Sant Jordi, roses i llibres; el veler Bel-espoir per la pau; Montserrat mil·lenari; novetats diocesanes i poesia

Ara escoltes, ràdio, desvén, desvén. Fuerte, oia? Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desvert, al 98.1, de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Meneu gauzats. Ara escoltes Ràdio Desvert, sintonitzes Ràdio Desvert, la ràdio de Sant Just. Ràdio Desvert, 98.1. Veus de la parròquia, programa d'informació i història. Aquest any, 2025, m'ha tocat radiar el programa d'informació i història en dates molt assenyalades. El febrer va ser el dia 12, diada de Santa Eulàlia, quan us vaig explicar la història d'Eulàlia i la seva relació amb la ciutat de Barcelona i amb el monestir de Santa Maria de Pedralbes. El març, el dia 19, Festa de Sant Josep. I vaig aprofitar per reivindicar la importància de la figura de Sant Josep a la Basílica de la Sagrada Família. I avui, dia 23 d'abril, Festa de Sant Jordi. I us tinc de parlar, sí o sí, de Sant Jordi. No explicaré, evidentment, la llegenda de Sant Jordi que mata el drac que es vol menjar la princesa. Fet que, segons la tradició, té lloc a les mateixes muralles de la vida de Montblanc, perquè aquesta història tothom la coneix. Explicaré altres coses menys conegudes. De la vida de Sant Jordi no en tenim dades històriques, però en tenim moltes referències en molts llibres. La tradició catòlica ens diu que va néixer a Diàspolis, actual ciutat de Lídia, l'any 270, i que era fill d'un oficial romà de Cappadocia, que quan arriba a la majoria d'edat s'allistà a l'exèxit romà com el seu pare. Els 30 anys el destinen a Nicomèdia com a tribu i forma part de la guàrdia personal de l'emperador Dioclesià. L'any 303 l'emperador Dioclesià ordena una gran persecució contra els cristians i el tribú Jordi, que s'havia convertit al cristianisme, es nega a actuar contra ells. Interrogat pel mateix Dioclesià, és torturat com a traïdor a l'imperi i encadenat a una roda d'espases, i finalment és decapitat. Al cos del màrtir Jodi feu traslladat a Diàspolis, la seva ciutat nadal, i damunt la seva tomba l'emperador Constantí hi feu edificar una església. Amb l'arribada de la llibertat dels cristians, Sant Jordi passava a ser protector de les milícies romanes de Vicenci i va ser canonitzat l'any 494 pel papa Gelasi I. El culte i la devoció a Sant Jordi prenen volada entre les comunitats cristianes primitives de l'Orient de l'imperi romà, on li edifiquen esglésies i temples. Al començar el segle V, existien desenes d'esglésies dedicades a Sant Jordi, a Egipte, Etiòpia, Síria, Líban, Irak i Palestina, però sobretot a la ciutat de Lídia, on hi ha encara avui l'església de Sant Jordi construïda l'any 350, i on a la cripta es pot visitar la seva tomba. L'historiador jesuïta Joan Bagllori ens explica que el Sant Real i el Sant de la llegenda es barregen, i l'any 1098, durant la primera croada, els croats queden sorpresos quan veuen que els infidels han conservat el culte a Sant Jordi, a què els musulmans anomenen Kiir o el cavaller verd, que té santuaris al llarg del món islàmic i compta amb una gran devoció popular, que ha sigut inspiració de diferents contes, com el del cavaller que lluita contra el drac per protegir la princesa. Els croats popularitzen la seva devoció i expandeixen el culte del Sant per tot l'Occident cristià i l'implanten a tot Europa. A partir del segle XIV sorgeixen nombroses llegendes guerreres en les que apareix miraculosament Sant Jordi fent costat els guerrers cristians en els moments més decisius de les batalles. Durant l'edat mitjana va ser anomenat patró dels cavallers i se li invocaven els moments decisius i sempre apareixia armant de cavaller sobre un cavall blanc per carrejar al costat dels exèrcits cristians. La devoció Sant Jordi arriba a Catalunya al segle VIII. Va ser l'any 1096 quan el rei Pere I d'Aragó el va anomenar patró de la cavalleria i patró de la noblesa del regne d'Aragó, gràcies a l'ajuda que li va prestar a la batalla d'Alcorat per conquerir la ciutat d'Òsca. La Generalitat de Catalunya, llavors dita Diputació del General, va proclamar-lo el seu patró i l'any 1454, en temps d'Alfonsa el Magnàni, que també el va proclamar patró de la corona catalano-aragonesa i va convertir el dia 23 d'abril en festa solemne, encara que la veneració a Sant Jordi gaudia ja d'una llarga tradició. La Iglesia romana va proclamar oficialment Sant Jordi patró de Catalunya l'any 1667 i va marcar com a falsitivitat religiosa el dia 23 d'abril. La festa de Sant Jordi, més que una festa religiosa, té un caràcter identitari i cívic, no és una festa oficial. Aquest caràcter l'ha convertit al llarg dels anys en la festa popular més multitudinària i participativa dels països catalans. Sant Jordi és venerat a molts llocs d'Europa, Anglaterra, Portugal, Grècia, Hungria, Sèrbia, el nord d'Àfrica i Etiòpia. I és patró de diversos territoris i nacions, Catalunya, Aragó, Càceres, Portugal, Anglaterra, Dubuti, Alcoi, Ferrara, Gènova, Trieste, Venècia, Nàpols, Hanover, Amsterdorf, Istambul, Beirut i Montblanc. És un sant, i potser sigui l'únic sant, que no ha estat proclamat patró per l'Església Catòlica, sinó pels estaments civils. No va ser fins l'any 1667 que l'Església Catòlica el va proclamar patró de Catalunya, però Alfonso el Magnànim ho havia fet 200 anys abans i Pere I d'Aragó 540 anys abans. Per l'etimologia, Georgios és un nom d'origen grec i vol dir camparol. Sant Jordi també té molta importància dins del món agrícola i també és considerat protector del camp, sobretot dels camps de cereals. En el refrenyer popular compta amb abundants referències. Per Sant Jordi, espiga l'hort, i per Sant Marc, que és el 25 d'abril, espiga el blat. Sant Jordi ha arribat, surt la cuca del forat. Bon Sant Jordi o Santa Creu hi haurà vi per tot arreu. Santa Creu és el 3 de maig, eh? Tenim relíquies de Sant Jordi a Alcoi, dues falanges de la mà dreta, a Conques, França, a Gènova, a l'illa de Sant Jordi o Major i a Venècia i a l'església de Sant Jordi o Invalero a Roma, per exemple. De Venècia va arribar aquí, a Catalunya, una petita relíquia del crani que fó cedida a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Sant Jordi es celebra tots els països catalans, però amb especial rellevància a Alcoi, on tenen les festes de moros i cristians, també a Montblanc, on durant tota la setmana fan la setmana medieval, a Banyeres de Mariola, també amb festes de moros i cristians, a Puigvert de Lleida, i fins i tot al Japó. Al Japó fan la festa de Sant Jordi's Day, muntada, jo crec, amb finalitats comercials. La tradició de regalar roses té un origen una mica incert, però alguns historiadors la volen relacionar amb la Fira dels Enamorats, que es celebrava a Barcelona des del segle XV. I es veu que a les noies se'ls regalava una rosa a la sortida de missa al dia de Sant Jordi. Segons explica Joan Amades, el costumari català, les primeres referències de la Fira de les Roses que se celebrava al pati del Palau de la Generalitat daten del 1840 i ens diu textualment Era qualificada a la Fira dels Enamorats perquè hi anaven les parelles de promesos, els nuvis i els acabats de casar, i firaven a llurs companyes un ram de roses. Aquesta flor fa referència a la pròpia llegenda, ja que de la sang del drac va avrutar un roser de roses vermelles i Sant Jordi en va oferir una a la princesa. També diuen que un cop declarada la festa institucional de Sant Jordi, les classes privilegiades, aristocràcia, burguesia, però homes i autoritats, es trobaven a la plaça del Born de Barcelona a presentar les justes i els tornejos que celebraven en honor al Sant i que a les dames se'ls obsequiava amb una rosa. Les classes populars quedaven excloses d'aquestes festes i no podien presenciar els tornejos. Llavors van començar a imitar el gest de regalar també roses a les seves dones, ajudant a transformar el costum elegant en tradició. Però el que hi ha de cert és que seguint el cicle de l'any estem en plena primavera i a finals d'abril i principis de maig la floració de les roses es troba en la seva màxima esplendor. L'altra tradició és regalar llibres. L'origen d'aquesta tradició és molt més fàcil de datar. La primera vegada que es va celebrar el dia del llibre va ser el 7 d'octubre de 1926, commemorant el naixement de Miguel de Cervantes a iniciativa de l'escriptor i editor valencià Vicent Clavel establert a Barcelona. Un real decret del 6 de febrer de 1926, signat per Alfons XIII, va establir que s'instaure en Espanya la fiesta anual del libro español en la perdurable fecha del natalicio de l'immortal Cervantes. Però l'any 1930 la festa va canviar de la tardor a la primavera, per tal de fer-la coincidir amb la data de la mort de Shakespeare el dia 23 d'abril de 1516, dia que també va morir Miguel de Cervantes. La casualitat va voler que a Catalunya, que ja regalaven roses, regalessin també llibres. i el dia de Sant Jordi es va convertir en el dia del llibre i la festa de la rosa. Ni tan sols l'esclat de la Guerra Civil va aconseguir frenar la celebració de Sant Jordi com a festa cultural, malgrat que durant molts anys no s'hi van poder trobar llibres escrits en català. La festa conjuga valors simbòlics, enalteix la cultura i la natura, suma la força de la lluita amb l'espiritualitat. La legenda medieval troba una lectura patriòtica. La princesa és la nació catalana. El drac personifica els enemics seculars d'aquesta terra i Sant Jordi és el cavaller que ve a rescatar-la de les urpes dels invasors. L'any 1996, l'UNESCO va declarar el dia 23 d'abril la Diada Internacional del Llibre. Per tant, el caràcter cultural de la festa de Sant Jordi ha obtingut caràcter internacional. Ara parlarem d'una cosa que potser no sabeu. la condecoració de la Creu de Sant Jordi. És una condecoració que va ser creada pel Decret de la Generalitat número 457 el dia 18 de desembre de 1981 amb la finalitat de distingir a persones naturals o jurídiques que pels seus mèrits hagin prestat serveis destacats a Catalunya en defensa dels seus ideals, la seva identitat i més generalment en el pla cívic i cultural. Aquesta condecoració s'hotorga naturalment el dia de Sant Jordi. A Sant Just han estat condecorats amb la Creu de Sant Jordi els nostres conciutadans Antoni Malaret i Amigó l'any 1991, Josep Manuel Corrales i Requesens l'any 2009, Clara Segura i Crespo l'any 2024 i l'any 2018 van commemorar l'Ateneu per recordar el centenari de la seva fundació. El vaixell Belé Bel-Espuart, ara us parlaré d'aquest vaixell. Cada vegada que obro el telèfon mòbil per buscar una informació al Google, em surten mini-reportatges de la princesa Leonor i el seu viatget d'instrucció amb el vaixell a escola de l'armada espanyola Juan Sebastián Elcano on teòricament està fent la seva formació com a guàrdia marina. Que si es mereja, que si troba a faltar la seva mare, que si no s'adapta, que li han tingut de donar un camarot per ella sola, coses negatives. I per un altre cantó, coses positives, com que si viu la vida i la disciplina a bord com qualsevol altre tripulant, que si no tenen cap deferència amb ella i és una igual entre els altres i tota una sèrie de tonteries que no sé si fan massa gràcia a la gent normal, a mi no, però esclar, és carnassa periodística. En canvi, ningú va fer publicar la història d'un altre vaixell de vela com el Juan Sebastián Elcano, el Vélez Poir, que traduiríem com Vaixell Vella Esperança, que va salpar del port de Barcelona el dia 3 de març a dos quarts de cinc de la tarda amb una tripulació de diversos joves de diferents nacionalitats, cultures i religions, amb l'objectiu de convertir-se en una nau escola per la pau, navegant per la Mediterrània. L'organitzadora d'aquesta travessia ha estat l'Arxidiócesis de Marsella. Per això, Alexis Leprou, vicari episcopal de Marsella, ha destacat que el Mediterrani no pot seguir sent un cementiri, sinó que ha de ser una escola de vida i de pau. Durant vuit mesos, docents joves entre 20 i 30 anys recorreran el mar Mediterrani en un trajecte organitzat en vuit etapes. En cada etapa de 15 dies hi participaran 25 joves i el destí final és el port de Marsella on arribaran el 26 d'octubre. Hores abans que el baler de tres màstils sortís del port de Barcelona cap al seu primer destí, el port de Tetuán, el Marroc, els arcabisbes de Barcelona i Marsella van presidir l'acte oficial de la sortida des del moll de la Fusta acompanyats per les autoritats públiques que des del primer moment van respaldar aquesta iniciativa. El dia anterior, el president de la Generalitat, Salvador Illa, havia rebut els tripulants al Palau de la Generalitat i a la sortida del vaixell hi van anar el conseller de Cultura, Ramon Espaldaler, el director d'assumptes religiosos, Ramon Bassa i el regidor de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Valla i naturalment el president del port, Josep Albert Carbonell. Aquesta iniciativa és una manera de respondre a la petició del papa Francesc i de seguir el seu exemple, va dir el cardenal de Marsella. Doncs no podem oblidar que darrere cada migració hi ha una pèrdua i que el més important avui és mantenir el cor obert i les pèrdues dels altres. Aquest projecte és com un gest profètic d'esperança i una experiència d'amistat, fraternitat i aliança entre els pobles per evitar les guerres. El cardenal Omella va destacar per la seva part que els joves volen construir un món millor, una civilització de pau i amor i que el vaixell Bel-espoir és com una llavor d'esperança llançada al mar. Que aquesta esperança ens doni l'alegria que el món anirà per bon camí. En aquesta primera etapa de Barcelona a Tetuán hi ha joves de Croàcia, Turquia, Líban i també de Catalunya com en Job de 23 anys que està molt implicat en el teixit associatiu del seu poble a Cacerres al Berguedà i que pensa que aquest projecte li permetrà un intercanvi en joves d'altres llocs i cultures diferents i que servirà perquè les comparteixin mútuament. Una altra catalana implicada en aquest projecte és l'Aurora que com a membre del secretariat de la Pastoral de la Joventut del Bisbat de Barcelona va participar en tot l'aspecte organitzatiu i que també serà tripulant en la quinta etapa que anirà d'Estanbul a Atenes. Durant els 15 dies que els joves estan als vaixells deixen de banda les seves activitats quotidianes i com a tripulants fan tasques de marineria, neteja i cuina però també tenen espai de formació i reflexió. Cada dia treballen un tema concret i elaboren un capítol del llibre blanc del projecte i quan arriben a cada ciutat la formació continua amb trobades amb joves locals. una bona singladura. Ara parlarem d'una cosa una miqueta insòlita que passarà el dia 27 d'abril la sortida de la Mare de Déu de Montserrat del seu Camarill. El proper diumenge tothom ho sap serà la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat i l'abadia es prepara per viure aquesta festivitat de manera molt solemne coincidint amb el mil·lenari de la Fundació del Monestir. Aquesta celebració s'estendrà durant tot el cap de setmana per obrir les portes de l'abadia a totes les persones que vinguin a acompanyar la comunitat benedictina en aquesta solemnitat. Un dels moments més esperats serà la sortida de la imatge de la Mare de Déu de la Mare de Déu de la Mareneta del seu Cambril fora de la Basílica. Segons ha explicat el comissari del mil·lenari Bernat Juriol aquesta sortida és molt excepcional i només es produeix en ocasions de gran rellevància. L'última vegada que la Mareneta va sortir del Cambril va ser el 1997 amb motiu dels 50 anys de la seva entronització. Al llarg del segle passat la imatge només ha estat retirada del seu lloc en dues ocasions més. 1947 quan es va celebrar el primer acte d'entronització de la Mare de Déu i durant la Guerra Civil per preservar-la de possibles danys. La imatge serà traslladada en un baiart de 1916 restaurat per poder-lo fer servir en aquesta ocasió. El rector del santuari Joan Maria Maiol retirarà la figura del seu tron i l'entregarà al pare Abad Manel Gasc que la baixarà fins a l'entrada del Cambril. L'escola Cantòrum de l'Escolania i els monjos l'acompanyaran en processó fins a la plaça de Santa Maria on es celebrarà una missa solemne. Aquesta cerimònia serà un dels punts culminants de la festivitat que es preveu que serà multitudinària. La missa de Betlla tindrà lloc el dia 26 i hi haurà també l'ofrena de llànties botives. Un cop acabada aquesta missa l'espectacle dels drons tornarà a il·luminar el cel de Montserrat. Després hi haurà una ballada de sardanes amb la cop la ciutat de Granollers reforçant el caràcter popular i participatiu de la celebració. Durant el diumenge dia 27 es farà una missa solemne que serà precedida per la processó de la Mare de Déu fins a l'altar de la plaça de Santa Maria. A la cerimònia hi participaran totes les corals vinculades a l'entorn de Montserrat a més d'una decoració creada per la Federació Catalana de Catifaires que ornamentarà part de la plaça amb catifes de flors elaborades pels voluntaris. La jornada continuarà també amb una ballada de sardanes i el segon concert de l'Orquestra Sinfònica del Vallès que ja haurà participat a la missa a la missa de l'Ella. Bernat Juriol ha destacat que la celebració vol combinar espiritualitat, cultura i participació i que vol que sigui una festa multitudinària i que tothom es pugui sentir part d'aquesta solemnitat. Es recomana de fer reserva prèvia i accedir al monestir amb cremallera o aèri per evitar problemes d'aforament. S'espera una assistència d'unes 15.000 persones, un volum similar a les celebracions habituals, però l'Abadia ha preparat una logística especial per garantir una experiència enriquidora a tots els participants. Per aquells que no hi puguin assistir presencialment, es preveu una cobertura mediàtica especial amb retransmissions en directe assegurant que aquesta festa arribi a totes les llars. La clausura se celebrarà el dia 1 de maig amb la representació de l'òpera Parsifal de Wagner que té una relació molt estreta amb el santuari i la muntanya de Montserrat. I ara una cosa més nostre anem. El bisbe de Sant Feliu, Fras Xavier Gómez, ha anomenat a Manel Duasso Izquierdo com a nou secretari particular de la diòcesi. Fins ara, Duasso exercia com a ajunt a la secretaria particular i com a delegat d'ensenyament del bisbet de Sant Feliu i ara assumirà plenament aquesta responsabilitat. Aquest relleu es produeix després que en Joan Pere Polido, que havia ocupat el càrrec des de la creació de la diòcesi, hagi demanat de deixar aquesta funció. La diòcesi ha expressat el seu agraïment per la seva dedicació i treball desenvolupat al costat del bisbe mèrit Agustí Soriano i també en els primers dies d'en bisbe Xavier. Tot i aquest canvi, en Joan Pere continuarà exercint com a secretari general a més de mantenir altres responsabilitats dint de l'estructura diòcesana. Joan Pere, no sé si m'escoltes, però quan he llegit aquesta notícia m'ha fet una mica de pena. Però vaja, si et quedes a Sant Feliu encara et podrem veure de tant en tant. Nosaltres et recordem quan éres aquell seminarista que s'enduïa els nens de la parròquia de campaments, però ara has anat volant molt alt i suposo que mai et tindrem com a rector de Sant Just. I avui, per acabar, encara que no sigui pròpiament el dia de la poesia, com que és el dia de Sant Jordi i el dia del llibre, m'agradaria acabar amb una poesia de la Pilar Prat de Saba Portavella, mare de la senyoreta Sorroca, dedicada a Sant Just i Sant Pastor. Bé, encara que jo no tingui una veu de rapsoda massa maca, vaig a intentar de fer-ho el millor possible. Diu així. Litúrgics cants de mística harmonia ressonen dins les voltes de la nau. El cor parruquial de dia en dia desgrana del gran bac la melodia, tothom i cap en el Divi Palau. Riques casulles de brocat finíssim, albes de puntes i entre dos reixats, exhalen flaires d'encens puríssim que cremen dins el temple de l'Altíssim en celebrar les grans festivitats. Sant Just i Sant Pastor, capolls de lliri que aquell tirar pervers volguer collir, els cristians, matant en foll de liri, mostren tots dos la palma del martiri a l'ombra d'un magnífic valdequí. Caràcter boi senzill de costums nobles, en eix racó de món accelerat, els foresters al teu entorn acobles, per mi ets el més bonic de tots els pobles que guaiten fit a fit el Llobregat. I si ens voleu tornar a escoltar, ho podeu fer el proper dissabte a dos quarts de dotze del migdia. Que estigueu tenint un feliç dia de Sant Jordi. Ara escoltes Ràdio d'Espern, sintonitzes Ràdio d'Espern, la Ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Espern, Look at this face, I know the years are showing. Look at this life, I still don't know where it's going. I don't know much, But I know I'd love you And that may be all I need to know Look at these eyes They've never seen what matters Look at these dreams So big and so bad I don't know much But I know I'd love you And that may be all I need to know So many questions Still left unanswered So much I've never broken through And when I feel you near me Sometimes I see so clearly The only truth I've ever known It's me and you Look at this man So blessed with inspiration Look at this soul Still searching for salvation I don't know much But I know I'd love you And that may be all I need to know I don't know much I don't know much But I know I'd love you That may be all I need to know I don't know much But I know I'd love you But I know I'd love you And that may be all there is To know And that may be all I need to know Ara escoltes Ràdio Desfer Fins demà!