Ràdio Desvert, 98.1, de la freqüència modulada. Ràdio Desvert, 98.1, de la freqüència modulada. Smooth Jazz Club Fins demà! Fins demà! หมubisats. Fins demà! Fins demà! Fins demà! bound ilà! Fins demà! Fins demà! goofy, tune. Fins demà! sssàiaus delà! origins alà!