Salut mental i espiritualitat: evidència (depressió, ansietat i suïcidi), pràctica religiosa i integració sanitària

98.1 Comencem el nou programa de Veus de la Parròquia. Avui els toca la secció de l'entitat Justícia i Pau, que recordem, aquesta temporada estan dedicant els programes a parlar de la salut mental. Cada convidat que ve una vegada aproximada més al mes tracta la salut mental en diferents perspectives, en diferents àmbits. Avui el convidat és el mossèn Xavier Sobrevia. Els obrim els micròfons. Hola, mossèn, què tal? Bona tarda. Bona tarda, què tal? Vinga, el capítol d'avui, com es titula? Doncs em sembla interessant relacionar la salut mental amb aspectes relacionats amb la espiritualitat i amb la religió. Molt bé. I en aquest sentit, doncs, bueno, potser també per la meva formació de l'àmbit de la salut, com a metge, doncs també crec que és molt interessant i molt important, vull dir, a veure els estudis, què diuen els estudis sobre aquesta relació. I a partir d'aquí, doncs, bueno, d'entrada, em pot sorprendre, perquè a vegades el tema religiós i espiritual queda una mica en la nostra societat deixat de costat. potser s'està recuperant una mica, almenys en alguns àmbits, no? I, sobretot, doncs, veure com dintre de l'àmbit de la salut i amb estudis quantitatius, és a dir, fent estudis amb persones concretes i a vegades amb mostres importants, doncs, bueno, com s'està això estudiant, avaluant i veure si hi ha una relació, doncs, beneficiosa o negativa en alguns aspectes de la salut. I especialment també en els aspectes de salut mental. Clar. És a dir, perquè sí que pots dir, hi ha relacions amb menys situacions, per exemple, de certes malalties. Sí. Hi ha un estudi a Harvard de fa pocs anys amb un número molt important d'enfermeres, crec que eren unes 15.000 durant més de 10 anys, fent un seguiment, i com establia menys, alguns tipus de càncer eren menys en les persones que tenien pràctiques religioses, si fos d'una religió o d'una altra, eh? I també menys malaltia cardiovascular i algunes malalties de tipus molt físic, diguem-ne, associades a que aquestes persones, doncs, tenien una certa vivència religiosa. Aquí és un aspecte molt interessant perquè això depèn dels estudis, la mostra i com ho preguntes i qui ho preguntes. És a dir, a Espanya, si fas estudis preguntant o buscant diferències entre població catòlica i no catòlica, a vegades en robes poques. Si tu agafes població catòlica practicant a població catòlica no practicant o a no practicants o no creients, llavors sí que són significatius. És a dir, el factor, moltes vegades, en aquest cas diferencial, en el nostre àmbit, potser en altres Estats Units o altres llocs, això s'ha d'avaluar a cadascú. Clar, cada territori deu ser diferent. I perquè, per exemple, això, hi ha llocs on això, on si un és catòlic és practicant. En canvi, qui trobes que la gran, immensa majoria de gent que s'autodefineix com a catòlica no és practicant. Llavors, clar, el pes que té això, també en la gent que contesta i en agafar, fer els grups i comparar un grup amb un altre grup, no? Llavors, això són dades a tenir molt en compte. És a dir, s'han de fer estudis, doncs, intentant fer grups comparatius perquè realment no sortien uns resultats esbiaixats i, en certa manera, defectuosos perquè no s'han tingut en compte a quines poblacions estava realment fent la pregunta i el que poden contestar. Però són estudis fets per què té a veure a la salut més aviat física o en aspectes de salut mental? Hi ha molts estudis que parlen de l'ansietat i la depressió. És a dir, per tant, entrem ara una mica més. Hi ha aspectes que pot ser inclús més sorprenents en aspectes de malalties més físiques, diguem-ne. Doncs mira, com la gent que és practicant, doncs té menys nivells de colesterol i resulta que té menys ictus i resulta que té... Doncs, bueno, trobes relacions aquestes. Però el més clàssic és més en aspectes que fan referència a aspectes de la salut mental, com són el tema de la depressió o és el tema de l'ansietat, no? Llavors veiem això, una menor gravetat en la depressió i també una menor incidència de depressió en persones, doncs, que tenen aquest, diguem-ne, aquesta pràctica, diguem-ne, espiritual o religiosa, no? Concretament, jo he mirat una revisió i parlava de 100 estudis publicats abans de l'any 2000. Doncs en 93 es confirmava l'associació entre menys depressió en la gent més religiosa i en 34 es trobaven que la relativitat doncs no estava associatada al revés, amb més depressió. La proporció és molt diferent, no? En aquest sentit, llavors, dius, bueno, s'han de veure, com jo deia, podem haver-hi motius que interfereixin en alguns d'aquests resultats, però la dada jo penso que és molt significativa, no? També el que una persona, doncs, amb més espiritualitat, doncs, té una... supera més ràpidament la depressió que la gent que no té aquesta espiritualitat. Llavors, dius, això també, ja sense entrar en els mecanismes, no? Sí. Però els més religiosos es recuperaven abans de la gent que es qualificava, doncs, així mateix, com a menys religiosa, no? O també una relació entre el nivell de pràctica religiosa i la menor incidència de depressió i transsons psiquiàtrics, que abans una mica us mentava el tema de la pràctica religiosa com un factor molt a tenir en compte també a l'hora de fer aquest tipus d'avaluacions. Però sobretot en el tema de la depressió i l'ansietat, no? Exacte. Ara anava a comentar alguna mica el tema de l'ansietat, no? Sí. De 76 estudis realitzats abans de l'any 2000, doncs, 35 hi ha aquesta associació. Menys ansietat en la gent que ara és més religiosa. En 24 no se'n troba. També, és a dir, en 24 estudis d'aquests, dius, doncs, no podem dir ni una cosa ni l'altra. No afectaria especialment una cosa o l'altra. I en 10 es troben que hi ha més ansietat en persones religioses, que van ser sobretot en estudis que es van fer més al llarg del temps, diguem-ne, no? Un i que més transversals, no? Bé, un altre aspecte de relació amb l'ansietat és això. En gent més religiosa, doncs, aquí és també interessant. Gent molt religiosa i gent molt poc religiosa tenen menys ansietat davant de la mort. I la gent intermitja... Sí, ostres. ...en té més. Que potser seria el gran gruix, no?, de persones. Exacte. dius, però també, a vegades, veus, cal fer un triple sectorització per veure realment, doncs, això. O sigui que potser els extrems més oposats relacionats amb el tema de la religió... Sí, potser el que és superpassota, i això ni pensa ni li afecta, el que és molt religiós i té una esperança, una transcendència, en què hi ha algú, que això, mira, et fa viure també la mort, doncs, sense tanta ansietat perquè dius, no m'acabo del tot, diguem-ne, no? I gent així que pot estar més intermitja, doncs, que és la que potser, amb els seus dubtes o amb la seva situació, doncs, té una mica més d'ansietat davant del fet de la mort, no? Déu-n'hi-do. La religió, ja que parlem de salut mental, ha ajudat en alguns casos, es té constància, no sé si en alguns estudis o vostè, perquè ho coneix, que la religió hagi ajudat en algun moment en el llarg d'alguna malaltia mental a superar? Bé, en certa manera, quan parlem de depressió és una malaltia mental i estem dient, doncs, sí, és a dir, hi ha una recuperació més ràpida. És a dir, havent-hi aquest factor, diguem-ne, a part que es prengui, doncs, la serotonina o es prengui els medicaments que correspongui, doncs, fer, no? Però això també ajuda a aquesta més ràpida, diguem-ne, recuperació d'aquesta situació. Un altre aspecte relacionat amb això és el tema de... que, per exemple, això, en alguns estudis dient la influència en tenir menys ansietat, doncs, és equiparable, siguis un practicant en religions orientals o religions occidentals. És a dir, aquest aspecte, també, almenys en alguns estudis, doncs, dius, seria com bastant indiferent. Pot servir un estil de plantejament religiós o un altre estil de plantejament religiós. I un altre aspecte que té molt a veure amb la malaltia mental és el tema de la taxa de suïcidis. D'acord. I llavors, aquí també, doncs, veiem que hi ha un recull de 68 estudis en els quals 57 es troben menors tasses de suïcidi entre els més religiosos. I en 9 no troben relació. I en 2 troben que hi ha resultats mixtes, que podria ser que sí o que no. D'acord. Aquí sí que hi ha com un... Molts estudis en aquest sentit de dir, sí, és un factor que protegeix, en certa manera, no? Quantes vegades potser hem escoltat a persones properes que amb una mica així mig en confidència t'han dit, mira, si jo no cregués em vés tirat al tren. I jo, això, bueno, doncs no t'ho diuen cada dia. No, no. Però trobes gent que et diu, si jo no tingués aquesta esperança, aquest suport, doncs segurament em vés tirat al mig, no? Per tant, és una cosa que després, amb les dades també d'estudis, doncs veus que això, en certa manera, també queda, diguem-ne, confirmant, no? Llavors, sí que a vegades jo trobo a faltar una mica que dintre de l'àmbit més sanitari o mèdic parlem molt poc de Déu. Sense que tinguem que imposar res, però sí que potser a vegades, igual que dius, què pesa vostè, quina altura fa, no sé, té tres fills, d'estar casat o no estar casat, no sé, fas una mica la història clínica, vull dir, a la seva vida, compte-ho amb Déu, vostè, però o creu, no creu, és a dir, perquè és un recurs que penso que moltes vegades... Que potser s'hauria de tenir en compte a l'hora de proposar recursos o solucions. Exacte, és a dir, té aquest recurs, potser l'hem d'activar una mica, i hem d'afavorir que això pugui ser un suport que veiem que té repercussió amb els estudis, i no deixar-ho ignorat, no? Dius, home, ara, pensa, mira, tinc una malaltia, hauries de prendre aquestes tres medicines per aquesta malaltia, potser si em prens una quarta resulta que aniria molt bé, també es reforçaria, i aquest és un tema que, lamentablement, moltes vegades, no entra en l'equació, és a dir, no entra, jo penso, ni en l'esquema de molts metges, entra potser més, a veure, no sé, el tema de l'empatia, el tema psicològic, i que té el seu pes, no? Però moltes vegades dius, escolta, si aquella persona seria bo que valoressis si creu en Déu, i si creu, potser es pot treballar una mica, perquè això el pot ajudar a tenir un recurs, que si no, doncs l'estaria deixant d'utilitzar. Seria com un recurs complementari, no? Exacte, un recurs més, potser en alguns ajudarà una mica, altres ajudaria potser molt, perquè a vegades, doncs, pot tenir també molta repercussió. Veus, hi ha gent que s'ha apropat a la fe i que li ha canviat molt la vida, llavors dius, igual que, a veure, exactament amb aquest tema, el tema de la religiositat o l'espiritualitat, preparant una mica la conversa d'avui, ho compararia també com una medicina, no? Sí. Que no la mateixa medicina va bé per tots els malalts d'aquella malaltia, és a dir, hi ha gent que, per la hipertensió, doncs li correspon prendre un medicament, doncs, que rebaixi més la freqüència cardíaca, i una altra, doncs, que li relaxi més la musculatura de les artèries. Sí. I tal. Una altra, que, doncs, al cor, doncs, hi hagi alguna substància, doncs, que quedi més bloquejada perquè no d'allò. I hi ha gent que li va bé uns, i hi ha gent que ve a els altres, i hi ha gent que potser en pren dos o tres, a l'hora perquè cap d'ells després sigui massa potent i doni efectes secundaris, és a dir, dius, segons la persona, acabes, no li dones el mateix antipertensiu a tothom, sinó, i inclús algú... A vegades s'han de fer provatures, també, no? Sí, i a algú li pot anar malament a alguna persona, i a altres no els hi va superbé. Llavors, dius, aquí també, com la vivència de l'espiritualitat i la religió, és important que nosaltres també ho sapiguem, adequar la persona, eh? I dius, bueno, doncs, no tot el... el que es pugui fer anirà bé per tothom al 100%. Doncs això també cal tenir en compte, perquè un pot dir, jo li he fet això, i resulta que se m'ha posat la persona molt ansiosa. I jo, bueno, potser, sí, doncs, això és una cosa que potser no hem de dir, no hem de fer, en l'àmbit, així, de donar aquest suport, no? Religiós. I altres, doncs, que dius, doncs, sí, doncs, va superbé. Doncs, bueno, també tenir aquesta capacitat, que igual que amb altres tractaments, doncs, també per acabar de valorar el que realment sí que eficaç. Sí, hi ha potser algunes famílies, no?, en cas que hi hagi alguna malaltia mental, no?, també pot ser que hi ha busquis centres o hospitals o llocs on tractar-se, potser més afins, no?, a, no sé, suposo, a, bueno, a oferir aquesta opció, doncs, bueno, de religiositat, o... Home, la gent que hi ha, diguem-ne, inclús abans de tenir una malaltia mental, doncs, és religiosa, per dir-ho d'alguna manera, clar, li anirà molt bé si en aquell centre sanitari, doncs, hi ha missa, i potser pot anar a missa, o pot anar a resar un rato a la capella, que si no n'hi ha, o que si no ho té, doncs, home, segur que pot ser una possibilitat, doncs, molt positiva per aquella persona, no? Bé, a la persona afectada i, de fet, també, bueno, als familiars més propers, no?, que a vegades també són persones que ho necessiten. Sí, perquè, bé, quan hi ha una malaltia en un membre de la família, en certa manera, tota la família queda afectada, eh? I en algunes malalties, doncs, potser és una cosa relativament simple i afecta poc, però moltes altres malalties o un tema de salut mental, doncs, afecta bastant a tota la família, no?, i hi ha una preocupació intensa, llavors dius, també el que els familiars puguin tenir aquest recurs i es visqui amb normalitat, no?, perquè a vegades, jo sí que em trobo com amb vergonya, a vegades, de manifestar, doncs, o de preguntar inclús si hi ha un capellà a l'hospital i què poden pensar i a vegades hi ha com una barreja de vergonya i de mal sentit del pudor, en certa manera, de la intimitat, de no mostrar segons quines coses, del que puguin dir, etcètera, en el nostre sobretot entorn, en altres països potser és diferent, no?, i sí que, clar, són coses que a vegades podrien alleujar molt el patiment, o sigui, del malaló, o sigui, doncs, ara com deien, de la família, no?, també aquí cal veure com es viu bé aquest sentit religiós, perquè si es viu un sentit massa màgic i massa de que Déu, doncs, bueno, clar, que ho cura tot, no?, sí, o dius, clar, saps que Déu pot tot, però per l'altre costat, jo l'he demanat moltes vegades i d'on fa cas, i clar, aquí dius, entrem també a vegades en un terreny una mica, doncs, de terres que es mouen i en certa manera de trontollar, no?, és a dir, Déu no és una màquina de cafè, que tu poses en allà 50 o 70 cèntims i sortirà un cafè, doncs, la cosa és més complexa, a vegades posant dos cèntims ja et surt el cafè, i a vegades has posat en allà, doncs, 30 euros i no surt el cafè, per dir-ho d'alguna manera, és a dir, hi ha una lògica que moltes vegades tenim elements que ens inviten a actuar o a resar d'una manera, però que no tens una certesa que puguis dir, no, no, no, mira, Déu se'ns escapa en certa manera com si fos un gas moltes vegades i que no ho podem controlar, no?, llavors, doncs, sí que aquí cal tenir aquesta maduresa, no?, a vegades per poder, segons com viure també aquest àmbit de la malaltia i de malalties greus amb el tema també de les creences religioses, no?, a mi m'ajudava un sacerdot que treballava a un hospital que, això, un hospital de nens i pertanyen pares molt angoixats i que viuen allà, doncs, bueno, això, és a Sant Joan de Déu aquí a Esplugues, no?, Sant Joan de Déu aquí a Esplugues, doncs, neixen uns 3.000 nens cada any, Déu-n'hi-do, però en moren uns 300 cada any, o sigui, cada dia està morint una persona, un pacient, no tots seran nens, però en certa manera, dius, si un pensa, ostres, és important, no?, i llavors, clar, com fer front a això, no?, i moltes vegades no tens un per què, per què Déu ha permès això, per què m'ha tocat tant a mi, i com això, a vegades, un es pot donar certes respostes, no dir que no n'hi hagi cap, però a vegades no en trobes, eh?, i recordo, doncs, un religiós que treballa allà, que em deia, bueno, davant dels pares, dius, i dit amb molt de carinyo, però dius, bueno, i per què a tu no pot passar això, en certa manera, dius, per què a mi, o per què no em pot passar a mi, no?, sabem que això passa, que tens aquí un veí que, doncs, potser ha perdut un fill, doncs, amb una malaltia, i ho vius, doncs, home, en pena, però en certa manera, sense que trontoll, ni la teva fe, llavors, quan et toca, com això també saber-ho, encaixar, valorar i elaborar, que no dic que sigui fàcil, ni molt bé, però en certa manera, doncs, com també això, anar-ho encaixant, i com el tenir una esperança, en què tot no s'acaba, amb un Déu, en el cas nostre, Jesucrist, que s'ha fet home, doncs, que ens parla, doncs, d'una vida eterna, i ens parla, doncs, un més enllà, doncs, això et dona un consol, i et dona una esperança, perquè, igual que hem començat el programa, no parlant de com l'espiritualitat o religiositat pot ajudar en el tema de les malalties mentals, clar, en aquest cas, també, quan passen aquestes desgràcies, no?, com la mort d'algú, un ésser proper, clar, com perilla, no?, també, és a dir, com perilla aquesta, la fe i, no?, tot això. Sí, sí, és a dir, molta gent viu una vivència religiosa, i jo diria que, doncs, relativament, doncs, no sé, no m'agrada dir superficial, però pobre, podríem anar pobres, no?, en certa manera, eh?, i que, clar, davant d'una situació com aquesta, doncs, et crea un terratrèmol, vull dir, i és normal que el creï, eh?, vull dir, que d'una hora no direm, no, no passa res, no, és a dir, vull dir, és, el que no seríem humans és si això no ens fes trontollar, i per tant també ser molt comprensius, davant de la, que això, on pugui a vegades, doncs, això, enfadar-se, revelar-se, inclús a vegades, doncs, insultar Déu, no?, en certa manera, i hi ha moments en què, doncs, bueno, que, dius, eh?, intentarem, doncs, reconduir això, però també, bueno, entre dintre d'una situació que, és això, quan més pobres la fe també, moltes vegades, menys entens a Déu, sí, clar, i més t'enfades amb Déu, eh?, Jesús, perquè és important, no?, justícia i pau, en tots aquests capítols de, de la salut mental, no?, dedicar-li un en el tema de, de, bueno, lligar-ho d'alguna forma amb el tema de la religió. Bé, és important, cada un, i el total de les intervencions que fins ara han tingut, des de les diferents persones que integuen el grup que necessitaran just. Sí. El tema de la religió i de les espiritualitats és evident, que fonar part de, de, de la pròpia vida, de les persones, i de les valoracions que fem, i de les interrogants que ens plantegem a la lliure de l'existència. I, evidentment, el tema aquest de la salut intervé també d'una manera important, també, la religió i la fe que puguin tenir les persones. És evident que en els casos que el mossèn ha estat anomenant, hi ha persones que afirmen i que és evident que la religió les ha ajudat a superar, o en tot cas, aguantar el dolor i el malestar de les malalties, inclús de la mental. segurament la força de la fe surt de l'interior de les persones i és important creure que la persona en certa manera en el món som som osses del planeta, és a dir, estem, estem però marxarem. i que aquesta visió del món és transcendental, nosaltres estem de pas i tot el que ens ajuda a creure una miqueta d'on venim i on anem i a la fe de creure en un Déu que d'alguna manera és un Déu de tipus universal que ha creat totes les formes de vida que tenim i que vivim, segurament ell pot influir i influeix amb la nostra forma d'actuar després al reconèixer la realitat en què vivim. Aquí a Justícia i Pau estem responent a la feina que ens va encarregar l'associació de malalt mental del Vall d'Llobregat i també és important que nosaltres fem una referència en el manifest que farem finalment i que l'enviarem a les associacions que també el punt aquest de la religió i de l'espiritualitat hi capi també perquè té lloc indiscutiblement té lloc i serà bo que també se'n parli estem molt satisfets de tots els escris que s'han fet fins ara i també hem de remarcar una certa qualitat en el contingut de tots ells ara ens en queden tres que també penso que valdrà la pena que juntament amb la teva intervenció puguem exposar-ho en mesos vinents clar molt bé mossèn jo no sé si vol afegir sí jo penso que així bueno una mica com anar recapitulant el que hem anat comentant per un costat es pot dir això que els principals estudis doncs nombrosos estudis doncs mostren aquesta demostren que l'espiritualitat és un factor protector per per aquests temes psicològics i pels trastorns afectius l'ansietat la depressió per una millor recuperació inclús per aspectes a vegades psicòtics o addiccions i també la reducció de la tassa de suïcidis i llavors això em sembla que és una dada objectiva i molt a tenir en compte que també m'hauria completat és a dir a vegades parlem i jo he anat barrejant una mica o complementant la paraula espiritualitat i religió sí en certa manera el dir les dues estem distingint una mica és a dir una dintre de l'espiritualitat on es planteja el tema del sentit de la vida el tema de per què estem aquí el tema d'on venim el tema d'on anem donant una resposta si volem més filosòfica antropològica aquestes mateixes preguntes i altres potser d'aspectes també més morals de com ens hem de portar ens ho aporten les religions llavors pot haver-hi alguna cosa amb espiritualitat no religiosa i jo diria que és molt natural que un es pregunti pel sentit de la vida sense ser de cap religió inclús definint-se com a ateu vull dir que però bueno no deixa d'haver-hi un sentit espiritual en aquestes dimensions i també una certa obertura que no només som un cos que s'enterra sinó que existeix un ànima o un esperit que segueix existint després de la mort física en el cas de la religió ens afegirien diguem-ne no només aquesta creença en una transcendència més enllà de la mort física i que existeix diguem-ne l'ànima que és immortal sinó que a més hem rebut unes pistes de les respostes a aquestes preguntes és a dir una revelació de Déu a través del profeta Mahoma els musulmans i altres profetes que només tenen Mahoma això en jueu es posa a través de tota la història del poble d'Israel els profetes i a través de la seva història que han anat fent els cristians doncs recollint doncs també la tradició jueva fins a Jesús i després sobretot el fet que Déu es revela que és l'única religió que té aquesta potència diguem-ne que Déu mateix es fa home no és a dir no és un home especialment savi sinó que és Déu amb nosaltres i això també afegeix un plus diguem-ne però dintre de les fracetives religioses doncs et trobes més que no només hi ha hagut aquest plantejament i aquest intent de resposta sinó també una certa revelació de dir-te el camí va per aquí i això també et dona si tenim fe una confiança que t'ajuda a dir no només és el que jo penso o el que jo he pogut llegir sinó també aquest Déu que s'apropa i ens dona doncs aquestes certeses que no entenem al 100% també siguem diguem-ne doncs així doncs complerts però sí que et dona unes respostes com bastant més complertes que si no tinguessis doncs aquesta comunicació per part de Déu que ha volgut fer arribar els homes i això també t'obre si hi ha un cel si hi ha unes situacions de purgatori si hi ha el que en diem l'infern en certa manera totes aquestes situacions diguem-ne que ara al futur doncs dius et situa un coneixement que si no no tindríem molt bé ho hem de deixar en aquest punt perquè ja ha arribat el moment si tens un minut en unes conclusions que diguem-ne així resumint-ho tot l'espiritualitat i la religió són fonaments que són complexes punt número 1 influeixen molts factors punt número 2 tant la religió com l'espiritualitat semblen que aporten doncs més beneficis psíquics que perjudicis a la salut mental i trobem que una gran majoria d'estudis ens mostren els efectes beneficiosos que aquests poden tenir que a vegades no sabem molt bé el motiu que això pugui influir també s'ha de reconèixer és dir que cal estudiar-ho una mica més i finalment caldria doncs que en la psiquiatria i en la psicologia especialment doncs la religiositat i l'espiritualitat també es tinguessin més en compte molt bé doncs ara sí gràcies per la seva participació mossèn gràcies a tu en aquest espai de veus de la parròquia ho deixem en aquest punt gràcies també a Jesús Castro per assistir i res ens tornem a saludar la propera que vagi bé bona tarda adeu gràcies el Keive de la Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades? Voleu conèixer quan i on van ser estrenades o a qui van estar dedicades? Si us agrada les sardanes i teniu curiositat, tot això i més, ho trobareu al programa L'Audició que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o en les seves repeticions. Us hi esperem! Sabies que al teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en bici. Dona't d'alta ara a ambbici.cat La portaria Because you know I'm all about that bass, About that bass, no trouble. I'm all about that bass, About that bass No trouble I'm all about that bass, About that bass No trouble I'm all about that bass, About that bass Yeah, it's pretty clear round