Salut mental i feina: estigma, drets i inserció laboral (186 M€, Berga, La Fageda)

Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua. Esclar que s'ha de treure la llengua. Però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua. Ràdio Tosbend, 98.1 Ràdio Tosbend, 98.1 Ràdio Tosbend, 98.1 Hola, molt bona tarda a tothom. Comencem un nou programa de Veus de la Parròquia i avui els toca el grup de Justícia i Pau. Tenim aquí avui a l'estudi a l'emissora en Jesús Castro, que és el president de Justícia i Pau d'aquí de Sant Just i també tenim la col·laboradora Dolors Cardona, que també és membre de l'entitat. Els saludem els dos. Hola, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Què tal, Jesús? Bona tarda, Núria. Encantats que estiguis aquí. Molt bé, igualment us dic. Escolteu-me, aquesta temporada ja és el segon programa que fem. Posem una mica el context també a l'audiència, per si no n'estaven del tot assabentats. Tractem la salut mental, aquesta temporada, amb el grup de Justícia i Pau. Jesús, al programa passat vam fer una introducció de tot el que seria aquest cicle. Avui comencem amb coses més concretes, amb la Dolors, però farem una introducció, també. Tal com has dit, Núria, amb motiu del 75 aniversari de la Declaració dels Drets Humans Universals de Nacions Unides, al grup de Justícia i Pau de Sant Just, hem fet un anàlisi dels articles, tal com nosaltres ho veiem avui en dia. Hem fet nou intervencions i aquest trimestre que ens falta per acabar l'any de la celebració, hem decidit al grup, però en una mitat, treballar per donar a conèixer tota la problemàtica que tenim al nostre país sobre el tema de la salut mental. Oi tant. Ahir mateix, justament, ens va celebrar el Dia Mundial de la Salut Mental i es va fer una trobada de tot Catalunya, a Berga, en la qual hi havia 800 persones de tot Catalunya, de tot Catalunya, de dalt a baix i de costat a costat, amb 86 entitats que representen... Déu-n'hi-do, no? Associacions, moltes, sí. I totes representants de comarca, totes les comarques catalanes estaven representades. Des de la pandèmia no s'havia fet una trobada. Abans se n'havien fet, però des de la pandèmia no. No se n'havia fet, eh, encara. I aquesta s'ha fet. Bé, a part de les intervencions i els manifestos i la participació dels, també, de propis malalts. Sí. La qüestió és que ja... Jo em vaig quedar amb una dada que ara aprofito que... Vinga, oi tant, compartim-la. Doncs mira, la presidenta de la Federació, que és una dona ja gran, amb molta llucidesa, va dir, solament amb 186 milions d'euros podríem atendre els malalts que necessiten atenció quan la necessiten, sigui diària, sigui mensual, que no hagin d'esperar temps per poder ser atesos, podríem tenir aquest servei. Només amb 186 milions estarien al servei dels malalts quan els hi fes falta. Aquest és un punt crític del tema, també. Només aprofito per ressaltar i la Dolors és una de les persones del grup, és fundadora de Justici Pau de Sant Just. Sí. Ella ha agafat el tema del treball. El tema del treball des del punt de vista de la salut mental. Que és un tema que em sembla que la Generalitat... Bé, cada any escoll un lema, no?, per la salut mental i em sembla que el tema de l'entorn de la feina, l'entorn laboral, és el lema escollit per al Dia de la Salut Mental d'aquest 2024. Exactament. I ella ho fa amb molta propietat perquè ha estat treballadora molts anys a peu de... a treballador de base, de peu, no? A primera línia, eh? Sí. I el que ha treballat i ha fet, que continuarà a continuació, ho explicaran tu, té el mèrit d'una persona curtida i coneixedora del món laboral i més allà, encara. Dolors! A veure, què ens està dient el Jesús? Una persona curtida que sap el que és, no?, el treball a peu, l'entorn laboral i la salut mental. I la situació de salut mental. Llavors, volia dir, com que has mencionat que a nivell administratiu s'ha agafat un lema, el lema d'aquest any ha sigut és l'hora de prioritzar la salut mental a la feina. El manifest que van llegir l'altre dia davant de l'Ajuntament anava per aquí i tocava molts aspectes de tipus laboral. Bé, quan dintre del nostre grup es va plantejar el poder desenvolupar com a dret humà amb visió de justícia i pau, que la visió de justícia i pau és la dignitat de la persona, la seva llibertat, l'acceptació de la diversitat i tot això. Doncs ens va sortir aquesta proposta i automàticament ens hi vam agafar tots perquè hem vist diferents... Un sol dret humà que tracti això de la dignitat adaptat a les descapacitats mentals i als trastorns mentals té la seva importància. Oi, tant. Jo potser avui desenvoluparé més un trastorn mental. Vinga. En general, els trastorns mentals. Llavors, la primera pregunta que em vaig fer, perquè evidentment no som tècnics, és que és per mi la salut mental i el benestar emocional que m'està dient aquesta proposta. És un concepte que està molt relacionat amb la manera que tots els humans sentim, pensem, actuem en el nostre dia a dia. Això ens dona un equilibri com a persones, per ser conscients de les capacitats que podem desenvolupar i les habilitats cognitives que podem tenir amb altra gent i amb altres situacions. Poder viure en societat, satisfer adequadament les demandes de vida quotidiana, vull dir, ens crea una seguretat, no? A vegades, aquesta seguretat, per el que sigui, es dona a aquesta salut mental, canvia i tenim una malaltia de salut mental. Llavors, aquesta persona que té aquesta limitació, sigui la que sigui, no estem parlant d'una malaltia, no estem parlant d'una discapacitat mental, sinó que és una malaltia mental i una diversitat de persones. Si nosaltres definíssim què és un trastorn mental, doncs és una gamma, tota una gamma de situacions de diversitat de persones i de característiques diferents que aquestes persones davant, perquè es parla molt d'una societat diversa, però no és una societat diversa, ens encaminen tots cap a una mateixa direcció. Parlem, es parla de diversitat, però podem dir que més aviat es vol uniformitat de persones. I si ho adaptem a nivell laboral, ens trobem que aquesta uniformitat de persones passa perquè tu siguis productiu. Clar. O estiguis al dia amb coses de canvis de tecnologia. Llavors, la persona que porta un trastorn mental, moltes vegades sofreix l'efecte d'un estigma. Totalment. I l'estigma és, per mi, ja ho és un fet de discriminació. És a dir, aquí estem discriminant una persona. Sí. I, evidentment, com que la societat no està preparada per entendre la diversitat, no estem preparats, automàticament aquesta persona, en un lloc laboral que no es tingui en compte aquestes diversitats, té problemes. és el primer que, bueno, és el primer com impediment, no?, que es troba una mica quan no sabem, com dir-ho així, a vegades els humans quan les coses surten de les nostres caselles, no?, quan no sabem classificar, a vegades les coses ens creen com un cert rebuig, ens espantem i això a vegades és el que passa també. Sí, sí, això. És lleig dir-ho? No, no, però és així, perquè per això és important que aquests temes surtin a nivell social com una normalitat també, és a dir, som diferents uns dels altres, hi ha persones que potser desenvolupa, necessites ensenyar-li un treball fent-lo d'una manera diferent, un nen, per exemple, no tothom llegeix al mateix moment, hi ha nen que necessita una altra situació per poder llegir, per poder fer una sèrie de coses, però el món laboral és igual, vull dir, el món laboral és intentar que aquella persona es vegi capaç de poder fer sense que estigui observat o se'l renyi o treure'l les pors, hi ha moltes pors, tant de la persona, entre cometes, que està en una situació de normalitat com les persones que no tenen aquesta situació de normalitat. Bé, això me va ajudar a situar i automàticament, Núria, vaig avançant, automàticament em vaig veure que hi havia trastorns de molts tipus, te'n diré alguns, eh? Sí, vinga. Per exemple, un de les persones gans és l'Alzheimer, l'altre que sí que es dona a nivell de treball és l'ansietat, les depressions. Després també tenim el tema d'esquizofrènia, tenim temes que afecten el trastorn bipolar, en dic uns quants, eh? Sí. Trastorn límit de personalitat. Sí, sí, sí. I, no sé, l'estrès. També. L'estrès, aquest és un dels que, gent que tenia una vida saludable, mental, perfecta, degut al moment que comença a treballar amb les circumstàncies que es troben, comencen a tenir un estrès i és un dels primers símptomes per tenir depressió, ansietat, pors, inseguretats. I tant, sí, totalment. Llavors, això que et deia, una vegada he dit tots aquests, més o menys, i n'hi ha uns quants més, ens trobem, em vaig trobar amb una cosa que em va fer pensar, persones, que és el món laboral que li produeix una malaltia mental. Persones que, bueno, estan preparades, van al seu primer dia de treball, se senten ben acollits, però a l'hora d'organitzar la seva vida laboral amb tota la seva vida que té a fora, li és difícil. vida laboral, per exemple, una de les coses, les dones a vegades i els homes tenen d'abarcar situacions familiars de com tirar la família endavant, qui està amb els fills, això crea un estrès. L'altre, el sou, són sous mínims, has de pagar un habitatge molt gran, no arriben, això crea inseguretat, ansietat. No sé, a les hores que et toca treballar, hi ha gent que té un horari... També els torns, no?, exacte. Tu pots tenir un torn, sigui tarda, sigui dematí, però pot tocar un que no et permet organitzar-te gens. Totes aquestes situacions, moltes vegades, molts treballadors es troben amb estrès. Treure la producció que volen, treure la quantitat. l'intel·ligència artificial l'intel·ligència artificial està bé, però a vegades quan hi ha problemes que no estan preparats o hi ha hagut un problema perquè funcioni, allò ho ha de resoldre a vegades, la persona cada dia davant dels seus jefes ha de treure tant de producció i no me funciona l'ordinador, què ha de fer? Tothom se'n renta a les mans, és el teu problema. Totes aquestes situacions laborals ha creat un trastorn de salut laboral del moment. Sí, totalment. Quins altres casos tindríem, també? Llavors, l'altre cas que és el trastorn de nanos o persones que des de petits tenen aquesta problemàtica, sigui perquè al seu cervell li falta una part de química, li dona una situació, però són nens que si es pot detectar en temps i no cal medicar-los tant, que ja m'hi posaré després amb les medicacions, doncs realment fa que aquell nen pugui estar encarrilat d'una altra manera i el vas integrant ja dintre de l'escola, dintre del temps lliure, dintre de diferents llocs de convivència. Bé, i aquests serien nanos que també en el moment que arriben a un lloc laboral, aquests normalment tenen la gran sort que trobem el tema de les fundacions. Si és greu, si és una cosa que costa molt que aquell nano no es tanqui, que ha arribat a la joventut, que potser està depressiu, està trist, ha conegut el món de la droga per intentar motivar-se. doncs aquests nanos a vegades necessiten una cosa prèvia més forta que és a través de les fundacions que preparen a la persona. Que ajuden, no? També. Exacte. I ja tenen, no sé si, convenis amb empreses també i els ajuden amb el tema de la inserció laboral. Exacte. Això, pot ser. o també el tema que potser no han pogut fer l'ESO o potser venen molt coixos i no tenen cap cosa que han après, ni fuster, ni el atreixista, ni coses d'aquestes. Són espais que els poden formar amb les característiques que tenen. Sí, i a vegades és veritat que venen també tot lligat amb el tema de l'addicció de, bueno, diferents addiccions, és a dir, la droga, l'alcoolisme. L'alcoolisme, vull dir, suposo que l'autoestima d'aquestes persones està molt baixa. Vull dir, xoquen contínuament amb unes situacions que al final van cap a la soledat. Sí. I a sentir-se sols i tot això comporta també anar buscant maneres de motivar-te, no? Exacte. El trastorn laboral, Dolors, en quina situació es troba? Podríem fer diferents denúncies, no? Sí. Mira, la primera cosa que es troba un treballador, tant si té un trastorn com si l'agafa allà dintre. El primer que té un trastorn moltes vegades l'amaga. Per allò de l'estigma, no? L'amaga. Però la gran lluita d'aquestes persones és tinc un trastorn, tinc una situació i ha d'aparentar la seva normalitat que no té. Llavors, els altres o aquests mateixos poden emmalaltir. O la gent que treballant amb aquest estrès emmalalteix, llavors té la situació que ha d'anar a buscar la baixa laboral. Cada vegada les baixes laborals estan més controlades que si tu tens una baixa laboral llarga, doncs acabes que no pots rendir el que els empresaris i la gent vol. Clar. Perquè li està pagant i llavors què passa? Que hi ha alguns mecanismes que se'ls treuen bastant de sobre o els donen medicacions massa fortes. Perquè no tot passa per una medicació sinó que passa per un procés de psicòlegs, un procés de psiquiatres, un procés que tu puguis parlar de convivència amb gent que es troba amb els mateixos casos. Home, és que un trastorn mental poder-lo tractar o poder-te recuperar no és només la medicació, vull dir, és treballar també a certs aspectes d'un mateix, vull dir, es necessita un període de teràpia, no és com un refrat que pots estar quatre dies al llit i després tornes a la feina, vull dir, requereix un temps. Un temps i aquesta cosa del temps és el que no acaba de funcionar i llavors perden el lloc de treball o quan s'integren troben un abuidor. També. Han perdut el fil de les dinàmiques d'aquell, d'allòs. Llavors, com, com, què passa, no?, amb la seguretat social, quin és el problema de la seguretat social quan li venen, perquè venen gent amb aquestes situacions, cada vegada n'hi ha més. Aquí a Catalunya, com ha dit el Jesús, hi ha molta gent i no vol dir que un de cada quatre persones pot caure en un problema de trastorn mental perquè la persona en aquest moment és una societat molt individualista, una societat que deixa molt sola la gent que no pot seguir els seus ritmes i, bueno, i això prodeix tristor. Llavors, la societat social, quin és el gran problema? Potser tractarien el tema des d'un altre angle, però s'ha de donar diners, ha d'haver-hi més psicòlegs, hi havia una relació que ara no la recordo gaire, un psicòleg per no sé quanta gent amb problemes d'aquest, un psiquiatre per no sé quanta gent amb problemes d'aquests. Clar, tot això fa que no siguin ben tractades aquestes persones. Llavors, una de les reivindicacions és que s'ha de donar diners que pugui haver-hi més psiquiatres, que pugui haver-hi més psicòlegs, més professionals, més professionals del tema. Clar, sí, sí, realment, si no hi ha professionals que puguin tractar les persones, després hi ha llistes d'espera també molt llargues. Llargues, amb molt de temps, que et donen hores al cap de no sé quants mesos. Clar, això tampoc afavoreix com una persona pugui tenir un bon procés de recuperació. De recuperació. O que almenys s'allargui molt en el temps. Exacte. Jo voldria que el Jesús expliqués un exemple, però no de bona salut mental, d'empreses que funcionen, que han creat un clima, que això és molt per tothom, un clima d'empresa, que és ideal per poder treballar tantes hores en un món laboral. Per exemple, Jesús? Sí. Ahir a Berga em va agradar també que l'alcalde, que hi havia també gent de la Generalitat, de Diputació i del món del treball, parlaix de la importància que té que les empreses del Bages, del Berguedà, puguin ocupar llocs de treball per a aquestes persones. Un model de treball que tenim fa molts anys aquí a Catalunya està a la banda del nord, a la comarca de... Bueno, allà on hi ha la comarca d'Olot, a la Fageda d'en Jordà. La Fageda és una empresa que es dedica a la fabricació de làctics, sobretot iogurts, molt coneguda. Sí, sí, sí, sí, i tant. Doncs aquesta empresa va ser fundada per un home que va creure que era important buscar i col·locar a les persones amb salut mental en un lloc de treball i treballar, doncs, increixent, donant, augmentant, incorporant a la població de la comarca de la Garrotxa. Bé, això ho ha fet durant molts anys i aquesta empresa el que fa és productes làctics, iogurts, flams, natilles, derivats de tota aquesta qüestió, amb una quantitat. Tot el personal que treballa, tant a nivell de tallers com a administratiu, com a línia de producció, la línia de ventes, és organització, són problemes en salut mental. Això és por de ressaltar perquè en una comarca que necessitava col·locar, tenir llocs de treball per als problemes que tenien amb les persones, ha sigut un èxit, perquè, a més, el producte resultant és de qualitat. Ostres, si és de qualitat! Oi tant, que és de qualitat! És de qualitat. Molt bona. Productes a la terra, de quilòmetre o zero, i un detall molt important. aquesta empresa està en el mercat nacional en el qual competeix amb empreses multinacionals, com la Danone, com la Nesla i moltes altres. Competeix amb qualitat i amb preu i guanya. És a dir, és el cas que, a nivell competencial, el rendiment d'aquestes persones, si són ben encaminades, ensenyades, portades i acompanyades, doncs, cada persona té el seu lloc on pot rendir a nivell competitiu, també. Oi tant! Per tant, es poden fer moltes, moltes empreses, sobretot, l'empresa petita i mitjana, que és el que abunda més en aquest país, és un punt de llocs de treball que hem d'animar els empresaris petits perquè facin aquest camí també, perquè les empreses grans multinacionals no tenen massa hores de treball i no donen massa empleus i tampoc estan per aquesta qüestió. Però llavors, aquí a Catalunya, que som rics en empreses mitjanes i petites com aquesta de la Fageda, que ara ja és una empresa gran, però ha sigut una empresa petita i una empresa mitjana en el seu moment. Doncs, és qüestió que hi comptem també amb aquests empresaris i els animem en aquest camí. Oh, i tant. Sí, sí. Jo ara, si vols, per anar finalitzant, perquè no ens queda gaire, eh? Dintre del manifest que va llegir l'altre dia l'Ajuntament sobre la salut, m'ha agradat això que fets de tal i més, és hora de prioritzar la salut mental a la feina. Diu, les persones amb problemes de salut mental ens enfrontem, parlaven amb persona, eh? Ens enfrontem a nombrossos obstacles en el món laboral. Això n'hem de tenir consciència. Les persones que tenim un problema de salut mental ens enfrontem sovint a situacions d'estigma i discriminació a l'hora d'accedir a la feina i rebre el suport necessari de l'entorn laboral. Cal que la gent que sigui els seus companys de treball tinguin aquesta sensibilitat. Es centra molt el trastorn també amb les dones. Les dones ens veiem afectades pels tradicionals rols de gènere que afavoreixen la discriminació i la desigualtat a les feines. Ens trobem amb entorns laborals amb càrregues de treball excessives que no fonamenten el nostre benestar sinó tot el contrari. I seguint massa sovint ens trobem sense el suport que necessitem ni els recursos adequats que ens acompanyin per gaudir d'una vida normalitzada al mercat del treball. És a dir poder estar amb la família això és clau. La dona i l'home la família li és molt important i que tot això no ho puguin dedicar-se'ls i crieu un estat d'insatisfacció i de tristesa no també? Oh i tant. Bé llavors diu volem com es perpetua la desigualtat veiem com es perpetua la desigualtat en el mercat laboral per la manca de polítiques que fomentin la contratació de persones amb problemes de salut mental. Això s'està detectant. Sí. S'està detectant. No sé si hi ha algun verem o que no sé si l'Estat dona és a dir alguns diners a les empreses que contracten persones que tenen un certificat de discapacitat. Jo tinc entès que un d'empreses de 50 persones o de més de 50 o més agafen una persona. Sí, no sé si han de tenir un tant per cent de fet si són empreses multinacionals o que ja són empreses grans no sé si estan obligades a agafar algun personal. Jo tinc entès això cada 50 persones una persona amb una limitació. I seguint d'això davant d'aquestes situacions, què reclama? Què reclamem? Doncs reclamem que és imprescindible garantir el dret de les persones amb problema de salut mental, a l'accés a la feina així com els suports necessaris, si aquella persona se senti segura. És fonamental crear entorns laborals saludables, el que deia el Jesús, que ens ajudi a tenir una salut mental més adequada i poder ser tractats en cas que tinguem aquest problema. És important crear entorns de confiança on les persones puguin dir còmodament i compartir i comunicar les seves preocupacions. Jo recordo quan érem jovenetes que les empreses eren diferents, el dilluns era el nostre dia que ens havia anat així, ens havia anat allò, he tingut aquest problema, avui a casa m'he enfadat. Doncs, bueno, amb un altre nivell de gent, amb uns altres problemes, però allò ens descarregava, allò ens anava bé, saps? Necessitem unes condicions laborals dignes, garantir salaris justos, facilitar la flexibilitat laboral i la conciliació familiar, això és molt important, i crear espais de cura i autocura a la feina. No sé, seguiríem, va estar molt bé, va estar molt bé tot el tema i penso que val la pena que això surti a la societat, en els ambients de cap a fora. Clar. I bueno, no sé, jo penso que podríem seguir parlant, ja moltíssimes coses. Ja, i tant, sí, sí, el que passa que és això que dius Dolors de donar-li la importància també que es mereix la salut mental en entorns com la feina, l'entorn laboral, perquè al cap i a la fi ens hi passem moltes hores treballant a l'empresa o on sigui o on ja sigui que estiguem fent teletreball. Són moltíssimes hores que dediquem al nostre dia a dia i tenir cura de la salut mental és primordial, vaja, és indispensable. i després es dona una altra cosa. Més que mai hi ha hagut quantitat de gent que està preparada per fer, jo que sé, químics, farmacèutics, potser és més creatiu en aquest moment fer un ofici que potser tenir molts estudis perquè molta gent que s'ha fet màsters de química, parla a nivell químic, màsters de química, la química, ha donat un currículum preciós però es troba cada dia fent la mateixa feina. Si li toca analitzar, analitzar la mateixa cosa. això és una frustració. I tant. Potser els treballs haurien de ser més rotatius. Vull dir, crear situacions més obertes de dir, jo què sé, inclús de dir, doncs una setmana tu fas aquest tema, jo faré aquest altre tema, més comunicació, sortiria més feina però es pensen que l'home forma part d'una màquina i no és així. Hi ha molt de coneixement, se l'ha de respectar. Ho deixem en aquest punt, Jesús Dolors, moltíssimes gràcies per haver vingut aquí a l'emissora. Ha estat un capítol més de Veus de la Parròquia amb el grup de Justícia i Pau. Gràcies per venir i fins la propera. Gràcies, Núria, per tot. Gràcies, Núria, per tot. Adéu. Adéu. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Ràdio Tos Vent 98.1 Ràdio Tos Vent 98.1 Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.