Salut mental i desigualtats: finançament, llistes d’espera i models d’inclusió (Xanfrà i La Fageda)

Perri Ramones, el després de los reis, cantaré que el príncipe va ser en el que podria estar en el teu avió. Ara escoltes la diodes verd, sintonitzes la diodes verd, la ràdio de Sant Just, 98.1. I això és Veus a la parròquia, és el primer programa del nou curs d'aquest programa de ràdio d'Esvern, Veus de la parròquia, i bé, dins de la commemoració dels 75 anys dels drets humans universals per les Nacions Unides, en què Justícia i Pau de Sant Just ha estat nou mesos comentant els diferents articles de la declaració aquí a ràdio d'Esvern, des de setembre fins a desembre. Aquí continuarem fent els programes sobre el tema de la salut mental i les incapacitats físiques. Aquest treball que faran des del programa Justícia i Pau aquí a Veus de la parròquia ha estat demanat per l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat i també per la Fundació Pere Claver de Barna. Avui tenim aquí amb nosaltres en aquest primer programa en Jesús Castro, que és el president del grup de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just d'Esvern. Hola Jesús, què tal? Bon dia, moltes gràcies. Molt bé. Tu també has recuperat del braç. Sí, sí, sí. Cada cop anem millor. Ja només em falta fer rehabilitació per acabar de guanyar la mobilitat i la força que tenia abans. Molt bé, molt bé. I res, poc a poc, mica en mica. Perfecte, perfecte. Vinga, Jesús, doncs, hem dit, no?, que tractarem aquests mesos tot el tema de la salut mental i també de les incapacitats físiques. Bé, ha estat una demanda arrel de l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat, sobretot. Sí, realment ha estat una demanda amb la qual nosaltres, el grup, s'ha identificat plenament ja que la salut mental, la qüestió de la salut mental cada dia creix més importància perquè és un fenomeno creixent. És un fenomeno creixent en la nostra societat, pràcticament en totes les famílies hi ha algun cas, o bé en els familiars, o bé en els amics, i la societat presenta una sèrie de situacions que, d'alguna manera, després d'analitzar-les per part de professionals de la salut i associacions, doncs, veuen que va augmentant per diverses causes. Les causes nosaltres les estem estudiant, en principi, aquest estiu, el mes d'agost, ja que nosaltres, el grup nostre de salut mental, no teníem més informació que la que té la gent de peu, no? Sí. Per tant, ens hem hagut de preparar amb informació per poder introduir-nos en aquest món. l'associació de salut mental del Baix Llobregat ens va passar el seu dossier de tota la feina que tenen escrita, sí, durant... Com una memòria, no? Sí, com una biografia, una memòria, un dossier, que nosaltres ens hem estat mirant i l'estem ara estudiant els nou persones. Ja hi ha la primera... la primera... la primera manifestació de tot aquest procés és el que fem ara amb aquesta entrevista, no? Val. I hi ha coses molt interessants en aquesta qüestió. La feina nostra de Justícia i Pau, el nostre objectiu és la denúncia de totes les qüestions i problemes que considerem injustos de cara a la població i també la informació, la informació d'acord amb una ètica natural i bona justa a la població i als mitjans de comunicació i a les administracions. Entenem una mica que aquesta demanda que ens han fet les entitats de treball en la salut mental, professionals, etcètera, etcètera, bé donada per la nostra naturalesa de treball. És a dir, un anàlisi de les coses que es desvien o que causen o que causen des de la nostra entitat. Sobretot, fent èmfasi en les desigualtats que són fruit també de les diferències que hi ha entre les societats, també, condicions socials, econòmiques que hi ha. Exactament. Aquestes desigualtats són importants les que existeixen i són causes ja de molts problemes o de l'inici de problemes mentals. per exemple, la pobresa, la pobresa que tenim creixent, que es veu pràcticament de cada sis famílies a Catalunya, una està en tics de pobresa. Quan s'estan tics de pobresa i no s'arriba a final de mes i no es poden cobrir les necessitats de menjar, sanitat, ensenyament, vestimenta, lleure, les famílies pateixen. I llavors, aquest patiment no és bo per la salut i la qualitat de vida. i és una porta oberta, és una finestra oberta per poder provocar situacions crítiques. Per altra banda, també, problemes que tenim al nostre entorn que ens afecten encara que a vegades no es vegi molt evident, sí que afecten, per exemple, les situacions de guerra que hi ha actualment en el planeta. De fet, la humanitat, els homes, les zones, els humans, estem en el planeta, un planeta que compartim per tots, viatjant a través del planeta, a través de l'univers, ens movem a través de les regles universals. Els humans fem regles particulars amb interessos concrets i aquests interessos concrets ens porten a situacions tan extremes com les guerres i els conflictes. Això genera por. Genera por, ja no diguem els llocs on hi ha els conflictes. Clar, vull dir, allà és que ho viuen en primera persona, són les principals víctimes. Exacte, pensem en el moment que ja està passant a Gaza o el que està passant a Ucraïna i el que està passant al Sudán, per dir d'alguna manera, o el que passa a Honduras i Costa Rica també, que també està passant en moltes parts del món o a Austràlia amb els aborígens. vull dir que la qüestió és que hi ha una por, hi ha una por amb la qual nosaltres vivim. Això per part dels que no hi ha guerra al seu territori, però aquesta por existeix i la justificació és que ens hem de defensar. Defensar de què? De què ens ha de defensar? Perquè això en realitat justifica que la defensa dediqui a la construcció d'armament. Vinga fermament i vinga fermament. La conseqüència que es desvien molts diners que podien anar a sanitat i que podien anar a ensenyament i que podien anar al tercer sector, per exemple, el sou mínim i el fons social només el demanen un 15% de la gent que té dret per falta de coneixement o per... Per falta de coneixement i d'ajuda per omplir la paperassa. Ostres! Llavors, diguem-ne que aquestes coses poden provocar problemes en la població i després n'hi ha d'altres causes també. De la informació que he rebut per aquest primer programa, Jesús, m'ha sorprès una dada interessant, tornant al tema de la salut mental, i és que la dada diu que s'estima que un 80% dels factors que influeixen en la salut són precisament fora del sistema sanitari i són determinants. Efectivament, és així. Sorprèn, no?, que el 80% de les informes de la salut mental siguin provocades per factors externs. O sigui, és la realitat. Les condicions que afrontem actualment des del punt de vista humanitari i global del planeta donen aquest resultat. Comença per depressions provocades per les situacions que passem i es desemboquen en aquestes situacions. De fet, per això, l'Organització Mundial de la Salut i juntament amb Nacions Unides, Nacions Unides va aprovar un decret, una declaració molt important el 2006, que se l'han feta pràcticament totes les col·legis professionals de sanitat i les entitats. Aquesta declaració de Nacions Unides ve a posar una primera pedra en la qüestió dels ingressos dels malalts en els centres d'acord amb unes normes i amb una manera d'actuar totalment diferent del que s'havia fet antigament. És a dir, amb un gran respecte, amb una gran visió d'una malaltia amb la qual es té una visió complerta de la situació social particular, personal. Hi ha un doctor en sociologia que es diu Antonovsky, que és un home molt important dintre d'aquest món, que diu el següent, els recursos personals, interpersonal o contextuals, que són diners, coneixements, experiències, autoestima, hàbits saludables, compromís, suport social, capital cultural, intel·ligència, tradicions i visió de la vida són variables a desenvolupar o tenir en compte en les valoracions que es puguin a fer de poder recuperar, a fi de poder recuperar el paper actiu i responsable de cadascú de la seva qualitat de vida. És a dir, totes aquestes qüestions de qualitat són molt importants per poder situar, millorar la situació de les persones que tinguin la salut mental malament o que pateixin salut mental per poder adreçar-les, per poder millorar-les. És a dir, no parlem només de medicaments o de fàrmacs sinó que cada persona té un dossier personal intransferible de totes aquestes qualitats i aquestes qualitats són les que s'han de desenvolupar per posar-les en una línia activa i productiva per la societat i aquesta qüestió dels valors personals que s'han de trobar, moltes vegades s'han de trobar perquè no es veuen. és importantíssim un enfoc que fa les Nacions Unides i l'OMS, Organització Mundial de la Salut. Sí, que veig que aquí que el 78 l'OMS va proposar aquest concepte de salut amb un enfocament una mica més complex, un enfocament una mica més universal, no?, simplement com a la definició de salut, com a l'absència de malaltia però també de benestar físic, mental i social, és a dir, ja hi havia tota aquesta part mental de tot el que deia aquest doctor en sociologia, no?, tenir en compte doncs aquests recursos com per exemple l'autoestima, els hàbits saludables, el suport social, la intel·ligència, les tradicions, és a dir, no només concebre la salut com l'absència de malaltia sinó com també aquest benestar mental que tan important és, no? Justament, justament, ho has dit molt bé. De fet, aquest és l'enfoc que a partir d'aquests estudis i d'OMS i Nacions Unides han adoptat els col·legis professionals de psiquiatria, de psicologia, de sanitat en general, les entitats que s'hi dediquen, fundacions, associacions, ho han adoptat, ho han adoptat i ho han fet seu i aquest és el camí, aquest és el camí. Amb això hi ha molts casos concrets que demostren ja fa temps que ho fan. Per exemple, la Fundació Xanfrà és una fundació que és d'aquí Sant Feliu, aquí mateix. Aquesta associació Xanfrà està formada per 285 persones. Hi ha alumnes, professors, treballadors i grups d'habitatge, serveis generals i de treball. Sí, la Fundació Xanfrà diria, veritat que la Sant Justenca Ima Periques n'era la, bé, és la presidenta de la Fundació, no? Però abans estava al càrrec de la Fundació. Exactament, la Ima Periques ha sigut l'ànima i és encara l'ànima d'aquesta institució. Hi ha institucions com aquesta, la de Noxanfrà, institucions, associacions, no?, que fan molt, que aposten també per persones i que donen un cop de mà persones a favor de la salut mental, persones que potser tenen alguna discapacitat i també els donen ajuda i un cop de mà els ofereixen formació, els ofereixen feina. Exactament, la formació es basa en valors humans, socials i de treball i laborals però necessita implicació familiar i de professionals i agents socials. És a dir, l'escola hi posa aquests mitjans però també es recolza amb aquests altres. Treballen la globalitat de la persona tenint en compte les seves habilitats, capacitats, interessos i necessitats. Toteries individual del xanfrà i també de grup. De fet, aquesta feina és molt important i es basa també en els nous conceptes però ja aplicats fa molts anys. O sigui que es va endavant, es va endavant i aquesta és la qüestió. Una cosa molt important en el tema de la salut mental són els pressupostos que l'administració fa servir. Sí, els recursos que hi envia. Exacte. Els recursos són bàsics per poder treballar i per poder aprofundir i dedicar hores i hores i hores de treball. La qüestió és la següent. El nostre estat està en una situació que és la següent. La Unió Europea en relació a la Unió Europea. La Unió Europea respecta a sanitat dos punts del seu pressupost total disponible per sobre d'Espanya. O sigui, si Espanya té un pressupost de sanitat de quatre punts del PIB, a la Unió Europea n'està a sis. És a dir, que la mitjana que hi dedica Espanya a la salut sempre està una mica per sota del que hi dediquen en conjunt la resta de països d'Europa. Exacte, però anem a la qüestió de la salut mental. Sí. El pressupost que hi dedica l'Estat espanyol a la salut mental és el 0,1% de sanitat. Ostres! i a Europa i a Europa dediquen a l'1%. És a dir, Espanya deu vegades menys amb salut mental que la Unió Europea. Aquesta és una de les coses que nosaltres ja com a grup de sensibilització justici i pau i de denúncia ja es posem molt clarament. Per altra banda, per altra banda, és molt necessari que aquesta ampliació, aquesta demanda, aquesta millora sigui efectiva d'acord amb les realitats que ens trobem de les necessitats reals de malaltia que estan creixent. Per tant, estem obligats com a país, com a persones de dret que vivim en aquest país que l'administració, totes les administracions acullin totes les demandes que siguin necessàries a base d'augmentar els diners disponibles. Per tant, el país té diners per fer. Té diners. I a més a més, a tot el tema s'està donant un nou enfocament també amb la salut mental arrel de la situació que es va viure amb la pandèmia. Exacte. Es va veure que també la gent sobretot, és a dir, que la salut mental no és qüestió de tenir un diagnòstic simplement d'una malaltia, sinó que la salut mental és més que això. És a dir, per exemple, el col·lectiu de gent jove, no?, o ja des de la infància, doncs bé, s'ha vist que des d'aquestes edats ja s'ha de mirar per la salut mental, per tenir un benestar emocional, no?, que tan important és per anar construint després també la vida, una mica, per anar creixent. hi ha moltes situacions també que ho fan difícil, no?, però amb aquest nou enfocament o tenint en compte que la salut mental, a més a més, també, em consta que la sanitat pública, per exemple, per poder accedir o que et doni incita a un metge, a una metgessa, a un psicòleg o a un psiquiatre, doncs hi ha bastanta cua d'espera, vull dir, això és que potser no hi ha suficients metges o que hi ha molta demanda també, però bé, sí que és un tema important a tractar. Totalment, totalment. Les llistes esperen perquè se pot tractar les persones afectades no poden ser tan llargues com ara, ni llargues tampoc, han de ser el temps que sigui necessari de cara al pacient. Sí, a mi em va semblar això potser ja fa un parell d'anys o així, però justament quan sortíem de la pandèmia llegia que el temps d'espera per tenir una primera cita, és a dir, no un cop estàs ja dintre com de les visites o del cicle, sinó que una primera visita no sé si podies esperar ben bé gairebé un any a la sanitat pública. Ara no ho sé, com està, vull dir, potser ara la cosa ja va més rodada, ho desconec, però sí que llistes d'espera de mesos per tenir aquesta primera visita i després que quan tens la visita que, clar, el temps de visita és just i quan tornen a programar visita també passa molt de temps, és a dir, s'ha d'invertir en la salut mental, s'ha d'invertir. Sí, efectivament, hem de dir a favor de les entitats, metges, psicòlegs, centres, tothom que treballa en aquest camp hi posen la màxima voluntat, el màxim interès i la màxima dedicació d'acord amb els mitjans que tenen. Per tant, aquesta excel·lència del personal que tenim, que es veu també en la sanitat en general, amb els metges de capçalera, etcètera, etcètera, i, evidentment, és important que tinguem aquest equip, aquest grup de persones i entitats i hospitals que hi treballen. Ara bé, fan tot el que poden i donen més de si, llavors necessiten que s'ampli la part de disposició dinerària i pressupostària per poder treballar amb més mitjans. Per tant, repetim el mateix, el país té recursos per fer-ho. Només s'ha de tenir en compte a l'hora de distribuir els diners que recauden a l'Estat, a l'Estat globalment, les prioritats, les prioritats que els ministres i els ministres que reparteixen amb les seves carteres, els diners que l'Estat posa a disposició de l'administració, autonomies, etcètera, etcètera, les prioritats que determinin quines són. I l'ajunt mental, la qüestió de la salut mental, ara és prioritària. És prioritària. I, permeteu-me, permeteu-me, Núria, que afegeixi una cosa. Vinga. hi ha una entrada de diners que ajudaria molt el propi Estat per tenir més diners a la caixa de l'Estat. Si el corredor mediterrani, això ho dic en petit, perquè no... Però si el corredor mediterrani estigués funcionant al país, el país ingressaria de 35.000 a 40.000 milions d'euros cada any a la caixa de l'Estat. Imaginem què es podria fer amb aquests diners que entressin a la caixa. Per tant, la conseqüència, poseu el corredor mediterrani en marxa, poseu-lo... Fa molts anys, eh, del corredor mediterrani, això... Vull dir que una cosa de la prioritat, però també aquestes coses, perquè l'Estat també... Però hi ha molts interessos, jo crec que darrere, econòmics i polítics, que realment traven moltes coses. Efectivament, aquí... És a dir, per molt prioritàries que siguin, per darrere hi ha també interessos, no? I el que pot ser prioritari per a alguns col·lectius, per a els altres, doncs... Potser no ho són tant. O passen per davant altres temes. Això és el que està passant, però en aquest cas el corredor mediterrani es farà, perquè la Unió Europea... Esperem. Sí, esperem. el que no sabem el temps, que trigaran. Clar, potser acaba abans la Sagrada Família que el corredor mediterrani. Sí, però la Unió Europea té interès, entre altres coses, perquè vol eliminar el transport per carretera per eliminar el CO2 de l'atmòsfera. Per tant, això es farà... A tota Europa s'eliminaran els trajectes per carretera de l'altre transport de mercaderies i baixarà també els viatges per avió per eliminar el CO2. Vull dir que això està clar. Ara no sabem quan, aquesta és la qüestió. però com que parlem de diners per aquestes entitats de salut mental, llavors ho recordem, ho recordem, perquè poseu-ho a la carpeta a partits polítics d'aquest tema, poseu-ho i cada mes parleu-ne. Clar, Jesús, no sé si vols acabar de fer algun resum, alguna conclusió una mica general del programa d'avui que ha estat com la presentació de la temporada del programa de veus de la parròquia dins d'aquestes sessions que fareu des de Justícia i Pau que seran sobre la salut mental. Sí, Núria, mira, potser per aclarir o aclarir una miqueta més els conceptes, la pràctica, la pràctica que han dit. Hi ha un cas a Catalunya que està a la província de Girona que és a la Garrotja, a la Garrotja de la comarca, que és la fàbrica de productes làctids i de melmelades que és la Fageda. La Fageda és una entitat que es va crear fa uns anys i que es dedica que es dedica a la marca dels iogurts, no? Els iogurts, la marca dels iogurts. La Fageda. Sí, sí, és una entitat social. Totalment, és una entitat social de persones discapacitades i que reben serveis integrals d'orientació, acompanyament i suport a la inserció de les persones amb discapacitat o trastorns de la salut mental. Tenen el suport d'empresa i treball, és una entitat cofinanciat per la Unió Europea, que està cofinanciat i l'objectiu és aconseguir la plena integració laboral i social de les persones adultes de la Garrotxa que presenten una discapacitat intel·lectual o salut mental. Allà a la Garrotxa, imaginem que entra un treballador que està afectat per la malaltia. El posen a la línia de producció de la melmelada i aquest home no s'adapta allà i per el que analitzen la seva forma i les seves habilitats el posen a jardineria. Ah, doncs a jardineria resulta que és un crac i l'home es troba feliç treballant. I així és com treballa la faxella. Sí. La faxella treballa així, però és que a més a més hem de dir una cosa. Que estan boníssims els seus productes i els seus... Molt bé, m'ho has tret de la boca perquè jo tinc molts anys d'empresa petita a l'esquena i valoro, valoro el valor de qualitat i de saber administrar i de treure les habilitats de la gent. A més, és un producte de proximitat que ha fet aquí a Catalunya de quilòmetre zero. Exacte. Eticetat en català. Exacte. Per tant, és un... Realment, jo crec que hi ha empreses que s'emmirallen en el projecte de la Fageda, no? Sí, sí. En la manera de funcionar, en els resultats que tenen, en... Sí, sí. Bueno, en moltes coses és una empresa exemplar. Sí, sí, sí. Tu ho has dit totalment i això jo crec que val la pena resaltar-ho perquè és possible canviar les coses, és possible millorar-les i el que nosaltres hem dit ara no ha de ser una crítica negativa per ningú, ni per l'administració ni per ningú, però sí una crítica constructiva per millorar la situació que s'ha de millorar perquè tenim l'obligació com a ciutadans i com a humans que les coses es milloren malgrat que a vegades les coses costen una mica. Jesús, ho deixem en aquest punt, gràcies per haver vingut i el proper mes doncs ja rebrem a la primera persona que tractarà més en profunditat sobre algun d'aquests temes de la salut mental. Efectivament. Que vagi bé, Jesús. Gràcies, Núria, per tot. Adéu. Gràcies, Núria, Ràdio d'Esvern 98.1 Comença amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres està a les teves mans. Sintonitza Ràdio d'Esvern el 98.1 de la FM cada matí de 10 a 1 del migdia i escolta la Rambla el magatzin de Segell 100% Sant Justenc presentat per la periodista Núria García Alibau. Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat, de cuina, de tendències a les xarxes de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política... T'ho perdràs? Ni t'ho pots perdre ni t'ho perdràs. Escolta'ns també des de l'APP de Ràdio d'Esvern o a la web radiodesvern.com i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou. O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 981 Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a 3 vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. Pez Creixi, un dels que debuten.